Document type

Doctoral thesis

Version

Published version

Publication date

All rights reserved

Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/226949

La voluntat i el desig. Sobre el problema del consentiment sexual en la teoria feminista contemporània

Journal Title

Journal ISSN

Volume Title

Related resource

Abstract

[cat] Aquesta tesi examina críticament el concepte de consentiment i el seu significat tant en el dret penal sexual contemporani com en la teoria feminista. Per a enfrontar una cultura patriarcal que ha regulat i emparat la violència sexual restringint la conceptualització jurídica del delicte sexual a la violació violenta, en aquesta tesi defenso el valor de la noció de consentiment sempre que aquest concepte quedi definit en una determinada direcció (dins d'una de les seves accepcions possibles) i marcat per una sèrie de límits. Com ha denunciat la teoria feminista, existeix el risc que la noció de “consentiment” no serveixi per delimitar correctament la violència sexual si aquest no es lliga a les seves condicions de possibilitat. Argumento en aquesta recerca que això passa per vincular estrictament la validesa del consentiment a la possibilitat de la negació i, per tant, defenso una conceptualització negativa del consentiment, és a dir, una conceptualització jurídica del consentiment vinculada a la figura del permís i no a la figura del contracte. A través d'un diàleg amb la teoria feminista es mostra com, no obstant això, el consentiment concebut en termes merament jurídics, planteja limitacions per a comprendre la complexitat del voler humà, travessat pel desig i l'opacitat que l'acompanya, i no pot donar compte d'unes relacions socials marcades per la vulnerabilitat i la interdependència. Precisament per això, s'alerta sobre els riscos que planteja tractar de solucionar o superar aquestes limitacions des de l'interior del dret a través d'una expansió del concepte de consentiment. M'oposo així a les narratives actuals que identifiquen l'emancipació sexual de les dones amb la implantació d'un model afirmatiu, una nova concepció del consentiment que, traslladada a les lleis, produeix un desplaçament semàntic del concepte de consentiment des de la voluntat cap al desig. Argumento que la distinció filosòfica entre la voluntat i el desig resguarda la distinció entre l'esfera del dret i l'esfera de l'ètica i afirmo que la cancel·lació d'aquesta distinció no té només com a efecte la rehabilitació d'un dret penal sexual moral autoritzat a ampliar significativament les competències de l'Estat en la prescripció positiva d'un sexe ètic. El meu argument central contra aquest solapament de la voluntat i el desig és que pretendre accedir al desig des de la gramàtica jurídica condueix, inevitablement, a la cerca d'un desig voluntariós i suposa la rehabilitació del contracte sexual, institució contra la qual el feminisme ha alertat amb sòlids arguments. La tesi argumenta la necessitat de conservar, per tant, la separació entre la voluntat i el desig com a requisit per a impedir les versions més inversemblants i contractualistes del consentiment. Això implica una concepció del consentiment com a ficció que, precisament per mostrar els límits del discurs legal, fa necessari obrir l'espai d'una ètica sexual. La tesi busca contribuir a un doble moviment. D'una banda, defensa l’entrada definitiva del dret penal sexual al paradigma de la llibertat sexual modern i el consegüent reconeixement de les dones com a subjecte de voluntat. D'altra banda, suposa una crítica dels límits del dret mateix com a eina de transformació social i aposta per situar en el terreny ètic les propostes emancipadores que està fent el feminisme. Des d'aquest horitzó, des del qual la llibertat sexual no pot ser només una llibertat negativa, el consentiment és tant una ficció necessària com una ficció insuficient que hem d'usar però tambè aspirar a transcendir i desbordar.
[spa] Esta tesis examina críticamente el concepto de consentimiento y su significado tanto en el derecho penal sexual contemporáneo como en la teoría feminista. Para enfrentar una cultura patriarcal que ha regulado y amparado la violencia sexual restringiendo la conceptualización jurídica del delito sexual a la violación violenta, en esta tesis defiendo el valor de la noción de consentimiento siempre y cuando dicho concepto quede definido en una determinada dirección (dentro de una de sus acepciones posibles) y marcado por una serie de límites. Como ha denunciado la teoría feminista, existe el riesgo de que la noción de “consentimiento” no sirva para delimitar correctamente la violencia sexual si éste no se ata a sus condiciones de posibilidad. Argumento en esta investigación que ello pasa por ligar estrictamente la validez del consentimiento a la posibilidad de la negación y, por lo tanto, defiendo una conceptualización negativa del consentimiento, es decir, una conceptualización jurídica del consentimiento vinculada a la figura del permiso y no a la figura del contrato. A través de un diálogo con la teoría feminista se muestra cómo, concebido así, el consentimiento presenta limitaciones para comprender la complejidad del querer humano, atravesado por el deseo y la opacidad que lo acompaña. Precisamente por ello, se alerta sobre los riesgos que plantea tratar de remediar o superar dichas limitaciones desde el interior del derecho a través de una expansión del concepto de consentimiento. Me opongo así a las narrativas actuales que identifican la emancipación sexual de las mujeres con la implantación de un modelo afirmativo, una nueva concepción del consentimiento que, trasladada a las leyes, produce un desplazamiento semántico del concepto de consentimiento desde la voluntad hacia el deseo. Argumento que la distinción filosófica entre la voluntad y el deseo resguarda la distinción entre la esfera del derecho y la esfera de la ética y afirmo que la borradura de esa distinción tiene como efecto la rehabilitación de un derecho penal sexual moral autorizado a ampliar significativamente las competencias del Estado en la prescripción positiva de un sexo ético. Mi argumento central contra este solapamiento de la voluntad y el deseo es que pretender acceder al deseo desde la gramática jurídica conduce, inevitablemente, a la búsqueda de un deseo voluntarioso y supone la rehabilitación del contrato sexual, institución contra la que el feminismo ha alertado con sólidos argumentos. La tesis argumenta la necesidad de conservar, por tanto, la separación entre la voluntad y el deseo como requisito para impedir las versiones más inverosímiles y contractualistas del consentimiento. Ello implica una concepción del consentimiento como ficción que, precisamente por mostrar los límites del discurso legal, hace necesario abrir el espacio de una ética sexual. La tesis busca contribuir a un doble movimiento. Por un lado, se defiende la entrada definitiva del derecho penal sexual en el paradigma de la libertad y el consecuente reconocimiento de las mujeres como sujeto de voluntad. Por otro lado, supone una crítica de los límites del derecho mismo como herramienta de transformación social y apuesta por ubicar en el terreno ético muchas de las propuestas emancipadoras que está haciendo el feminismo. Desde ese horizonte, desde el que la libertad sexual no puede ser solo una libertad negativa, el consentimiento es tanto una ficción necesaria como una ficción insuficiente que debemos aspirar a trascender y desbordar.
[eng] This dissertation critically examines the concept of consent and its meaning in both contemporary sexual criminal law and feminist theory. Against the backdrop of a patriarchal legal culture that has historically restricted the definition of sexual crime to violent rape, the thesis defends the value of consent as a legal category --provided it is defined in a specific direction and within clear limits. As feminist theory has warned, the notion of “consent” risks perpetuating inadequate delineations of sexual violence unless it is firmly tied to its conditions of possibility. I argue that the legal validity of consent must be linked to the possibility of refusal. Accordingly, I advance a negative conceptualization of consent, anchored in the figure of permission rather than contract. Through a sustained dialogue with feminist theory, this dissertation highlights the limitations of a purely juridical understanding of consent. Law cannot fully account for the opacity of human volition, shaped as it is by desire, vulnerability, and interdependence. Yet efforts to overcome these limits by expanding the concept of consent within the legal domain carry risks of its own. I therefore oppose current narratives that equate women’s emancipation with the adoption of an affirmative consent model. Once translated into law, such a model shifts the semantic core of consent from will to desire. I argue that maintaining the philosophical distinction between will and desire safeguards the necessary boundary between law and ethics. Erasing this distinction legitimates a moralized criminal law, empowering the state to prescribe ethical sex. Moreover, legal attempts to regulate desire inevitably produce the fiction of a voluntarist desire and risk rehabilitating the “sexual contract,” a construct long criticized by feminist theorists. The dissertation thus contends that preserving the separation of will and desire is crucial to resisting contractualist distortions of consent. This requires conceiving of consent as a legal fiction—necessary to protect women as subjects of will, yet insufficient as a foundation for emancipatory sexual politics. Ultimately, the work advances a double movement: defending modern sexual criminal law and women’s legal subjectivity, while also exposing the limits of law and advocating for an ethical horizon in which feminist visions of sexual freedom can be articulated beyond the legal grammar of consent.

Citation

Citation

SERRA SÁNCHEZ, Clara. La voluntat i el desig. Sobre el problema del consentiment sexual en la teoria feminista contemporània. [consulted: 6 of June of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/226949

Export metadata

JSON - METS

Share record