Treballs de l'alumnat - Facultat d'Educació
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/120571
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 12 de 12
Altres
Proposta didàctica d'una pel·lícula per a secundària: Los Otros d'Alejandro Amenábar(2022-02) Serrano López, Raquel; Ambròs, AlbaEn aquest treball presentem el disseny d’una proposta didàctica per a secundària dedicada a la pel·lícula Los Otros (traducció del títol original en anglès The Others) d’Alejandro Amenábar.Treball de fi de màster
La experiencia musical a través de la práctica instrumental. Nuevos enfoques de aprendizaje frente a la educación formal y tradicional en España(2017) Gamaza García, Alejandro; Alsina, Pep, 1961-La realidad de los agentes culturales y educativo-musicales que actualmente promocionan la práctica musical e instrumental, en España, está estrechamente ligada con el acaecer de sus propias circunstancias históricas, la influencia de orientaciones pedagógicas y socioculturales y una disyuntiva generacional que no para de reconfigurarse. El desarrollo en el terreno social y creativo de esta práctica, ha experimentado una serie de transformaciones que abarcan desde el aperturismo a toda la población hasta la concomitancia entre imaginarios colectivos al respecto. Por tanto, se presenta aquí una síntesis que recoge los fundamentos esenciales sobre los que se han inspirado las propuestas más consolidadas de este país, especialmente en los espacios no formales o informalesTreball de fi de màster
Notícies i mems: humor 2.0. Seqüència didàctica: “L’humor català a les aules de secundària”(2015-12-02) Albet Cordón, Alba; Castellanos Mayós, Pol; Ramos Sabaté, Joan MarcEs tracta d'una seqüència didàctica elaborada com a treball dins de la matèria Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana al Màster de Formació de Professorat d'Educació secundària.Document de treball
La música a Educació Infantil: una eina imprescindible a l’aula. Elements a tenir en compte en el seu ensenyament a l’aula i com a mitjà per crear vincles.(2015-06) Matz López, Alba; Pujol i Subirà, M. AntòniaTreball de fi de grau
Lectoescriptura i dansa: Un binomi que funciona(2015-05-28) Cabré Rocafort, Míriam; Sayós i Santigosa, RosaLa lectoescriptura és un dels processos més amplis, transcendents i difícils d’ensenyar amb eficàcia, per la qual cosa tot agent educatiu hauria de dedicar molts esforços i energies per aconseguir el seu òptim assoliment i consolidació. La lectura i l’escriptura són els mètodes més eficaços per combatre el fracàs escolar, ja que són la base de qualsevol aprenentatge. Partint de l’elevat índex de trastorns de lectoescriptura a la població general, com ara la dislèxia, aquest estudi planteja dues hipòtesis que qüestionen si practicar dansa contribueix a l’assoliment i consolidació de la lectoescriptura i, a més, si pot esdevenir una forma de reeducació d’aquest procés. En aquest sentit, tenint en compte les aportacions de la dansa al procés de lectoescriptura (afirmació de la lateralitat, consciència de l’esquema corporal i percepció espacial), es presenta una comparativa entre el nivell de lectoescriptura de l’alumnat d’un centre d’escolarització artística integrada (dansa, música i Currículum de Primària) i el d’un altre d’escolarització ordinària (Currículum de Primària), per verificar, refutar o modificar les hipòtesis inicials. Aquest treball sobre la possible relació i complementarietat entre la lectoescriptura i la dansa consta de les parts característiques de qualsevol treball d’anàlisi sobre una situació i problemàtica educativa concreta. La part més significativa i reveladora d’aquest estudi són les conclusions, en les quals no només es donen explicacions en base als resultats aconseguits, sinó que, a partir de la fonamentació teòrica i pràctica del treball, es va més enllà i es contemplen possibles modificacions i ampliacions de cara a una possible continuació de l’estudi, sempre tenint com a finalitat contribuir al millor assoliment del procés de lectoescriptura. Amb tot, aquest TFG busca establir relacions beneficioses entre aquestes dues disciplines, la dansa i la lectoescriptura, per tal d’aportar noves perspectives a la necessària millora de la competència lectora de l’alumnat de Primària.Treball de fi de màster
Conflictes entre infants en el moment del joc a l’aula i estratègies de resolució aplicades per el/la mestre/a(2014) Bea Romaní, Irene; Gasol Giménez, Víctor; Matz López, Alba; Pascual Zapata, Mireia; Sanz Perela, Saray; Sabariego Puig, MartaEn aquest article volem mostrar el procés observacional que hem fet durant la primera estada de pràctiques en escoles dels dos cicles d’infantil. El nostre objectiu ha estat observar els conflictes que sorgeixen a l’aula entre els infants en el moment del joc i les estratègies que porta a terme el/a mestre/a per resoldre’ls. Per assolir-lo hem fet una recerca d’informació basant-nos en les teories de diversos autors i les hem contrastat amb les dades obtingudes en les nostres sessions d’observació. Aquestes les hem recollit en quatre sessions de joc utilitzant el registre obert de les notes de camp i basant-nos en els indicadors acordats prèviament que ens permetien centrar la mirada. Durant aquestes sessions vam combinar una observació activa participant i no participant que ens permetia el fet d’haver entrat com a mestres en pràctiques. Un cop teníem les dades transcrites, vam haver de triangular la informació per tal de definir unes categories que ens permetessin comparar els resultats centrant-nos en allò que era més rellevant en relació al nostre tema d’observació. Arran de la triangulació dels resultats, vam concloure que no ens semblava molt adequada la manera d’actuar del mestre en el segon cicle i per això hem aportat una proposta d’innovació. Està basada en la mediació i en que és necessària la participació i implicació de tots els infants, no només dels causants del conflicte.Treball de fi de màster
El vincle afectiu entre els infants i la mestra(2014) Claus March, Marta; Pascual Miquel, Rosa; Ruiz García, Lara; Valls Navarro, Júlia; Sabariego Puig, MartaEl vincle és una relació afectiva especial que s’estableix amb certes persones al llarg de la nostra vida. Durant els nostres primers anys és quan aquests vincles es comencen a establir i prenen una importància primordial per al desenvolupament dels infants, ja que els hi aporta seguretat en si mateixos. Des que els nens comencen la seva escolaritat, la mestra es converteix en una figura de referència i comencen a formar un vincle basat en la relació diària. Aquest vincle afecta tant als infants com a la mestra en el seu dia a dia a l’escola. A més, l’afectivitat també ofereix i regula la quantitat i qualitat d’estímuls que necessita l’infant per al seu desenvolupament; una relació afectiva adequada fomenta la salut física i psíquica, així com també un bon desenvolupament de les habilitats socials. Per tal d’obtenir les dades que buscàvem a partir dels objectius plantejats, hem fet servir un procés observacional participant i sistemàtic dins de quatre aules ordinàries d’Educació Infantil. A través de les nostres observacions i la posterior reflexió comuna, hem pogut determinar les principals diferències entre el vincle i la relació afectiva dels infants i la mestra al primer i segon cicle d’Educació Infantil.Treball de fi de màster
La psicomotricitat a l’etapa 0-3 i 3-6 a la sala de psicomotricitat(2014) Sogués Ariño, Meritxell; Raventós Mas, Maria; Sabariego Puig, MartaEn aquest treball ens plantegem analitzar tot el procés observacional que ha suposat arribar a obtenir uns resultats i unes corresponents conclusions sobre un tema concret: la psicomotricitat a l’etapa de 0-3 i de 3-6 a la sala de psicomotricitat. Hem volgut observar unes sessions completes de psicomotricitat a les dues etapes per poder, posteriorment, comparar-les basant-nos en la teoria d’un dels pedagogs més influents del camp de la psicomotricitat, Aucouturier. Gràcies a aquest procés sistematitzat d’observació, hem pogut detectar unes mancances, que ens han permès proposar una possible innovació a les aules, referent a la organització de la sala en una sessió de psicomotricitat.Treball de fi de màster
ISSUU: Manual d'ús(2014) Álamo Hernández, Ester; Vilà Baños, RuthTreball de fi de màster
Pixton: Unitat didàctica i manual d'ús(2014) Álamo Hernández, Ester; Vilà Baños, RuthTreball de fi de grau
Portafolis. Resolució dubtes(2013) Álamo Hernández, Ester; Vilà Baños, RuthAltres
Aprenentatge integrat de continguts d'educació física, salut i llengua anglesa(2009-07-21T10:59:44Z) Coral, JosepLa publicació detalla tots els passos de la recerca realitzada i les seves conclusions. El material està dirigit al professorat i desenvolupa les estratègies necessàries per la integració de continguts d'educació física i llengua anglesa (AICLE).Adreçat preferentment al cicle superior de l'ensenyament primari i aplicable a qualsevol nivell de secundària. El treball de recerca planteja dues hipòtesis, una relacionada amb la motivació intrínseca que comporta l'educació física i l'altre relacionada amb els principis metodològics del "Total Physical Response" aplicats a les sessions d'educació física en llengua anglesa. Tot el procés es realitza en quatre fases: Investigació bibliogràfica, elaboració del disseny d'investigació, aplicació de les unitats de programació i la presentació de resultats. Es proposen tres models de disseny curricular integrat i s'ha elaborat un quadern de suport per refermar els aprenentatges aconseguits, pensat per utilitzar en la part final de la sessió. En l'anàlisi de resultats es demostra que l'educació física és un vehicle excel.lent per millorar la comprensió de la llengua estrangera. La combinació de la metodologia AICLE amb la metodologia directiva en educació física es mostra molt eficient. En quan a les tècniques concretes, el manament directe i l'assignació de tasques combinades amb el "Total Physical Response" resulten ideals ja que permeten una ràpida associació entre la ordre verbal i l'acció física. Finalment es tracten aspectes relacionats amb l'aplicació del programa com són: els retards en els aprenentatges propis de l'educació física provocats pel fet d'utilitzar la llengua anglesa com a eina de comunicació, la influència dels coneixements previs, la gestió de situacions disruptives, la programació, l'avaluació i la formació del professorat.