Theatrical exposure, transformation and spectatorial agency in Tim Crouch’s An oak tree

Abstract

[eng] This paper examines how Tim Crouch’s theatre in general, and his play An Oak Tree (2005) in particular, centres its focus on the role of spectators as active participants through stimulating their imagination by exposing theatrical procedures. It is claimed that Crouch follows Jacques Rancière’s in viewing spectators as ‘emancipated’. An Oak Tree takes conceptual artist Michael Craig-Martin’s homonymous work as its starting point; indeed, Crouch takes the notion of ‘transformation’ through imagination from conceptual art and brings it to theatre with An Oak Tree, a play that suggests that the only way to cope with loss is by using the transformative power of the mind.

[cat] Aquest treball examina com el teatre de Tim Crouch en general i la seva obra, An Oak Tree (2005), en particular, es focalitza en el paper dels espectadors com a participants actius estimulant la seva imaginació mitjançant l’exposició del procediment teatral. S’afirma que Crouch segueix Jacques Rancière en la visió de l’espectador com a ‘emancipat’. An Oak Tree pren la obra homònima de Michael Craig-Martin com a punt de partida; certament, Crouch pren la noció de la ‘transformació’ a través de la imaginació de l’art conceptual i la porta al teatre amb An Oak Tree, una obra que suggereix que l’única forma de gestionar la pèrdua és utilitzar el poder transformatiu de la ment.