El Sant Joan de la Creu de Jacint Verdaguer, entre la imitació i la reescriptura

Abstract

En la concepció poètica de Jacint Verdaguer, la mística hi té un paper molt destacat. Entre els diversos referents místics que esmenta en els seus textos, especialment en el pròleg a la segona edició de 1882 d''Idil·lis i cants místics' i a 'Los jardins de Salomó', n'hi ha tres d'especialment productius. En primer lloc, el 'Càntic dels càntics' bíblic, present al llarg de tota la seva poesia religiosa i del qual va preparar una versió catalana. En segon lloc, Ramon Llull i el seu 'Llibre d'Amic e Amat', màxim referent autòcton per a la mística, resseguible en múltiples lemes verdaguerians i punt de referència de 'Perles del Llibre l'Amic i de l'Amat' (1896). En tercer lloc, l'obra de sant Joan de la Creu, segurament l'autor místic al qual Verdaguer, per sensibilitat, se sentia més proper. Verdaguer va llegir i imitar el poeta castellà en diverses poesies seves, però a més, l'operació literària que aquest darrer va dur a terme al 'Cántico espiritual' respecte al 'Càntic dels càntics' també va servir-li d'inspiració a l'hora d'encarar les adaptacions respectives dels altres dos referents literaris esmentats.