La representació dels estereotips de gènere en contes infantils utilitzats a les aules d’I3, I4 i I5 i com aquests influeixen en la construcció de la identitat de l’infant i el paper del docent com a agent preventiu

Abstract

[cat] Aquest treball de fi de grau, analitza la representació dels estereotips de gènere en la literatura infantil utilitzada a les aules d'I3 I4 i I5 d'una escola del districte de Sant Martí, a Barcelona. L'objectiu és avaluar com influeixen aquests relats en la construcció de la identitat dels infants i reivindicar el paper de la docent com a agent preventiu i coeducador. A través d'una metodologia basada en un estudi de cas, la investigació s'estructura en tres fases: Una entrevista inicial a la mestra d'I5, una anàlisi documental dels contes clàssics més populars del centre (la rateta que escombrava l'escaleta, la caputxeta vermella i el soldadet de plom) i una entrevista final de devolució dialògica. Com a perspectives de futur, el treball obre noves línies de recerca centrades en l'estudi de materials literaris de nova generació i el disseny de plans de formació en coeducació per als equips docents. D'aquesta manera, es vincula directament l'acció educativa amb el concepte de transició ecosocial, posant en valors de la cura, la igualtat i el respecte al centre de les relacions de l'aula. Aquesta intervenció busca promoure el benestar col·lectiu, la justícia social i el 'bon viure' de la societat des de la primera infància. [spa] Este trabajo de fin de grado, analiza la representación de los estereotipos de género en la literatura infantil utilizada en las aulas de I3 I4 y I5 de una escuela del distrito de Sant Martí, en Barcelona. El objetivo es evaluar cómo influyen estos relatos en la construcción de la identidad de los niños y reivindicar el papel de la docente como agente preventivo y coeducador. A través de una metodología basada en un estudio de caso, la investigación se estructura en tres fases: Una entrevista inicial a la maestra de I5, un análisis documental de los cuentos clásicos más populares del centro (la ratita que barría la escalera, la caperucita roja y el soldadito de plomo) y una entrevista final de devolución dialógica. Como perspectivas de futuro, el trabajo abre nuevas líneas de investigación centradas en el estudio de materiales literarios de nueva generación y en el diseño de planes de formación en coeducación para los equipos docentes. De esta forma, se vincula directamente la acción educativa con el concepto de transición ecosocial, poniendo en valores del cuidado, la igualdad y el respeto al centro de las relaciones del aula. Esta intervención busca promover el bienestar colectivo, la justicia social y el 'buen vivir' de la sociedad desde la primera infancia.