Col·lecció Lingüística Catalana - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/123263

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 23

Noves perspectives en lingüística catalana : passat, present i futur
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (30è : 2022 : Barcelona, Catalunya); Payrató, Lluís, 1960-; Boix, Emili, 1956-; Perea, Maria Pilar, 1960-; Pons-Moll, Clàudia
Aquest volum recull les aportacions fetes al trentè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. Encapçalades amb un text de presentació de Teresa Cabré Castellví, i amb una cloenda de F. Xavier Vila, el llibre passa revista al que s’ha fet en els últims trenta anys en lingüística catalana, al que s’està fent actualment, i a quines són les perspectives de futur. Les contribucions s’agrupen en quatre grans àrees temàtiques: (a) La història de la llengua i la dialectologia, amb els capítols d’Antoni Ferrando Francés, Àngels Massip-Bonet, Ramón de Andrés Díaz i Maria-Pilar Perea; (b) La gramàtica i la pragmàtica, amb aportacions de Gemma Rigau, Jordi Fortuny, Konstanze Jungbluth i Lluís Payrató; (c) La fonologia, la morfologia i la mètrica, amb els textos d’Antonio Fàbregas, Jesús Jiménez, Maria-Rosa Lloret i Maria del Mar Vanrell, i finalment (d) la sociolingüística, amb les contribucions d’Isidor Marí, Emili Boix-Fuster, Natxo Sorolla i Montserrat Sendra i Rovira.
El canvi lingüístic : teories i eines computacionals per estudiar-lo
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (28è : 2021 : Barcelona, Catalunya); Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-; Perea, Maria Pilar, 1960-
El llibre El canvi lingüístic. Teories i eines computacionals per estudiar-lo aplega les contribucions que es van presentar al 28è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 28), que va tenir lloc el 19 de març de 2021. S’hi revisen el aspectes teòrics del canvi lingüístic i s’hi expliquen diversos mètodes que permeten donar compte del canvi en una llengua determinada i també en diferents àmbits de la llengua. És digne de remarcar que l’obra integra una visió del canvi lingüístic des de la teoria de la complexitat (complèxica), especialment en articles de Vicent Salvador, Àngels Massip-Bonet i Gemma Bel-Enguix.
Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) Nogué Serrano, Neus; Besa Camprubí, Josep; Payrató, Lluís, 1960-; Sendra, Montserrat
L’anàlisi dels sistemes de tractament en les llengües constitueix un dels temes pragmàtics i sociolingüístics bàsics. Els estudis més recents han plantejat, per una banda, la relació dels tractaments amb el fenomen universal de la cortesia, i per una altra banda, la correlació de les formes gramaticals i lèxiques en què es manifesten els tractaments amb les característiques dels grups i les classes socials. En aquest volum s’estudien els sistemes de tractament de bona part de les llengües de la península Ibèrica (català, castellà, gallec i basc) i altres llengües (germàniques, eslaves, altres llengües romàniques i llengües asiàtiques, especialment el japonès) i es recull un exemple aplicat de formes de tractament, el de l’àmbit parlamentari. És una temàtica d’un interès notable, amb implicacions en l’ensenyament de llengües, la traducció i l’assessorament lingüístic.
L’Adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia
Aquest volum aplega contribucions de diferents especialistes en la fonologia de les llengües romàniques i, en concret, en l’adaptació de manlleus. S’hi recullen un ventall ampli d’idiomes, entre les quals hi ha el català, l’espanyol, el francès, l’italià, el portuguès europeu i el del Brasil, i el sard, des de perspectives d’anàlisi ben diverses: la lexicografia, la lingüística de corpus, la teoria fonològica, la dialectologia, la gramàtica històrica i l’etimologia. L’obra inclou una secció dedicada a la descripció i la norma en la incorporació de manlleus al català, amb intervencions de representants de les institucions públiques sobre els criteris i les orientacions que se segueixen a l’hora de desestimar-los o bé d’adaptar-los a la fonètica, la morfologia i la grafia de la llengua catalana.
Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) Boix, Emili, 1956-; Perea, Maria Pilar, 1960-
Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-cinquena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 25), el qual, amb el títol «Un CLUB més que un Club: 25 anys enraonant sobre la llengua», tingué lloc el 17 de novembre de 2017. En aquesta ocasió es proposà un disseny basat en dues taules rodones: la primera, «L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques» es dedica a qüestions relacionades amb la sociolingüística, i la segona, «Estàndard, dialectes i dialèctica», se centra en aspectes vinculats a la dialectologia. A més de les presentacions individuals, centrades exclusivament en el català, el llibre inclou dues noves contribucions que examinen l’estat del basc i del gallec des de l’òptica integrada de la sociolingüística i de la dialectologia.
Noves aproximacions a la lexicografia dialectal
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) Perea, Maria Pilar, 1960-; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-tresena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 23), el qual, amb el títol «Noves aproximacions a la lexicografia dialectal», va tractar les diferents relacions que es poden establir entre la dialectologia i la lexicografia. En el marc d’aquesta trobada es va fer un èmfasi especial en els aspectes següents: els diversos elements diatòpics que són presents en els diccionaris dialectals, considerats tant des de la perspectiva diacrònica com des de la perspectiva diacrònica; la descripció de projectes que vinculen les disciplines esmentades —les característiques del Tresor lexicogràfic valencià o l’explotació informàtica del Diccionari català-valencià-balear—, i els aspectes més remarcables que configuren els diccionaris espontanis, duts a terme per autors no lingüistes, tot destacant la seva aplicació en l’estudi de la variació i del canvi lingüístics. El darrer capítol presenta una visió de l’estatut epistemològic del lèxic i la semàntica des de la mirada de la complèxica (complexitat) i presenta relacions entre l’estudi d’aquests vessants de la lingüística i aspectes de la cognició íntimament relacionats amb aquells des de la visió de la neurociència.
Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
La variació de tot tipus que es manifesta en qualsevol llengua és el símptoma (o la manifestació) del canvi. Podem dir que la variació lingüística resulta de captar una imatge estàtica de la llengua però projectada en el contínuum tetradimensional espai-temps. Per la seva pròpia naturalesa, la variació, doncs, només pot ser estudiada des d’un punt de vista integracional i tenint en compte la dimensió temporal. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.
La promoció de l'ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier); Boix, Emili, 1956-
El present llibre posa a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general un conjunt de textos i recursos que faciliten la reflexió sobre la promoció de l’ús i la identificació amb la llengua catalana. S’estructura en tres blocs temàtics. En primer lloc hi ha un capítol de caire teòric que planteja les bases psicològiques de la intervenció sobre els usos lingüístics. En segon lloc, s'inclouen quatre capítols que aborden diversos aspectes de la promoció de l’ús de la llengua en el sistema educatiu a quatre territoris catalanòfons, ordenats per la seva importància demogràfica. Finalment, tanquen el volum dos capítols que se centren en les ideologies i els discursos sobre la promoció del català i la diversitat lingüística entre els docents presents i futurs de Catalunya.
Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català
(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Jiménez, Jesús; Herrero, Ricard; Llach Carles, Sílvia; Mascaró, Joan; Pons-Moll, Clàudia; Nevins, Andrew; Oltra-Massuet, Isabel; Mateu Fontanals, Jaume; Fortuny, Jordi; Lorente, Mercè; Vallès, Teresa
Hi ha qüestions gramaticals del català que actualment són objecte d’anàlisi des de perspectives teòriques renovadores. Aquest volum aplega les aportacions d’un dels col·loquis de referència, el Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, del qual s’ha arribat a celebrar la 21a edició. En l’àmbit de la fonètica, Jesús Jiménez (UV), Ricard Herrero (UCV) i Sílvia Llach Carles (UdG) exploren l’harmonia vocàlica i el canvi lingüístic; en l’àmbit de la fonologia, Joan Mascaró (UAB) i Clàudia Pons-Moll (UB), la regularitat i les excepcions en la fonologia del català; en l’àmbit de la morfologia, Andrew Nevins (UCL) i Isabel Oltra-Massuet (URV) s’ocupen de les manifestacions de l’al·lomorfia en els sufixos preaccentuats; en l’àmbit de la sintaxi, Jaume Mateu (UAB) i Jordi Fortuny (UB), de la inacusativitat i de la selecció de l’auxiliar en català antic, i, en l’àmbit de la lexicologia, Mercè Lorente Casafont (UPF) i Teresa Vallès (UIC), de la formació de compostos nominals.
Noves immigracions i llengües
(Agrupación de Editores y Autores Universitarios / Universitat de Barcelona, 2013) Bretxa, Vanessa; Comajoan, Llorenç; Fukuda, Makiko; Garrido Sardà, Maria Rosa; Larrea, Imanol; Melià, Joan; Oller, Judith; Sabaté i Dalmau, Maria; Sastre Bestard, Bàrbara; Sorolla Vidal, Natxo; Tenorio, Xavier; Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
Aquest volum, resultat del 18è CLUB, aplega treballs sociolingüístics sobre el que es va denominar les noves immigracions, és a dir, l’onada immigratòria arribada als territoris de llengua catalana durant la primera dècada del 2000. Els treballs analitzen tant les característiques d’aquestes immigracions com el seu impacte en l’ecosistema lingüístic preexistent a Catalunya, Balears i la Franja. Els enfocaments adoptats són diversos: alguns són de caràcter macro, com els dos que proporcionen dades sobre aprenentatge de llengües, coneixements i usos entre escolars, el que analitza les vies per a l’aprenentatge del català entre els marroquins, i el que analitza la relació de la colònia alemanya de Mallorca amb el català illenc. D’altres adopten una perspectiva més etnogràfica, com ara l’estudi de la gestió de les llengües en una institució no governamental d’acollida de nouvinguts o el treball sobre la regulació del multilingüisme en locutoris regentats per estrangers. Finalment, alguns tenen perspectives mixtes, com l’estudi sobre els japonesos residents a la regió de Barcelona.
Estil i estils: teoria i aplicacions de l'estilística
(AEAU, Agrupación de Editores y Autores Universitarios / Universitat de Barcelona, 2013) Salvador, Vicent, 1951-; Payrató, Lluís, 1960-; Pla i Arxé, Ramon, 1943-; Fulquet, Josep Maria, 1948-; Bassols i Puig, M. Margarida; Camps, Magí
Els textos aplegats en aquest volum provenen de la voluntat de presentar una reflexió àmplia i oberta sobre l’estilística, l’estil i els estils, i són el resultat de les contribucions al dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (2012). Una reflexió que sigui aplicable a una gran diversitat de tipus de text, i que estigui ben exemplificada amb aquesta variació, atès que s’ha considerat precisament que el fenomen de la variació lingüística està present com una mena de background o rerefons en tots els estudis estilístics. En la primera part s’apleguen diversos treballs sobre estilística dels textos literaris i no literaris, sobre els textos multimodals i sobre la relació entre estilística i traducció. En la segona part es recullen les reflexions fruit d’una taula rodona sobre l’estil i els mitjans de comunicació.
L'Assessorament lingüístic: funcions i criteris
(Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2010) Nogué Serrano, Neus; Murtra, Pilar; Juncadella Fortuny, Marta; Camps, Oriol, 1949-; Coromina i Pou, Eusebi; Marí, Isidor, 1949-; Planas, Conxa; Sanjaume, Margarida, 1955-; Casasús, Eva; Rabella, Joan Anton; Carrasco i Nualart, Xavier; Torra Pujadas, Glòria; Capó, Jaume
Aquest volum recull les ponències i taules rodones que es van presentar en el CLUB 16, «L’assessorament lingüístic: funcions i criteris» (novembre del 2008), i a la Jornada sobre Experiències Sectorials en Assessorament Lingüístic (maig del 2009). Aquests dos actes van acollir intervencions que reflexionaven sobre el passat, el present i, sobretot, el futur d’aquesta branca de la lingüística aplicada, que tan poc ressò ha trobat en congressos, jornades i publicacions específics de la matèria. El llibre inclou tant reflexions de tipus general com de centrades en àmbits específics (Administració, universitats, mitjans de comunicació, editorials, etc.), algunes de les quals provenen de professors universitaris i d’altres, de professionals del sector.
Aplicacions de la fonètica
(PPU : Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2007) Bosch, Laura; Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María), 1968-2021; Font Rotchés, Dolors; Lleó, Conxita; Llisterri, Joaquim; Kabatek, Johannes; Martínez Celdrán, Eugenio; Prieto Vives, Pilar, 1965-; Segura, Carles
La fonètica és una disciplina canviant, que s’ha anat adaptant a les necessitats de la societat contemporània, que ha sabut beneficiar-se dels darrers avenços tecnològics i que a hores d’ara té múltiples aplicacions, no solament en l’àmbit de la investigació i la docència, sinó també en el de la vida diària. La fonètica ha esdevingut un camp d’estudi essencial en diferents àrees de la lingüística, com ara la dialectologia, la sociolingüística, l’adquisició del llenguatge, l’anàlisi del discurs, l’aprenentatge de segones llengües i la correcció fonètica, i, també, en àmbits professionals diversos, com l’assessorament lingüístic, la logopèdia, les tecnologies de la parla, la fonètica forense, etc. Atenent aquest context, el volum es proposa reflexionar sobre la fonètica i sobre algunes de les aplicacions d’aquesta disciplina en la societat actual.
L'Argumentació
(Universitat de Barcelona. Secció de Lingüística Catalana. Departament de Filologia Catalana, 2006) Laborda, Xavier; Casanovas, Pompeu; Bassols i Puig, M. Margarida; Salvador, Vicent, 1951-; Besa Camprubí, Josep; Alturo, Núria; Adam i Aulinas, Montserrat; Carrera i Sabaté, Josefina; Viana, Amadeu, 1958-; Wilches, Patricia; Montolío Durán, Estrella; Cros, Anna; Álvarez Valdivia, Ibis Marlene; Monedero, Carles; Sala, Guillem
Aquest volum aplega nou treballs sobre l’argumentació des de tradicions teòriques diverses i en àmbits d’ús també diversos: Xavier Laborda situa l’argumentació en la tradició retòrica i en mostra la vigència com a disciplina de la comunicació persuasiva; Pompeu Casanovas se centra en el context jurídic per mostrar la rellevància de les teories de l’argumentació en la gestió del coneixement; Margarida Bassols analitza l’acte argumentatiu com a procés de resolució en la diferència d’opinions; Vicent Salvador estudia els mecanismes expressius de l’argumentació; Josep Besa et al., els canvis individuals en les estratègies d’establiment de la coherència en textos argumentatius; Amadeu Viana explora el funcionament de l’humor en l’argumentació ordinària; Patricia Wilches proposa una tipologia d’arguments de la comunicació científica; Estrella Montolío analitza les estratègies argumentatives en les empreses, i Anna Cros et al. Les estratègies argumentatives i els estils de la gestió universitària.
Les Fronteres del llenguatge: lingüistica i comunicació no verbal
(PPU : Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2004) Adli, Aria; Àlamo, Marina; Alturo, Núria; Bertran, Carles; Boix, Emili, 1956-; Carbonell, Eudald; Clemente, Ignasi; Filó, Jaume; Galindo i Solé, Mireia; Juanhuix, Marta; Mascaró i Pons, Jaume Francesc; Mora, Juan Pablo; Payà, Marta; Payrató, Lluís, 1960-; Poggi, Isabella; Poyatos, Fernando, 1933-; Pueyo, Miquel, 1957-; Quer, Josep, 1965-; Serrano, Sebastià, 1944-; Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier); Wagensberg, Jorge, 1948-2018
Aquest volum aplega les contribucions que es van fer, per una banda, en el Novè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 9, 2001), i, per una altra, les que es van fer a la VII Jornada sobre la Variació Lingüística, organitzada per la Xarxa Temàtica Variació Lingüística: Dialectologia, Sociolingüística i Pragmàtica, amb el títol de «Línies de recerca en lingüística i comunicació no verbal (2002). El volum recull les quatre ponències del congrés, que exposen, de manera panoràmica i introductòria, els múltiples punts de contacte entre els aspectes verbals i els no verbals, les categories no verbals i l’ús de la literatura com a font de dades. La taula rodona se centra en el tema de l’anàlisi (conjunta) de la comunicació verbal i no verbal, i pel que fa a la Jornada de la Xarxa Temàtica, l’objectiu va ser oferir una mostra representativa de diferents estudis que plantegessin la interfície verbal - no verbal amb diferents punts de vista i metodologies.
Lingüística i gramàtiques
(PPU : Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2004) Brucart, José Ma.; Demonte, Violeta; Ginebra, Jordi, 1961-; Renzi, Lorenzo; Solà, Joan, 1940-2010; Veny, Joan, 1932-; Viana, Amadeu, 1958-
El volum mostra com diverses disciplines de la lingüística contribueixen a l’elaboració de gramàtiques. Els primers capítols es dediquen a valorar la influència d’estudis especialitzats de la lingüística en les gramàtiques: Josep Maria Brucart tracta de la contribució de la teoria lingüística; Jordi Ginebra, de la lexicologia; Joan Veny, de la dialectologia, i Amadeu Viana, de la sociolingüística. La segona part recull les experiències relacionades amb les tres gramàtiques que hi ha sobre llengües romàniques amb un perfil integrador de teoria lingüística i pràctica gramatical. Les valoracions estan elaborades per un representant de la direcció de cadascuna d’aquestes gramàtiques; per ordre cronològic, són la Grande grammatica italiana di consultazione (1988-1995), a càrrec de Lorenzo Renzi; la Gramática descriptiva de la lengua española (1999), a càrrec de Violeta Demonte, i la Gramàtica del català contemporani (2002), a càrrec de Joan Solà.
Variació dialectal i estandardització
(PPU : Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2002) Areny, Maria; Bassols i Puig, M. Margarida; Bibiloni, Gabriel; Carrera i Sabaté, Josefina; Julià i Muné, Joan, 1950-; Lacreu, Josep; Marí, Isidor, 1949-; Segura, Carles; Vallverdú, Josep, 1923-
Aquest volum aplega nou articles que tracten, des de diferents perspectives, aspectes de la interacció entre la variació dialectal i l’estandardització. Els autors aborden la tensió entre les tendències anivelladores i les disgregadores que actuen sobre la diversitat dialectal del català en una societat com la nostra, postindustrial i globalitzada. El llibre dóna veu als responsables i a les veus crítiques; facilita les visions de conjunt de la llengua i alhora les contrasta amb les visions provinents de les varietats dialectals; mostra les perspectives dels gestors i els resultats dels avaluadors, tot plegat en relació amb dos dels àmbits més rellevants per a la pervivència de la varietat dialectal: els mitjans de comunicació de massa i el tractament educatiu de la diversitat.
La gramàtica i la semàntica en l'estudi de la variació : actes del 5è i 6è Col·loquis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (Club-5, Club-6)
(PPU : Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 2001) Bertinetto, Pier Marco; Cuenca, Maria Josep, 1964-; Espinal, M. Teresa (Maria Teresa); Hilferty, Joseph; Oliva, Salvador, 1942-; Pérez Saldanya, Manuel, 1962-; Rosselló Ximenes, Joana; Vallduví, Enric
Els treballs aplegats en aquest volum recullen les contribucions fetes al 5è i al 6è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, celebrats, respectivament, el desembre de 1997 i el desembre de 1998. En les aportacions derivades del primer d’aquests dos col·loquis, amb el títol Variació i diversitat lingüístiques, s’ofereix una panoràmica sobre l’adquisició de la sintaxi (Joan Rosselló), la variació en l’entonació (Salvador Oliva), l’estructura sil·làbica (Pier Marco Bertinetto), el component informatiu i l’estructura dels enunciats (Enric Vallduví) i la gramaticalització, entesa com a teoria de la variació morfosintàctica (Maria Josep Cuenca). En les publicacions derivades del segon col·loqui (Aportacions de la semàntica a l’anàlisi de l’ús), es presenten temes com la lingüística cognitiva (Joseph Hilferty), les relacions entre la semàntica i la cognició (Teresa Espinal) i la gramaticalització del significat (Manel Pérez Saldanya).
Documents de planificació lingüistíca : memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993 : Universitat de Barcelona-Direcció General de Política Lingüística-Consorci per a la Normalització Lingüística
(PPU : Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2000) Bladas Martí, Òscar; Domènech Bagaria, Ona; Torres i Vilatarsana, Marta; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
Els textos aplegats en aquest volum són la memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993, que es van dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Universitat, la Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya) i el Consorci per a la Normalització Lingüística. El llibre recull els programes de les tres edicions que es van dur a terme (entre els anys 1987 i 1993), l’estructura docent (amb els plans d’estudi) i una relació del professorat, l’alumnat i els criteris de selecció i avaluació. També s’hi inclou una memòria de les pràctiques, amb els organismes participants, i un conjunt d’apèndixs amb els programes de les assignatures i les enquestes de valoració dels cursos.
El contacte i la variació lingüístics : descripció i metodologia
(PPU : Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció de Lingüística Catalana, 1998) Argenter, Joan A. (Joan Albert), 1947-; Boix, Emili, 1956-; Branchadell, Albert, 1964-; Cabré, M. Teresa (Maria Teresa), 1947-; Domínguez, Francesc; Freixa, Judit; Gómez, Begoña; Nussbaum, Luci; Pradilla, Miquel Àngel, 1960-; Pujolar, Joan; Sistac i Vicén, Ramon, 1958-; Solé, Elisabet; Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier); Vilardell, Elisenda; Gómez, José R.
En la primera part s’analitzen vessants del contacte lingüístíc. F. Xavier Vila descriu l’«alternança de llengua català/castellà en alumnes escolaritzats en català» Joan Albert Argenter, Joan Pujolar i Elisenda Vilardell tracten quantitativament de «l’ús dels pronoms febles en la llengua oral» entre joves catalans. Luci Nussbaum explora les «imatges del contacte de llengües en la conversa». Judit Freixa, Elisabet Solé i Teresa Cabré presenten un balanç de «la variació i el contacte de llengües en els neologismes». Josep R. Gómez i Begoña Gómez comparen les actituds envers quatre varietats dialectals del castellà i del valencià. Ramon Sistac fa un balanç de l’anivellament del nord-occidental. Finalment Albert Branchadell i Francesc Domínguez avaluen «les agències de planificació lingüística a Catalunya». En la segona part, més metodològica, Miquel Àngel Pradilla i Emili Boix exposen diferents usos de l’entrevista en sociolingüística.

Examinar

Enviaments recents