La transferencia cultural alemana en la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XIX

Abstract

[cat] Aquest Treball de Fi de Màster analitza la transferència cultural alemanya en l'arquitectura eclèctica catalana de la segona meitat del segle XIX, a través de tres estudis de cas: Elias Rogent, Josep Vilaseca i Casanovas i Lluís Domènech i Montaner. Davant del relat historiogràfic que subordina l'eclecticisme al Modernisme posterior, el treball en reivindica l'autonomia com a fenomen cultural. Es combina la crítica historiogràfica amb l'anàlisi de fonts primàries (diaris de viatge, biblioteques personals, correspondència i documentació d'arxiu (AMCB, AHCOAC, George R. Collins Archive)) i amb una lectura material i iconogràfica dels edificis estudiats. La hipòtesi central sosté que la influència alemanya va operar, sobretot, com a transferència d'un mètode compositiu i una actitud intel·lectual, vinculada a nocions com l'historicisme, la tectònica semperiana o el Rundbogenstil, abans que com a transmissió d'un repertori formal tancat. L'anàlisi revela un procés estratificat (ideològic, teòric, documental, material i pedagògic) que cada arquitecte reinterpreta de manera híbrida i singular, i que contribueix així a corregir el desequilibri historiogràfic entre les relacions catalano-alemanyes i catalano-angleses.

[spa] Este Trabajo de Fin de Máster analiza la transferencia cultural alemana en la arquitectura ecléctica catalana de la segunda mitad del siglo XIX, a través de tres estudios de caso: Elias Rogent, Josep Vilaseca i Casanovas y Lluís Domènech i Montaner. Frente al relato historiográfico que subordina el eclecticismo al Modernisme posterior, el trabajo reivindica su autonomía como fenómeno cultural. Se combina la crítica historiográfica con el análisis de fuentes primarias (diarios de viaje, bibliotecas personales, correspondencia y documentación de archivo (AMCB, AHCOAC, George R. Collins Archive)) y con una lectura material e iconográfica de los edificios estudiados. La hipótesis central sostiene que la influencia alemana operó, ante todo, como transferencia de un método compositivo y una actitud intelectual, vinculada a nociones como el historicismo, la tectónica semperiana o el Rundbogenstil, antes que como transmisión de un repertorio formal cerrado. El análisis revela un proceso estratificado (ideológico, teórico, documental, material y pedagógico) que cada arquitecto reinterpreta de manera híbrida y singular, contribuyendo así a corregir el desequilibrio historiográfico entre las relaciones catalano-alemanas y catalano-inglesas.

[eng] This Master's thesis examines German cultural transfer in Catalan eclectic architecture during the second half of the nineteenth century, through three case studies: Elias Rogent, Josep Vilaseca i Casanovas, and Lluís Domènech i Montaner. Against the historiographical narrative that subordinates eclecticism to the later Modernisme, the thesis asserts its autonomy as a cultural phenomenon. It combines historiographical critique with the analysis of primary sources (travel diaries, personal libraries, correspondence, and archival documentation (AMCB, AHCOAC, George R. Collins Archive)) alongside a material and iconographic reading of the buildings studied. The central hypothesis argues that German influence operated primarily as the transfer of a compositional method and an intellectual attitude, linked to notions such as historicism, Semperian tectonics, or the Rundbogenstil, rather than as the transmission of a closed formal repertoire. The analysis reveals a stratified process (ideological, theoretical, documentary, material, and pedagogical) that each architect reinterprets in a hybrid and singular way, thereby helping to correct the historiographical imbalance between Catalan-German and Catalan-English relations.