The Overlapping Soloists: The Function of Intertextuality in the Shaping of the Übermensch in David Mitchell’s Cloud Atlas

Abstract

[eng] This essay analyses the figure of the Übermensch by Friedrich Nietzsche by studying the extent to which the main characters in the polyphonic novel Cloud Atlas, by David Mitchell, can be said to overcome themselves. In order to do so, it is necessary to use Julia Kristeva’s notion of intertextuality and to read the novel and Nietzsche’s conceptualisation in the light of it. It is then argued that the function of intertextuality in the shaping of the Übermensch as depicted in Cloud Atlas is that of fulfilling the hegemonic drive to capsize any situation of bondage. Therefore, it is only by becoming an intertext that the Übermensch can succeed in exceeding his own temporality and the relations of power that crisscross it. Key words: Übermensch, intertextuality, Cloud Atlas, temporality

[cat] Aquest assaig analitza la figura del superhome de Friedrich Nietzsche tot estudiant fins a quin punt es pot dir que els protagonistes de la novel·la Cloud Atlas de David Mitchell arriben a convertir-se’n. A tal fi, és necessari aportar el concepte d’intertextualitat de Julia Kristeva i així llegir la novel·la i la conceptualització de Nietzsche a la llum d’aquesta idea. Seguidament, es defensa que la funció de la intertextualitat en la formació del superhome que es duu a terme a Cloud Atlas és la d’acomplir l’impuls hegemònic per capgirar qualsevulla situació de repressió. Així doncs, només mitjançant la transformació en un intertext que el superhome pot reeixir la seva pròpia temporalitat i les relacions de poder que la travessen. Paraules clau: superhome, intertextualitat, Cloud Atlas, temporalitat