Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/113474
Teoria transcendental de la consciència i filosofia de la ment
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] El tema d’aquesta tesi doctoral és l’actualitat d’un model filosòfic inspirat en la filosofia transcendental de Kant. En el capítol 1 identifico dos macro- models hegemònics en la discussió contemporània, realisme cientista i construccionisme social, i apunto com el debat entre ells es manifesta com a conflicte improductiu, en particular en la ciència cognitiva i en l’ètica. Plantejo l’oportunitat d’un model transcendental, alternatiu als esmentats, com a eina conceptual vàlida per a enfrontar els reptes contemporanis (societat tecnològica, crisi ecològica i globalització). En el capítol 2 aprofundeixo en el concepte de model, que relaciono amb la nostra representació del món i de nosaltres mateixos. D’aquí la necessitat de la filosofia com a un tipus peculiar de treball amb models, atent a llur naturalesa representativa, que qüestiona i modifica supòsits bàsics dels models intuïtius i científics. A partir d’un cert grau de generalitat i abstracció, un macro-model filosòfic equival a un paradigma en el sentit de Kuhn. En aquest context, defineixo la filosofia transcendental com a emfasitzant la relació especial del macro-model filosòfic de la realitat amb el model filosòfic de la ment.
El capítol 3 és un recorregut per l’evolució del pensament de Kant en el seu context dialògic, des de les primeres obres fins la KrV. Ressegueixo sobretot dues qüestions centrals, íntimament relacionades, en aquesta evolució: 1) la superació del dilema entre metafísica escolar i empirisme, que culminarà en la deducció transcendental de les categories i el Sistema dels principis, i 2) l’elucidació de la relació de lògica i experiència, lògica formal i transcendental, en la deducció metafísica. Situo el desenvolupament d’aquestes qüestions en dos marcs interpretatius més generals. 1) Entendre l’evolució de Kant com el pas d’un projecte precrític, l’intent de compatibilitzar una metafísica leibnitziana modificada amb la ciència newtoniana, a l’abandonament d’aquest projecte, que el condueix a la filosofia transcendental. 2) Concebre aquest gir crític com un modelatge filosòfic de ment i món, del qual en resulta una profunda transformació de les concepcions de la representació i la consciència hegemòniques.
En el capítol 4 descric el model de la ment de Kant a la KrV com a un model epigenètic, pel qual el coneixement és fruit de la interacció de dues facultats bàsiques, sensibilitat i enteniment. L’enteniment és una facultat de jutjar, que inclou la formació i ús conceptes, subsumir objectes de la intuïció sota aquests conceptes (Judici), i combinar-los en sil·logismes (raó). La sensibilitat és la capacitat (receptivitat) de rebre impressions sensibles, que estimulen l’activitat unificadora de l’enteniment, i de ser afectada per aital activitat. La imaginació transcendental, la facultat mitjancera entre enteniment i sensibilitat, és l’efecte de l’activitat de l’enteniment en la sensibilitat. Així, fa possible que les formes lògiques que adopta l’activitat de l’enteniment i que li permeten relacionar-se amb objectes, guiïn la síntesi de la multiplicitat sensible de manera que pugui ser analitzada en conceptes, i aquests conceptes subordinats a d’altres conceptes, combinats en judicis i sil·logismes en un sistema del coneixement. La modelització recolza en el caràcter sui generis del Jo de l’apercepció transcendental, entre fenomen i noümen, que permet fer-ne l’objecte d’una reflexió sobre condicions de possibilitat de l’experiència en la subjectivitat (un model filosòfic de la ment), però no incloure’l en un model materialista o funcionalista en el sentit de la IA contemporània.
En el capítol 5 comparo el model transcendental proposat al Capítol 4 amb el neokantisme d’Ernst Cassirer, alhora com a proposta filosòfica i com a interpretació de Kant. Argumento que l’avantatge del primer model és que manté l’equilibri de Kant entre sensibilitat i enteniment, receptivitat i activitat, i la seva distinció igualment fonamental entre lògica i experiència, lògica formal i transcendental. Situo aquesta comparació en relació al debat contemporani sobre l’existència de contingut mental no-conceptual, i la interpretació de la posició de Kant sobre aquesta qüestió.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
FORN I ARGIMON, Francesc. Teoria transcendental de la consciència i filosofia de la ment. [consulta: 28 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/113474]