Com reconstruir el diàleg educatiu

Abstract

La situació educativa a Catalunya és complexa, i genera emocions intenses, posicionaments ferms i frustració. En aquest context cal recordar una idea clau. Quan augmenta la tensió emocional, disminueix la capacitat de reflexió i la qualitat de les decisions. En situacions de conflicte, l’amígdala cerebral, responsable de les reaccions emocionals, activa respostes defensives, mentre que les regions prefrontals, responsables del pensament crític, la planificació i la presa de decisions complexes, redueixen la seva eficàcia. En altres paraules, quan ens sentim amenaçats o desatesos, escoltem pitjor, matisem menys i trobem menys espai per construir acords. Per això, rebaixar la tensió no és debilitat, sinó possibilitat del diàleg. Els acords estables no acostumen a néixer de l’escalada emocional, sinó de la recuperació d’un mínim de confiança que permeti escoltar l’altre sense renunciar a les posicions pròpies.