De l’agulla a l’Acadèmia: labors femenines i professionalització artística a la Barcelona del 1900

Abstract

[cat] El present article analitza el concepte dual de les «labors femenines» a la Barcelona de finals del segle XIX i principis delXX. S’argumenta que pràctiques com el brodat i les puntes, lluny de ser només un reforç del rol domèstic, van constituirun espai de negociació on les dones van exercir la seva agència per accedir a la professionalització. A través d’institucionsclau com l’Escola Llotja, van obtenir una formació artística reglada que va impulsar la seva transformació d’artesanes aprojectistes. S’exposa la paradoxa central d’aquest procés: la connexió amb la «feminitat» fou el vehicle que els va obrir lesportes al món professional, però, simultàniament, va ser el factor que va limitar el seu ple reconeixement en ser relegadesa la categoria d’arts menors.

[spa] Este estudio examina el concepto dual de las «labores femeninas» en la Barcelona de finales del siglo XIX y principios del XX. La tesis central sostiene que prácticas como el bordado y los encajes, lejos de ser meros refuerzos del rol doméstico, constituyeron un espacio de negociación donde las mujeres ejercieron su agencia para profesionalizarse. Para sustentar este argumento, se analiza cómo las mujeres se valieron de instituciones clave, como la Escola Llotja, para obtener una formación artística reglada que catalizó su transformación de artesanas a proyectistas. El artículo revela así la paradoja fundamental de este proceso: la misma conexión con la «feminidad» que les franqueó el acceso al mundo profesional fue el factor que limitó su pleno reconocimiento, relegándolas a la categoría de «artes menores».

[eng] This article analyses the dual concept of «women’s work» (labors femenines) in late nineteenth and early twentieth century Barcelona. It argues that practices such as embroidery and lacemaking, far from merely reinforcing domestic roles, constituted a space for negotiation where women exercised their agency to access professionalization. Through key institutions such as the Escola Llotja, they obtained accredited artistic training that drove their transformation from artisans to designers (projectistes). This process reveals a central paradox: the connection with «femininity» was the vehicle that opened the doors to the professional world for them, but simultaneously, it was the factor that limited their full recognition by relegating their work to the category of «minor arts».