Els bombardejos italians a Barcelona i la protecció internacional dels béns culturals

Abstract

La Guerra Civil espanyola no deixa indiferent a ningú. Va ser una cruenta guerra civil internacionalitzada que preludiava el que havia de venir-li al món. Va ser un camp de proves on les potències nazi-feixistes van intervenir i van experimentar amb nous mitjans i mètodes de fer la guerra. Els bombardejos deliberats contra la població civil a diverses ciutats espanyoles, que van trasbalsar la comunitat internacional, en són la tràgica prova. La destrucció de béns culturals, una de les seves nefastes conseqüències, era un tema preocupava la comunitat internacional, però molt freqüentment ha quedat tapat per l’horror i les dimensions de les pèrdues humanes. Aquest treball s’emmarca dins del projecte Dret al Dret de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona. En concret, s’inscriu dins del suport que la Clínica Jurídica de Lluita contra la Impunitat presta a la Plataforma Bombes d’Impunitat, que tracta de manera transversal els bombardejos durant la Guerra Civil espanyola i la recuperació de la memòria. L’objectiu d’aquest treball és cercar arguments jurídics, en l’àmbit de la protecció jurídica internacional dels béns culturals, per tal d’esbrinar si els bombardejos italians sobre la ciutat de Barcelona i la conseqüent destrucció de béns culturals serien il·legals als ulls del Dret Internacional. La Guerra Civil espanyola també va sacsejar els fonaments del Dret Internacional Públic perquè va suscitar problemes nous i va retorçar la interpretació de les normes vigents en aquells anys. En aquest sentit, l’estudi explora les normes sobre béns culturals en el dret convencional de l’època; planteja l’existència i l’aplicació de normes consuetudinàries al conflicte espanyol; i valora la incidència de la participació italiana durant la Guerra Civil a la llum dels principis del Dret Internacional. Per fer-ho, s’analitzen conceptes que actualment estan desenvolupats –com els objectius militars– i d’altres que són problemàtics –com el de “ciutat oberta” o la bel·ligerància–. En general, la protecció internacional dels béns culturals aplicada al cas espanyol roman encara poc tractada, almenys des d’una perspectiva jurídica...