La fragmentació urbana a la ciutat postpandèmica: Una reflexió sobre les tendències recents i el paper de la mobilitat residencial

Abstract

Una comprensió adequada de l'evolució de l'estructura espacial de les àrees i de les derivades socials i econòmiques requereix analitzar les migracions internes a les àrees urbanes en paral·lel als fluxos que procedeixen de l'exterior, distingint les diferents mobilitats que la componen. Les diferents dinàmiques socioeconòmiques generen canvis en l'estructura de la població metropolitana (envelliment-rejoveniment), així com les etapes del curs de vida tenen influència sobre les preferències residencials de la població: d’aquesta manera, mentre que les llars unipersonals estan sobrerepresentades a les ciutats centrals, les famílies en fase de formació o ampliació ho estan a les perifèries suburbanes, especialment, als grans conjunts residencials de baixa densitat amb característiques distintives a nivell demogràfic, sociològic i, també, polític.