Una habitació tancada: El repte d’acompanyar

Abstract

[cat] Aquesta recerca aborda el rol de l’educació social dins el context dels centres de protecció d’infants i joves, així com les eines de què es disposa com a professional. El marc teòric de referència de la investigació es fonamenta en aspectes de protecció a la infància i imaginari d’entrada, així com en el rol de l’educador/a social. Per altra banda també estudia diversos conceptes estretament lligats a la qüestió. En parlar d’objectius, aquests són la identificació del protocol existent en matèria d’acolliment i la caracterització de les eines professionals necessàries. La metodologia qualitativa és la base metodològica de la recerca i s’ha basat en l’entrevista a 9 educadors/es socials amb experiència a Centres d’Acolliment, i l’enviament d’un qüestionari a altres 13 professionals de l’educació social i a 3 membres de l’equip directiu d’un centre d’acolliment. Els resultats obtinguts revelen la necessitat de dotar als professionals de més eines per poder realitzar la seva tasca principal de manera curosa: l’acompanyament. Les dades aportades indiquen que la informació prèvia, el temps i la formació es destaquen com a eines essencials i no sempre a l’abast. En conclusió, l’estudi posa de manifest la necessitat d’escoltar les demandes de l’equip educatiu en matèria d’eines per poder introduir millores en l’acompanyament.

[eng] This research addresses the role of social education within the context of child and youth protection centres, as well as the tools available to professionals. The theoretical framework of the research is based on aspects of child protection and entry imagery, as well as the role of the social educator. On the other hand, it also studies various concepts closely linked to the issue. In terms of objectives, these are the identification of the existing protocol regarding foster care and the characterization of the necessary professional tools. Qualitative methodology is the methodological basis of the research and has been based on interviews with 9 social educators with experience in Foster Care Centres, as well as sending a questionnaire to 13 other social education professionals and 3 members of the management team of a foster care centre. The results obtained reveal the need to provide professionals with more tools to carry out their main task carefully: accompaniment. The data provided indicate that prior information, time, and training stand out as essential tools and are not always readily available. In conclusion, the study highlights the need to listen to the demands of the educational team regarding tools in order to introduce improvements in accompaniment.