Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/225197
Las tecnologías digitales en la educación neoliberal como dispositivo en la construcción de subjetividad
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta tesis doctoral analiza el papel de las tecnologías digitales en la educación neoliberal desde una perspectiva filosófico-pedagógica, considerándolas como dispositivo que genera procesos de subjetivación en los individuos. Para ello, se examinan los antecedentes filosóficos del concepto de dispositivo evidenciando cómo estos han contribuido a la construcción de las subjetividades de los individuos a lo largo del tiempo. El estudio se centra en el análisis de las tecnologías digitales, concebidas como dispositivos educativos en el contexto neoliberal configurado por las BigTech, y en su influencia sobre las prácticas pedagógicas contemporáneas, con especial atención al ámbito de la educación secundaria. En este contexto, el objetivo general de la investigación es realizar un análisis filosófico-pedagógico de las tecnologías digitales en la educación neoliberal como dispositivo educativo y de construcción de la subjetividad, identificando tendencias y resistencias. Metodológicamente, la investigación adopta un enfoque de carácter epistemológico fenomenológico y genealógico, empleando una metodología cualitativa basada en la implementación de 9 entrevistas a distintos actores educativos y la metasíntesis cualitativa de dos informes de proyectos de investigación. Los hallazgos principales revelan que las tecnologías digitales, como dispositivo, tienden a contribuir a la configuración de sujetos adaptados a un sistema de mercado que promueve valores de competencia, consumismo y emprendimiento. Sin embargo, el análisis también identifica resistencias individuales y colectivas que cuestionan esta visión hegemónica de las tecnologías digitales en la educación y abren posibilidades para pensar en alternativas críticas frente al neoliberalismo.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza el paper de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal des d’una perspectiva filosòfico-pedagògica, considerant-les com a dispositiu que genera processos de subjectivació en individus i societats. Per això, s’examinen els antecedents històrics del concepte de dispositiu, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat, tot evidenciant com aquests han contribuït a la construcció de les subjectivitats dels individus al llarg del temps. L’estudi se centra en l’anàlisi de les tecnologies digitals, concebudes com a dispositius educatius en el context neoliberal configurat per les Big Tech, i en la seva influència sobre les pràctiques pedagògiques contemporànies, amb especial atenció a l’àmbit de l’educació secundària. En aquest context, l’objectiu general de la recerca és dur a terme una anàlisi filosòfico-pedagògica de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal com a dispositiu educatiu i de construcció de la subjectivitat, tot identificant tendències i resistències. Metodològicament, la recerca adopta un enfocament de caràcter epistemològic, fenomenològic i genealògic, emprant una metodologia qualitativa basada en la realització de nou entrevistes a diferents actors educatius i el metaanàlisi de dos informes de projectes de recerca. Les principals troballes revelen que les tecnologies digitals, com a dispositiu, tendeixen a contribuir a la configuració de subjectes adaptats a un sistema de mercat que promou valors de competència, consumisme i emprenedoria. Tanmateix, l’anàlisi també identifica resistències individuals i col·lectives que qüestionen aquesta visió hegemònica de les tecnologies digitals a l’educació i obren possibilitats per pensar alternatives crítiques davant el neoliberalisme.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza el paper de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal des d’una perspectiva filosòfico-pedagògica, considerant-les com a dispositiu que genera processos de subjectivació en individus i societats. Per això, s’examinen els antecedents històrics del concepte de dispositiu, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat, tot evidenciant com aquests han contribuït a la construcció de les subjectivitats dels individus al llarg del temps. L’estudi se centra en l’anàlisi de les tecnologies digitals, concebudes com a dispositius educatius en el context neoliberal configurat per les Big Tech, i en la seva influència sobre les pràctiques pedagògiques contemporànies, amb especial atenció a l’àmbit de l’educació secundària. En aquest context, l’objectiu general de la recerca és dur a terme una anàlisi filosòfico-pedagògica de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal com a dispositiu educatiu i de construcció de la subjectivitat, tot identificant tendències i resistències. Metodològicament, la recerca adopta un enfocament de caràcter epistemològic, fenomenològic i genealògic, emprant una metodologia qualitativa basada en la realització de nou entrevistes a diferents actors educatius i el metaanàlisi de dos informes de projectes de recerca. Les principals troballes revelen que les tecnologies digitals, com a dispositiu, tendeixen a contribuir a la configuració de subjectes adaptats a un sistema de mercat que promou valors de competència, consumisme i emprenedoria. Tanmateix, l’anàlisi també identifica resistències individuals i col·lectives que qüestionen aquesta visió hegemònica de les tecnologies digitals a l’educació i obren possibilitats per pensar alternatives crítiques davant el neoliberalisme.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
HERRERA URÍZAR, Gustavo. Las tecnologías digitales en la educación neoliberal como dispositivo en la construcción de subjetividad. [consulta: 24 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/225197]