La reflexió metalingüística a l’aula

Abstract

Quan preguntem al nostre alumnat universitari què significa ser plurilingüe, sovint la resposta aboca a aquesta definició: «Ser capaç de parlar moltes llengües a la perfecció». En aquesta resposta trobem dos conceptes interessants: moltes llengües i perfecció. Quan parlem de moltes llengües ens referim a l’ús d’un codi lingüístic que ens permet la comunicació entre una comunitat que comparteix un mateix sistema lingüístic, però també extralingüístic, pragmàtic, semàntic i social. Quan parlem de perfecció, en canvi, ens referim a la norma, al saber, al coneixement profund. Aquest paral·lelisme entre ús i reflexió ens planteja una primera dicotomia entre els sabers i les habilitats que concorren en el si de l’acte comunicatiu i que s’allunyen de la visió plurilingüe que defensem al llarg d’aquest llibre.