Embargament
Document embargat fins el 2150-01-01Tipus de document
Part del llibreData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230087
La ubiqüitat dels límits fronterers
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Hi ha un conegut capítol de Notre-Dame de Paris (1831), la novel·la de Víctor Hugo, en què es contempla la ciutat des de les torres del temple. És un paisatge urbà que trastoca el codi d'un gènere pròpiament romàntic que havia parlat, des de Giacomo Leopardi fins a Gaspar David Friedrich, del vertigen que experimentaven els poetes i els viatgers davant l'infinit poder de la natura. Malgrat que en un primer moment sigui temptador incloure Víctor Hugo dins aquesta tradició paisatgística del romanticisme europeu, aviat les diferències es fan evidents. No és sobre la petitesa davant d'allò transcendent i misteriós, que llegim, sinó que en aquest cas el paisatge artificial -pròpiament humà- de la ciutat ens remet al vertigen que provoca la pèrdua dels límits coneguts. La ciutat ja no és un espai delimitat pel perímetre de la muralla, que separa allò propi d'allò aliè, sinó un creixement continu sense aturador que depassa qualsevol límit.
Matèries (anglès)
Citació
"La ubiqüitat dels límits fronterers", DINS: Jordi Garcia i Àlex Egea (eds.): Fronteres i pedagogia: estudis sobre la transgressió dels límits. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022. ISBN: 978-84-9168-711-5. Pàgs. 15-23
Citació
MATAS PONS, Álex. La ubiqüitat dels límits fronterers. Capítol del llibre: "La ubiqüitat dels límits fronterers". DINS: Jordi Garcia i Àlex Egea (eds.): Fronteres i pedagogia: estudis sobre la transgressió dels límits. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. Vol. ISBN: 978-84-9168-711-5. ISBN 978-84-9168-711-5. [consulted: 5 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230087