Articles publicats en revistes (Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI))
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/15824
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 30
Article
Quatre idees sobre història local i patrimoni(Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) (UB), 2006) Santacana i Torres, Carles, 1961-Primer de tot, però, paga la pena fer una remarca inicial. Les relacions entre el conreu de la història local i la preocupació pel patrimoni cultural van de bracet des de ben lluny. Si més no, des de la Renaixença del segle XIX. Va ser en aquest marc, i en el context del romanticisme a tot Europa, que per tot arreu van aparèixer persones interessades a recrear el passat. Un passat que era més fàcil d'identifi car a partir del territori immediat, sovint amb un tractament nostàlgic, de recuperació de glòries i temps millors, amb una indubtable idealització del passat. El passat esdevenia, així, un valor en si mateix, acríticament, com un tot homogeni. D'aquí sorgiren els erudits locals que cercaven documents, feien reculls folklòrics, intentaven salvar monuments i tiraven endavant tota mena d'iniciatives en la mateixa direcció. La historiografi a de la segona meitat del segle XX ha estat bastant dura amb aquells erudits, sobretot acusant-los que no veien gairebé res més enllà del seu «petit país». Se'ls titllava de savis de campanar, que no veien més enllà del nas. Ben segur que això era així en força casos, però cal recordar que paral·lelament les ciències socials que es desenvolupaven a les acadèmies o a les universitats estaven sotmeses al més rigorós positivisme, que en molts casos el que feia era una feina similar a l'injuriat «localista», però amb la fi nalitat de justifi car el caràcter nacional dels estats liberals. En defi nitiva, que l'un i l'altre no estaven metodològicament tan lluny.Article
Nación y nacionalismo: notas para el estudio comparado del caso catalán en relación al resto de nacionalismos periféricos de España(Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) (UB), 2009) Casassas, Jordi, 1948-L'article del doctor Casassas ens planteja algunes reflexions sobre el sempre vidriós tema del nacionalisme. El valor afegit d'aquest treball rau en el fet que té la pretensió de fer història comparada, confrontant el cas català amb la resta de nacionalismes perifèrics espanyols, sense perdre de vista l'inevitable context europeu general, així com la cronologia específica del cas català.Article
La cultura obrera: perspectives per al seu estudi(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2005) Tavera, Susanna, 1945-This "Introduction" underlines the multi-explanatory causes that explain the incorporation of the cultural approaches and methodologies to today's Catalan Social History.Article
Feminisme, socialisme utòpic i moviments socials, 1815-1834(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2006) Tavera, Susanna, 1945-Aquest treball arrenca de les converses mantingudes fa molt temps ja amb l’amic i company el doctor Santiago Riera i pretén una presentació succinta de les fi tes mobilitzadores d’artesanes i treballadores que, a les primeres dècades industrialitzadores, es presentaven a si mateixes com a «dones treballadores i com a mares» (paraules pronunciades per una treballadora oweniana a Londres el 1834)...Article
Deporte y modernización en el ámbito mediterráneo. Reflexiones para una historia comparada (1870-1925)(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2000) Pujadas, Xavier, 1964-; Santacana i Torres, Carles, 1961-The authors point out the main lines of the development of sportive practices on Mediterranean countries, during XX th century. They also expose some methodological issues as a contribute to the making of a social and cultural history of sports.Article
Soldats perpetuats en l'oblit(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2008) Solé, QueraltL'article es pregunta i respon quin fou el tracte envers els soldats morts al camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939); el sistema d'inhumació que reberen en funció de l'exèrcit al qual pertanyien tant durant la guerra com després, i constata com les fosses comunes de soldats són arreu, tant a l'Estat com a Catalunya.Article
Els camins del present, viatges pel passat i el futur(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2006) Riera i Mora, SantiagoLa temàtica sobre la qual el Dr. Riera i Tuèbols ha escrit al llarg de la seva trajectòria professional és àmplia i diversa i, per tant, múltiples poden ser les refl exions al voltant del pensament i la seva obra. Aquest volum n’és una mostra. Cal assenyalar que aquesta diversitat temàtica no és aleatòria, sinó el resultat d’una concepció holística de la cultura que li ha permès eliminar les fronteres entre aspectes aparentment allunyats com l’origen de l’Univers, la il·lustració, la fi losofi a de la natura, la bioètica o la Segona Guerra Mundial...Article
Els objectius de la integració europea i la Comunitat Europea de Defensa(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2006) Gavín Munté, VíctorDarrerament, com a resultat del vot negatiu de les poblacions de França i Holanda a la ratifi cació de la Constitució Europea, estem sentint i llegint a bastament al voltant de la fi del somni europeu, però sense que ningú no especifi qui en què consisteix aquest somni. Una Europa federal, un marc de relació intergovernamental, una Europa que parli amb una sola veu, l’Europa dels pobles, serien diferents defi nicions amb les quals diversos grups de persones s’identifi carien. De fet, la defi nició ofi cial és aquella que assenyala com a objectiu anar vers «una unió cada cop més estreta», objectiu sufi cientment genèric com perquè qualsevol dels grups humans assenyalats entenguin que és vers la seva Europa que tot el procés d’integració europea es dirigeix...Article
Joan Estelrich i l'Expansió Catalana. La traducció de Prat de la Riba i Cambó en la Itàlia feixista(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2009) Cattini, Giovanni C., 1972-El text presenta la important tasca de Joan Estelrich en projectar el problema nacional català a l'estranger entre els anys 1919-1926. Se subratlla l'empenta que dóna a la traducció d'obres de la cultura catalana en altres idiomes i especialment a l'italià. En aquest marc s'expliquen les relacions entre aquest intel·lectual català i l'italià Cesare Giardini. Seguint l'epistolari inèdit entre els dos, el text explica els rerefons en què es va fer la traducció de dos obres significatives com La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba i Entorn del feixisme italià de Francesc Cambó. En aquest marc, el text reflexiona i critica les interpretacions historiogràfiques que han llegit l'experiència de Cambó com la d'un autor proper al feixisme.Article
Història social / Biografia històrica. Entrevista a Susanna Tavera(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2007) Cattini, Giovanni C., 1972-Fa alguns anys va codirigir i coordinar una enciclopèdia sobre biografies femenines i darrerament ha publicat una biografia sobre Frederica Montseny. Sembla que la seva recerca s’ha orientat cap a la biografia després de molts anys treballant en el camp de la història social. Com s’ha d’interpretar la biografia en el conjunt del seu treball? S.T.: El conjunt del meu treball s’ha centrat sempre en la història social. El decantament vers la biografia parteix d’aquesta preocupació per la història social i pretén ser un reflex de les meves investigacions i, sobretot, de les meves visions globals. Unes sense les altres no existirien. A les obres que has citat s’hi ha d’afegir, per exemple, la participació en el Diccionari del Moviment Obrer als Països Catalans...Article
Reflexions de Gabriele Turi sobre la biografia històrica(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2007) Cattini, Giovanni C., 1972-La tardor de 2006, Gabriele Turi1, professor d'Història contemporània a la Universitat de Florència, es va desplaçar fins a Barcelona per participar en un cicle de conferències. CERCLES. REVISTA D'HISTÒRIA CULTURAL va aprofitar l'ocasió per fer-li una entrevista. La dilatada trajectòria professional del professor Turi i l¿evolució dels seus treballs el converteixen en un observador privilegiat de l'evolució de la historiografia europea contemporània, especialment de la italiana.Article
La recepció de l'Europa mediterrània en la França de final de segle XIX. L'Espanya de Valentí Almirall i la Itàlia de Francesco Saverio Merlino en els llibres de l'editorial parisenca d'Albert Savine(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2006) Cattini, Giovanni C., 1972-Els últims trenta anys del segle XIX són, a Europa, d’una riquesa i densitat extraordinària si l’entenem com un període que, conjuntament amb una pau relativa, es distingeix per la reflexió i l’elaboració d’unes idees que tindran una transcendència significativa. En la seva Història d’Europa al segle XIX, Benedetto Croce qualifi cava el 1870 com una cesura darrere de la qual s’havia canviat el mateix esperit públic europeu...Article
Els diccionaris obrers a Europa: un instrument per a una heurística comparada?(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2005) Cattini, Giovanni C., 1972-La recent publicació del Dizionario biografico degli anarchici italiani1 ens dóna l'oportunitat per ressenyar una sèrie de diccionaris sobre el moviment obrer internacional i oferir una aproximació de com des de l'acadèmia i del món dels professionals de la història hom s'ha acostat a aquestes eines de treball amb les seves potencialitats heurístiques. L'al·licient de reflexionar sobre aquests volums de caràcter enciclopèdic rau en el fet d'intentar contextualitzar-los en el debat europeu, i no sols del vell continent, sobre metodologies històriques o, fins i tot, en el camp de la història dels conceptes que en els últims anys ha catalitzat un interès creixent en els historiadors.Article
Cultura obrera y prensa anarquista: radiografia de Guerra di Classe, plataforma de los anarquistas italianos durante la Guerra Civil en Catalunya, 1936-1938(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2005) Cattini, Giovanni C., 1972-Giovanni C. Cattini is a young historian who offers an itemized study on Berneri's Guerra di Classe: he refers the first moments and also the definitive crisis of this newspaper after Berneri¿s assassination in May 1937. This is not the first work devoted to this militant platform has been annalysed but Cattini's approach observes not only the ideological and political contest maintained with other sectors of the libertarian movement but the contrived militant tools that have allowed its existance during the Spanish Civil War.Article
Literatura i política catalanista: Josep Maria Valls i Vicens als inicis de la Restauració(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2004) Cattini, Giovanni C., 1972-Joseph Maria Valls i Vicens was an important Catalan intellectual who had an important performance in literature, politics , sociology, pedagogy and several cultural initiatives. The author focalizes the study of the young writer's thought as a common character of a wide sector of intellectuals that had developed an important activity in local politics and culture all through the period.Article
Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2003) Cattini, Giovanni C., 1972-The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.Article
La construcción del estado nacional italiano(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2002) Cattini, Giovanni C., 1972-The author takes the comment of the recent book of the French historian Gilles Pécout, Il lungo Risorgimento. La nascita dell'Italia contemporanea (1770-1922), as a pretext to make a revision of the historiography and the main arguments of the source of contemporary Italy. He analyses just the political and cultural process of the Risorgimento, as well as the nationalization of the Italian society after the country became independent.Article
La memòria i la identitat. Unes reflexions sobre la història cultural(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2006) Casassas, Jordi, 1948-Representa gairebé un lloc comú afirmar que el segle XX ha significat un període de permanent i progressiva crisi de la «raó històrica». De mica en mica, la història ha perdut el consens col·lectiu respecte a la seva centralitat a l’hora de dictaminar quina és i quin sentit té la dinàmica de la realitat que ens envolta. La valoració del treball històric amb relació al consum cultural global de la gent, no ha parat de produir constants elucubracions referides a qui és que legitima el discurs i el mateix saber històrics: el poder, el mercat o les distintes institucions implicades i que «paguen» el producte històric, sobretot quan veiem que interessa més qui distribueix el producte cultural que no pas qui l’ha produït.Article
La història declinant. Breus notes sobre l'auge de la "memòria històrica"(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2008) Casassas, Jordi, 1948-Anàlisi de les relacions que s'estableixen entre la història i la memòria, vistes des de la perspectiva d'un espai cultural concret però en funció de l'actual fase global en la qual la memòria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificació democràtica. L'article apunta com en tota aquesta magna operació cosmètica el gran damnificat és el coneixement històric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.Article
La biografia catalana contemporània (notes sense ànim d'exhaustivitat)(Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània, 2007) Casassas, Jordi, 1948-Notes and comments about the importance of the historical biography in contemporary Catalonia, emphasizing the overcoming of the expectation and of the criticism of the historiography influenced by Marxism.