Las tecnologías digitales en la educación neoliberal como dispositivo en la construcción de subjetividad

Abstract

[spa] Esta tesis doctoral analiza el papel de las tecnologías digitales en la educación neoliberal desde una perspectiva filosófico-pedagógica, considerándolas como dispositivo que genera procesos de subjetivación en los individuos. Para ello, se examinan los antecedentes filosóficos del concepto de dispositivo evidenciando cómo estos han contribuido a la construcción de las subjetividades de los individuos a lo largo del tiempo. El estudio se centra en el análisis de las tecnologías digitales, concebidas como dispositivos educativos en el contexto neoliberal configurado por las BigTech, y en su influencia sobre las prácticas pedagógicas contemporáneas, con especial atención al ámbito de la educación secundaria. En este contexto, el objetivo general de la investigación es realizar un análisis filosófico-pedagógico de las tecnologías digitales en la educación neoliberal como dispositivo educativo y de construcción de la subjetividad, identificando tendencias y resistencias. Metodológicamente, la investigación adopta un enfoque de carácter epistemológico fenomenológico y genealógico, empleando una metodología cualitativa basada en la implementación de 9 entrevistas a distintos actores educativos y la metasíntesis cualitativa de dos informes de proyectos de investigación. Los hallazgos principales revelan que las tecnologías digitales, como dispositivo, tienden a contribuir a la configuración de sujetos adaptados a un sistema de mercado que promueve valores de competencia, consumismo y emprendimiento. Sin embargo, el análisis también identifica resistencias individuales y colectivas que cuestionan esta visión hegemónica de las tecnologías digitales en la educación y abren posibilidades para pensar en alternativas críticas frente al neoliberalismo.

[cat] Aquesta tesi doctoral analitza el paper de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal des d’una perspectiva filosòfico-pedagògica, considerant-les com a dispositiu que genera processos de subjectivació en individus i societats. Per això, s’examinen els antecedents històrics del concepte de dispositiu, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat, tot evidenciant com aquests han contribuït a la construcció de les subjectivitats dels individus al llarg del temps. L’estudi se centra en l’anàlisi de les tecnologies digitals, concebudes com a dispositius educatius en el context neoliberal configurat per les Big Tech, i en la seva influència sobre les pràctiques pedagògiques contemporànies, amb especial atenció a l’àmbit de l’educació secundària. En aquest context, l’objectiu general de la recerca és dur a terme una anàlisi filosòfico-pedagògica de les tecnologies digitals en l’educació neoliberal com a dispositiu educatiu i de construcció de la subjectivitat, tot identificant tendències i resistències. Metodològicament, la recerca adopta un enfocament de caràcter epistemològic, fenomenològic i genealògic, emprant una metodologia qualitativa basada en la realització de nou entrevistes a diferents actors educatius i el metaanàlisi de dos informes de projectes de recerca. Les principals troballes revelen que les tecnologies digitals, com a dispositiu, tendeixen a contribuir a la configuració de subjectes adaptats a un sistema de mercat que promou valors de competència, consumisme i emprenedoria. Tanmateix, l’anàlisi també identifica resistències individuals i col·lectives que qüestionen aquesta visió hegemònica de les tecnologies digitals a l’educació i obren possibilitats per pensar alternatives crítiques davant el neoliberalisme.