Un pati on també es parla amb les mans. Aproximació etnogràfica a un pati d’escola habitat per canalla sorda i oïdora

Abstract

El present article és el resultat de la recerca etnogràfica desenvolupada al pati de l’Escola Tres Pins, on hi treballo actualment i des de fa set anys, i on són criatures sordes i oïdores les que donen vida a aquest espai. Un indret on la canalla té la possibilitat d’autogestionar el seu temps i d’apropiar-se de l’espai amb una certa autonomia, respectant, però també qüestionant i transgredint, els límits imposats per les persones adultes. Els jocs, les picabaralles, les malifetes, les confidències i la reafirmació de vincles d’amistat i enemistat caracteritzen un escenari social protagonitzat per una canalla que es relaciona i socialitza entre i des d’ella mateixa, sigui en llengua de signes o llengua oral, i que sovint conflictivitza la relació amb el món adult per la gestió d’aquest espai que, d’alguna manera, consideren seu. Capacitats auditives, gènere i edat són alguns dels factors articuladors d’aquest espai intersticial entre l’aula i el carrer en el que el col·lectiu infantil desplega tot un seguit de pràctiques i significacions d’allò més reveladores.