L’aprenentatge de la societat atenesa a partir de les comèdies aristofàniques

Abstract

[cat] La comèdia d’Aristòfanes, encara que figura al currículum de la matèria de Llengua i Cultures Gregues, és un gènere literari poc usat com a mitjà o recurs en la didàctica de les llengües clàssiques, especialment, el grec. En aquest treball es presenta la confecció d’una situació d’aprenentatge per a l’assignatura de Llengua i Cultura Gregues I de primer de batxillerat, que té com a objectiu principal analitzar la societat atenesa del segle V aC a partir de la descripció i reflex que fa l’autor còmic a les seves comèdies. Es té un enfocament transversal, en el qual l’estudi de la societat atenesa gira al voltant de quatre eixos temàtics principals: la societat, la política, la història i la literatura. Metodològicament es combinen diverses metodologies: des d’una metodologia més magistral i tradicional fins a altres metodologies actives com el role-playing, l’aprenentatge dialògic... Malgrat les limitacions temàtiques observades del gènere còmic durant la confecció i elaboració, el qual ha presentat dificultats en l’aplicació i ensenyament dels eixos històric i polític, la proposta constitueix un punt de partida sòlid, especialment en l’abordament de qüestions socioculturals, i que pot ser complementat o ampliat amb l’ús d’altres gèneres literaris poc explotats com a mitjans didàctics. [eng] Aristophanes’ comedy, although it features in the curriculum of the subject of Llengua I Cultura Gregues, is a literary genre rarely used as a means or resource in the didactics of classical languages, specially, Ancient Greek. This essay presents the confection and design of a ‘learning situation’ (situació d’aprenentatge) for the subject of Llengua I Cultura Gregues I, in the first year of Batxillerat, with the main objective of analysing Athenian society in the fifth century BC through the description and the reflection made by the author in his comedies. A cross-disciplinary approach is adopted, in which the study of Athenian society revolves around four main thematic axes: society, politics, history and literature. Methodologically, a variety of didactic methodologies are combined: from more traditional, teacher-led instruction to active methodologies such as role-playing, dialogic learning, etc. Despite the thematic limitations of the comic genre observed during the design and development process (which presented difficulties in addressing the historical and political axes), this proposal constitutes a solid starting point, particularly for tackling sociocultural issues, and it could be complemented or expanded through the use of other literary genres that are underexplored as didactic means.