Del paper a l’escenari: Anna Karenina traduïda al moviment

Abstract

Aquest treball parteix de l’adaptació coreogràfica d’Anna Karenina, realitzada per John Neumeier, amb l’objectiu d’analitzar el procés de migració de certs conceptes literaris cap a un altre camp expressiu: el ballet. Des d’una lectura crítica de la novel·la de Tolstoi, centrada en el realisme psicològic i social, l’herència de la figura d’heroi problemàtic proposada per Lukács, i la funció narrativa del detall, aquest estudi examina com el llenguatge literari pot ser transposat al llenguatge corporal, tot investigant les possibilitats i limitacions de cadascun. La hipòtesi central, doncs, planteja que la dansa no només pot traduir allò que la paraula suggereix, sinó que pot fer emergir significats propis a través del cos, la gestualitat, la música o l’espai. A partir de la teoria d’indeterminació que Iser recupera d’Ingarden, es defensa que aquesta adaptació coreogràfica actua com una lectura interpretativa, capaç de completar i reimaginar els silencis del text literari original. Per tant, el treball esdevé una proposta per pensar l’encreuament entre llenguatge literari i llenguatge corporal i, així, explorar com ambdós poden dialogar des de les seves diferències formals i expressives.