Treballs Finals de Grau (TFG) - Mestre d'Educació Infantil

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/127143

Treballs Finals del Grau de Mestre d'Educació Infantil de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 57

Documentació pedagògica basada en Reggio Emilia
(2026-06) Cuende Soldevilla, Carla; Martins Torres, Taluana Laiz
[cat] En el context educatiu actual, les mestres no disposaven de prou temps per poder reflexionar sobre la seva pràctica educativa, ni sobre com els infants interactuen amb les dinàmiques. Tot i això, les mestres tenien clar que l'educació parteix dels infants com a protagonistes. El treball es va centrar en la metodologia i filosofia Reggio Emilia, i va intentar oferir informació a les docents per tal que també poguessin implementar aquestes tipologies de recull i potenciar les reflexions sobre les propostes a les aules. La investigació per crear el marc teòric es va iniciar amb la recollida d’informació sobre la filosofia Reggio Emilia i la seva relació amb les documentacions pedagògiques, amb l'objectiu d'elaborar una documentació amb les bases teòriques recollides. L'estudi de la recerca teòrica va partir del naixement de les escoles i de com aquestes van esdevenir una filosofia, per acabar relacionant-ho amb la creació de les documentacions en Reggio Emilia. Aquesta recollida d’informació es va portar a terme mitjançant la consulta i l’anàlisi de diferents documents i llibres especialitzats sobre aquesta filosofia. A partir la base teòrica, es va desenvolupar una documentació pedagògica vinculada a una dinàmica creada durant les últimes pràctiques de la carrera. Els resultats del treball van presentar la documentació pedagògica creada des de zero. A més, es va demostrar que la documentació pedagògica era una bona eina per donar valor als processos d'aprenentatge dels infants. Així mateix, es va destacar el paper de la mestra com a guia en la recopilació de dades i en el procés educatiu. Finalment, el treball va demostrar la rellevància de la filosofia Reggio Emilia en l'educació actual i com les pràctiques de les documentacions pedagògiques podien contribuir com a eines reflexives tant per als infants com per a les mestres. [ita] Nell’attuale contesto educativo, i maestri non avevano abbastanza tempo per riflettere sulla loro pratica educativa, né su come i bambini interagiscono con le dinamiche. Tuttavia, gli insegnanti avevano chiaro che l’educazione parte dai bambini come protagonisti. Il lavoro si concentrò sulla metodologia e la filosofia Reggio Emilia, e tentò di fornire informazioni agli insegnanti affinché potessero implementare anche queste tipologie di raccolta e potenziare le riflessioni sulle proposte nelle aule. La ricerca per creare il quadro teorico è iniziata con la raccolta di informazioni sulla filosofia Reggio Emilia e il suo rapporto con le documentazioni pedagogiche, con l'obiettivo di elaborare una documentazione con le basi teoriche raccolte. Lo studio della ricerca teorica partì dalla nascita delle scuole e da come queste diventassero una filosofia, per finire in relazione con la creazione delle documentazioni in Reggio Emilia. Questa raccolta di informazioni teoriche è stata effettuata consultando e analizzando diversi documenti e libri specializzati su questa filosofia. A partire dalla base teorica, si sviluppò una documentazione pedagogica legata a una dinamica creata durante le ultime pratiche della carriera. I risultati del lavoro hanno presentato la documentazione pedagogica creata da zero. Inoltre, è stato dimostrato che la documentazione pedagogica era un buon strumento per valorizzare i processi di apprendimento dei bambini. Inoltre, è stato sottolineato il ruolo dell'insegnante come guida nella raccolta dei dati e nel processo educativo. Infine, il lavoro dimostrò la rilevanza della filosofia Reggio Emilia nell’educazione attuale e come le pratiche delle documentazioni pedagogiche potessero contribuire come strumenti riflessivi sia per i bambini che per i maestri.
Guia per l’aplicació de l’alfabetització mediàtica i informacional a segon cicle d’Educació Infantil de Catalunya
(2026) Vallès Cillero, Paula; Martins Torres, Taluana Laiz
[cat] La petita infància viu immersa en l’actual societat de la informació (o d’acord amb certs autors, “desinformació”), la qual està constantment envoltada de xarxes, pantalles, imatges, missatges... És per aquest motiu que des d’institucions de la Unió Europea s’han iniciat projectes per l’alfabetització informacional als infants de primària o secundària. Malgrat això, els infants més petits no estan absents d’aquest paisatge informatiu. Consegüentment, el present Treball Final de Grau té per objecte el disseny i la creació d’un producte: una guia per promoure de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) a segon cicle d'educació infantil de Catalunya. En aquest sentit, l’escrit pretén aproximar als agents educatius que engloba el concepte d’AMI (alfabetització informacional, mediàtica, digital i visual) i quins són els elements clau que el defineixen. De la mateixa manera, també conforma una equivalència sobre l’aprenentatge de l’AMI i els sabers que regula el Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, tot detallant recursos, estratègies o pràctiques docents i activitats per poder aterrar a les aules d’infantil. El conjunt de la guia té present l’estètica i l’esquema que requereixen aquesta tipologia de productes, a fi que de ser utilitzable pel conjunt dels agents educatius que intervenen a segon cicle d’educació infantil. Per tot el que s’ha exposat, en primera instància, el present treball aprofundeix en el terme d’Alfabetització Mediàtica i Informacional a través de la redacció d’un marc teòric, així com se subratlla l’imperialitat que el docent de segon cicle d'educació infantil pugui accedir a una formació contínua de qualitat. Seguidament, el treball descriu quin ha estat el procés per dur a terme el disseny de la guia, i es detallen les fases de la creació del material (la redacció i la maquetació). Per finalitzar l'escrit, s’adjunta la valoració externa del producte (duta a terme per una experta en l’àrea i docents en actiu), així com un apartat de tancament. En aquest sentit, per concloure, s’exposa que el producte podria ser complementat en un futur amb exemples reals d’experiències viscudes a l’aula, així com la importància de poder crear guies compartides amb el col·lectiu docent per oferir respostes a les necessitats que presentem com a societat. [eng] Early childhood is immersed in today's information society (or, according to some authors, ‘disinformation’), which is constantly surrounded by networks, screens, images, messages… It is for this reason that institutions of the European Union have launched projects for information literacy among primary and secondary school children. However, younger children are not absent from this informational landscape. Consequently, the present Final Degree Project aims to design and create a product: a guide to promote Media and Information Literacy (MIL) in the second cycle of early childhood education in Catalonia. In this regard, this paper aims to familiarise educational stakeholders with the concept of MIL (media and information literacy) and the key elements that define it. Nevertheless, it also establishes a correspondence between the learning of MIL and the knowledge outlined in Decree 21/2023 of 7 February on the organisation of early years education, detailing resources, strategies, teaching practices and activities to facilitate its implementation in early years classrooms. The entire guide takes into account the aesthetics and layout required for this type of product, so that it can be used by all educational agents involved in early childhood education. In light of the foregoing, in its first instance, this paper delves into the term Media and Information Literacy by developing a theoretical framework, and underlines the importance for the Early Years teacher to have access to high-quality continuing professional development. Subsequently, the work describes the process of designing the guide, detailing the phases of creating the material (the drafting and the layout). To conclude the paper, the external evaluation of the product (conducted by an expert in the field and active teachers) is attached, along with a closing section. In this regard, it is argued that the product could be complemented in the future with real examples of classroom experiences, highlighting the importance of creating shared guides with the teaching community to address our societal needs.
I ara què fem? Com acompanyem als infants durant el dol com a mestres d’infantil a 3-6 anys?
(2026) Cáceres Moreno, Andrea; Crespo i Torres, Ferran
[cat] Aquest Treball de Final de Grau analitza el paper del mestre o la mestra d’Educació Infantil en l’acompanyament del dol infantil davant situacions de malaltia greu o pèrdua d’una persona significativa. Partint d’una experiència viscuda durant el període de practiques, l’estudi se centra en infants de 3 a 6 anys i pretén comprendre les seves necessitats emocionals, la manera com entenen la mort, els comportaments, el paper de la família i l’escola i estratègies que es poden utilitzar des de l’àmbit educatiu per oferir un acompanyament adequat. La metodologia utilitzada és de caràcter qualitatiu i combina la revisió bibliogràfica amb la realització d’entrevistes semiestructurades a professionals de l’àmbit de la salut mental i a mestres d’Educació Infantil. Aquesta recollida de dades ha permès conèixer diferents perspectives sobre l’acompanyament dels infants davant situacions de pèrdua. Els resultats obtinguts mostren que la vivència del dol varia segons el desenvolupament evolutiu, les experiències prèvies i el vincle afectiu amb la persona que ha mort. Així mateix, destaquen la importància d’oferir espais segurs d’expressió emocional, mantenir una comunicació adequada amb les famílies i disposar de recursos i formació específica per part dels docents. Finalment, es conclou que l’escola és un espai clau en l’acompanyament del dol infantil i que el docent té un paper fonamental a l’hora d’escoltar, validar les emocions i acompanyar els infants durant aquest procés, contribuint al seu benestar emocional i desenvolupament integral. A més, el treball destaca la importància de parlar de la mort i del dol amb naturalitat a l’escola, oferint als infants espais segurs on puguin expressar les seves emocions i sentir-se acompanyats. [spa] Este Trabajo de Final de Grado analiza el papel del maestro o la maestra de Educación Infantil en el acompañamiento del duelo infantil ante situaciones de enfermedad grave o pérdida de una persona significativa. Partiendo de una experiencia vivida durante el periodo de prácticas, el estudio se centra en niños y niñas de 3 a 6 años y pretende comprender sus necesidades emocionales, la manera como entienden la muerte, los comportamientos, el papel de la familia y la escuela y estrategias que se pueden utilizar desde el ámbito educativo para ofrecer un acompañamiento adecuado. La metodología utilizada es de carácter cualitativo y combina la revisión bibliográfica con la realización de entrevistas semiestructuradas a profesionales del ámbito de la salud mental y a maestras de Educación Infantil. Esta recogida de datos ha permitido conocer diferentes perspectivas sobre el acompañamiento de los niños ante situaciones de pérdida. Los resultados obtenidos muestran que la vivencia del luto varía según el desarrollo evolutivo, las experiencias previas y el vínculo afectivo con la persona que ha muerto. Así mismo, destacan la importancia de ofrecer espacios seguros de expresión emocional, mantener una comunicación adecuada con las familias y disponer de recursos y formación específica por parte de los docentes. Finalmente, se concluye que la escuela es un espacio clave en el acompañamiento del duelo infantil y que el docente tiene un papel fundamental en la hora de escuchar, validar las emociones y acompañar a los niños y niñas durante este proceso, contribuyendo a su bienestar emocional y desarrollo integral. Además, el trabajo destaca la importancia de habla de la muerte y del duelo con naturalidad en la escuela, ofreciendo a los niños espacios seguros donde puedan expresar sus emociones y sentirse acompañados.
La representació dels estereotips de gènere en contes infantils utilitzats a les aules d’I3, I4 i I5 i com aquests influeixen en la construcció de la identitat de l’infant i el paper del docent com a agent preventiu
(2026) Hernández Roguera, Laia; Calafell, Genina
[cat] Aquest treball de fi de grau, analitza la representació dels estereotips de gènere en la literatura infantil utilitzada a les aules d'I3 I4 i I5 d'una escola del districte de Sant Martí, a Barcelona. L'objectiu és avaluar com influeixen aquests relats en la construcció de la identitat dels infants i reivindicar el paper de la docent com a agent preventiu i coeducador. A través d'una metodologia basada en un estudi de cas, la investigació s'estructura en tres fases: Una entrevista inicial a la mestra d'I5, una anàlisi documental dels contes clàssics més populars del centre (la rateta que escombrava l'escaleta, la caputxeta vermella i el soldadet de plom) i una entrevista final de devolució dialògica. Com a perspectives de futur, el treball obre noves línies de recerca centrades en l'estudi de materials literaris de nova generació i el disseny de plans de formació en coeducació per als equips docents. D'aquesta manera, es vincula directament l'acció educativa amb el concepte de transició ecosocial, posant en valors de la cura, la igualtat i el respecte al centre de les relacions de l'aula. Aquesta intervenció busca promoure el benestar col·lectiu, la justícia social i el 'bon viure' de la societat des de la primera infància. [spa] Este trabajo de fin de grado, analiza la representación de los estereotipos de género en la literatura infantil utilizada en las aulas de I3 I4 y I5 de una escuela del distrito de Sant Martí, en Barcelona. El objetivo es evaluar cómo influyen estos relatos en la construcción de la identidad de los niños y reivindicar el papel de la docente como agente preventivo y coeducador. A través de una metodología basada en un estudio de caso, la investigación se estructura en tres fases: Una entrevista inicial a la maestra de I5, un análisis documental de los cuentos clásicos más populares del centro (la ratita que barría la escalera, la caperucita roja y el soldadito de plomo) y una entrevista final de devolución dialógica. Como perspectivas de futuro, el trabajo abre nuevas líneas de investigación centradas en el estudio de materiales literarios de nueva generación y en el diseño de planes de formación en coeducación para los equipos docentes. De esta forma, se vincula directamente la acción educativa con el concepto de transición ecosocial, poniendo en valores del cuidado, la igualdad y el respeto al centro de las relaciones del aula. Esta intervención busca promover el bienestar colectivo, la justicia social y el 'buen vivir' de la sociedad desde la primera infancia.
Les barreres invisibles de la integració escolar dels infants sords implantats
(2025-06) Esteve Garcia, Jana; Insa, Iolanda
[cat] Aquest Treball Final de Grau analitza la integració escolar, social i emocional dels infants sords amb implants coclears durant l’etapa d’Educació Infantil. Partint d’una experiència personal i vivencial, es pretén donar visibilitat a les necessitats específiques d’aquests infants i reflexionar sobre les pràctiques educatives actuals. El marc teòric inclou una revisió del desenvolupament de l’audició i el llenguatge, les implicacions de la sordesa en l’aprenentatge i la importància de la inclusió d’aquests infants dins de l’aula infantil. Així mateix, es té en compte el paper del servei i el seguiment de la logopèdia. L’objectiu principal és comprendre com influeix el fet de sortir de l’aula infantil per assistir a les sessions de logopèdia en el desenvolupament global de l’infant, especialment en l’àmbit emocional. Pel que fa a la metodologia, el treball s’estructura en una anàlisi qualitativa que combina la revisió bibliogràfica amb l’anàlisi de vivències i experiències personals. Els resultats mostren que, tot i que el suport logopèdic és clau per al desenvolupament lingüístic de l’infant, la seva interacció amb els diferents agents educatius que l’envolten pot contribuir a situacions d’exclusió dins l’aula. Pels infants sords implantats, és tan important aprendre a relacionar-se amb els seus companys i l’entorn, com adquirir llenguatge. Les conclusions adverteixen de la necessitat d’un equilibri entre les intervencions especialitzades i la participació plena en el grup-classe. Finalment, es proposa adoptar una mirada més inclusiva i flexible per adaptar l'escolarització a les necessitats de cada infant sord implantat.
Acompañar para prevenir. Análisis de la Intervención Docente en el Cambio de Etapa de Infantil a Primaria
(2025) Salas Romero, Claudia; Torres Carceller, Andrés
[spa] Este Trabajo de Final de Grado es una investigación sobre la transición educativa entre Infantil y Primaria en contextos de vulnerabilidad social, centrándose especialmente en el papel fundamental de los docentes como agentes preventivos del fracaso escolar. El objetivo principal de la investigación es conocer las estrategias y las dinámicas utilizadas por los docentes para favorecer un cambio de etapa educativa seguro y positivo. El estudio se basa en un enfoque cualitativo, a través de entrevistas realizadas a docentes de la Escuela Drassanes de Barcelona, un centro educativo de máxima complejidad. A partir del análisis de las entrevistas y de la revisión teórica, se identifican estrategias clave para facilitar la transición educativa positiva, coordinada y que promueva la continuidad metodológica con un acompañamiento emocional. También se proponen medidas concretas, metodologías compartidas y dinámicas de adaptación y preparación a los cambios que conlleva la nueva etapa. El trabajo concluye que una transición positiva y guiada no solo facilita la adaptación escolar de manera exitosa, sino que actúa como herramienta preventiva ante el fracaso escolar ya que evita la desmotivación ante las nuevas situaciones. Asimismo, se reflexiona sobre las diferencias o similitudes entre las dos etapas y sobre la voluntad de los docentes de promover cierta continuidad educativa. Por último, se destaca la importancia de una necesaria formación específica del profesorado y del acompañamiento emocional de los alumnos en procesos tan complejos como la transición educativa de Infantil a Primaria.
La pràctica psicomotriu com a eix motor del desenvolupament integral de l’infant
(2025-06-05) Selfa Berengué, Núria; Insa, Iolanda
[cat] Actualment, ens trobem en un context educatiu en el qual s’està demostrant, a través d’estudis científics, que el joc i el moviment són conceptes detonants per a un bon desenvolupament infantil. Aquests conceptes es veuen com eines per fomentar un aprenentatge més vivencial i significatiu. Algunes escoles entenen la pràctica psicomotriu com un recurs per potenciar aquest creixement integral i oferir a l’infant, a través del joc, la possibilitat d’explorar tot el seu cos i les seves possibilitats. Altres escoles entenen aquest concepte com una estona més del dia que cal fer perquè el currículum ho esmenta. Per aquest motiu, l’objectiu principal d’aquest treball és analitzar i aprofundir què és la pràctica psicomotriu, a través de referents teòrics i d’una observació duta a terme, i quin impacte té envers el desenvolupament integral de l’infant, esbrinar l’opinió dels docents sobre aquest concepte i dissenyar un projecte d’innovació en un context específic. La metodologia per dur a terme aquesta investigació ha estat a través d’entrevistes, concretament a dues mestres d’educació infantil i a una psicomotricista, un qüestionari i una observació d’una sessió de psicomotricitat, que ha sigut la clau per dissenyar un projecte el qual s’ha dut a terme una part d’aquest. Els resultats mostren com el projecte és realista i viable per aplicar-ho en una escola. També, aquests deixen veure quina opinió tenen els i les mestres d’educació infantil pel que fa a la psicomotricitat infantil i les realitats que tenen a les seves escoles, tant l’espai físic, com els materials, els docents que imparteixen aquestes sessions, la metodologia de l’escola i les prioritats que aquesta dona envers aquest concepte, etc. Es dona la importància que hauria de tenir la pràctica psicomotriu en els centres educatius catalans? Realment les escoles estan preparades per dur a terme bones sessions de pràctica psicomotriu?
El efecto de la exposición a pantallas en el dibujo infantil de los niños y niñas de 4 a 5 años
(2025-06-16) Rodríguez García, Claudia Beatriz; Castellano, Núria
[spa] La presencia cada vez mayor de pantallas en la vida cotidiana de las criaturas nos lleva a cuestionarnos su impacto en el desarrollo infantil, especialmente en etapas sensibles como la comprendida entre los 4 y 5 años. En esta franja de edad, el dibujo se presenta como una herramienta esencial para la expresión, la creatividad y la construcción del pensamiento simbólico. A partir de esta preocupación, nos propusimos analizar cómo la exposición a pantallas influye en el dibujo infantil en un contexto donde la tecnología media de forma creciente las experiencias de juego y aprendizaje. Diseñamos una investigación de carácter cualitativo, descriptivo y comparativo, centrada en el análisis de 40 dibujos realizados por niños y niñas de I4 de tres centros educativos y organizamos la muestra en tres grupos diferenciados según los puntajes en el Test del Dibujo de la Figura Humana. Esta metodología nos permitió observar las características gráficas de los dibujos desde una perspectiva integral, considerando tanto los aspectos formales como los expresivos. Los resultados obtenidos evidencian diferencias entre los grupos. Los dibujos del grupo con menor exposición a pantallas presentan mayor espontaneidad, variedad de trazos, coherencia estructural y presencia de elementos narrativos. Por el contrario, los dibujos de los grupos con mayor exposición tienden a mostrar formas más estandarizadas, menor complejidad gráfica y una expresividad más limitada. Estos hallazgos nos llevan a pensar que una exposición prolongada a pantallas limita el desarrollo gráfico natural y afecta la capacidad creativa de las criaturas. A partir del análisis realizado, concluimos la necesidad de reflexionar críticamente sobre el uso de las pantallas en la primera infancia. Este estudio invita a revalorizar el espacio de creación libre, proponiendo una mirada crítica que recupere el valor del trazo espontáneo, el juego simbólico y la expresión artística como pilares del desarrollo integral.
Educació ambiental en infants de cinc anys a través de la creació d'un joc de taula
(2025-06-05) Rubio García, Ariadna; Castellano, Núria
[cat] La situació climàtica avui dia representa una realitat alarmant. Amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic s’han intensificat, provocant conseqüències devastadores arreu del món. Les alteracions en les temperatures, la pèrdua de biodiversitat, els episodis meteorològics adversos -com les sequeres o la crema de masses forestals- només són una petita part dels danys que està provocant la crisi climàtica. Aquest impacte afecta no només a les persones, sinó que té una repercussió global independentment de l'ésser viu que sigui i situació que estigui. En vista d’aquesta realitat, si no es prenen mesures urgents i efectives, es preveu que aquests efectes podrien esdevenir irreversibles. Davant d’aquesta circumstància, fomentar la consciència ecològica no només és important, sinó vital per mitigar aquest impacte. L’Educació Ambiental es presenta com una de les eines amb les quals es podria formar i sensibilitzar cap a la protecció i preservació de l’entorn, a través d’ensenyar i capacitar a l’alumnat cap a una construcció d’una ciutadania més crítica i compromesa amb el medi ambient. Tot i que aquest ensenyament és clau per a qualsevol individu, promoure-la en les primeres etapes és molt significatiu, ja que és quan comencen a crear la seva identitat personal. Els infants, com a generació que haurà de fer front als reptes mediambientals que ja hi ha i vindran, tenen un paper clau en aquest procés de transformació. Promoure l’Educació Ambiental des de la infància els dota de coneixements i actituds per lluitar contra les problemàtiques mediambientals amb consciència i responsabilitat, empoderant així a l’infant com a agent de canvi. Per facilitar aquest aprenentatge, incorporar dinàmiques lúdiques d’ensenyament com l’aprenentatge basat en jocs els permetrà interioritzar aquests valors i capacitats d’una forma lúdica i significativa.
Naturalització d’un pati escolar: disseny d’una proposta educativa per a l’escola bressol Can Roura de Vilassar de Dalt
(2025-06-05) Rodríguez Corbera, Mireia; Castellano, Núria
[cat] Els infants estan creixent desconnectats del món natural, apareixent el conegut “trastorn per dèficit de naturalesa” (TDN) que té un gran impacte en la salut dels ciutadans, comportant la disminució de l’ús dels sentits, que en conseqüència incrementa la dificultat d’atenció i augmenten les possibilitats de desenvolupar malalties físiques i emocionals. Es relaciona amb diverses causes, com l’augment d'addicció a les pantalles, fent que la població destini més temps a utilitzar eines electròniques i menys temps a interaccionar amb el medi, sent un aliat per l’aparició del sedentarisme, desenvolupant sobrepès i obesitat. Un altre aspecte important que causa la manca de natura és l’augment de l’estrès i l’ansietat provocat per la falta d’espais de relaxació i desconnexió pels infants, com també la reducció de la capacitat de resiliència, incrementant la vulnerabilitat emocional. És per això que el present treball s’ha centrat en la creació d'una base teòrica del moviment dels patis naturalitzats, identificant els seus orígens, descrivint de manera detallada els diferents elements necessaris i els beneficis claus que aporten en el desenvolupament integral dels infants. Posteriorment, s’ha generat una proposta de disseny per la naturalització del pati tradicional de l’Escola Bressol Can Roura, de Vilassar de Dalt, concretament destinat a l’alumnat d’I.2. Aquesta s’ha plasmat a través de la creació d’un plànol a vista d’ocell i amb la creació d’un disseny 3D per facilitar la comprensió de la idea, com també a partir de la descripció i la justificació profunda de cada un dels elements presents en la proposta del pati naturalitzat.
Infants amb famílies drogodependents: recurs formatiu per a mestres
(2025-06-05) Casasola Martínez, Maria; Castellano, Núria
[cat] En el present treball es vol donar a conèixer una realitat sovint invisibilitzada, però present a les aules d’educació infantil, la situació de molts infants que creixen amb famílies drogodependents. Aquest entorn familiar pot tenir un impacte en el desenvolupament emocional, social i cognitiu dels nens i les nenes. Les alumnes i els alumnes exposats a aquest tipus de context familiar, sovint mostren conductes i dificultats que poden ser difícils de gestionar pels docents i les docents. A partir, d’una metodologia basada en una anàlisi documental i entrevistes semidirigides a professionals de l’educació i de l’àmbit sanitari s’ha creat un recurs en línia per a mestres. Aquesta pàgina web ofereix eines, estratègies d’intervenció i informació rellevant per a les educadores i els educadors, amb l’objectiu de respondre a les necessitats formatives de les mestres d’educació infantil per actuar davant d’infants que viuen en famílies amb problemes de drogodependència. Posteriorment, el recurs virtual creat ha estat valorat per tres experts i expertes per garantir la viabilitat d’aquest material educatiu.
Els models de torns de dinar a les escoles bressol: una anàlisi del vincle entre educadores i infants
(2025) Zavala Vélez, Luana; Palou Julián, Berta
[cat] El present estudi consisteix en una investigació qualitativa que analitza els models de torns de dinar de dues escoles bressol municipals de Barcelona, amb la finalitat d’identificar com l’organització d’aquest moment, impacta en la relació i el vincle afectiu entre infants i educadores. L’hora del dinar a l’escola és un moment quotidià que, si s’acompanya amb intenció pedagògica, pot esdevenir un espai educatiu de relació que va més enllà de satisfer la gana. Mitjançant un marc teòric basat en diversos autors i autores del camp educatiu, observacions a vuit grups d’infants i entrevistes a les educadores, s’han destacat els aspectes que afavoreixen un moment de dinar ric en aprenentatges i interaccions significatives. Així, s'han ressaltat principalment les temàtiques de vincle, ambient, comunicació i individualització. La mostra d’estudi es compon de vuit classes de dues escoles amb models diferents de torns de dinar, fet que ha permès contrastar i identificar les seves similituds i diferències. A més, s’han recollit les percepcions i vivències de les educadores responsables de cada grup per tal d’explorar les seves visions sobre l’organització dels torns i l’impacte que consideren que té en el vincle amb els infants. Els resultats evidencien que, malgrat les diferències en l’organització, totes les professionals comparteixen un propòsit comú: oferir un acompanyament proper i respectuós que promogui el benestar dels infants. Per finalitzar, s’exposen unes conclusions finals i valoració del procés d’elaboració. Aquest estudi contribueix a valorar el moment del dinar dins del context educatiu de l’etapa 0-3, i convida a continuar reflexionant sobre com les decisions organitzatives poden incidir positivament en la qualitat del vincle i en l’experiència quotidiana dels infants a l’escola bressol. Així, es posa en rellevància la importància d’una mirada pedagògica i conscient sobre els moments quotidians, com l’hora de dinar, com a espais de cura, relació i desenvolupament.
Anàlisi i proposta d’estratègies per prevenir l’obesitat infantil i fomentar hàbits saludables en l’àmbit educatiu, dirigit a l’etapa d’infantil 3-6 anys
(2025-06-05) Lozano Sánchez, Marta; Castellano, Núria
[cat] L’obesitat infantil és una problemàtica que, en els darrers anys, ha anat augmentat de manera preocupant. Davant d’aquesta realitat, les escoles tenen un paper clau en la promoció d’hàbits saludables i en la prevenció de l’obesitat des d’edats primerenques. Aquest Treball de Fi de Grau se centra en la franja d’edat de 3 a 6 anys i té com a objectiu principal proposar estratègies i activitats educatives que ajudin a prevenir l’obesitat infantil a través del foment d’un estil de vida saludable. Per dur-ho a terme, s’ha elaborat un marc teòric on s’aborden les causes i les conseqüències de l’obesitat infantil, així com els factors de risc i els hàbits saludables més rellevants. Posteriorment, s’ha realitzat una recerca qualitativa basada en entrevistes semiestructurades a set docents d’educació infantil i una professional de l’àmbit sanitari. Aquestes entrevistes han permès identificar les necessitats dels infants i les pràctiques habituals als centres educatius pel que fa a la promoció d’hàbits saludables. Els resultats mostren que les escoles estan compromeses amb la promoció d’aquests hàbits equilibrats, però que sovint hi ha alguna dificultat, com la implicació de certes famílies. També, es detecta una manca de formacions específiques per part del professorat sobre com abordar aquesta temàtica a l’aula. A partir d’aquestes conclusions, s’han analitzat i dissenyat propostes d’estratègies i d’activitats adaptades a l’etapa d’infantil que tenen en compte la implicació de l’alumnat, les famílies i l’equip docent. Aquestes activitats busquen promoure hàbits saludables des d’un enfocament preventiu i vivencial, reforçant el paper de l’escola com a espai educador.
Com i quan es fa servir la música a l’Educació Infantil
(2025-06-05) Cardenete Ventaja, Noelia; Castellano, Núria
[cat] En el present treball s’analitza l’aplicació de la música concretament al segon cicle d’Educació Infantil (3-6 anys) i en conseqüència, la seva potencialitat en vers el desenvolupament integral dels infants. D’aquesta manera, es dona resposta al títol del treball “Com i quan es fa servir la música a l’Educació Infantil” així com als objectius establerts. Per aquest motiu, s’ha pres de referència un centre escolar de màxima complexitat ubicat al Prat de Llobregat anomenat Institut Escola del Prat. La metodologia del treball inclou un estudi de caràcter qualitatiu, amb una recerca documental exhaustiva i la realització d’enquestes digitals als professionals implicats en la música: la mestra especialista en educació musical, el professional de teatre i les tutores referents dels grups d’infantil (I3, I4 i I5). Els resultats obtinguts mostren que la música s’integra en diferents moments de la jornada escolar, tant en activitats concretes com de forma transversal, i que contribueixen significativament al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels estudiants. Finalment, el treball aporta una conclusió acadèmica com a tancament i a la vegada personal. A més, es proposen dues línies de recerca d’investigació per fer reflexionar als docents sobre l’ús de la música a les aules i els beneficis que aquesta comporta a l’aprenentatge dels infants.
El dibuix de la figura humana i les seves possibilitats d’anàlisi al segon cicle d’educació infantil
(2025) Moreno Escusol, Andrea; Sanz López, Ma. Cristina
[cat] Aquest treball analitza el dibuix de la figura humana (DFH) com a eina d’avaluació i comprensió del desenvolupament infantil al segon cicle d’educació infantil. L’objectiu general ha estat estudiar les etapes del desenvolupament gràfic dels infants i la utilitat del DFH per detectar indicadors relacionats amb els àmbits cognitiu, emocional i psicomotriu. S’ha dut a terme una revisió bibliogràfica de les teories sobre el desenvolupament del dibuix i una anàlisi de produccions d’infants d’I3, I4 i I5, complementada amb qüestionaris a docents per conèixer la seva percepció i ús del DFH com a recurs educatiu. Finalment, els resultats mostren que el DFH és una eina valuosa per a la tasca docent per la seva capacitat projectiva, que permet als educadors extreure informació sobre l’infant a través d’indicadors emocionals i evolutius. També es destaca la necessitat d’incloure una formació específica en l’àmbit per al professorat, garantint un ús adequat i rigorós de l’eina en contextos educatius reals.
La dansa, les famílies i la interculturalitat dins de les aules d’educació infantil
(2025) Mollà Barberán, Irene; Sanz López, Ma. Cristina
[cat] La dansa dins de les aules d’educació infantil a vegades es treballa de manera molt superficial. Al mateix temps, costa que les famílies participin en el dia a dia dins de l’aula sobretot en contextos en què els infants creixen en entorns culturalment molt diversos. Tenint en compte aquests tres factors s’ha dissenyat un projecte d’intervenció amb l’objectiu de poder tractar la dansa, les famílies i les cultures dins de les aules d’educació infantil. La proposta està adreçada al segon cicle d’educació infantil. Al llarg del treball es detalla el procediment exacte per a la seva execució així com els materials i recursos necessaris. A més, s’inclou la validació d’una experta del camp de la dansa i de l’educació infantil que aporta la seva mirada professional i permet veure la viabilitat de la proposta.
L’espai com a tercer educador. Guia per al disseny d’estances a l’escola bressol
(2025) Vera Galvez, Sílvia; Sanz López, Ma. Cristina
[cat] Aquest treball de final de grau analitza la configuració dels espais a l’Escola Bressol (0-3 anys) des de la perspectiva de l’espai com a tercer educador, amb una mirada pedagògica inspirada principalment en les aportacions d’Emmi Pikler i del projecte educatiu de Reggio Emilia. Es parteix de la idea que l’espai és un agent actiu en el desenvolupament dels infants, capaç d’acollir, estimular i afavorir processos d’aprenentatge significatiu, d’autonomia i relació. A través d’una revisió teòrica i l’anàlisi de pràctiques educatives, s’exploren criteris de qualitat relacionats amb la llum, la ventilació, la temperatura, els colors, el mobiliari, els materials, la sostenibilitat i la cura del vincle. També es reflexiona sobre el paper de l’adult com a dinamitzador dels espais, des d’una actitud respectuosa, observadora i disponible. El treball inclou el disseny i aplicació d’un qüestionari per recollir les percepcions de docents sobre l’organització dels espais i, a partir d’aquestes aportacions, s’elabora una guia pràctica amb orientacions per repensar les estances, des d’una mirada pedagògica. Aquesta guia ha estat valorada positivament mitjançant una segona enquesta, que ha confirmat la seva claredat, utilitat i adequació a la realitat educativa. En definitiva, aquest treball posa en relleu la necessitat de dissenyar espais pensats i coherents amb les necessitats dels infants, per contribuir a una educació infantil de qualitat en l’etapa 0-3 anys.
De Sant Feliu a Ostrava: una mirada a l’educació infantil en dos contextos
(2025-06) Visiedo Guevara, Erika; Tofiño, Iñaki
[cat] Aquest treball de fi de grau parteix d’una experiència personal en el marc del programa ERASMUS a la República Txeca i té com a objectiu analitzar i comprar el funcionament de l’educació infantil entre Espanya i Txèquia. Ens centrem especialment a la franja d’edat que engloba les llars d’infants, considerant que es tracta d’una tapa fonamental en el desenvolupament integral dels infants. La recerca combina una metodologia mixta, per una banda, l’anàlisi documental de fonts oficials com informes de l’OCDE, la European Commission i Eurydice i, per altra banda, el treball de camp amb enquestes i entrevistes a professionals de l’àmbit educatiu d’ambdós països. Aquesta doble mirada ens permet contextualitzar les dades i aportar una visió contrastada de la realitat educativa. Els resultats mostren diferències significatives entre tots dos sistemes pel que fa a la ràtio d’alumnes per docent, l’organització dels grups classes, la implicació de les famílies, la formació del personal educador i la legislació en matèria de permisos parentals. A més a més, detectem contrastos en l’ús dels espais educatius exteriors. Amb la comparació realitzada, es vol aportar una reflexió crítica constructiva que ajudi a comprendre millor les particularitats i aspectes a potenciar de l’educació infantil en els diversos contextos europeus.
La lectura en el pensament de Gregorio Luri i Glenn Doman. Implicacions en Educació Infantil
(2024) Fontanet Rubiño, Andrea; Ballesteros, María del Pilar
[cat] La lectura és un procés que implica comprendre, descodificar paraules i entendre el seu significat. Tanmateix, la lectura requereix atenció, motivació i preparació prèvia. El procés d’aprenentatge de la lectura al qual s’enfronta un nen o una nena no es dona de forma natural i espontània, és per aquest motiu que els mestres i les mestres d’educació infantil han de ser conscients de tot allò que comporta per un infant la lectura, i considerar que la forma en què es desenvolupi aquesta condicionarà la seva ensenyança futura, ja que sense una bona capacitat lectora, l’infant tindrà moltes més dificultats en la seva vida acadèmica. Aquest treball és una revisió bibliogràfica sobre les aportacions de Gregorio Luri i Glenn Doman en la lectura i quines implicacions té el pensament dels dos autors en educació infantil. Per fer-ho s’han comparat les contribucions aportades per part de cadascun dels autors i s’han classificat i discutit les seves idees, arribant a unes conclusions concretes sobre la informació extreta. Amb aquest treball es pretén donar una perspectiva oberta quant a la lectura en el període d’educació infantil i conscienciar a mestres i adults sobre la rellevància d’una preparació prèvia al procés lector.
El mètode baby sign. Perspectives i motivacions de famílies i educadors d’infantil sobre el seu ús
(2024-06-06) Sans Alonso, Andrea; Wilson Daily, Ann Elizabeth
[cat] El present treball se centra en investigar les perspectives i motivacions de famílies i educadors respecte a l'ús del mètode baby sign en el desenvolupament de la comunicació primerenca en infants. L'objectiu principal és explorar i analitzar aquestes perspectives, així com avaluar l'efectivitat percebuda del mètode en la reducció de la frustració infantil i el desenvolupament de la comunicació. La mostra inclou a set participants, entre famílies (n=4) i educadors/es (n=3), els qui van ser entrevistats per a obtenir informació detallada sobre les seves experiències i percepcions en relació amb l'ús del baby sign. La metodologia utilitzada va consistir en entrevistes qualitatives, flexibles i dinàmiques, realitzades tant de manera presencial (n=3) com en línia (n=4). Es van recopilar dades sobre les perspectives, motivacions i dificultats percebudes en la implementació del mètode. Els resultats van revelar una percepció generalment positiva del mètode, destacant beneficis com una comunicació més primerenca i una reducció de la frustració en infants. No obstant això, es van identificar algunes dificultats, com la interpretació dels signes i la falta de suport familiar. Encara que les participants van expressar confiança en l'efectivitat del mètode, es reconeix la necessitat d'abordar aquestes dificultats per a una implementació adequada. Les conclusions suggereixen que el mètode baby sign pot ser una eina útil en el desenvolupament infantil, però es requereix un major suport i recursos per a superar les barreres identificades.

Examinar

Enviaments recents