Documents de treball / Informes (Grup de Recerca LMI)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/189787

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 9 de 9
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Codocència: què ens diu la recerca a Catalunya?
    (Grup Learning, Media and Inclusion. Facultat d'Educació. UB, 2026) Sabando, Dorys; Jardí, Andrea; Puigdellívol, Ignasi
    Aquesta infografia analitza els beneficis de la codocència com a estratègia per millorar la pràctica docent, la inclusió i l'atenció a la diversitat als centres educatius de Catalunya. La recerca conclou que la codocència augmenta la cultura col·laborativa i l'autoeficàcia dels docents, i permet implementar més mesures i suports per a tot l'alumnat. Perquè funcioni, cal planificació conjunta, comunicació, repartiment de responsabilitats i suport del centre, tot i que la manca de temps de coordinació és el principal obstacle. També s'assenyala que no hi ha un únic model de codocència i que els models basats en la corresponsabilitat afavoreixen més la inclusió que els models de suport o observació, que requereixen una planificació acurada per evitar pràctiques segregadores. Finalment, es presenta com una oportunitat per avançar cap a una escola més inclusiva.
  • logoOpenAccessInforme
    El feedback a la universitat. Pràctiques, percepcions i alfabetització en feedback de l’estudiantat de grau
    (XARXA FEEDBACKNET, 2026) Ianos, Maria Adelina; Cano García, Elena; Barrera Corominas, Aleix; Cabrera Lanzo, Nati; Cañabate, Dolors; Cantos Egea, Alison; Diaz Vicario, Anna; Espasa, Anna; Fernández Ferrer, Maite; Fuentes Agustí, Marta; Guasch, Teresa; Hernández Rovira, Esther; Ion, Georgeta; Jardí Ferre, Andrea; Lluch Molins, Laia; Martínez Melo, Montserrat; Mayordomo Saiz, Rosa; Monné Bellmunt, Alexandra; Muñoz Moreno, José Luis; Petreñas Caballero, Cristina; Renta Davids, Ana Inés; Sansó Galiay, Clara; Tierno Garcia, Juana Maria
    En l’educació superior, el feedback s’ha consolidat com un dels mecanismes amb més potencial per afavorir l’aprenentatge i el rendiment acadèmic (Gros-Salvat & Cano-García, 2021). Tanmateix, els seus efectes poden ser molt variables en funció del tipus d’informació que es proporciona, del nivell al qual opera, del moment en què arriba i de la manera com l’estudiantat el processa i l’utilitza (Mayordomo et al., 2022). Per tant, el feedback es conceptualitza com un procés en què “l’estudiantat dona sentit a informació rellevant sobre el seu rendiment per promoure el propi aprenentatge” (Henderson et al., 2019, p. 1402).
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Educators Competences for STEAME Project-Based Learning
    (Grup Learning, Media and Inclusion. Facultat d' Educació. Universitat de Barcelona, 2026) Alcaraz Domínguez, Silvia; Molas Castells, Núria
    Aquesta infografia presenta el STEAME Teacher Facilitators Competence Framework, un marc de competències per a la formació i el desenvolupament professional del professorat que vol implementar l'aprenentatge basats en projectes (Project-Based Learning) des d’una perspectiva STEAME (Science, Technology, Engineering, Arts, Mathematics and Entrepreneurship). Es tracta del primer marc específicament dissenyat per a aquest enfocament, incorporant la dimensió de l’emprenedoria (E) com a element diferencial respecte a altres models STEM o STEAM. El marc s’estructura en quatre àrees (contextualització, aspectes metodològics, agència de l’estudiantat i sostenibilitat) que agrupen un total de dotze competències relacionades amb el disseny i la implementació de projectes interdisciplinaris, l’acompanyament de l’aprenentatge, la promoció de l’autoregulació i la metacognició, la innovació educativa i el desenvolupament professional docent. L’instrument està concebut tant per establir estàndards de competència com per facilitar l’autoavaluació i la planificació del desenvolupament professional del professorat. La infografia també destaca la seva aplicabilitat en els programes de formació inicial del professorat de secundària i en altres contextos universitaris de formació docent.
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Elaboració Participativa del Decàleg de Bones Pràctiques per a l’Ús de la Intel·ligència Artificial en la Docència Universitària. Orientacions per a la integració tecnopedagògica de la intel·ligència artificial en la docència en educació superior
    (Grup Learning, Media and Inclusion. Facultat d' Educació. Universitat de Barcelona, 2026) Erta-Majo, Arnau; Valverde-Valencia, Àlex
    Decàleg de bones pràctiques per a l'ús de la intel·ligència artificial (IA) en la docència universitària elaborat mitjançant una metodologia d’investigació-acció participativa amb professorat d’educació superior. Davant l’expansió dels models generatius i la manca d’orientacions específiques per al context universitari, el treball adapta marcs d’alfabetització en IA existents i els concreta en cinc àrees competencials: (1) conèixer i entendre la IA; (2) utilitzar, aplicar i crear amb IA; (3) avaluació i apreciació; (4) ètica en IA; i (5) consciència relacional humà-IA, aquesta darrera emergent del procés de co-disseny. El decàleg articula deu recomanacions que promouen una formació docent contínua, l’anàlisi de riscos i oportunitats, l’alineament pedagògic de la IA amb els objectius d’aprenentatge, el desenvolupament de criteris compartits d’avaluació i la priorització del procés formatiu per sobre del resultat generat. Així mateix, situa al centre principis com la privacitat, la transparència, l’explicabilitat, la sostenibilitat i la responsabilitat col·lectiva. La proposta defensa que la IA no ha de ser concebuda com un recurs instrumental, sinó com un catalitzador per repensar el disseny didàctic, l’avaluació i les relacions educatives des d’una perspectiva crítica, ètica i humanista.
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Guía del entorno Uptitude para el profesorado
    (Grup Learning, Media and social Interactions. Facultat d' Educació. UB, 2025) Vivar, Marcos; Anyor, Roger; Ribera, Mireia; Grané, Mariona; Martins Gironelli, Ludmila; Puertas i Prats, Eloi; Díaz, Oliver; Igual Muñoz, Laura; Cano García, Elena
    Uptitude es una plataforma de e-learning específicamente pensada para favorecer que el alumnado tome una actitud activa en su formación. Para ello promueve y facilita procesos de evaluación participativos, facilita una retroalimentación (feedback) constante y así incentiva la autorregulación. El uso de Uptitude en una institución puede ser global, es decir, se puede usar Uptitude como aula virtual principal para todos los cursos; o puede ser puntual, como complemento a otras aulas virtuales, usando Uptitude exclusivamente en asignaturas o tareas particulares en las que se quiera dar especial énfasis al aprendizaje autorregulado. El funcionamiento es sencillo y similar a otras herramientas de gestión de aprendizaje (LMS por sus siglas en inglés): Uptitude permite crear cursos, con sus respectivas tareas, subir documentos, crear fórums ... Destaca respecto a otras herramientas por facilitar el diseño de secuencias de actividades en pasos estructurados para llevar a cabo las tareas, e incluye diversas secuencias de ejemplo para simplificar este diseño. Todas las secuencias que se ofrecen como ejemplo en Uptitude plantean actividades que se ajustan a las fases del aprendizaje autorregulado: planificación, monitoreo y autorreflexión. Además, incluyen procesos de evaluación en los que el estudiantado posee un rol activo.
  • logoOpenAccessInforme
    El desarrollo del aprendizaje autoregulado a partir de las secuencias didácticas
    (Grup Learning, Media and social Interactions. Facultat d' Educació. Universitat de Barcelona, 2024) Cano García, Elena; Martins Gironelli, Ludmila; Grané, Mariona
    En una sociedad globalizada y donde la creación y obsolescencia del conocimiento son cada vez más rápidas, es imprescindible no solo disponer de ciertos conocimientos enciclopédicos sino también desarrollar competencias que nos permitan seguir aprendiendo a lo largo de la vida. Las competencias son conjuntos de conocimientos conceptuales, procedimentales y actitudinales, coordinados e integrados, que se movilizan para desarrollar una función eficientemente en un contexto determinado. Integran saber estar, saber hacer y saber ser para dar respuesta a una situación compleja. Concretamente, la competencia de aprender a aprender implica la conciencia, gestión y control de las propias capacidades y conocimientos; incluyendo la adquisición de la conciencia de las propias capacidades (intelectuales, emocionales, físicas), del proceso y las estrategias necesarias para desarrollarlas, así como de lo que se puede hacer con ayuda de otras personas o recursos. La competencia de aprender a aprender puede desarrollarse desde los niveles básicos de educación cuando se proveen oportunidades para su desarrollo a todo el estudiantado, es decir aquellos/as que ya poseen un nivel suficiente de autorregulación y aquellos/as otros/as que no la han desarrollado suficientemente. Como se verá en este documento, la autorregulación del aprendizaje es un proceso en que el/la estudiante estructura, monitorea y evalúa su propio aprendizaje y depende de muchos elementos, como la autoeficacia, la gestión de las propias emociones, o, por ejemplo, la agencia del estudiantado.
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Exploring the impact of game design on the promotion of inclusion
    (Universitat de Barcelona. European Comission, Erasmus+, 2024) Sancho Salido, Jordi
    The policies for social inclusion are an important part of the social policies for most of the countries. Normally, it represents welfare, employment, cultural or health policies. Those are big general policies. There is another approach, promoting more specific policies, related directly to professionals and informal educators. This project informs a methodology used on this last context, the co-design of a game, creating a social inclusion effort on the process.
  • logoOpenAccessInforme
    Las tecnologías digitales en familia. Hábitos, percepciones y estrategias de mediación digital parental
    (2022) Grané, Mariona; Sabando Rojas, Dorys Soledad; Suárez, Rafael
    Existe hoy una cibercultura de los medios de la que los niños y niñas participan activamente (Amante, 2016), donde los medios digitales no son solo objetos, y esto a veces, lo olvidan los padres, los medios son conexiones, son compartir, interactuar, jugar, relacionarse y socializarse, comunicarse, crear, y aprender. Y existe un claro acuerdo entre la comunidad científica sobre el hecho de que difícilmente podemos entender completamente la relación de los niños/as con las tecnologías digitales sin considerar el contexto en que se producen estas relaciones.
  • logoOpenAccessDocument de treball
    Anexo digital de la investigación: Comunicación digital como estrategia de resistencia en la escuela. El caso de aFFaC
    (2021) Lindín, Carles; Pretto, Nelson de Luca, 1954-; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-