Tesis Doctorals - Departament - Treball Social i Serveis Socials
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/54512
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 4 de 4
TesiProcesos de inclusión social de las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: relatos de vida y acompañamiento social(Universitat de Barcelona, 2016-03-09) Matulic Domandzic, Maria Virginia; Vicente Zueras, Irene de; Caïs, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Treball Social i Serveis Socials[spa] La presente tesis doctoral tiene como objetivo conocer los procesos de inclusión social de las personas sin hogar vinculadas a siete entidades sociales de la Xarxa d’atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de la ciudad de Barcelona. Estas entidades son: Arrels Fundació, al centre d’acolliment residencial Can Planas, a la Fundacio Mambré, al centre Llar de Pau, a Sant Joan de Déu Serveis Socials, a la Obra Social Santa Lluïsa de Marillac y a PROGESS. Para alcanzar dicho objetivo se ha aplicado una metodología cualitativa, en la que se han realizado doce relatos de vida a hombres y mujeres vinculados a dichas entidades y 27 entrevistas en profundidad a profesionales sociales que les acompañan. También se han realizado diez entrevistas exploratorias a responsables del Ayuntamiento de Barcelona y de las entidades participantes, sumando un total de 37 entrevistas realizadas a profesionales y directores de diversos programas y departamentos vinculados. Desde esta investigación se planteaba conocer los elementos que favorecen los procesos de inclusión social, a través de la voz de sus protagonistas y de los profesionales sociales que les acompañan. Los resultados apuntan que los factores que intervienen en los procesos de inclusión social de las personas sin hogar se vinculan a factores de tipo estructural (entre las que destacan la articulación de programas y actuaciones orientadas al alojamiento, a la formación y a la inserción laboral), institucional (donde toma protagonismo el acompañamiento social proactivo, intensivo y centrado en el apoyo emocional, desplegado por los profesionales sociales), relacional (centradas en los apoyos familiares y sociales) y personal (donde tiene una importante incidencia las capacidades resilientes de las personas que transitan que por estos difíciles procesos). Estos resultados coinciden con lo planteado por diversos autores (Cabrera,2008; Tezanos, 2004; Renes et.al, 2007;Roca,2006; Subirats, 2004; Vidal,2010) en relación a los factores protectores frente a las situaciones de sinhogarismo. Esta investigación es novedosa porque aporta conocimiento sobre los procesos de inclusión social desde una doble mirada, desde las personas acompañadas y desde los profesionales que acompañan. Visualizando de esta forma las investigaciones centradas en las capacidades y en las estrategias resilientes desplegadas por los actores protagonistas de estos complejos e intensos procesos.- TesiIntervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec): una anàlisi comparada(Universitat de Barcelona, 2016-01-20) Ballester Frago, Marta; Llobet Estany, Marta; Universitat de Barcelona. Departament de Treball Social i Serveis Socials[cat] Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi comparada de les intervencions comunitàries que es duen a terme en dos centres de serveis socials, a Barcelona (Catalunya) i a Mont-real (Quebec). L’objectiu de la recerca era poder comprendre quin lloc ocupen les pràctiques comunitàries als serveis socials d’ambdós territoris, quins són els factors que expliquen les diferències en l’evolució d’aquestes pràctiques en cada context, i poder analitzar les característiques en el perfil i el rol dels professionals que desenvolupen aquestes accions. En coherència amb els objectius plantejats, el marc metodològic d’aquesta recerca ha estat la investigació comparada i s’ha optat pel mètode de l’estudi de cas qualitatiu, en tant que estratègica particular d’investigació. Aquesta estratègia s’ha desenvolupat a partir de l’estudi de dos casos: el Centre de Serveis Socials Poble-sec (Barcelona) i el Centre de Santé et Services Sociaux Jeanne-Mance (Mont-real). La selecció dels casos s’ha basat en el mostreig per casos desviats. Els dos casos escollits es caracteritzen per tractar-se de centres que estan impulsant intervencions en treball comunitari. Els instruments de recollida d’informació que s’han utilitzat en cadascun dels casos d’estudi han estat l’entrevista, l’observació i els materials escrits. S’ha procurat que aquestes estratègies incorporessin el punt de vista dels professionals dels dos centres de serveis socials, en tant que protagonistes de la intervenció comunitària en escenaris socials concrets. El contrast entre els dos casos ens ha permès identificar les dinàmiques comunes entre territoris i conèixer les variables que expliquen les seves diferències. La perspectiva comparada de l’estudi es justifica en la mesura que pot contribuir a enriquir els debats actuals sobre l’orientació comunitària en el model d’intervenció dels serveis socials a Catalunya i al Quebec.
- TesiAspectes psicosocials de la migració: processos psicològics i espais d'atenció. Imaginari, dol i estrès en el món migratori. L'acció del treball social vers el col·lectiu d'immigrants: de l'exclusió a la inserció?(Universitat de Barcelona, 2015-12-18) Palacín Bartrolí, Càndid; Fernández i Barrera, Josefina; Notó i Brulles, Pere; Universitat de Barcelona. Departament de Treball Social i Serveis Socials[cat] La tesi s’apropa al fet migratori mitjançant dos actors principals, que configuren els objectius generals del l’estudi, les persones immigrants i les seves trajectòries i els treballadors socials que sovint els atenen. Les referències teòriques deriven de disciplines diverses, com la psicoanàlisi, en concret les nocions d’imaginari i de dol; l’estrès, concepte extern al cos teòric esmentat i referit a les modificacions físiques i psíquiques d’un organisme sotmès a situacions de tensió variables, i finalment, les nocions d’inserció, vulnerabilitat i desafiliació, procedents de la sociologia, les qual permeten dibuixar trajectes bidireccionals per l’espai social. Altrament, s’analitza l’acompanyament i escolta que, des del Treball social, es fa a les trajectòries de les persones immigrants i les eines de la professió per l’abordatge d’una qüestió específica. Aquests objectius han estat plasmats en diferents hipòtesi. La metodologia emprada en la recerca ha estat de caire qualitatiu, entenent que aquesta aportava una imatge més propera l’objecte d’estudi. S’han emprat tres tècniques diferents, dues adreçades a les persones immigrants, l’estudi de cas i l’entrevista, i la tercera, els grups de discussió, referida als professionals. S’analitzen sis casos, treballats en diferents temps pel signatari de la tesi, quatre com a professional del treball social i dos com a psicòleg; catorze entrevistes a immigrants extracomunitaris de diferents procedències: Quatre del nord d’Àfrica, cinc de l’Àfrica subsahariana i cinc d’Amèrica Llatina. Finalment s’ha treballat amb les aportacions de dos grups de discussió, un de persones vinculades al fet migratori, anomenat grup d’experts, i un segon grup de persones que tot i trobar-se el fet migratori, no l’havien abordat o de manera exclusiva o de manera intensa. Per l’anàlisi de la informació s’ha emprat un sistema de categories el qual s’ha estabilitzat progressivament a mesura que avançava la recerca. L’anàlisi de la informació obtinguda té varis subapartats, en un primer es treballen casos i entrevistes per separat. El segon ítem es refereix als professionals del treball social i analitza, també per separat, els continguts extrets de cadascun dels grups de discussió. Un darrer punt d’aquest apartat pren les categories com a unitat d’anàlisi, en relació a les hipòtesi plantejades, permetent aquesta darrera tasca el creuament de les dades globals obtingudes. Entre els resultats més remarcables s’ha d’esmentar la discordança entre la representació originaria i la derivada els transit migratori, essent la primera un marc idealitzat. Aquesta discordança genera percepcions diverses i contraries entre la persona immigrant i els familiars que rauen en origen. L’imaginari en tant expectativa és susceptible de noves significacions derivades de la transició migratòria. Un fet que ha erosionat les representacions originàries ha estat l’anomenada crisi econòmica, que s’ha addicionat als estressors que van, sovint, aparellats al procés. L’elaboració dels processos de dol té temporalitats diferenciades, és però perllongada en el temps, un facilitador d’aquests processos és el suport dels familiars al projecte migratori, mentre que solitud i l’aïllament configuren un entrebanc. La dificultat augmenta notòriament quan la separació implica els fills. Evitar el dolor derivat de les pèrdues implica l’ús de defenses diverses, entre les quals cal comptabilitzar la idealització d’un retorn futur, la negació o l’escissió. L’estrès associat a la transició migratòria i les seves circumstàncies duu aparellades malalties de caire orgànic, que especialment semblen tenir major incidència en els primers moments del procés. La procedència és rellevant, ja que el viatge s’esdevé per algunes persones com a estressor d’altra intensitat. Un dels estressors més assenyalats és la situació d’inseguretat jurídica. Aquesta darrera afecta el procés en tant obstacle. Pel treball social és important la incorporació de la biografia, tradicions i costums dels immigrants atesos al si de l’espai assistencial. L’enquadrament assistencial s’esdevé, en determinades situacions, com eina facilitadora de processos d’interculturalitat, de contenció de l’estrès i d’escolta del dol. Aquest espai d’atenció requereix formació i suports, tanmateix, no sembla necessitar la mediació intercultural. De les situacions d’irregularitat administrativa en deriva manca d’atenció, especialment des de les àrees bàsiques d’atenció primària. Contràriament, el suport des del tercer sector es presenta de manera clara i generalitzada.
- TesiTrabajo social con familias: un estudio comparado sobre la intervención en los CRAS de Fortaleza-CE-Brasil y en los CSS de Barcelona-ES(Universitat de Barcelona, 2014-01-24) Chagas Lemos, Eveline; Fernández i Barrera, Josefina; Universitat de Barcelona. Departament de Treball Social i Serveis Socials[spa] Durante su trayectoria histórica, la disciplina de trabajo social siempre se identificó con la intervención con las familias, aplicando una visión general e integradora con el objetivo de favorecer su empoderamiento para eliminar los obstáculos que impiden la consecución y cobertura de sus derechos sociales. La familia, a su vez, ha vivido diversas transformaciones en su organización y en su estructura. Una de las funciones familiares es proteger y distribuir bienestar, y el desarrollo de esta responsabilidad es dividido con el Estado. Actualmente muchas políticas públicas tienen en cuenta a la familia, especialmente en el ámbito de los servicios sociales; y los trabajadores sociales, mayoritariamente, son los profesionales responsables de la ejecución de las acciones y los programas derivados de esas políticas. Como ejemplos, se citan: la Ley 12/2007, de Servicios Sociales de Catalunya, y la Política Nacional de Asistencia Social de Brasil. El presente estudio tiene como objetivo principal conocer las similitudes y diferencias entre la intervención de los trabajadores sociales con las familias en el ámbito de las políticas públicas de España y de Brasil. Se ha acotado la investigación a los servicios sociales de atención primaria, por ser estos la puerta de entrada al sistema de servicios sociales en los dos países. Para poder profundizar en los diversos aspectos del objeto de estudio, se optó por trabajar con el método de estudio de casos, eligiendo dos ciudades (Barcelona-España y Fortaleza-Brasil) y un único centro de servicios sociales de cada ciudad. Las principales preguntas a las que se contesta son ¿Cómo intervienen los trabajadores sociales con las familias en los centros de servicios sociales de atención primaria en Barcelona y en Fortaleza? ¿Cuáles son modelos, las metodologías, las técnicas e instrumentos utilizados? ¿Qué impacto genera la intervención en el fortalecimiento de la unidad de convivencia familiar y en la autonomía de sus miembros? Para responderlas se optó por la utilización de una metodología cualitativa, que tuvo como instrumentos de recogida de datos la observación participante en cada uno de los centros, las entrevistas individuales a los miembros de los equipos y las entrevistas en grupo a las personas atendidas por los trabajadores sociales. Los resultados son innovadores y presentados a partir de la triangulación de las diferentes fuentes: el marco teórico de referencia, los registros del diario de campo y los discursos de los profesionales y familias atendidas. Se ha podido constatar que, pese a las diferencias entre los dos contextos sociales, hay considerables similitudes en la intervención de los trabajadores sociales con las familias en los dos países; y las familias atendidas en los centros de servicios sociales de Barcelona y de Fortaleza reconocen la importancia de la intervención de los trabajadores sociales, valorándola muy positivamente. En base a los resultados y las conclusiones del estudio se hacen recomendaciones para fortalecer la disciplina de trabajo social en España y Brasil.