La doctrina de l’aixecament del vel societari: anàlisi jurisprudencial i perspectives actuals

Abstract

La personalitat jurídica de les societats mercantils constitueix un element essencial que permet als socis diferenciar el seu patrimoni del de l’empresa, però aquest principi pot ser mal usat pels responsables de la seva gestió o control. Quan aquesta distinció es fa servir d’una manera fraudulenta o en contra de la bona fe, es generen circumstàncies que afecten negativament tercers i al funcionament adequat del mercat. Per combatre aquests abusos, la jurisprudència ha elaborat la doctrina de l’aixecament del vel, que autoritza els jutges a superar la personalitat jurídica formal per a identificar els individus realment responsables d’actes perjudicials. Aquesta doctrina, que s’aplica en casos excepcionals, busca protegir interessos legítims sense posar en perill la seguretat jurídica ni alterar la funció de les societats. El treball examina les bases teòriques d’aquest concepte, les situacions comunes per a la seva aplicació i la manera com els jutges espanyols l’han interpretat al llarg del temps, centrant-se en els criteris que influencien les decisions judicials i els possibles excessos que puguin sorgir amb el seu ús. També es considera la viabilitat d’una normativització i les perspectives pràctiques d’aquesta doctrina en el context empresarial actual, amb la finalitat de comprendre com aquesta eina ajuda a equilibrar l’autonomia de les societats amb la protecció de tercers que són afectats per conductes abusives.