Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de les Ciències Socials

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/41446

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 19 de 19

Estratègies i recursos de comunicació audiovisual en museografia: estat de la qüestió i estudi de cas del Museu d'Història de Catalunya
(Universitat de Barcelona, 2008-06-18) Besolí, Andreu; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] El principal objetivo planteado por este trabajo de investigación es el análisis del papel comunicativo de las fuentes y los medios de tipo visual, sonoro, audiovisual y multimedia en entornos museísticos. Concretamente, el interés se centra en conocer qué uso hacen los visitantes de esta tipología de dispositivos y evaluar si existen determinadas estrategias y/o recursos expositivos que se muestran más funcionales que otros en términos de comunicación museográfica. Aunque la introducción de las nuevas tecnologías audiovisuales es un fenómeno muy extendido en una amplia variedad de centros museísticos, la tesis se preocupa prioritariamente por el caso de los museos de historia. En este sentido, la investigación se enmarca en el ámbito de conocimiento de la Didáctica de las Ciencias Sociales y del Patrimonio y, concretamente, en el campo de la museología y museografía. En última instancia, el estudio aborda una de las líneas emergentes en el panorama museológico académico y profesional: la denominada museografía audiovisual. La tesis se divide, formalmente, en dos volúmenes. El principal contiene los capítulos dedicados a la definición del tema de estudio, la formulación de las hipótesis de trabajo y objetivos de la investigación, el marco teórico, el estado de la cuestión, la metodología, el estudio de caso del Museo de Historia de Cataluña (Barcelona), el análisis de los resultados y, finalmente, las conclusiones. Por su parte, el segundo volumen incluye los anexos que complementan la investigación. Los objetivos de la tesis se pueden resumir, básicamente, en tres: a) determinar cuál es la situación de la museografía audiovisual como campo de investigación aplicada en el marco de los estudios museológicos (estado de la cuestión) y como metodología técnica en museos y exposiciones de temática histórica (estado de la cuestión y estudio de caso); (b) observar la eficacia comunicativa de diferentes estrategias y recursos museográficos de carácter audiovisual en el contexto del Museo de Historia de Cataluña (estudio de caso); y (c) definir, a partir de la revisión bibliográfica y los resultados de la observación empírica, unas directrices prácticas para favorecer un uso optimizado de los medios y fuentes audiovisuales como recursos didácticos en museos de historia (conclusiones). La fundamentación epistemológica ha sido elaborada ex profeso a partir de teorías procedentes de dos áreas de conocimiento principales: la Didáctica de las Ciencias Sociales, y más específicamente la Didáctica del Patrimonio y Museología; y la Teoría y Tecnología de la Comunicación Audiovisual. Para el estudio de caso se ha utilizado la metodología propia de los estudios de público en museos, concretamente la técnica de observación directa no participante del comportamiento de los visitantes. Este método permite valorar el impacto comunicativo de un recurso museográfico determinado a partir de la medición de dos indicadores bien establecidos: su poder de atracción ("attracting power") y su capacidad para captar el interés y retener al usuario que interactúa con él ("holding power"). El análisis de los datos derivados de la investigación empírica permite concluir que, en el uso comunicativo y didáctico de recursos visuales, sonoros y audiovisuales en el Museo de Historia de Cataluña, la captación de la atención e interés del visitante no depende exclusivamente de la tipología del medio técnico, ni del carácter primario o secundario de las fuentes históricas. En este sentido, se demuestra que hay otros aspectos formales y de contenido que influyen favorable o desfavorablemente en la mediación entre el usuario y el recurso expositivo. Por otra parte, el uso de la voz humana (alocuciones, canciones, dramatizaciones, etcétera) en los dispositivos de tipo sonoro y audiovisual parece predisponer una mayor atracción y atención por parte del visitante, incluso a pesar de las limitaciones idiomáticas. Además, los resultados muestran que existen algunos recursos museográficos que tienen un mayor atractivo para un determinado segmento de edad con respecto a otros. Finalmente, los medios de tipo informático (fundamentalmente concebidos como bases de datos de consulta para ampliar información) presentan, en general, un poder de captación y tiempo de interacción más bajos que otras tipologías de medios audiovisuales de carácter narrativo, demostrativo y dramático.
Els manuscrits il·luminats i els llibres il·lustrats com a eina didàctica per l'ensenyament de les ciències socials. Proposta de modelització per la difusió del patrimoni medieval jueu català
(Universitat de Barcelona, 2016-12-16) Angelet Gimeno, Silvia; Santacana, Joan, 1948-; Martín Piñol, Carolina; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] El patrimoni medieval jueu català, inexistent en el currículum escolar, és una assignatura pendent a les escoles del país, i a la didàctica del patrimoni. Proposem en aquesta recerca un model didàctic per a la seva transmissió entre l’alumnat de primària. Els manuscrits il·luminats són uns mitjans idonis per la transmissió del patrimoni intangible del període en el qual han estat concebuts, com intentem demostrar amb l’exemple dels Beatus de Girona i la cultura mossàrab. I en aquest sentit, disposem d’unes fonts primàries úniques que podrien ser emprades per la didàctica del patrimoni tangible i intangible hebreu català: la col·lecció de manuscrits il·luminats jueus dissenyats per la celebració de la pasqua hebrea, confeccionats en terres catalanes, els quals són un clar exemple per una banda de la vocació didàctica dels manuscrits il·luminats, com també de les possibilitats que ofereix el seu ús per al coneixement d’una cultura i d’una època. L’avantatge afegit de l’ús de les haggadot catalanes per la didàctica de la història hebrea-catalana és que ens venen a omplir el buit documental i arqueològic provocat per la destrucció i la fragmentació del patrimoni jueu a la nostra terra, a través d’un cicle visual que ens aporta una panoràmica única dels calls catalans. No obstant topem amb greus dificultats alhora d’emprar aquest llegat a l’aula de primària. El desconeixement del patrimoni jueu català i de la cultura jueva en general i la ignorància general en cultura religiosa dóna una imatge inintel·ligible d’aquest patrimoni. I per altra banda, cal destacar les dificultats de treballar amb fonts primàries: ni la llengua hebrea, ni el llenguatge ni l’escriptura medievals no són comprensibles per al públic escolar actual, fet que provocaria la necessitat de crear una edició adaptada de les haggadot de Pessah. I finalment la iconografia antiga genera una incomprensió total entre el públic escolar: les imatges també han de ser explicades i adaptades. Així doncs, després d’analitzar el potencial didàctic del cicle visual dels manuscrits il·luminats a partir del Beatus de Girona, establim les bases teòriques d’un model per a la transmissió del patrimoni jueu català: explorem les estratègies d’ensenyament de les ciències socials, i investiguem el conte i la imatge com a eines didàctiques que estaran a la base del nostre projecte. Iniciem la confecció del model didàctic amb una anàlisi prèvia de les haggadot catalanes, centrada en la transmissió del patrimoni medieval jueu català, que ens marca assenyala els diferents temes que hauran de sortir en el nostre projecte, com la seva articulació visual. Seguidament posem les bases del nou model basat en la didàctica de la imatge i del conte, delimitant-ne els objectius i determinant-ne els continguts, per finalment passar a la seva descripció textual i visual. Finalment experimentem el model creat i l’avaluem mitjançant tècniques grupals de grups de discussió o focus group. Gràcies als resultat dels diferents grups de discussió han estat validat els objectius de la recerca, mentre s’han aportat indicacions molt valuoses per tal de millorar el model creat: s’ha evidenciat de que el model, tot i essent adequat als propòsits que s’han marcat, ha de ser ampliat i completat per tal d’augmentar-ne l’abast i proporcionar eines per al seu treball a l’aula Gràcies a la nostra recerca podem afirmar finalment que el patrimoni medieval jueu català contribueix a posar en valor la diversitat cultural de la ciutat, i que la seva inclusió a l’aula de primària és una ocasió única per conèixer el passat de la ciutat, i per realitzar una pedagogia intensiva de la diversitat i del dret a la diferència, fet que fa que el nostre model pugui anar més enllà de la didàctica del patrimoni per establir-se com a eina per al creixement de l’alumnat en sentit crític i en valors ètics.
From archaeological prospection to communication using learning theory. Multi-variable maping and 3D representations in archaeology and built heritage
(Universitat de Barcelona, 2016-01-13) Tamba, Robert; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Rubio, Xavier; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[eng] The research was placed at the confluence of three fields: Archaeological Geophysics, Archaeology and Learning Theory. The two latter were considered in order to im-prove the transmission process of archaeological geophysics results. Archaeological Geophysics is based on the use of methods that measure the contrast in physical properties. It is applied to map the context of archaeological sites. The mapping helps with the management of the research. The outputs of Archaeolog-ical Geophysics projects are produced through a nested sequence of decisions and actions. The sequence was separated in three phases: field, data transformation and data finalisation. The field phase includes the design of the project and the data acquisition survey. The transformation phase is dedicated to the processing of the acquired data and to their interpretation. During the finalisation, the data and metadata of the project are archived and the results are transmitted to the end-user. Geophysical results are not often integrated in the communication process of archae-ological findings. The main hypothesis of the research was that this absence can be explained by failure situations that occur during any phase of a project. Failure situation can be explained by results with insufficient resolution, not adequately transformed or poorly transmitted. The main objective of the research was to pro-pose solutions to identify and limit these failure situations in order to improve the final transmission of the results. Three approaches were proposed. The transmission process was analysed considering the different Learning Theory currents. A behaviourist approach gave a linear understanding of the information. It is based on standards and clearly defined con-tents. Its main vector would be the technical report. The cognitive contribution was the diversification of the formats of transmission. In addition to the technical report, a graphical report, an animated sequence and a model of the results were systematically produced. This associated material was created taking into account the relation between text, image and sound in order to improve the understanding process. The model represented the constructivist current. It enables the end-user having a personalised experience of the created environment through increased control and interactivity. The second approach was to describe in detail the workﬂow of an Archaeological Geophysics project. The description aimed to deﬁne control points that could favour a better quality of the produced material. Control points were deﬁned at each phase. In the ﬁeld phase they include (1) the use of questionnaire during the design of the project, (2) the production of a diagram stating the archaeological objectives, the used methods and their limitations and (3) an appropriate preparation of the environment of the site prior to the acquisition of the data. The control points of the transformation phase were (1) the characterisation of the acquisition noise, (2) the vectorisation of the results with associated attributes and (3) the production of synthetic maps. The ﬁnalisation phase should include (1) the metadata of the project, (2) several parallel formats of transmission of the results and (3) open source formats for the digital archive.
El llenguatge de la conservació-restauració d'obres d'art
(Universitat de Barcelona, 2015-06-11) Xarrié i Poveda, Mireia; Santacana, Joan, 1948-; Rey Martín, Carina; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La tesi doctoral que presentem a continuació és innovadora perquè és el primer estudi extens i rigorós sobre el llenguatge de la conservació-restauració d'obres d'art, no només analitzant els seus vocabularis, sinó també raonant-ne l'ús que en fa aquesta professió. Aquesta recerca és multidisciplinar, en aquest sentit la conservació-restauració d'obres d'art mai havia estat comparada i contextualitzada des del punt de vista de la lingüística i les ciències de la informació. Finalment, es tracta d'una investigació d'abast internacional poc freqüent en aquesta disciplina. L’interès d’aquest estudi es centra en la conservació-restauració dels béns mobles, l'arquitectura s'allunya del nostre camp de treball. La conservació-restauració és l'activitat que inclou les tasques de reconeixement, documentació, tractament i prevenció, recolzat per la recerca i l'educació (AIC, 1996), implica acció directa sobre el patrimoni cultural amb l'objectiu d'estabilitzar el seu estat i retardar el seu deteriorament (ICON, 2008). La història d'aquesta disciplina ens introdueix el tema del desenvolupament de la professió, el qual ens ajuda a començar a entendre el llenguatge de la conservació-restauració. Fins el segle XVIII no neix la professió del restaurador a França, però és l'excepció, a la resta d'Europa la distinció entre artesà, pintor i restaurador no es feu evident fins un segle més tard. Per un altre costat, a principis del segle XIX els científics comencen a investigar les obres d'art i fins el segle XX es creen laboratoris i departaments de conservació-restauració a dins dels museus occidentals. D'aquesta manera s'inicià el reconeixement d'aquesta professió i alhora l'ha convertí en interdisciplinar. És a dir, la conservació-restauració d'obres d'art amb una base eminentment artesanal creuava coneixements també amb la ciència i així esdevenia pluridisciplinar. Aquesta pluridisciplinarietat és un altre factor que ens permet entendre i analitzar el vocabulari de la conservació-restauració perquè aquesta manlleva el llenguatge tècnic de les disciplines amb les quals intercanvia coneixements. I precisament és en l'àmbit de l'educació on també s'evidencia aquesta multidisciplinarietat perquè en els programes educatius els estudiants tenen assignatures relacionades amb l'art i la ciència. La conservació-restauració d'obres d'art entrà en el món acadèmic a Europa després de la Segona Guerra Mundial quan a principis dels anys seixanta la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) fundà a Roma l'International Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM) amb la finalitat de formar a professionals d'arreu del món i alhora que aquests entressin a treballar a la universitat o fundessin instituts de conservació-restauració. D'aquesta activitat formativa, educativa i acadèmica, en els anys seixanta a Europa començaren a publicar-se un corpus de textos especialitzat en conservació-restauració, els quals estaven escrits en anglès, francès i italià. En altres paraules, les publicacions especialitzades de la conservació-restauració apareixen en paral.lel a la creació d'estudis formatius i acadèmics, aquests textos contenen la terminologia d'aquesta disciplina, la qual té un abast temàtic molt extens. Per aquest motiu basant-nos en la base de dades dels llibres Glossary of art conservation i en l'anàlisi dels diccionaris sobre conservació-restauració publicats en vuit idiomes, vam arribar a la conclusió que la conservació-restauració només ha inventat dos termes: tratteggio i papetta AB-57. Tanmateix per entendre la relació que té aquesta professió amb el llenguatge ens hem de remetre a la documentació perquè els conservadors-restauradors només escriuen, i per tant utilitzen el llenguatge, quan documenten un procés de conservació-restauració. A diferència de la documentació en els museus, que empren tesaurus i un llenguatge artificial i controlat, els conservadors restauradors documenten utilitzant un llenguatge natural i aquest fet dificulta encara més el seu estudi. En les carreres d'humanitats la base és el pensament que s'estructura amb el llenguatge, en la conservació-restauració el llenguatge no és una prioritat; com ja hem dit, l'utilitza principalment en les tasques de documentació; sinó els materials i per això coopera amb els químics i els físics. Paradoxalment, els professionals d'aquesta disciplina necessiten diccionaris perquè els textos que els interessen no només s'han escrit en anglès, per això, diccionaris en general i multilingües en particular, són eines indispensables per traduir, documentar, recuperar informació i facilitar la comunicació. I des del nostre punt de vista, era necessari un estudi que analitzés aquest llenguatge, malgrat no haver estat mai una prioritat en aquesta professió. Finalment, aquesta disciplina té una llarga tradició històrica, però un recorregut acadèmic molt curt, per exemple, en comparació a la història de l'art. Aquest fet no li ha permès publicar suficients textos especialitzats i en conseqüència desenvolupar un vocabulari propi, potser en els propers anys des de les universitats, escoles i centres de formació se'n crearà de nou i genuí.
Análisis de la Mediación Humana en espacios museísticos: la figura del Guía Turístico en el contexto de la ciudad de Barcelona
(Universitat de Barcelona, 2015-01-20) Abril Sellarés, Maria; Santacana, Joan, 1948-; López Benito, María Victoria; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] La presente investigación arranca de una inquietud profesional y personal de la autora que, desde su profesión de guía de turismo y su formación en Humanidades, así como, por su etapa docente en el sector turístico, ha reconocido la carencia de un marco epistemológico y una falta de análisis de la actividad del guía de turismo en los espacios museográficos de la ciudad de Barcelona. Pocos son los autores que han hecho un estudio profundo sobre esta figura prestadora de un servicio turístico (Picazo, 2011; Blaya, 2004; Montaner, 99; Galí, 99), en consecuencia, la siguiente investigación constituye un análisis sobre la figura de un gestor turístico: el guía de turismo, de su actividad realizada en un marco concreto patrimonial como es el museo y del triángulo relacional existente entre museo –visita guiada – guía de turismo (en su rol de guía de museo). Para lograr los objetivos esta investigación se ha estructurado desde el ámbito del turismo, del patrimonio, y de la museografía, para intentar alcanzar una reflexión profunda, clara y definitoria de la figura del guía de turismo y de su actividad en el museo pasando por sus pilares del conocimiento tanto teórico como práctico, la relación directa con el visitante, los valores de la interpretación que realiza en las visitas guiadas (Picazo, 2011) y la relación con los gestores culturales que dirigen los museos a través de las visitas guiadas al público en general. Teniendo en cuenta que quedan fuera de este estudio las visitas pedagógicas y cualquier ámbito que no sea la ciudad de Barcelona. Para llevar a cabo esta investigación se han seguido tres grandes fases: La primera se basa en un análisis documental que fundamenta de manera científica una profesión que suele ser poco valorada e incluso olvidada por otros profesionales del sector turístico. Para ello se realizó un análisis sistemático de documentación científica de diversa índole (artículos, comunicaciones, revistas, entre otros) que versaban sobre el guía de turismo, las visitas guiadas en los museos y, la interpretación. La segunda se centra en el trabajo de campo desarrollado a través de cuatro instrumentos de investigación: un cuestionario a los guías de la ciudad de Barcelona, un cuestionario a los museos de la ciudad de Barcelona, un cuestionario a las Asociaciones Profesionales de Informadores Turísticos españolas (APIT) y dos entrevistas a directores gerentes del mundo del guía de turismo. Y, finalmente, la tercera consiste en el análisis de resultados y la obtención de conclusiones que permiten dar rigor, certeza y abrir nuevos campos investigadores.
Estudio analítico descriptivo de los centros de interpretación patrimonial en España
(Universitat de Barcelona, 2011-06-15) Martín Piñol, Carolina; Santacana, Joan, 1948-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] “Estudio analítico descriptivo de los Centros de Interpretación patrimonial en España” se articula en torno a tres objetivos fundamentales que estructuran el cuerpo teórico de la misma. En primer lugar, la investigación ha analizado el proceso histórico de implantación de Centros de Interpretación en el marco geográfico español. Se ha tratado de conocer cuáles son los modelos o tipos existentes hoy, diferenciándolos en función de sus variantes y se han planteado los prototipos fundamentales, con la finalidad de establecer las formas usualmente empleadas en los equipamientos patrimoniales de este tipo para ejercer la interpretación de los mismos. Para éste análisis, la investigación se ha basado en equipamientos del ámbito territorial español. En segundo lugar, se han definido los componentes fundamentales para que un Centro de Interpretación pueda cumplir su función. Estos componentes son muy variados y no siempre hay acuerdo en cuáles son los mínimos para una correcta interpretación. Es evidente que el concepto de interpretación, por su amplitud, admite una gran variedad de componentes. Por ello, es preciso inventariarlos y establecer cuáles son los más importantes, sin lo que el equipamiento no podría cumplir con su función básica que es la de interpretar. Finalmente, y en tercer lugar, se plantea un análisis crítico sobre la función y el significado histórico de la existencia de este tipo de equipamientos culturales. Así pues, la estructura de la investigación está dividida en tres grandes partes: un estado de la cuestión, el estudio de campo y la presentación de resultados con las correspondientes conclusiones. En la primera, se realiza un análisis y un estado de la cuestión de la introducción del fenómeno de los Centros de Interpretación en España y sobre los parámetros en los que se debe fundamentar un Centro de Interpretación concretando en el cuarto capítulo los objetivos citados. En la segunda parte, se describe la metodología utilizada para la realización del trabajo de campo, dentro del marco teórico y conceptual, se presenta el trabajo de campo, donde se especifica la recogida de datos resultante de la estrategia de la encuesta telemática y se especifica todos los Centros de Interpretación visitados in situ, que corresponden a una muestra del 10 % del total descrito en el capítulo anterior. En la tercera parte de la investigación es donde se realiza el análisis cuantitativo de los resultados extraídos del trabajo de campo. Para finalizar el análisis crítico del sistema, se estudia la hipótesis en la que se argumenta que: “Habida cuenta que la mayoría de Centros de Interpretación han nacido vinculados a intereses turísticos, carentes de planificación y de estrategias de sostenibilidad, sin contenidos que reflejen autenticidad, y faltos de rigor, hay que suponerlos abocados a un relativo fracaso”. Las conclusiones de la investigación de esta tesis doctoral ponen de manifiesto la problemática existente al entorno de los Centros de Interpretación o paramuseos en España, apuntándolos como un claro fenómeno cultural del cambio de milenio en posibles vías de extinción.
L'aprenentatge de la història a través del mètode de descobriment i el seu impacte en l'ensenyament secundari
(Universitat de Barcelona, 2010-01-21) Sallés Tenas, Neus; Santacana, Joan, 1948-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar història a partir del seu mètode d'anàlisi a l'ensenyament secundari.Aquesta recerca està constituïda per dues parts. En la primera s'estudia els principis i l'evolució del grup -que adoptarà diversos noms, però que el més conegut serà "Grupo 13-16"- des d'una perspectiva històrica. S'examinen les seves experiències a l'aula i tots els materials que van a crear. Així mateix, un cop establert el marc històric, s'aborda l'impacte i les repercussions que el grup ha donat lloc en el camp de l'ensenyament formal de la història: els llibres de text, la implementació a les aules, la reforma educativa, el sorgiment de noves experiències relacionades, etc. Una influència que serà més marcada en tot el terreny formal que no pas en la seva aplicació real amb l'alumnat.En la segona part de la recerca s'avalua què ha quedat del mètode trenta anys després que es posés en marxa. Per aquest motiu s'han cercat alumnes que van estudiar amb ell i s'han aplicat diferents tècniques, tals com l'observació simple, les entrevistes en profunditat i l'observació sistemàtica i estructurada de vídeos en els quals apareixen alguns dels alumnes en algunes sessions del curs. El resultat, amb un fort component de psicologia educativa, ens aboca reflexions sobre el record i a l'entorn de l'aprenentatge per descobriment. Ens permet, a més, veure com incideix en l'alumnat l'aplicació d'aquestes metodologies i quines possibilitats té la disciplina científica com a mètode didàctic. Finalment, ens permet reflexionar sobre les polítiques educatives que s'impulsen i sobretot, el paper destacat que hi té el professorat; perquè es pot veure que allò que no se sap no es pot ensenyar, i aquí rau un dels primers problemes de l'educació.
Metodologies d'ensenyament i aprenentatge i factors de percepció de l'art en l'educació primària.
(Universitat de Barcelona, 2010-12-03) Feliu, Maria, 1980-; Santacana, Joan, 1948-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La present recerca està centrada en l'art i la seva història dins l'educació primària ja que es considera aquesta matèria com a clau per a desvetllar la mirada dels infants vers el món que els envolta per tal que aprenguin a descodificar-lo. Des dels inicis, s'ha intuït que encara no en tenim cap teoria del coneixement que ens expliqui per què els mateixos infants poden aprendre entusiasmats una cosa i bandejar-ne una altra. La recerca volia trobar i aïllar alguns dels factors que contribueixen a l'aprenentatge tot centrant-se en les diferències en el mètode d'ensenyament com a factor clau. La recerca també pretén descobrir quin pes tenen els factors externs a l'aula en la construcció del coneixement per part de l'alumnat i en la percepció que aquests tenen de l'art: es poden adquirir coneixements estètics a través d'allò que veuen al carrer i en els mass media? La recerca s'estructura en les següents parts: una part introductòria que vol ser una primer plantejament sobre el mode com històricament ha anat evolucionant l'art i el seu ensenyament, recollit en el capítol II dedicat a l'art i les seves funcions. No es tracta d'una història de l'ensenyament de l'art ni de la seva didàctica sinó una aproximació a la filosofia d'aquesta història. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha el que planteja els objectius de la recerca tot lligant-los amb els principis generals de la didàctica. (Capítol III, els objectius de la recerca). Aquests dos apartats constitueixen el bloc número 1 de la tesi. El bloc número 2, ocupa la primera fase de la recerca i es divideix en les següents parts, la primera part defineix el problema inicial fins a la formulació de la primera hipòtesi (capítol IV). A aquest capítol el segueix el necessari capítol metodològic que defineix els diversos passos de la recerca: el capítol V. Els capítols VI, VII i VIII conclouen aquest segon bloc amb l'anàlisi de resultats i la seva avaluació crítica. La tercera part planteja la segona hipòtesi com a conseqüència del desenvolupament de la primera, capítol IX. Seguidament trobem el capítol sobre la metodologia d'anàlisi d'aquesta part de la recerca, capítol X. Finalment, el capítol XI planteja els resultats del treball de camp i l'anàlisi crítica. Constitueix una part fonamental de la recerca ja que són les bases per validar o no la segona hipòtesi. Finalment hi ha un quart bloc que consta de dos capítols, el primer anomenat "L'escola i l'art" (capítol XII), que a la vista dels resultats i de les consideracions sobre l'àmbit de la recerca, fonamenta les idees centrals a què hem arribat, que són extractades en el capítol següent dedicat a les conclusions (capítol XIII), tot relacionant-los amb els objectius de la recerca i les hipòtesis plantejades. La tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder calibrar la recerca. S'ha optat per la impressió dels annexos 1, 2 i 3 per tal de facilitar-ne la lectura. El seu contingut és: Annex 1, el dietari del treball de camp, annex 2, el dietari del segon treball de camp i l'annex 3, índex de figures i taules. La resta d'annexos, s'inclouen en un CD per tal de poder-ne fer les consultes pertinents. Estan organitzats seguint l'ordre següent: annex 4, primeres entrevistes orientatives, annex 5, descripcions de l'aula, annex 6, gràfiques de descripció dels grups classe, annex 7, els quaderns de les unitats didàctiques experimentades, annex 8, materials didàctics emprats, annex 9, presentació de power point de la unitat didàctica 1, annex 10, joc de les imatges, annex 11, proves d'avaluació, annex 12, entrevistes als alumnes, annex 13, el dossier d'imatges.
La utilització de la realitat virtual a l'aula per a comprendre l'arquitectura
(Universitat de Barcelona, 2010-01-20) Biosca Frontera, Eloi; Prats, Joaquim, 1949-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La realitat virtual és una tecnologia molt innovadora que té importants aplicacions en el camp educatiu, on esdevé una eina de renovació de la pràctica docent capaç d'aportar solucions als nous reptes que es plantegen. Amb aquest objectiu, la tesi presenta la metodologia, els resultats i les conclusions d'un estudi de cas centrat en la tasca d'experimentar i observar com uns alumnes de 13 anys aprenen història de l'arquitectura a través de la manipulació d'un complex software de realitat virtual. El treball de camp s'ha efectuat en una aula d'ensenyament secundari, l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en un període de temps comprès entre el curs 2004-2005 fins al 2007-2008. Al mateix temps, s'ha integrat dins el currículum educatiu, adoptant la forma d'un crèdit variable trimestral de 30 hores lectives, i s'ha emmarcat en el nivell educatiu de 2n d'ESO, amb un nombre total d'alumnes participants de 133. En aquests moments la realitat virtual és una tecnologia que té importants aplicacions en l'educació. A nivell de l'aprenentatge de la Història i, sobretot de la història de l'arquitectura, són indubtables els beneficis que comporta la possibilitat de passejar lliurement i a temps real per edificis i escenaris històrics reconstruïts virtualment a l'ordinador. Tanmateix, en les poques vegades que s'esdevé una experiència d'aquest tipus a l'aula, els alumnes d'educació primària i secundària només poden fer el paper de visitants dins uns productes que ja es presenten acabats i que han estat dissenyats per empreses de difusió cultural o centres de recerca. Si bé en aquest tipus de visita l'alumne gaudeix d'una àmplia autonomia de moviments, està clar que no pot canviar ni modificar les peces que integren el món virtual i, evidentment no ha intervingut en el seu disseny. En aquest context, la present tesi vol fer un pas més enllà i pretén analitzar què passaria si l'alumne pogués convertir-se en el constructor dels monuments arquitectònics que són objecte d'estudi dins el currículum. És a dir, es tracta d'observar quines implicacions didàctiques comporta el fet que l'alumne pugui construir peça a peça un monument històric com, per exemple, un temple romà o una catedral gòtica, dins el seu ordinador i per mitjà de la manipulació d'un software de realitat virtual. Concretament, la tesi es planteja les preguntes següents: Millora el nivell dels continguts apresos? Quines dinàmiques s'estableixen dins l'aula entre els alumnes i el professor? Quin és l'alumnat més beneficiat? Com afecta a la motivació i l'interès? Quines dificultats troben els alumnes en la manipulació d'un complex software de realitat virtual? Quina és la metodologia de treball i d'aprenentatge que ofereix millors resultats? Com ha de ser el sistema d'avaluació? Les conclusions demostren els avantatges didàctics d'inscriure el treball en un marc d'aprenentatge autònom i actiu, ja que aquest mètode converteix l'alumne en el protagonista del seu aprenentatge i li permet un alt grau d'autonomia i de creativitat. Al mateix temps, l'espectacularitat, la bellesa i el realisme de les imatges virtuals, la gran llibertat de moviments que és fruit de l'elevat nivell d'interacció entre el software i l'usuari, l'estímul a la creativitat, la capacitat de resposta ràpida i, per tant, de satisfacció immediata; el desenvolupament de determinades capacitats cognitives relacionades amb l'agilitat mental, el pensament lògic i la presa de decisions; la proximitat amb el món dels jocs i, en resum, la possibilitat d'un aprenentatge que tot i requerir cert esforç és vist pels alumnes com a divertit i estimulant, són característiques de la tecnologia de la Realitat Virtual que incrementen la motivació, la concentració i el rendiment acadèmic i que ens poden indicar el camí per on podria anar l'educació del futur.
Documentos para una imagen literaria de Barcelona. (Década de 1833 a 1843)
(Universitat de Barcelona, 1991-12-02) Romea Castro, Celia; Izquierdo, Luis, 1936-2016; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] La presente tesis es un estudio metaléptico que tiene por objeto descubrir la imagen literaria de un cronotopo urbano.Los documentos literarios elegidos muestran la ciudad de Barcelona durante los años en los que se llevó a cabo la Revolución burguesa, tal y como fue recogida y plasmada por novelistas, poetas o autores teatrales contemporáneos a los hechos que se relatan.Fueron años en los que se establecieron las bases de lo que después ha sido el mundo moderno desde el punto de vista ideológico, industrial y político, durante los cuales Barcelona fue el motor impulsor de los cambios del país, en diversos ámbitos. Cambios que no eran factibles sin una profunda y constante convulsión que tuvieron a la ciudad en un casi permanente estado revolucionario y con frecuencia de sitio.La literatura posee suficientes imágenes de testigos o actores en las refriegas, tanto de carácter progresista como conservador, que permiten el rastreo por la década sin demasiadas lagunas puesto que dejaron constancia de la mayoría de sucesos relevantes ocurridos en la ciudad.1) Ordenamiento de la investigaciónLa tesis consta de dos tomos. El primero está destinado a presentar les autores y las obras que han sido objeto de estudio. Además de los "Prolegómenos" (Cap. I) en los que se indican los objetivos del trabajo, contiene los capítulos "El Romanticismo en Catalunya y Barcelona" (Cap. II) y "Géneros y autores" (Cap. III). En ellos se señalan aspectos como la situación literaria de Catalunya o los autores y las obras que nos han servido para el propósito inicial. Hemos elegido poesías de Aribau, Cabanellas, Del Castillo, Gironella, Piferrer y Ribot, así como novelas de Mata, Milà de la Roca y Fatxot. También hemos escogido obras teatrales de Renart, Robrenyo y Ribot. Así mismo comentamos y analizamos los poemas anónimos correspondientes a "pliegos de cordel", que recuerdan los hechos más relevantes de esos años, y citamos las memorias escritas por personajes históricos en relación con acontecimientos que protagonizaron o de los que fueron testigos de excepción. Finaliza el Primer Tomo con algunos documentos "Anexos", elegidos de entre todos los utilizados en la obra, por sus dimensiones reducidas y ser los mismos de difícil acceso. Más que pormenorizar ahora cada autor, al final de esta exposición daremos unas conclusiones generales que sirvan para todos.El Segundo Tomo dedica sus capítulos al objetivo fundamental de la investigación: considerar la literatura como motor y espejo de una sociedad en un momento dado. Por lo tanto, en esta parte se aportan los documentos que nos permiten trazar una imagen literaria de Barcelona desde 1833 a 1843 en los aspectos político, social y topográfico, estructurados de la siguiente manera:- "Barcelona, centro político de Catalunya" (Cap. IV) recoge la información literaria relacionada con los hechos históricos de los diez años que estudiamos: La amnistía de María Cristina (1833), el inicio de la guerra carlista (1834), el Estatuto Real y sus consecuencias (1834), Las "Bullangues" (Del 25/7/1835 al 4/5/1837), el periodo del Barón de Meer (De octubre de 1337 a diciembre de1839), la estancia en Barcelona de María Cristina el verano de 1840 (Encuentros con Espartero / Ley de Ayuntamientos), la Revolución de Septiembre de 1841, el intento de demolición de la "Ciutadella" en octubre del mismo año, la crisis de la industria algodonera y textil a causa del final del proteccionismo comercial (1842), el bombardeo de Barcelona por Espartero (3/12/1842), los pronunciamientos del movimiento juntista en pro de la dimisión y expatriación de Espartero (junio -julio 1843), la revuelta de la "Jamància" (otoño 1843) y el bombardeo a la ciudad por el general Prim.El Capítulo V, dedicado a la sociedad, estudia las características de la burguesía y del proletariado del momento a través de los datos aportados por la literatura. Los autores explicitan en sus obras la ideología política que defienden, en función de un complejo entramado de intereses. También recogen aspectos relacionados con la moralidad, costumbres, vivienda, modas y diversiones, todas ellas presentadas por el autor con el objetivo de ensalzar o denunciar al personaje y a la clase social objeto de descripción y a quien representa. En ese sentido, los datos que se aportan en las obras siempre tienen el carácter funcional de educar, desenmascarar o denunciar, de acuerdo con la manera de pensar de cada autor. La Topografía de la ciudad (Cap. VI) representada literariamente es la que corresponde a los escenarios de la convulsión que están viviendo, por lo que las descripciones no son desapasionadas, ni se presentan equilibradamente los diversos espacios urbanos. Su razón de existir está en función de los acontecimientos que en ellos se iban desarrollando. De este modo, los autores señalan las murallas y los fuertes militares, sobre todo los de Drassanes, la Ciutadella y Montjuïc. Por otra parte, los lugares emblemáticos de intramuros son las plazas políticas de Palau y de Sant Jaume y algunos lugares de encuentro ciudadano como la Rambla, las calles Escudellers, Ample, Ferran, la Muralla de Mar y poco más. De extramuros se resalta la Barceloneta, la plaza de toros, el"Cementiri Vell", Nuestra Señora del Coll y Montjuïc. El Epílogo (Cap. VII) proporciona las conclusiones de la investigación. Sigue una Cronología de los autores y de los hechos ocurridos en la ciudad de Barcelona, con el fin de dar una información rápida al lector que lo requiera.2) Descripción del trabajoLas obras presentadas han sido estudiadas en dos sentidos:- Primero, el propiamente literario y lingüístico, interesado por los aspectos formales y significativos de la obra en si misma. Aquí sólo se ha buscado hacer una presentación de los documentos elegidos, sin pretender una mayor exhaustividad. - Segundo, un análisis del contenido de los textos desde el punto de vista pragmático, previo del análisis sociológico del discurso. Aquí se estudia la implicación del autor en su texto, los implícitos y las presuposiciones integradas, los modalizadores utilizados para conseguir los objetivos pretendidos, la ideología que transmite, etc. Para enjuiciar las obras adecuadamente, hemos reunido informaciones diversas, que dan a esta investigación un carácter multidisciplinar:A. El marco cultural y literario en el que, por su adscripción a una determinada generación, se desenvolvieron los autores, lo que permite contextualizar las obras en los márgenes adecuados dentro de la Literatura Comparada. B. Las motivaciones que impulsaron a nuestros autores a escribir las obras seleccionadas y entenderlas mejor, tanto por el contenido como por la forma. C. El contexto político, tanto de España como de Catalunya y Barcelona, en el que se producían las obras. D. La situación económica y social de la población de Barcelona.E. Los datos topográficos de la ciudad. 3) Conclusiones Si bien cada obra es un reflejo particular de cómo su autor entendía e interpretaba el mundo, todos consiguieron, desde un punto de vista funcional, unos objetivos análogos:a) Producir documentos literarios cercanos a la realidad.b) Enmarcarlos de forma explícita en la ciudad de Barcelona.c) Desarrollar el contenido de lo relatado entre los anos 1833 y 1843, aunque ninguna obra abarque toda la década en su conjunto.d) Escribir obras narrativas, independientemente de su pertenencia a un género literario.e) Denunciar aquello que sus respectivos autores consideraban abominable. Consecuentemente con su adscripción ideológica, las filias o las fobias manifestadas varían y aún se contraponen. A pesar de sus diferencias, tanto progresistas como conservadores propugnan un cambio en las estructuras políticas desde el absolutismo del que partían al liberalismo. f) Funcionalizar los espacios elegidos. Con frecuencia se produce una metonimia entre el espacio y la acción de los personajes.g) Reflejar la sociedad, con el objeto en general de mostrar las penurias y miserias (ya fueran físicas o morales) en las que estaban inmersos. Las obras que presentamos fueron concebidas para defender los ideales abanderados por unos y otros. Las de los autores progresistas y radicales resaltan e idealizan los cambios conseguidos, mientras que las que pertenecen a autores conservadores destacan aspectos costumbristas, haciendo una crítica y ridiculizando al progresismo. En conjunto, todas ellas nos proporcionan una imagen polifónica del cronotopo elegido: el de la ciudad de Barcelona entre los años 1833 y 1843.
Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic: Problemàtica i estat de la qüestió
(Universitat de Barcelona, 2010-01-18) Llonch Molina, Nayra; Santacana, Joan, 1948-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La recerca aborda el tractament de la indumentària com a objecte de la cultura i parteix d'una perspectiva i tractament propis de la "didàctica de l'objecte". Els camps d'actuació de la recerca són dos i responen a dues modalitats d'ensenyament; una d'àmbit formal i relacionada amb la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials i una altra d'àmbit no formal, relacionada amb els equipaments museístics que contenen fonts d'indumentària.Si bé és cert que en les darreres dècades s'han realitzat algunes experiències didàctiques a l'entorn d'aquest element, tant en àmbits d'ensenyament reglat com no reglat, són poques les que n'han deixat constància, i menys les que ho han fet des d'una aproximació científica rigorosa. Així, doncs, la tesi pretén ser un punt de partida en la recerca sobre el tractament del paper del vestit com a objecte cultural i element transversal del coneixement i se centra en els equipaments museístics d'àmbit occidental que conserven les fonts originals, els estudia i analitza a través d'un treball de camp exhaustiu i en configura un catàleg ampli, un estat de la qüestió de la seva museografia i una proposta de classificació. A més, destaca també el caràcter de la indumentària com a recurs educatiu i n'exposa algunes estratègies d'utilització.El fil estructurant de la recerca el constitueixen tres objectius inicials, la consecució dels quals es persegueix amb un mètode de treball estructurat en quatre eixos metodològics: un primer eix d'anàlisi de la indumentària com a font objectual històrico-cultural, un segon eix d'anàlisi museogràfica, un tercer eix sobre la seva didàctica i divulgació, i un quart sobre la recerca de fonts primàries.Juntament amb l'anàlisi de les fonts bibliogràfiques sobre història de la indumentària i del material publicat pels museus, el treball de camp ha consistit fonamentalment en la identificació dels equipaments museogràfics més rellevants i el seu estudi in situ, acompanyat de la realització de fitxes d'observació i d'entrevistes amb els seus responsables; anàlisis dels seus models expositius; i, finalment, un estudi de cas sobre materials tèxtils extrets del panteó d'un personatge de la noblesa catalana del segle XVIII.Per la consecució dels dos primers objectius plantejats, l'autora ha realitzat, en primer lloc, un examen de la problemàtica que presenta tant l'estudi com la implementació didàctica rigorosa de les fonts del vestit i la seva problemàtica específica en els equipaments que poden presentar objectes d'indumentària. En segon lloc, s'ha analitzat la història i tipologia dels museus que contenen patrimoni indumentari, una categoria exclosa de les definicions habituals, i s'ha inclòs amb una proposta de taula classificatòria d'abast universal. En tercer lloc, s'ha procedit a una anàlisi dels missatges i guions que els museus d'indumentària, tenint en compte les capacitats i potencialitats d'aquest objecte patrimonial, haurien de ser capaços de transmetre als seus visitants. A més, l'autora destaca algunes de les funcions més importants que aquests equipaments haurien de tenir i finalitza amb un estudi quantitatiu dels espais de presentació de la indumentària.Per l'acompliment del tercer objectiu, relacionat amb el valor didàctic de la indumentària, l'autora ha realitzat una anàlisi àmplia del vestit com a recurs didàctic que conclou amb alguns exemples i propostes d'aplicació de la indumentària en la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials, com una mostra criterial sobre materials didàctics de creació de línies del temps a través dels canvis i continuïtats del vestit.Aquesta tesi destaca pel seu caràcter pioner en l'àmbit de la recerca sobre el valor didàctic de la indumentària, fet que la converteix en un punt de partida indispensable per futures investigacions científiques en aquest camp i en un treball de referència obligada.
La eficiencia didáctica en el aprendizaje de la Historia en 1º de ESO mediante nuevas tecnologías básicas
(Universitat de Barcelona, 2009-06-04) Rivero Gracia, María Pilar; Trepat, Cristòfol-A., 1947-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] En la presente investigación se realiza un análisis experimental sobre la efectividad del aprendizaje multimedia en la clase de Historia, basado en multimedia expositiva. El material ha sido experimentado por 385 alumnos de 1º de ESO distribuidos en 5 centros: 3 institutos públicos (en Huesca, Sant Adriá y Cornellá de Llobregat) y 2 colegios concertados (en Zaragoza y Badalona). El paradigma de la investigación podría ser definido como postpositivista, en el sentido de que el objeto de estudio (eficiencia del aprendizaje de la Historia con una nueva metodología instrumental) presupone entender la realidad social (alumnado y profesorado) sobre la cual actúa el equipo investigador como claramente diferenciada (dualismo epistemológico) y; en consecuencia, la metodología tiene que ser claramente intervencionista. El método de trabajo combina lo cuantitativo y lo cualitativo, incluyendo como herramientas de documentación: cuestionarios iniciales y finales completados por el alumnado con preguntas de respuestas cerradas, abiertas y escalas de valoración; cuestionarios finales al profesorado, entrevistas individuales estructuradas y semiestructuradas a profesores y alumnos, y observación del trabajo de aula, con anotaciones en el cuaderno de campo. Las conclusiones principales han sido: La multimedia expositiva cuenta con maneras más y menos efectivas en su aplicación al aula. Los efectos positivos vinculados al principio de fragmentación del aprendizaje multimedia en cuanto a comprensión y retención se ven notablemente reducidos cuando esta fragmentación de la información no se presenta con un ritmo adecuado a las necesidades del alumnado. En los casos en los que se ha trabajado con un ritmo apropiado, los resultados han hecho que el profesorado se sienta más motivado para introducir en la dinámica habitual de sus clases de historia herramientas multimedia de manejo sencillo. Algunos estudiantes han percibido un cambio de actitud en sus profesores y por ello creen que, gracias al apoyo de la multimedia expositiva han podido realizar una explicación más clara y ordenada. Por su parte, el alumnado también se reconoce más motivado y con mayor interés por la Historia, en parte por el cambio de dinámica de aula, pues los cambios de registro resultan motivadores. Los estudiantes han considerado la experiencia positiva y han valorado la utilización de la multimedia expositiva como elemento dinamizador de la metodología de enseñanza de la Historia. Los aspectos más positivos han sido la mejora de la comprensión y del interés, en primer lugar, y en segundo lugar atención y retención (lo cual no siempre se refleja en una mejora de las calificaciones: en algunos casos el alumnado considera que la retención de información conseguida en el aula resulta ya suficiente). Los elementos dinámicos, textuales o gráficos, cuya temporalización de animación es controlada por el docente, han sido más valorados por cuanto contribuyen, a facilitar la explicación del profesor en el aula y a mejorar la comprensión del alumno. En especial, se destaca el impacto en el aprendizaje de las presentaciones dinámicas de mapas históricos, frisos cronológicos y fuentes materiales históricas como obras de arte u objetos arqueológicos. Se ha destacado igualmente como elemento de alta efectividad la corrección de ejercicios dinámica en la pantalla ligados al cuadernillo impreso del alumno para el seguimiento de la unidad: el soporte papel favorece la realización de actividades de síntesis y de procesamiento de la información, muy recomendables atendiendo al principio de auto-explicación del aprendizaje multimediaNo obstante, la proyección multimedia expositiva en el aula de Historia es tan solo uno de los muchos factores que influyen en el proceso de enseñanza aprendizaje: produce efectos positivos, siempre que se utilice adecuadamente, pero no progresos espectaculares.
Modelització i simulació aplicades a la recerca i interpretació de camps de batalla
(Universitat de Barcelona, 2009-06-08) Rubio, Xavier; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] Tradicionalment l'estudi de la guerra, especialment pel que fa a la època moderna, s'ha basat en l'anàlisi de fonts textuals i cartogràfiques. Mitjançant la contrastació de fonts de diversos orígens, i sumant-hi els coneixement previs sobre un determinat conflicte, és possible reconstruir un enfrontament de caràcter bèl·lic de manera general.Aquest tipus de plantejaments, però, no tenen en compte un conjunt de variables que difícilmente queden recollides en els documents textuals, com per exemple la importància del territori en el qual es lliurà una batalla, les decisions dels dos bàndols, i els factors psicològics i culturals dels combatents.Dins aquest marc de treball, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació de la història de la guerra a l'edat moderna, tenint en compte els factors comentats anteriorment. La recerca, doncs, ha intentat generar nous procediments metodològics que permetin integrar variables de caire històric i geogràfic anteriorment ignorades.En aquest sentit s'ha proposat l'ús dels camps de batalla, en tant que elements patrimonials completament ignorats, com a font de coneixement sobre la guerra. A partir del seu estudi mitjançant l'arqueologia del conflicte ha estat possible recuperar el registre material generat per un determinat enfrontament bèl·lic, tot incorporant d'aquesta dades addicionals, impossible d'adquirir a partir de fonts textuals.Donat que estem treballant amb dades d'orígens molt diferents és necessari establir una nova metodologia que permeti relacionar-les i emmarcar-les dins d'un context d'investigació general. Així, per tal d'integrar tota aquesta informació (anàlisi del terreny, registre arqueològic, cartografia, fonts textuals, etc.) la tesi proposa l'ús de models matemàtics i geogràfics com a metodologia unificadora de treball. Dins dels mateixos es destaca l'ús de GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a estudiar les dades espacials, i la teoria matemàtica de jocs com a sistema apte per a modelar el procés de presa de decisions de cadascun dels protagonistes d'un enfrontament bèl·lic.Així, la segona part de la tesi doctoral presenta dos casos d'estudis diferents que permetin validar les hipòtesis generades al voltant d'aquestes propostes metodològiques.El primer exemple és la campanya militar en la qual es va desenvolupar la batalla d'Almenar (1710), dins la Guerra de Successió. En aquest cas s'ha fet servir un model geogràfic amb simulacions de rutes de mínim cost per a validar una hipòtesi de treball formulada a partir de fonts textuals. En aquesta simulació s'han modelar dades històriques a més de les geogràfiques, amb la intenció de trobar una línia logística no definida dins els documents de la campanya. D'altra banda, es presenta un model matemàtic realitzat amb teoria de jocs per a intentar esbrinar els motius que portaren ambdós exèrcits a Almenar el dia de la batalla.El segon exemple se centra en la batalla de Talamanca (1714), última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques. Donada l'escassetat de fonts textuals es va decidir realitzar una excavació arqueològica del camp de batalla, que proporcionà abundant material relacionat amb l'enfrontament. El model proposat en aquest cas és geogràfic, definit a partir d'un GIS que incorporés totes les dades provinents de l'anàlisi espacial, l'excavació i les fonts textuals conegudes.Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació dels conflictes bèl·lics des dels punts de vista de la didàctica i la recerca, tot introduint l'ús de models matemàtics apropiats a l'estudi dels fets històrics.
La historia que se aprende en la escuela básica venezolana: Percepción y conocimientos del alumnado
(Universitat de Barcelona, 2008-06-10) Millán Lugo, Ana Ysabel; Prats, Joaquim, 1949-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] Esta tesis doctoral tiene como finalidad presentar los resultados con su respectivo análisis de la investigación titulada: El Aprendizaje de Esta tesis doctoral tiene como finalidad presentar los resultados con su respectivo análisis de la investigación titulada: El Aprendizaje de la Historia en la Escuela Básica Venezolana desde la Perspectiva del Alumnado. La cual trata de los aspectos didácticos de aula en relación con la concepción de la historia como disciplina escolar que tienen los alumnos. El trabajo describe en detalle la metodología y los instrumentos de recolección de datos utilizados en la investigación, así como la manera en que se proceso la información obtenida. Igualmente en ella, se hace una exposición de las reflexiones sobre los antecedentes teóricos, la resolución de las preguntas, el logro de los objetivos y la validación de las hipótesis planteadas, en relación con los resultados y conclusiones de esta investigación, en torno a los conocimientos y percepciones que sobre la historia como materia escolar tienen los alumnos de Educación Básica.PALABRAS CLAVES: Didáctica de las ciencias sociales, Enseñanza y aprendizaje, Conocimientos y percepciones de los alumnos, Interés y utilidad de la historia.la Historia en la Escuela Básica Venezolana desde la Perspectiva del Alumnado. La cual trata de los aspectos didácticos de aula en relación con la concepción de la historia como disciplina escolar que tienen los alumnos. El trabajo describe en detalle la metodología y los instrumentos de recolección de datos utilizados en la investigación, así como la manera en que se proceso la información obtenida. Igualmente en ella, se hace una exposición de las reflexiones sobre los antecedentes teóricos, la resolución de las preguntas, el logro de los objetivos y la validación de las hipótesis planteadas, en relación con los resultados y conclusiones de esta investigación, en torno a los conocimientos y percepciones que sobre la historia como materia escolar tienen los alumnos de Educación Básica. PALABRAS CLAVES: Didáctica de las ciencias sociales, Enseñanza y aprendizaje, Conocimientos y percepciones de los alumnos, Interés y utilidad de la historia.
Anàlisi dels espais de presentació arqueològics de l'Edat dels Metalls
(Universitat de Barcelona, 2007-06-22) Masriera Esquerra, Clara; Santacana, Joan, 1948-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La present recerca parteix d'una problemàtica que essencialment es planteja en el camp de la Prehistòria i més concretament dels períodes protohistòrics. En la mesura que el coneixement de la Prehistòria no es recolza exclusivament en allò que s'estudia en el sistema educatiu reglat, sinó que en gran part la població coneix aquesta disciplina gràcies a les restes materials, ja siguin jaciments arqueològics o objectes dels museus, es pot comprendre que el problema que ens hem plantejat recau sobre les formes en les que s'han presentat aquests jaciments. Concretament, la tesi focalitza el seu interès en els jaciments arqueològics reconstruïts-restituïts a partir dels quals es formula la hipòtesi principal que ve a ser:En la mesura que la majoria de persones tenen dificultats en la conceptualització de l'espai físic, la visita a un jaciment arqueològic restituït hauria de portar a una major comprensió d'aquests.Per arribar a determinar la validesa o no de la hipòtesis la tesi s'estructura en cinc grans apartats i una conclusió. La recerca parteix de l'estat de la qüestió de l'arqueologia protohistòrica a Europa occidental, centrant l'anàlisi en l'Edat dels Metalls. Per tant, aquesta primera part del nostre treball, per sí mateixa, podria constituir una tesi, i el que nosaltres hem fet és situar-nos en el nivell més superficial, que és el mínim necessari per poder avançar en la recerca específica. Podem concloure que en la primera part de la tesi, s'analitza un període ampli de la Prehistòria, tradicionalment anomenada Edat dels Metalls, que en el cas català es concreta en l'anomenada cultura ibèrica (S. V aC - I dC). S'elabora un breu estat de la qüestió des del punt de vista de la disciplina de referència, és a dir, l'arqueologia prehistòrica.A la segona part de la recerca es pretén conèixer com es tradueix a nivell patrimonial l'Edat dels Metalls. És a dir, volem saber quin és el grau de conservació i la forma com s'ha museïtzat aquest patrimoni a una gran part d'Europa. Per tant, en aquesta part de la recerca ens preguntem: què en queda de tot plegat?Per respondre la pregunta, cal esbrinar doncs el que en podríem anomenar patrimoni arqueològic immoble. Dins d'aquest patrimoni trobem el que es troba obert al públic sota la formula de parc arqueològic o semblant. Són aquests equipaments culturals el nostre segon objectiu d'anàlisi; saber què en queda és important però, sobretot volem saber de quina manera són mostrats al públic.Per fer aquesta recerca, ens cal emprar mètodes molt poc reglats, ja que no podem recórrer al simple cartografiat arqueològic. Es tracta doncs d'establir un mètode de treball que sigui com un garbellat al qual partint dels noms de jaciments arqueològics apareguts en la bibliografia científica en destriem aquells que s'han conservat i de tots ells en separem els que s'han museïtzat. I encara cal que d'aquests darrers en fem una tria, ja que no tots ens interessen de la mateixa manera.Per assolir els resultats que ens hem proposat, en aquesta part de la recerca s'intenta doncs fer un mostreig d'un nombre significatiu de jaciments arqueològics d'aquest període a partir de la localització d'aquests en els manuals de referència, a internet i a guies de viatge. Finalment però, aquells centres d'arqueologia experimental que presenten el seu llegat mitjançant la reconstrucció física volumètrica s'han trobat a través de la tècnica anomenada "snowball sampling ", és a dir, aquella que busca crear un mostreig a partir de subjectes existents a partir dels quals se'n coneixen d'altres i s'amplia el mostreig. En el cas que ens ocupa, el coneixement dels centres estudiats i descrits en aquest segon capítol es desconeixien en part degut a la seva dispersió física i manca, fins fa poc, d'una relació explícita entre tots ells. A partir doncs del coneixement previ que teníem d'alguns d'aquests centres, hem anat dibuixant la història de la presentació del patrimoni arqueològic en tamany real, al mateix temps que s'ha desglossat tota una xarxa de museus a l'aire lliure d'arqueologia, alguns dels quals hem estudiat in situ, tan el seu personal com el seu públic. En aquest capítol doncs fem un recull, descripció i valoració d'aquests centres. L'únic jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls que ha estat museïtzat a Espanya de forma integral, seguint tècniques d'arqueologia experimental i amb finalitats didàctiques és la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès, Tarragona) que serà, per tant, objecte especial d'investigació. En el tercer apartat, i una vegada conegut i estudiat l'objecte d'estudi, el patrimoni arqueològico-arquitectònic reconstruït a mida real, ens plantegem les hipòtesi de treball. Davant de l'abast de la problemàtica, ens veiem obligats a emprar metodologies inductives, que vagin de l'estudi d'allò que és particular al coneixement d'allò que és general; per tant volem comprovar les hipòtesi mitjançant un estudi de cas, fet en profunditat en un jaciment prèviament seleccionat, la ciutadella ibèrica de Calafell, i emprant com a contrast altres quatre jaciments ibèrics que formen part de "La ruta dels Ibers" - Ullastret (Girona), El Turó de Ca n'Olivé (Barcelona), El Molí de l'Espígol (Lleida), i La Moleta del Remei (Tarragona) -. La particularitat d'aquest estudi és que vol comparar dos models de presentació del patrimoni arqueològic, per una banda, aquell que tan sols ha estat consolidat i es presenta al públic sense més interpretació que un plafó; i per altra banda, aquell en el qual se li ha aplicat una reconstrucció volumètrica a tamany real de part o tot el conjunt. A l'apartat quart, dedicat a la metodologia d'anàlisi s'intenta establir el marc teòric en el qual s'insereix la recerca, es justifica l'interès de l'estudi, es delimita l'objecte d'estudi, amb tots els models que se'n deriven, s'estableix la problemàtica específica de la recerca i s'afronta la metodologia de tipus qualitatiu i quantitatiu que permet establir comparacions entre dos models contrastats i diferents de presentar el patrimoni arqueològic: el model que en podem dir integral científico-didàctic i el model clàssic.A l'apartat cinquè, es porta a terme la recerca constituïda fonamentalment per un treball de camp que, com ja hem dit en l'apartat anterior, ha estat de tipus qualitatiu en una primera fase i quantitatiu en una segona. El tractament estadístic de les dades i el resultat del processament de les entrevistes i observacions realitzades, permeten arribar a resultats que es contrasten amb les hipòtesi plantejades. Aquest apartat és doncs el punt central de la recerca, i constitueix el nucli del nostre treball.Finalment, el darrer apartat del treball és el de conclusions i en ell es constata l'assoliment dels objectius plantejats i la validació de les hipòtesi. Sorprenen els resultats en validar la hipòtesi de partida, afirmem doncs que hi ha una major comprensió pel públic dels jaciments arqueològics reconstruïts que no pas els consolidats.
La representación del tiempo histórico en los libros de texto de Primero y Segundo de la Enseñanza Secundaria Obligatoria
(Universitat de Barcelona, 2007-05-15) Blanco Rebollo, Ángel; Prats, Joaquim, 1949-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] El objetivo principal de la investigación ha sido la observación de las formas y los mecanismos de transmisión utilizados por los manuales para representar del tiempo histórico. Para ello, se han seleccionado ocho libros de Ciencias Sociales de Primero y Segundo de la ESO y se han estudiado, mediante un modelo de análisis específico, los conceptos desarrollados en los contenidos y los recursos, su grado de dificultad y la proporcionalidad entre ambos grupos. También se ha comprobado la existencia de posibles estrategias previas para enseñar la temporalidad histórica y los mecanismos de adaptación a la edad y el nivel de los alumnos. Por último, la investigación propone algunas recomendaciones para mejorar los aspectos didácticos de la temporalidad en los libros de texto.
La imatge visual en la didàctica de les Ciències Socials. Tractament didàctic de la imatge en els cicles mitjà i superior de l'Educació Primària
(Universitat de Barcelona, 2004-04-28) Arqué, Maite; Tribó, Gemma; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa.
El factor didàctic en els centres d'interpretació virtual. El cas d'Atapuerca.
(Universitat de Barcelona, 2005-03-09) Sospedra, Rafel; Sala, Robert, 1963-; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[cat] La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc. El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".
La formación del profesorado de Historia en Chile. La formación inicial y permanente de los educadores de la V región en el marco de la reforma educacional
(Universitat de Barcelona, 2004-10-06) Vásquez Lara, Nelson Lorenzo; Prats, Joaquim, 1949-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials
[spa] Objetivos Generales:A. Conocer las principales características que ha tenido la formación inicial de los Profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.B. Conocer las principales características que ha tenido la formación permanente de los profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.C. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen sobre el grado de utilidad de la formación inicial y permanente.D. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen de los efectos que ha representado la Reforma educacional en el Sector Curricular: Historia y Ciencias Sociales.Metodología:Esta investigación utilizó como instrumento de recolección de información un cuestionario de 90 preguntas, estructurado en cuatro ámbitos. En su elaboración se cumplieron las fases normalmente establecidas por los especialistas en metodología de la investigación y se consideró como criterios aspectos como: las características del objeto de estudio de la investigación; el nivel de rigor y de calidad, la capacidad del personal participante; el acceso a las fuentes de información necesarias; el tiempo; los recursos disponibles y los costos humanos, sociales y económicos.Con ese instrumento se recogió información sobre el tipo de formación que ha predominado entre los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales, tanto en formación inicial como permanente. Además, se abordó sus áreas de conocimiento y preparación profesional, tanto en aspectos disciplinarios como pedagógicos, en el contexto de una Reforma educacional que tiene políticas de perfeccionamiento permanente para los docentes y que demanda de ellos nuevas competencias, habilidades y dominios de contenidos.El cuestionario fue sometido a la totalidad de los profesores de historia de la V Región. Luego de tres convocatorias se logró completar 186 cuestionarios, que representan un 38,5% del total.Aportaciones:Esta tesis doctoral llegó a varias conclusiones según los diversos objetivos e hipótesis. Su aporte mayor debe localizarse en que ésta constituye un primer acercamiento científico a la formación de los profesores de historia chilenos. En ese país, aún no se han establecido líneas de investigación sobre la Didáctica de la Historia y las Ciencias Sociales o la Formación del Profesorado. Por lo tanto, como investigación esta tesis representa un inicial mapeo de las características de esa formación que, sin duda, servirá para abrir nuevas investigaciones en el ámbito universitario y de información a las autoridades educacionales cuando toman decisiones relacionadas con el profesorado de Historia.Entre las conclusiones principales pueden mencionarse:La formación inicial de los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales estuvo dominada por los conocimientos históricos. Los profesores de secundaria han tenido una formación más de historiadores que de profesores, aún cuando ellos tampoco disponen de conocimientos adecuados en relación con la construcción del conocimiento histórico. Consideran que la formación histórica tuvo una calidad muy superior a la geográfica. La formación pedagógica es catalogada con muchas debilidades y a gran distancia de las otras dos disciplinas que han conformado los currículos universitarios.Existe un desconocimiento importante sobre planteamientos y corrientes historiográficas. Los docentes de secundaria no fueron formados siguiendo dichos criterios. En ellos predominó una formación tradicional centrada en historia política, de acuerdo a los comentarios históricos de las historias generales. La cientificidad histórica suele localizarse bajo una concepción positivista. Por lo demás, la relación de la historia con las ciencias sociales no siempre es percibida por los docentes como algo positivo. Ellos sienten que las ciencias sociales pueden ser un peligro para la forma como han concebido la enseñanza de la historia en el futuro.La formación de los profesores de historia ha durado el mismo tiempo que las demás titulaciones universitarias. La elección de estudiar pedagogía está fuertemente vinculada con el valor de la historia como disciplina. Las prácticas de enseñanza también fueron tradicionales, con un predominio evidente de las clases magistrales y expositivas.En formación permanente no existe una larga tradición. Entre los docentes no hay una cultura de la actualización. Un porcentaje importante de los encuestados no volvió a la universidad desde su egreso. Los que han hecho perfeccionamiento no quedaron satisfechos, porque no encuentran que esa formación continua haya servido para mejorar sus prácticas profesionales en las aulas.La utilidad de la formación inicial en el ejercicio profesional también quedó en discusión debido a que un porcentaje significativo de los encuestados consideró que esa formación tuvo escasa utilidad a la hora de desarrollar la profesión en un establecimiento escolar. La experiencia de la mayor parte de los docentes fue retomar el estudio de numerosos temas que en la universidad no se revisaron. Así quedó de manifiesto que en la confección de los currículos universitarios no se tomó en cuenta los programas de enseñanza en secundaria ni se conocía como tal la realidad de los profesores de historia. Por lo tanto, el grado de influencia y de impacto de la formación universitaria en el ejercicio profesional de esos profesores es mínimo.Al mismo tiempo, la investigación prueba que entre los profesores existe una percepción ampliamente negativa de las políticas educacionales desarrolladas por la Reforma educacional en Historia y Ciencias Sociales. El malestar de los docentes se debe a la falta de participación. Los profesores piensan que no han sido consultados debidamente por las autoridades antes de fijar las políticas educacionales. Consideran que la mayor parte de las políticas desarrolladas por la Reforma para el sector curricular Historia y Ciencias Sociales y en general para todos los ámbitos disciplinarios del currículo escolar no han sido bien implementadas. El nivel de crítica de los docentes de historia con esta Reforma educacional se ha concentrado precisamente en el grado de concretización de sus políticas.

Avui, dijous 7 de maig, el Dipòsit Digital no estarà operatiu per tasques d'actualització. Disculpeu les molèsties.

Hoy, jueves 7 de mayo, el Dipòsit Digital no estará operativo debido a tareas de actualización. Disculpen las molestias.

Today, Thursday, May 7th, the Digital Repository will be unavailable due to a system update.

Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de les Ciències Socials

Examinar

Avui, dijous 7 de maig, el Dipòsit Digital no estarà operatiu per tasques d'actualització. Disculpeu les molèsties.

Hoy, jueves 7 de mayo, el Dipòsit Digital no estará operativo debido a tareas de actualización. Disculpen las molestias.

Today, Thursday, May 7th, the Digital Repository will be unavailable due to a system update.

Examinar

Enviaments recents