Les dides i els infants de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona al segle XV

Abstract

[cat] L’hospital de la Santa Creu va ser inaugurat l’any 1401 al raval de la ciutat de Barcelona. En aquell moment la crisi baixmedieval ja portava temps assotant els ciutadans de la urbs, donant fam, caresties, necessitat i organitzant la vida a habitatges insalubres. Aquesta casuística va influir a què molts infants fossin abandonats a l’Hospital de la Santa Creu, era l’única manera d’aconseguir que els nens sortissin endavant, ja que les famílies no podien alimentar-los. A la porta de l’hospital també eren oblidats nens amb discapacitats físiques o psíquiques, o inclús, malalts greus. Això va comportar un augment en el nombre de dides contractades per l’hospital amb la finalitat de nodrir a tots els nens i nenes que arribaven al centre hospitalari. En aquest treball es presenta un recull bibliogràfic que permet fer una síntesi sobre com era la vida d’aquests infants i de les dides que els van acompanyar, així com una recapitulació de com es vivia un dia a l’hospital General de Barcelona, i que passava amb les criatures quan arribaven a l’edat adulta.

[eng] The Santa Creu hospital was inaugurated in 1401 at he neighborhood of Raval, in Barcelona. At that time, the medieval crisis had long been whipping the citizens of the city, causing hunger, famines, needs and organizing life in unhealthy homes. This casuistry brought many children to be abandoned at the Hospital de la Santa Creu, the only way to get childrento survive. At the hospital's door,children with physical or psychic disabilities or even serious patients with serious illnesses forgotten. This caused an increase in wet nurses working in the hospital. This document provides a bibliographical compilation with which to synthesize about the life of these children and the guesses that accompanied them, as well as a recapitulation what an ordinary day in the General Hospital of Barcelona was like, and whathappened to the children when they reached adulthood.