Treballs Finals de Grau (TFG) - Gestió d'Informació i Documentació Digital

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/67088

Treballs Finals del Grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Fins al 2024, Grau en Informació i Documentació

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 43

Dades enllaçades i patrimoni humà: La proposta d'aplicació a la gestió d'un fons fotogràfic
(2025-11-28) Navas Buenafé, Sandra; Centelles Velilla, Miquel
Aquest Treball de Fi de Grau explora la preservació del patrimoni humà a través de la digitalització i representació semàntica de les orles de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El projecte s’estructura en dues línies d’actuació complementàries: la recuperació física i digitalització de les orles, i el desenvolupament d’una ontologia semàntica basada en dades obertes enllaçades (Linked Open Data), amb l’objectiu de millorar la conservació, accés i difusió d’aquest fons patrimonial.
Fons personals, entre el record individual i la memòria col·lectiva: el cas del fons Josep Mateu Dalmases
(2025-11-30) Roig Maya, Marta; Rubió, Anna (Rubió Rodon)
La memòria històrica ha estat objecte de discussions recents a Espanya, on després de quaranta anys de dictadura i una transició que no va encarregar-se de depurar càrrecs lligats directament a la rebel·lió franquista, encara s’està lluitant per recuperar la història de les víctimes. Aquesta ha estat la principal motivació que ha impulsat la tria de la temàtica entorn la qual gira el present treball, amb un fort component emocional. Josep Mateu Dalmases, el meu besavi, com moltes altres persones que van viure la Guerra Civil, va seguir patint-ne les conseqüències temps després d’haver passat pel front, per un camp de concentració i per la presó. A través del seu fons personal, es pot reconstruir una historia individual que és important per a la família, però que s’emmarca també en una història col·lectiva.
Optimització d’un lloc web per un projecte europeu. Anàlisi de llocs web de projectes europeus amb insígnia de bones pràctiques vinculats a la categoria KA220 d’Educació Superior
(2025-10-28) Rozas Fueyo, Alba; Boté-Vericad, Juan-José
Aquest Treball de Final de Grau s’emmarca en el projecte europeu Gender Diversity in Information Science: Challenges in Higher Education (GEDIS), coordinat pel Dr. Juan José Boté. L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar llocs web de projectes Erasmus+ dins la categoria KA220-HED que han estat reconeguts amb la insígnia de bones pràctiques. A partir d’aquesta anàlisi, es pretén identificar patrons comuns per proposar un conjunt de criteris o accions d’optimització per al projecte europeu GEDIS. L’anàlisi i avaluació de la qualitat d’aquests llocs web es basa principalment en els estudis del professor Lluís Codina. A partir dels seus estudis, s’han definit diversos paràmetres i indicadors específics per aquests llocs web, així com un sistema de puntuació. Un cop aplicat aquest model, es presenten els resultats obtinguts i les observacions de l’anàlisi.
Disseny d’una base de dades bibliogràfica per al Centre d’Estudis Molletans (CEM)
(2025-05-14) Pazos Jiménez, Eva Maria; Borràs, Josep Àngel
L’objectiu d’aquest TFG és fer el disseny funcional i conceptual d’una base de dades bibliografia per organitzar i facilitar l’accés a la producció documental de Mollet del Vallès i els pobles veïns del Baixvallès. Aquesta base de dades seria accessible en línia des de la web del Centre d’Estudis Molletans (CEM), que és una entitat que té com a objectiu la recerca i la difusió dels estudis referents a Mollet del Vallès.
Espai Jove: Estat de la qüestió a les biblioteques de districte de Barcelona
(2025-03-24) Couto López, María Teresa; Rodríguez Parada, Concepción
El treball consisteix a fer un estat de la qüestió sobre l’Espai Jove a les biblioteques públiques de districte de la ciutat de Barcelona, les quals són gestionades pel Consorci de Biblioteques de Barcelona i formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. L’anàlisi dels resultats obtinguts permet fer un estat de la qüestió de l’Espai Jove a les deu biblioteques de districte de Barcelona, conèixer si existeix o no aquest espai, com és i a quin context sociocultural dona resposta. S’acompanya de fotografies fetes en el moment de la visita a les biblioteques. A continuació s’exposen uns exemples de bones pràctiques. En el cas del context català, algunes de les biblioteques triades també s’han pogut visitar i fer l’entrevista al seu personal.
Millorar l'experiència informativa al Centre de Documentació del Museu del Disseny: Disseny UX del servei de Difusió Selectiva de la Informació (DSI) per a les persones usuàries internes.
(2023-06-26) Maideu Vergés, Aida; Ferran Ferrer, Núria
L'objectiu principal d’aquest treball és augmentar l’ús que es fa dels recursos i serveis del Centre de Documentació del Museu del Disseny per part de les persones usuàries internes per tal de millorar les seves possibilitats d’informar-se i formar-se al llarg del temps.
Estat de l'accés obert a la Universitat de Barcelona: anàlisi de la producció científica a l'àmbit de ciències de la terra
(2023-05-03) Martín Estradera, Paula; Borrego, Àngel (Borrego Huerta)
Malgrat el creixent interès en l’accés obert, existeix una necessitat insatisfeta d’estudis, actualitzats i reproduïbles, que avaluïn la prevalença i les característiques de l’accés obert a l’entorn universitari. Algunes institucions estan començant a monitorar l’increment de l’accés obert, i de fet, ja són moltes les que posseeixen mandats o polítiques que mesuren el seu compliment, però generalment, només s’enfoquen en la via verda. En aquest sentit, les institucions intenten controlar com s’omplen els seus repositoris i com els investigadors arxiven els seus treballs de recerca.
Repositoris i eines de localització de Recursos Educatius Oberts (REO): una proposta en l’àmbit dels estudis d’informació i documentació per al projecte DECriS
(2023-02-13) Vallés Stahnke, Joel; Urbano, Cristóbal; Gema Santos-Hermosa
Els Recursos Educatius Oberts (REO), en anglès "Open Educational Resources" (OER), formen part d’una tendència àmplia d’accés al coneixement, al mateix temps que s’integren en un marc d’obertura motivat per aspectes com la filosofia de compartició de coneixements de forma lliure, eludir les restriccions d’autoria derivades del copyright, millorar l’eficiència econòmica i donar més accés al coneixement.
Propuesta de diseño de un sistema de información para la gestión de las tareas habituales en el proyecto MIAR
(2023-02-20) Carballo-García, Ana; Urbano, Cristóbal
Las organizaciones buscan y explotan las formas de generar conocimiento organizacional para mejorar sus operaciones. Debido al uso de las tecnologías de la información, las organizaciones generan una gran cantidad de datos, y muchas de las organizaciones trabajan para transformarlos en información útil para mejorar sus procesos y actividades. Pero existen ciertos conocimientos acumulados a base de eventos diarios que residen en las personas empleadas. Conocimientos adquiridos en el tiempo a través de su trabajo habitual, las actividades de aprendizaje y desarrollo, y la colaboración con sus colegas. El diseño y creación de sistemas que permitan capturar y codificar la experiencia es una necesidad presente en las organizaciones en la actualidad.
El Procés d’acollida del personal nou a les biblioteques de la XBM: aspectes clau per a una experiència efectiva
(2022-10-18) Núñez Gándara, Rosa; Jornet i Benito, Núria
Els programes d'acollida del personal nou a les organitzacions tenen com a finalitat garantir la seva adequada integració. Faciliten que l'empleat conegui l'entorn de treball (cultura, normatives, polítiques, projectes, eines...), es senti acompanyant durant el procés i adquireixi, el més aviat possible, els coneixements i les habilitats necessàries per convertir-se en un membre efectiu i compromès. Dins l'àmbit empresarial és més habitual trobar programes d'acollida però a l'àmbit de les biblioteques, no s'han desenvolupat tant, tret de les biblioteques acadèmiques anglosaxones. En el cas de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM), objecte del present estudi, la Gerència de Serveis de Biblioteques facilita al personal nou un manual d'acollida, però no es compta amb un programa definit i formalitzat que pugui ser adaptable per les biblioteques de les diferents zones. Cada biblioteca porta a terme el seu propi procés. Aquest treball és una primera aproximació als processos d'acollida a les biblioteques públiques, a partir de la identificació dels aspectes clau a tenir en compte en la planificació dels mateixos.
Objectius de desenvolupament sostenible: Anàlisi bibliomètrica de la producció científica a Dialnet.
(2022-09-28) Pinteño Cobos, Maite; Vállez, Mari, 1968-
El present treball de fi de grau documenta un procés d’experimentació i aprenentatge plantejat tot prenent com a punt de partida el model d’elaboració d’un article científic l’objectiu del qual sigui una anàlisi bibliomètrica. Sota aquesta premissa, hi ha la consciència que es tracta d’un plantejament poc usual pel que fa treballs de fi de grau, i que el valor del treball rau en el descobriment d’eines i metodologies més que en la pròpia anàlisi bibliomètrica, la qual serveix de fil conductor per poder explicar recursos i opcions a l’hora de prendre decisions sobre l’orientació de la recerca.
La biblioteca pública com un actiu de salut comunitària: el potencial d’un actiu poc visible dins el territori de Catalunya
(2022-09-02) Serrano Pérez, Marta; Vall Casas, Aurora
El sector sanitari no pot assumir totes les competències relacionades amb la salut, com poden ser la formació prèvia o la promoció, però sí que pot actuar com a mediadors per la salut entre l’acció comunitària i l’individu, segons s’extreu de la Carta d’Ottawa, el document que va ser presentat per l'Organització Mundial de la Salut durant la Primera Conferència Internacional per a la promoció de la salut l'any 1986. En relació a la informació i formació, disposem de la biblioteca pública, la qual, segons el Manifest de la IFLA/UNESCO, té com a missió donar suport a la formació, garantir l’accés a qualsevol tipus d’informació i participar en programes i activitats d’alfabetització. Per tant, sembla evident pensar que la biblioteca pública ha de ser una font de referència complementaria al centres i professionals sanitaris, per tal d’assolir les màximes competències en salut dins la comunitat. Fa dos anys, vaig començar a treballar a la Biblioteca de Districte 6 de Terrassa i vaig conèixer el treball portat a terme al programa “Cerquem Salut”, desenvolupat en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
Col·lecció LGBT a les biblioteques públiques del Maresme Anàlisi del fons de ficció per a infants i adolescents.
(2020) Vila Nogué, Núria; Vall Casas, Aurora
El present treball és una anàlisi quantitativa del fons de ficció LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i trans) per a infants i adolescents de les biblioteques públiques del Maresme. Actualment no és possible saber el nombre exacte d'infants i adolescents que formen part del col·lectiu LGBT, ja que no existeixen dades oficials, i les poques dades que hi ha és de diferents qüestionaris que es van realitzant a persones adultes. No obstant això, segueix sent necessari que les biblioteques públiques tinguin presents aquestes obres a les seves biblioteques, tant pels infants i adolescents que formin part del col·lectiu, com per normalitzar la diversitat sexual i de gènere i educant-ne als infants des de petits.
L'Oberta en Obert (O2). Anàlisi del repositori institucional de la UOC i propostes de millora
(2022-07) Raga Raga, Núria; García Grimau, Francesc
En els darrers anys, la ciència oberta ha esdevingut una de les grans protagonistes de l’entorn universitari i de recerca. La ciència oberta ha transformat la visió de la pròpia recerca, focalitzant-se no només en l’accés obert i la disponibilitat de les publicacions i les dades, sinó posant èmfasi també en la transferència del coneixement a la societat i l’impuls de la qualitat i l’impacte de la ciència. Així doncs, cada vegada més, les universitats aposten per un model de coneixement obert, on la disponibilitat i l’accessibilitat d’aquest esdevé una garantia d’èxit en la difusió del coneixement de la pròpia institució. Els repositoris institucionals són els que fan aquesta funció, la de recollir, difondre i preservar les publicacions digitals en accés obert de la comunitat universitària. D’aquesta manera, el repositori esdevé una eina essencial per tots aquells usuaris que volen tenir accés al coneixement o que, per altra banda, volen utilitzar- lo per difondre el seu propi treball. El repositori institucional O2 (Oberta en Obert) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) compleix aquesta funció. Responent a la política institucional de la UOC.
Tractament i difusió de col·leccions i fons personals per la preservació de la memòria històrica
(2021-05-14) Pich García, Elisabet; Guasteví, Sara
La fotografia és un dels elements que, des de la seva invenció, al llarg dels anys ha estat present en les vides de les persones, sobretot en les seves activitats socials, fet que permet conèixer molts dels aspectes de la vida quotidiana tant de les persones com de les poblacions. Un dels aspectes més importants de la fotografia és la capacitat de documentar els fets històrics en imatges, és una gran aportació a la memòria col·lectiva. A través de la fotografia podem visualitzar amb tot detall com era la gent, els paisatges, els costums, oficis, etc. d’èpoques passades. El problema és que s’ha de gestionar la conservació de les imatges fotogràfiques, ja que els seus suports són molt fràgils i si no es cuiden es pot perdre tota la informació que contenen.
Situació i avaluació de l’oferta pública en biblioteques a Catalunya
(2019-06-11) Castán García, Júlia; Somoza Fernández, Marta
Estudi de l'oferta pública de caràcter fix o temporal per a bibliotecaris (o denominacions similars amb tasques total o parcialment equivalents) amb formació universitària per a treballar en biblioteques a Catalunya. S'analitzen amb profunditat les dades provinents del CIDO (Cercador d'Informació de Diaris Oficials) referents a ofertes de feina en biblioteques de l'administració pública per a titulats universitaris entre els anys 2002 i l'1 d'abril de 2019. També s'ha buscat les futures oposicions pendents de convocar que han sortit en oferta pública. Inclou dues revisions bibliogràfiques, una per explicar el funcionament dels processos selectius en l'administració pública i l'altra per trobar i descriure recursos per a preparar i estudiar oposicions. Els resultats mostren que entre el 2002 i el 01/04/2019 la majoria de places han estat per a biblioteca pública (68%), a la provínicia de Barcelona (84%), per a contractes permanents (62%), per al grup de titulació A2 (91%), per a funcionaris (47%), per a graduats en Informació i Documentació (69%) i amb un procés selectiu basat en concurs-oposició (55%). La durada mitjana dels processos de selecció és de 7 mesos. Després dels anys de crisis, el número d'ofertes de feina està augmentant i augmentarà més en un futur, ja que, en data de 31 de maig de 2019 hi ha 194 places d'oferta pública pendent de convocar-se.
Més que mil paraules: Funcionament i estat de la qüestió de la cerca i recuperació d'informació multimèdia basada en el contingut
(2019-09-25) Cantarell Gutiérrez, Oriol; Santos-Hermosa, Gema
El creixement exponencial de la documentació multimèdia des de la popularització d’Internet, i en especial, des de l’aparició dels telèfons intel·ligents, ha provocat que la recuperació d’aquests continguts amb metadades associades necessiti metodologies de cerca addicionals i sistemes de recuperació d’informació adaptats a les necessitats d’aquests continguts. La cerca i recuperació d’informació basada en el seu contingut és un camp d’investigació de plena vigència, polifacètic i que implica un coneixement pluridisciplinari per a la seva aplicació. És un camp que implica conèixer com es descriu, com se cerca i com es recupera la informació, els processos de reconeixement de patrons per ordinador i el seu funcionament, i en alguns casos, la interacció i integració en sistemes més complexos que van més enllà de la simple consulta-resposta per part de l’usuari. De fet, l’ús d’aquests sistemes està tan integrat en d’altres que tant les cerques com les recuperacions acaben per ser processos interns d’un programari tancat. Per exemple, en el cas de la conducció assistida, la captació i interpretació d’imatges està completament gestionada per l’ordinador de bord del vehicle. Els processos que intervenen en el reconeixement d’objectes en moviment que fa el vehicle són els mateixos que es farien en una cerca d’imatge amb una altra imatge: s’identifica un cos mòbil i en resposta a la tipologia, el vehicle adapta gradualment la velocitat o en cas d’avançament, la trajectòria, per mantenir distàncies de seguretat. En altres casos, hi ha una interacció directa entre el sistema de recuperació d’informació basat en el contingut i l’usuari que cerca una resposta concreta, a vegades sense ser del tot conscient dels procediments de cerca que ha utilitzat el sistema. Per exemple, l’usuari captura una cançó amb Shazam, que li retorna el títol de la cançó i el grup; però la seva intenció final probablement no és la recuperació d’informació en si mateixa, sinó la possibilitat de poder tornar a escoltar-la més tard, així que l’aplicació dóna l’opció o bé de comprar-la en una botiga digital o inclús afegir-la a un servei de música en streaming. En definitiva, la cerca i recuperació d’informació multimèdia forma part de moltes tecnologies no només de present, sinó de futur, i que forma i formarà part de diferents serveis de recuperació d’informació multimèdia. Aquest treball pretén entendre el funcionament d’aquests sistemes i establir un estat de la qüestió sobre la recuperació i cerca d’informació basada en el contingut. En altres paraules, entendre i conèixer l’aplicació i implicacions de l’ús d’aquells sistemes on, en comptes d’introduir una consulta textual, l’usuari introdueix imatges, sons o inclús petits fragments de vídeo per obtenir-ne d’altres o informacions textuals associades.
Arxiu històric del Camp de la Bota i la Mina. Historia i funció d'un arxiu comunitari
(2019-10-02) Millas Rico, Verónica; Jornet i Benito, Núria
El Pla de Transformació de la Mina de l’any 2000 i l’obertura del Fòrum, realitzats sense deixar rastre de l’antic Camp de la Bota, va fer sorgir un grup de persones, encapçalades per l’antic pedagog i escolapi, Josep Maria Monferrer, decidides a recuperar la memòria del barri. Era el naixement de l’Arxiu Històric i Centre de Documentació del Camp de la Bota i la Mina. Un arxiu, entitat o centre de documentació lligat a un grup de persones amb la voluntat de recollir informació d’aquell espai. Podríem definir o parlar dels arxius independents o comunitaris, també anomenats populars, com a pràctiques arxivístiques, molt vinculades a moviments, comunitats, grups i persones, sovint a banda de les institucions i estructures oficials. Aquestes persones s’encarreguen de recopilar, conservar i difondre documentació que l’arxivística oficial no recull i/o reflecteix i ho fan d’una manera voluntària i sovint amb connotacions polítiques i socials. L’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina el podríem incloure dins aquesta categoria d’unitat d’informació. Es tracta d’un centre amb informació d’una zona considerada com a força marginal de la ciutat de Sant Adrià de Besòs. Té un fort vincle social i un fort compromís de lluita veïnal, fins i tot amb un cert component polític, per la dignitat de les persones que hi habiten. També està molt vinculat al seu creador, el president i educador Josep Maria Monferrer i Celades. Gràcies a un projecte d’aprenentatge i servei (APS) iniciat al curs 2017-2018 sobre els barris de la Mina i del Camp de la Bota es veu la necessitat de documentar l’existència de l’arxiu, les seves característiques i la feina realitzada a partir de la implicació i la voluntat del seu titular, així com plantejar possibles alternatives de futur per a aquest arxiu. Es tracta d’un treball que pretén copsar l’estat de la situació de l’arxiu, fer-ne una aproximació, una descripció i unes propostes de futur, sense pretendre ser tècnic. L’arxiu es troba en un moment especial. El seu titular, Josep Maria Monferrer, és un home de 77 anys que està al capdavant de la gestió del centre i que s’està plantejant quina continuïtat i perspectives de futur pot tenir l’arxiu.
La presència del professorat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació a les xarxes acadèmiques de la Universitat de Barcelona
(2019-10-01) Mokhtari Marmol, Robert; Abadal, Ernest
El present projecte s'origina en la idea de com en l'actualitat la identitat digital s’ha convertit en una de les parts més importants de la societat. Les persones utilitzen internet per a qualsevol tasca, ha passat de ser una simple eina a ser una part intrínseca d'ells mateixos. D'aquesta manera es considera que també és part important de la vida acadèmica, i s'ha transformat en un component més. A partir de la irrupció de plataformes socials el món acadèmic s'ha vist afectat, la difusió i la visibilitat dels professors i investigadors ha evolucionat fins a tenir un abast social que abans no hi era, facilitant la transmissió de la comunicació científica. En aquest nou context ha proliferat la creació de plataformes acadèmiques, que no només serveixen per a la publicació sinó també per intercanviar opinions, col·laborar i treballar conjuntament. Aquest mateix context ha fet que molts autors es creïn perfils a Mendeley, Google Scholar Profiles, Research Gate o Twitter, entre altres plataformes per tal de difondre la seva feina. En contraposició, aquest nou enfocament complica la manera de mesurar l'impacte, fent que sigui més difícil definir indicadors i relacions, és a dir, que un article no estigui sent citat no vol dir que no s'estigui visibilitzant o difonent. Per tant, serà interessant investigar la realitat de la presència acadèmica en diferents plataformes, ja que és una temàtica molt recent i en constant evolució, que si s'estudia pot generar un nou corrent de pensament o corroborar o confirmar algunes teories recents com les que mostraran en la revisió bibliogràfica. La motivació d’aquest estudi parteix de la idea de la importància d’elaborar una identitat digital cohesionada, i que a partir de les plataformes acadèmiques podem caracteritzar la presència. El present estudi s'estructurarà en diferents parts, que pretenen ajudar a caracteritzar la presència acadèmica. Primer es descriuran els objectius i metodologia seguida, posteriorment es presentarà una revisió bibliogràfica temàtica, que pretén establir el camí a seguir en la discussió dels resultats, i finalment es mostraran les conclusions en base els objectius marcats.
El lector invisible. Perfil dels participants dels clubs de lectura virtuals a Espanya
(2019-09-26) Santamarta, Agnès; Agustí, Lluís
El present treball és un estudi sobre els clubs de lectura virtuals d’Espanya i els seus participants. S’ha utilitzat la tècnica de l’enquesta per obtenir informació dels organitzadors i membres dels clubs, que posteriorment s’ha analitzat amb mètodes estadístics. Els clubs de lectura són un dels serveis més eficaços i populars per a la promoció de la lectura. Han sigut degudament analitzats i estudiats en articles, llibres i congressos. Si se’n vol crear un de nou, és relativament fàcil trobar materials o professionals que proposin lectures i bones pràctiques. Però en els últims anys, els clubs de lectura han fet el salt a Internet, i ara ens trobem de nou en territori inexplorat.

Examinar

Enviaments recents