La representación de la marginalidad en el cine de Pasolini: una poética del subproletariado

Abstract

[spa[ El presente trabajo analiza las implicaciones ideológicas de la representación del subproletariado en la obra cinematográfica de Pier Paolo Pasolini, centrando el estudio en la primera etapa del cineasta, en concreto, en los films Accattone (1961), Mamma Roma (1962) y El Evangelio según san Mateo (1964). El análisis estudia la manera a la vez lírica y documental con la que Pasolini lleva a cabo su mirada hacia los márgenes. Los rostros, gestos y maneras de hablar del subproletariado constituyen en el cine de Pasolini “fuerzas del pasado”, rastros de supervivencias culturales frente a la homogeneización burguesa. Unas supervivencias que a nivel estético se presentan a través de una estilización configurada a partir de elementos místico-religiosos. La particular sensibilidad poética del cineasta y la sofisticación de su teoría cinematográfica nos sitúan frente a una manera completamente moderna de entender el cine.

[cat] Aquest treball analitza les implicacions ideològiques de la representació del subproletariat a l’obra cinematogràfica de Pier Paolo Pasolini, centrant l’estudi en la primera etapa del cineasta, concretament en els films Accattone (1961), Mamma Roma (1962) i L’Evangeli segons sant Mateu (1964). L’anàlisi estudia la manera, alhora lírica i documental, amb què Pasolini construeix la seva mirada cap als marges. Els rostres, gestos i maneres de parlar del subproletariat constitueixen, en el cinema de Pasolini, “forces del passat”, rastres de supervivències culturals enfront de l’homogeneïtzació burgesa. Unes supervivències que, a nivell estètic, es presenten mitjançant una estilització configurada a partir d’elements místic-religiosos. La particular sensibilitat poètica del cineasta i la sofisticació de la seva teoria cinematogràfica ens situen davant d’una manera profundament moderna d’entendre el cinema.