Premi FilCat.UB

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/170313

Els Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona convoquen des del 2014 el Premi FilCat.UB amb l’objectiu de promoure els treballs de recerca de batxillerat que tenen per objecte d’estudi qualsevol aspecte de la llengua i la literatura catalanes. El premi s’adreça als estudiants de segon curs de batxillerat de tots els centres educatius de les terres de llengua catalana, i té dues modalitats: treballs de recerca de batxillerat sobre llengua catalana i treballs de recerca de batxillerat sobre literatura catalana. En aquesta col·lecció trobareu els treballs guanyadors en cadascuna de les dues modalitats. [Més informació].

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 23

Topònims de masos de les parròquies del municipi de Beuda
(2024) Riu Simón, Aniol; Bruguera Ligero, Fèlix
[cat] El treball de recerca titulat Topònims de masos de les parròquies del municipi de Beuda és l'anàlisi de 50 topònims presents de masos de les 4 parròquies del municipi de Beuda, una població de la Garrotxa amb uns 200 habitants repartits per 35,9 km2. S'ha cercat l'origen etimològic dels topònims, el seu possible significat i la pronunciació pels parlants locals. També es pren en consideració l'estudi dels noms dels 4 pobles. Per dur a terme aquest treball, em centraré en l'àmbit d'estudi de la toponímia, part de l'Onomàstica, que es dedica a l'estudi dels noms propis. En la pregunta "L'origen i característiques de la toponímia dels masos del municipi Beuda difereix de la resta de toponímia catalana?" es basa aquest projecte, on, al final d'aquest estudi, les conclusions del treball donaran resposta a aquesta qüestió. A cada topònim pretenc mostrar les dades principals de la casa: ubicació, la seva època i característiques de l'entorn, si escau, per entendre el topònim. En segon lloc, analitzo el significat i l'etimologia dels noms de les masies per així entendre l'origen i el motiu del nom. Per fer-ho, he consultat, sobretot, les fonts de referència en l'estudi dels noms propis (onomàstica) a Catalunya, incloent-hi diccionaris —etimològics i generals—, esmentats a continuació: l'Onomàsticon Cataloniae de Joan Coromines, Els nostres noms de lloc d'Enric Moreu-Rey i el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover i Moll, d'entre altres. També exposo la pronunciació de tots els noms a través de la transcripció fonètica.
Els gravats de Ricart per a L’Odissea
(2024) Forgas Dallà, Marina; Juanmartí Generès, Eduard
[spa] Carles Riba i Bracons y Enric Cristòfol Ricart i Nin fueron los autores de la traducción de La Odissea al catalán entre 1947 y 1948. Carles Riba tradujo la obra del griego en dos volúmenes, mientras que Enric Cristòfol Ricart fue el encargado de ilustrar la obra con sus grabados al boj. A través de sus cartas, mantuvieron una comunicación constante, compartiendo dudas, dificultades en la edición y aspectos personales. Además de, por parte de Riba, proporcionar notas para facilitar el trabajo de Ricart y asistirlo con las ilustraciones. Inicialmente, su relación era complicada, ya que Riba exigía un progreso rápido en la elaboración de los grabados, mientras que Ricart no podía seguir el ritmo. Con el paso del tiempo y el avance de la obra, comenzaron a desarrollar mayor confianza mutua y a comprender mejor la forma de trabajar del otro. Riba otorgó mayor libertad a Ricart, mientras que este último tuvo la oportunidad de emplear su talento e imaginación de manera más plena.
Toponímia calongina : quin és l'origen, les característiques i la significació de la toponímia a Calonge i Sant Antoni de Calonge?
(2024) Ferrer Casanova, Salvi; Bruguera Ligero, Fèlix
[spa] En este trabajo de investigación titulado Toponímia calongina, se ha hecho un análisis de 70 topónimos situados en el municipio de Calonge y Sant Antoni de Calonge. Este municipio ocupa una área de 33,57 km² y tiene una población de 11.712 habitantes. El objetivo principal de esta investigación ha estado explorar el origen etimológico de los topónimos, investigar su posible significado y examinar la pronunciación que utilizan los hablantes locales. A través de este trabajo, nos podemos centrar en el ámbito de la toponimia, que es una rama de la onomástica. La pregunta central que guía esta investigación es: ¿Cuál es el origen, las características y el significado de la toponimia a Calonge y Sant Antoni de Calonge? Con esta pregunta como hilo conductor, el objetivo principal es identificar la ubicación y la significación de los nombres de lugares, así como analizar la pronunciación fonética empleada por los habitantes locales. Posteriormente, se busca explorar el origen etimológico y el significado de los topónimos para obtener una comprensión más completa de sus nombres.
L’èxit de Manel és fruit del seu domini de la llengua catalana? : una anàlisi lingüística i interpretativa de les lletres de Manel
(2024) Codina Vilarrasa, Martina; Hernández Castillo, Núria
[cat] Aquest treball de recerca és fruit del desig d’entendre què tenen les lletres de Manel per captivar la gent de la manera en què ho fan i quin paper juga el domini de la llengua catalana dels components del grup de música en el seu èxit rotund. Una anàlisi literària del primer, el tercer, i el cinquè disc del quartet barceloní permet investigar el contingut de les lletres de Manel a través d’una metodologia deductiva, fent especial èmfasi als recursos literaris emprats i conduint a la creació d’un model d’anàlisi literària propi que parteix del model canònic d’anàlisi literària i que és, per tant, aplicable a qualsevol text. Aquesta anàlisi es complementa amb una anàlisi lingüística del segon i el quart disc que, mitjançant una metodologia inductiva, aprofundeix en els recursos lingüístics més usats pel grup. Finalment, es conclou la recerca amb un projecte creatiu d’elaboració d’una cançó seguint l’estil de Manel. La investigació realitzada constata que les lletres de Manel són excepcionals perquè són prosa constant en català farcida de paraules que evoquen imatges bucòliques, de temes profunds com el fer-se gran o el deixar d’estimar, d’històries magnètiques i algunes de quotidianes, i de metàfores, personificacions i altres figures retòriques integrades amb una destresa sublim a la lírica de les cançons. El domini de la llengua és doncs un factor determinant en l’èxit de Manel, però no l’únic, ja que caldria indagar l’impacte sociocultural de la seva obra així com el llenguatge musical utilitzat per poder detallar amb rotunditat les claus de l’èxit del fenomen Manel.
I de nit; veus rere la boira. Anàlisi de la representació literària de l’experiència de les dones catalanes als camps de concentració
(2024) Melguizo Raurell, Aila; Capella Ribera, Ariadna
[spa] Este trabajo analiza la representación literaria de las mujeres catalanas en los campos de concentración nazis basándose en cinco testimonios (Neus Català, Carmen Buatell, Lola Casadellà, Antònia Frexedes i Felicitat Gasa) y dos novelas (El carretó dels gossos de Mercè Núñez y Un cel de plom de Carme Martí). El estudio se puede estructurar en tres partes: en primer lugar, estableceremos un marco teórico de conocimientos básicos para la comprensión del trabajo; el Holocausto, la literatura de la Shoah, las mujeres en los campos de concentración y la presencia de las catalanas en ellos. En segundo lugar, tomaremos de eje los textos mencionados anteriormente para desarrollar un análisis de la representación de la experiencia de las mujeres catalanas en los campos de concentración en la literatura escrita por ellas mismas. Por último, extraeremos las conclusiones pertinentes del análisis de los textos y sugeriremos futuras líneas de investigación.
Creació d’una coreografia basada en l’evolució del personatge Natàlia/Colometa a La Plaça del Diamant
(2024) Nolla Conill, Clara; Sànchez, Óscar
[spa] Este trabajo consiste en la creación de una coreografía inspirada en la novela La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. El análisis del comportamiento psicológico y conductual de la protagonista de la novela, Natàlia/Colometa, sirve de base para crear una coreografia que refleja los diferentes momentos vitales por los que atraviesa a lo largo de la obra. El trabajo consiste en una primera parte teórica en la que se incluye una breve presentación de la novela y su autora, y se expone la teoría sobre las inteligencias múltiples de Howard Gardner y las conductas humanas de Walter Riso. A continuación se analiza la novela desde el punto de vista de las teorías psicológicas expuestas. En la segunda parte del trabajo, de carácter más práctico, se detalla el proceso de creación coreográfica, que concluye con la grabación del baile inspirado en La plaça del Diamant.
A ritme del vers. Musicació del poema “No hi ets”, de Montserrat Abelló
(2023) Martínez Blasco, Avril; Matas Roca, Marta
Aquest treball té com a objectiu la musicació d’un poema de Montserrat Abelló, poeta tarragonina, mare, dona, exiliada i defensora del català. Per tal d’assolir la hipòtesi plantejada, s’ha resseguit la tradició de musicar poemes, s’ha estudiat la trajectòria de la poeta i s’ha fet recerca sobre la disciplina de combinar música i poesia dins la literatura catalana. El resultat d’aquesta feina és la proposta musical sobre el poema No hi ets, una gravació i la seva partitura.
Aloma: de la innocència a la maduresa
(2023) Martí Ruiz, Maria; Guiluz i Vidal, Teresa
[spa] El año 1938 salió publicada Aloma, la quinta novela de Mercè Rodoreda. Después de treinta años, cuando Joaquim Molas, de Edicions 62, propuso a la escritora hacer un volumen reuniendo toda su obra, Rodoreda decidió revisar la novela, eliminando fragmentos o reescribiéndolos. Este trabajo es una comparación y un análisis de los cambios que se pueden observar entre el primer capítulo de la primera versión de Aloma, publicada en 1938, y el primer capítulo de la novela reescrita, publicada en 1969. A parte del estudio comparativo, he establecido una relación entre los cambios y la correspondencia que mantuvieron la escritora Mercè Rodoreda y el editor Joaquim Molas.
L'argot juvenil com a barrera comunicativa entre els joves i la gent gran
(2023) Cortés Bayó, Ariadna; Medina Armesto, Laia; Pérez Badenes, Jordi
Procés de gestació de La nau de Josep M. Benet i Jornet
(2023) Alonso i Garcia, Neus; Juanmartí Generès, Eduard
The idea of doing my research assignment about La nau by Josep Maria Benet i Jornet took advantage of the current agreement between the Víctor Balaguer Museum Library (BMVB) and the Manuel de Cabanyes Institute. My supervisor shared with me an original typescript, a first edition and various correspondence that Molas and Benet exchanged. All this material is in the archive Joaquim Molas entrusted to the library. Therefore, this work focuses on the play La Nau and has the following three objectives: 1) contextualize the work and the author in his time; 2) describe the process that goes from the writing of the work to its publication; 3) interpret this process in the literary context of those years.
Professionals del cinema.cat
(2017) Alcañiz, Dolça
[cat] Professionals del cinema.cat vol aproximar-nos a la realitat complexa de les persones que treballen en el món audiovisual, un entorn tecnològic i globalitzat, juntament amb l’estudi de la seva terminologia en català normatiu. És una llen-gua que es troba, per vocació, oberta a influències externes i, per indefensió, permeable a fluxos terminològics externs.
Lèxic del pagès
(2014) Ribera Sendra, Albert
Des d'un bon començament vaig tenir clara la idea: l'elaboració d'un vocabulari d'agricultura de Granyena de Segarra, el Lèxic del Pagès. L'interès que sento per aquest món prové de fa temps. Des de sempre m'ha agradat el camp, degut al fet que el meu avi és pagès i ho he viscut molt de prop, sempre m'ha agradat observar els canvis de la terra, com conrear-la i totes les activitats relacionades amb el món de l'agricultura directament. ! D'altra banda, l'agricultura tradicional va molt lligada a la nostra identitat, a la nostra terra. ja que ha marcat el calendari de les festes i tradicions, sempre distribuïdes al llarg dels mesos de l'any prenent com a referent les feines del camp. Penso que cal preservar un vocabulari ara ja en desús i així fomentar la conservació i la difusió d'aquest a noves generacions perquè, encara pugui ser conegut i no desaparegui al cap dels anys. I amb el lèxic ho podem fer perquè és un reflex d'una cultura. ! No obstant, no podem deixar de banda que els temps han canviat i que l'agricultura ha evolucionat. Aquest lèxic també pretén recollir les eines actuals, és a dir, les eines agrícoles tradicionals modernitzades de Granyena de Segarra. Per tant, podem dir que un dels principals objectius d'aquest lèxic és preservar una part del vocabulari antic del poble i establir una relació amb l'actual, per tal de poder realitzar un lèxic en què es mantingui un vocabulari ja en desús i donar-lo a conèixer juntament amb un vocabulari actual.
Poemes musicats
(2014) Borrell Horta, Pau; Bruguera Ligero, Fèlix
En una ocasió, Llorenç Gomis comentà que “en l’Ensenyament Secundari Obligatori resulta oportuníssim que els nois i les noies descobreixin en el temps de l’adolescència el gust i el sentit de la poesia com a lloc cultural de la pròpia vida i facin l’experiència de penetrar-hi sense por i precisament en l’atmosfera d’altres arts com la música i la pintura”. Certament, en el meu cas, potser per interès propi però també guiat pel professorat, fou al llarg d’aquest període quan vaig anar descobrint la meva passió per la poesia i el meu amor profund cap a la música. Aquest fou el motiu principal que em motivà a fer aquest treball: l’atracció cap a dos arts universals que, des del seu origen, han caminat agafades de bracet.
En quina mesura la sintaxi restringeix el que volem expressar?
(2018) Castán Román, Pol; Allepuz, Lourdes; Fortuny, Jordi
S’ha triat aquest tema gràcies a la participació al projecte FORCES de la Universitat de Barcelona. La professora Natalia Sabaté, que ensenya castellà a l’Institut Corbera, em va informar de l’existència d’aquest projecte, amb la finalitat d’acostar el món universitari als instituts mitjançant la cooperació del centre amb la Universitat de Barcelona. Aquesta cooperació ha consistit en una cotutoria entre la Lourdes Allepuz, professora de l’institut i tutora d’aquest treball, i el professor Jordi Fortuny, de la Universitat de Barcelona. Arran d’aquest fet, em vaig interessar pel projecte i vaig fer una recerca per descobrir els temes oferts als alumnes i trobar-ne més informació. Després de fer una tria dels que em semblaven temes interessants i alhora profitosos per treballar, vaig decidir presentar una sol·licitud per al projecte En quina mesura la sintaxi restringeix el que podem expressar?, proposada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Com que tinc un fort interès per la llengua i en especial per la sintaxi, ràpidament em va captivar el que el projecte FORCES oferia.
De la felicitat a la frontera: una lectura de les obres de Vicenç Pagès
(2015) Güell Paule, Laia; Solé i Guitart, Sílvia
L’obra de Pagès està considerada innovadora per la forma de crear els personatges. L’abundant acumulació de referents culturals per dibuixar el perfil de cadascun d’aquests és vàlida per entendre com pensen i es mouen, i així argumentar el comportament conseqüent. Es veurà, doncs, un estudi de cadascuna de les novel·les per separat amb la corresponent anàlisi dels personatges que hi apareixen. Aquesta part serà la més extensa i se servirà de nombroses citacions per demostrar així mateix les conclusions plasmades a la fi del treball. Se seguirà amb una part més comparativa de les novel·les entre si amb un estudi de les etapes vitals, els conflictes i les relacions interpersonals que els personatges de l’”univers Pagès” mantenen i són evidents a les tres obres analitzades.
Montserrat Roig ens guia pels carrers de Barcelona. Ruta literària de Ramona, adéu i El temps de les cireres
(2018) Campo Bujons, Mar del; Manyé de Gibert, Mar; Espinàs, Noemí
No és fàcil descriure una autora com Montserrat Roig, i menys de la manera com ho fa Joan Fuster al pròleg de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Són tots els elements que esmenta l’escriptor els que han fet que sigui precisament ella l’autora seleccionada per fer el treball. La tria no va resultar gens senzilla. De bon començament sabíem que volíem parlar de literatura escrita per dones i que tingués lloc a Barcelona. Va ser la nostra tutora qui ens va aconsellar començar amb la lectura de Ramona, adéu. La novel·la era plena d’indrets de la ciutat per on havíem passejat centenars de vegades: la Rambla, la Universitat de Barcelona, el Liceu, el parc de la Ciutadella... Un cop acabada, vam començar la lectura d’El temps de les cireres, en què reprèn el fil d’alguns dels personatges de Ramona, adéu. Abans d’acabar-la, ja teníem clar que totes dues serien l’objecte d’estudi del treball. Calia, però, lligar-les. El paper que tenia Barcelona en ambdues novel·les era protagonista, i així va ser com va sorgir la idea de fer-ne una ruta literària. En altres paraules, crear un itinerari que recorregués els indrets on succeïen algunes de les escenes de les novel·les. La hipòtesi que vam formular va ser la següent: Montserrat Roig i la seva obra es poden donar a conèixer a través d’una ruta literària...
Anàlisi dialectològica d'uns parlars del Solsonès
(2015) Sala Prat, Júlia; Barniol Estany, Eugeni
Durant l’estiu del 2013, ja començava a pensar en el treball de recerca, però no tenia res en ment. Des de petita que sempre m’ha agradat molt sentir com parla la gent de les Illes Balears, de Lleida, de Girona, de València, del País Basc, d’Andalusia... Era un tema que m’atreia i vaig començar per aquí. Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres de parlar de tot Catalunya, m’hagués agradat molt fer-lo, però era molt complex i molt llarg, a més de costós. Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonès van venir determinats per la meva motivació personal i per logística.
Toponímia de l’Olla de Núria i Capçalera del Freser
(2017) Esteva, Genís
La monografia consisteix en un recull toponímic, un estudi dels noms de lloc de l’Olla de Núria i la capçalera del Freser. Per tal d’aconseguir la màxima informació sobre els noms he buscat en els llibres d’onomàstica catalana de referència. He dialogat amb pastors de la zona, experts sobre el terreny; i amb un historiador de Queralbs. Tanmateix, l’autèntica recerca l’he fet sobre el terreny, revisant cada topònim, creant-ne una hipòtesi o verificant-ne l’existent. Igualment, he cercat topònims no cartografiats o mal cartografiats per situació o ortografia i la seva pronúncia. Finalment, he analitzat 157 topònims des d’un punt de vista fonètic (perquè alguns estan en vies de desaparició però que algunes persones d’edat encara els recorden), etimològic (possible sentit semàntic), geogràfic (situació a l’espai), lingüístic i onomàstic. A les conclusions, he pogut constatar la importància de la toponímia de la zona com a font d’informació interdisciplinar (zootopònims, fitotopònims, hagiotopònims, cultura popular, història, antics oficis...). Així mateix, l’estudi etimològic dels noms de lloc ens mostren formes lingüístiques anteriors al llatí (substrat preromà bascoide o ibèric), d’altres de posteriors (superestrat germànic) així com aspectes curiosos com ara relacions semàntiques comparatives amb , sobretot, relacions metafòriques. Als annexos, s’hi inclouen tres mapes de la zona, per facilitar la localització, una classificació dels topònims per constatar-ne el sentit o origen malgrat que el grup més nombrós és el d’origen desconegut o incert, un estudi dels genèrics i un recull de topònims que per raó d’espai no he pogut incloure al cos del treball, per enriquir-lo més. Durant el treball, hi he inclòs imatges que considero útils per al lector. Si no s’indica el contrari, totes són d’elaboració pròpia.
Una mirada al relat breu. Històries corrents d'Igualada
(2017) Domínguez Rovira, Xavier
[cat] Motivat pel meu gust per escriure històries curtes, vaig triar els relats breus com a centre de l’estudi, amb l’objectiu final d’elaborar un conjunt d’aquests. Per conèixer una mica més el relat breu, he analitzat i sintetitzat diverses fonts bibliogràfiques, digitals i orals. A més, per complementar l’estudi, he llegit relats d’autors catalans coneguts, entre ells alguns d’igualadins; d’aquests contes, he confeccionat unes fitxes explicant les seves principals característiques. També, he entrevistat tres autors d’Igualada, per descobrir una visió més propera dels representants del gènere a la ciutat. Amb els coneixements apresos, he escrit una sèrie de vuit relats breus amb un fil conductor que els relacionés. Aquests relats els he recollit sota el nom d’Històries corrents d’Igualada.
Com es pot millorar el sistema català de lectures obligatòries de l'educació secundària obligatòria?
(2016) Ventura, Cèlia; Amargant, Josep
Aquest treball de recerca busca respondre la pregunta següent: “Com es pot millorar el sistema de lectures obligatòries catalanes perquè motivi més als estudiants a llegir?”. Per a poder respondre la pregunta he hagut de saber primer si el sistema català realment ha de ser millorat (tot comparant-lo amb el d’EUA). El següent pas ha estat estudiar què i com es podria millorar.

Examinar

Enviaments recents