Documents de treball / Informes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/10443

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 58

Model formatiu DUNES
(Universitat de Barcelona, 2025) Palou Julián, Berta; Font Company, Enric; Fonseca, Marta
Aquest document presenta el Model Formatiu DUNES (Docents Universitaris a les Escoles) i és producte del projecte "Disseny i validació d’un model formatiu de pràctiques observacionals i participatives per al professorat universitari a centres d’educació infantil i primària" (ARMIF00017). Es tracta d'un projecte coordinat per Berta Palou i en el que hi han participat un grup d'investigadores de tres universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat de Vic i Universitat Autònoma de Barcelona) -Silvia Blanch, Emma Bosch, Genina Calafell, Marta Casals, Miquel Colomer, Enric Font, Mariana Fonseca, Xavier Fontich, Olga González, Eduard Martin, Carolina Quiros, Marta Sabariego, Gemma Sala, Francina Torras, Salvador Oriola i Sònia Esteve- i un grup de mestres d’infantil i primària en actiu -Sandra Debesa, Mercè Navarro, Núria Palau, Laura Pérez i Mireia Riera. Alhora, aquest projecte ha comptat amb la participació d’un grup de docents universitàries que han fet una estada de pràctiques a escoles -Eugènia Arús Leita, Ilaria Bellatti, Emma Bosch Andreu, Genina Calafell Subirà, Encarnación Carrasco Perea, Marina Elias Andreu, Mireia Esparza Pagès, Elvira Garcia Mora, Anna Mauri Luján, Berta Palou Julián, Eva Maria Poblador Relancio i Isidora Sáez Rosenkranz- així com amb un grup d’escoles que les han acollit -EBM Londres (Barcelona), Escola Pau Vila (El Papiol), Escola Joan Manel Peramàs (Mataró), Escola Orlandai (Barcelona), Escola Gimbebé (Gavà), Escola Pere IV (Barcelona), Escola Baixeras (Barcelona), Escola Salvador Lluch (Gavà), Escola Canigó (Vilanova i la Geltrú), Escola La Mar Xica (Barcelona) i Escola Samuntada (Sabadell). El Model Formatiu DUNES és una proposta de formació continuada per professorat universitari que promou la realització d’estades de pràctiques a escoles (infantil, primària i secundaria). S’orienta a la transformació de la pràctica docent i a l’enriquiment dels centres educatius que acullen aquestes experiències. El model és flexible i planteja diverses opcions que permetin atendre la diversitat de característiques i necessitats del professorat universitari per fer possible la seva estada de pràctiques.
Informe de resultats parcials. Grup de discussió final
(Universitat de Barcelona-Facultat d'Educació, 2025-07) Fonseca Lima, Mariana; Esteve Frigola, Sònia
Aquest informe recull el procés i els resultats obtinguts arrel del grup de discussió final com a eina principal d’anàlisi qualitativa per recollir les percepcions, valoracions i propostes del professorat universitari un cop finalitzades les estades als centres escolars en el marc del projecte 2023 ARMIF 00017. Van participar nou docents practicants en el grup de discussió final. Aquest instrument ha contribuït per assolir els objectius específics d'un diagnòstic comprensiu sobre el coneixement previ del context escolar per part del professorat universitari, d´identificar amb més precisió les seves necessitats formatives i d´orientar el disseny d’un model de formació adaptat a les etapes de 0-6 i 6-12 anys. El grup de discussió final també ha permès avaluar els resultats de les estades, analitzant els canvis observats en la pràctica docent, l’impacte del model en el procés d’ensenyament-aprenentatge i els beneficis percebuts per part dels centres educatius que han acollit els docents. Aquesta tècnica, per tant, ha estat clau tant en la fase diagnòstica com en l’avaluació final del projecte.
Informe de resultats parcials. Anàlisi dels diaris reflexius de les pràctiques
(Universitat de Barcelona-Facultat d'Educació, 2025-07) Torras, Francina; Quirós Domínguez, Carolina
Es presenten els resultats de l’anàlisi del Diaris Reflexius desenvolupats pel professorat participant en les pràctiques escolars. Les docents van crear durant les seves estades en els centres educatius Diaris Reflexius per reflectir la experiència viscuda a les escoles. Els Diaris Reflexius analitzats van ser els creats per sis docents universitàries participants en les estades en escoles d'educació infantil i educació primària de Barcelona
Informe de resultats parcials. Reflexió després de les pràctiques a través del relats
(Universitat de Barcelona-Facultat d'Educació, 2025-07) Sabariego Puig, Marta; Fonseca Lima, Mariana
A continuació es presenten els resultats de l’anàlisi realitzada en 10 relats obtinguts de nou docents de la universitat que han participat de l’estada als centres d’educació infantil i primària en el marc del projecte ARMIF 00017. L’objectiu d’aquest informe és contribuir a l’avaluació qualitativa final de l’experiència, una vegada conclosa l’estada de les docents en el context escolar. Les dades que es presenten s’han obtingut dels relats escrits per les nou docents implicades. S’aporten els següents resultats principals: Descripció del perfil de les estades. L’ajust entre les expectatives inicials i l’experiència real de pràctiques desenvolupada. Els aprenentatges de les docents de la universitat arrel de l’estada als centres. La valoració general de l’experiència Propostes per a la implementació del model de formació d’estades en el context escolar de 0-6 i de 6-12, en clau d’accions, requeriments, condicionants i primers “coms”.
Pràctiques en escoles del professorat de la Facultat d’Educació: impacte en la docència universitària
(Universitat de Barcelona- Facultat d'Educació, 2025) Calafell, Genina; Esteve Frigola, Sònia; Font i Company, Josep Enric; Martin Hernández, Eduard; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
La recerca que es presenta s’emmarca dins del projecte d’investigació “Disseny i validació d’un model formatiu de pràctiques observacionals i participatives per al professorat universitari a centres d’educació infantil i primària (ARMIF2300017). La investigació analitza l’impacte que té l’estada del professorat universitari de la Facultat d’Educació en centres d’educació infantil i primària, amb l’objectiu de transformar la seva pròpia docència, enriquir la formació inicial de Mestres i enfortir les relacions entre universitat i escola. A nivell metodològic se segueix un enfocament qualitatiu, descriptiu-interpretatiu i participatiu, que promou la implicació activa de les persones participants en la construcció i anàlisi de l’experiència. L’obtenció de dades s’ha realitzat a través de diferents tècniques: seminaris reflexius, grups de discussió, diaris de camp, textos reflexius i la metodologia del Photovoice, que convida a la reflexió a partir d’imatges i la seva narrativa. L’anàlisi de dades ha seguit una adaptació de les 6 fases de Braun i Clarke(2006) i com a tècnica s’ha utilitzat el programari Atlas.ti versió 25.0.1. Els resultats mostren a grans trets que l’estada de pràctiques permet al professorat universitari prendre consciència de la realitat dels centres escolars, connectar emocionalment amb les situacions d’aula i qüestionar-se el propi rol com a formadors de futures mestres. A la vegada, la investigació evidencia que els docents universitaris incorporen nous elements i un canvi de mirada a l’hora d’aproximar-se als centres educatius d’infantil i primària, especialment pel que fa a la comprensió de la diversitat present als centres, la gestió d’aula i la importància del pensament crític en la pràctica docent. A més, s’observa una evolució en el discurs del professorat participant: des d’un inici centrat e en les expectatives i emocions individuals cap a una atenció més centrada en les dinàmiques escolars i les interaccions educatives.
ARMIF Informes parcials per publicar - Declaració d’intencions i grup de discussió (fase 2)
(Universitat de Barcelona-Facultat d'Educació, 2025-07) González Mediel, Olga; Casals-Balaguer, Marta
L'informe recull el resum de les declaracions d’intencions i un grup de discussió duts a terme durant el primer estadi del projecte. Pel que fa al primer recull de dades, a través de les declaracions d'intencions, les participants van expressar les expectatives que tenien abans de fer les pràctiques, destacant la diversitat en el coneixement previ dels centres, les modalitats d’estada, els cursos triats i els rols previstos. Pel que fa al grup de discussió, es va analitzar la formació i l’experiència docent dels participants, així com les seves necessitats d’aprenentatge dins i fora de l’aula. Es va posar èmfasi en la pràctica docent, la relació amb famílies i la diversitat a l’aula. També es va destacar la importància d’una actitud respectuosa, flexible i col·laborativa. Finalment, es van compartir expectatives d’aprenentatge i la voluntat de construir vincles duradors amb les escoles.
Enquesta sobre la participació sociopolítica de joves de 18 a 35 anys des d’una perspectiva de gènere
(Pilar Folgueiras Bertomeu, Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, 2024-10-09) Folgueiras Bertomeu, Pilar; Comet, Miriam; Palou Julián, Berta; Rosales Climent, Andrea; Subiabre Vergara, Paula
Aquest qüestionari forma part del projecte I+D "Participació sociopolítica de joves des d'una perspectiva de gènere: aportacions conceptuals, metodològiques i educatives", amb referència administrativa PID2019-104804RB-I00. L'objectiu és descriure la participació de joves de 18 a 35 anys que s'involucren en moviments socials, entitats, associacions, casals, etc., des d'una perspectiva de gènere. L'estudi es desenvolupa a la Universitat de Barcelona, amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Encuesta sobre la participación sociopolítica de jóvenes de 18 a 35 años desde una perspectiva de género
(Pilar Folgueiras Bertomeu, Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona, 2024-10-09) Folgueiras Bertomeu, Pilar; Comet, Miriam; Palou Julián, Berta; Rosales Climent, Andrea; Subiabre Vergara, Paula
Este cuestionario forma parte del proyecto I+D "Participación sociopolítica de jóvenes desde una perspectiva de género: aportaciones conceptuales, metodológicas y educativas", con referencia administrativa PID2019-104804RB-I00. El objetivo es describir la participación de jóvenes de 18 a 35 años que se involucran en movimientos sociales, entidades, asociaciones, centros culturales, etc., desde una perspectiva de género. El estudio se desarrolla en la Universidad de Barcelona, con financiación del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
Encuesta sobre mitos hacia las ciencias experimentales por parte del alumnado universitario
(Universitat de Barcelona, 2023) Comet, Miriam
Encuesta sobre mitos científicos parte de la tesis doctoral "Mitos hacia las ciencias experimentales por parte del alumnado universitario y su influencia en las desigualdades sociales desde una perspectiva feminista".
Questionnaire on myths towards experimental sciences among university students
(Universitat de Barcelona, 2023) Comet, Miriam
Questionnaire on scientific myths as a part of the doctoral thesis "Myths towards experimental sciences among university students and their influence on social inequalities from a feminist perspective".
Enquesta sobre mites vers les ciències experimentals per alumnat universitari
(Universitat de Barcelona, 2023) Comet, Miriam
Enquesta sobre mites científics per part de la tesi doctoral "Els mites vers les ciències experimentals per part de l’alumnat universitari i la seva influència en les desigualtats socials des d'una perspectiva feminista".
Análisis de datos cualitativos y el programa Nvivo 14. Dosier-Tutorial
(2024) Sabariego Puig, Marta
Este dosier integra 20 prácticas posibles para desarrollar con el propósito de ver la utilidad del software de análisis cualitativo Nvivo 14 en la investigación. Pretende ofrecer una aproximación a los procedimientos característicos del análisis de datos cualitativos con este software aplicados al redactado de los trabajos académicos. Concretamente, pretende presentar: • Las principales herramientas para la organización, la gestión, el análisis y visualización de la codificación y los resultados. Criterios para decidir el uso. • La utilidad en el análisis de los datos proporcionados por los cuestionarios. • Otras posibilidades complementarias: captura y análisis de la información procedente de las redes sociales y el contenido web. Se compartirán aportaciones y aplicaciones de estos recursos en ejemplos reales de estudios y trabajos científicos derivados.
Anàlisi de la implementació del model híbrid als centres educatius de Catalunya
(Universitat de Barcelona. Institut de Recerca en Educació, 2023-11) Buxarrais Estrada, Maria Rosa; Castells, Núria; Fuertes i Alpiste, Marc; Gràcia Garcia, Marta; Lindín, Carles; Llanes, Juan
En el context de pandèmia que hem viscut aquest darrer any, el Departament d’Educació va encarregar a l’Institut de Recerca en Educació un projecte de recerca que acompanyés la promoció de l’educació híbrida com a resposta de qualitat i equitat educativa en el marc del Pla d’Educació Digital de Catalunya.
Analizar, escribir y publicar investigación cualitativa. La redacción en un informe de investigacion cualitativa
(2023) Sabariego Puig, Marta
El objetivo es ofrecer orientaciones para la presentación de los resultados y la redacción del informe de una investigación cualitativa
Analizar, escribir y publicar investigación cualitativa. El análisis de datos cualitativos
(2023) Sabariego Puig, Marta
El objetivo es ofrecer una aproximación a los procedimientos característicos del análisis de datos cualitativos.
La visió de la ciència a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia
(2021) Martínez Olmo, Francesc
[cat] La posada en pràctica de la pedagogia proposada per Francesc Ferrer i Guàrdia ha quedat testimoniada, entre altres llocs, a la publicació del Boletín de la Escuela Moderna, editat a Barcelona. El butlletí, de periodicitat mensual, conté articles monogràfics sobre temes diversos, alguns a manera de lliçó i altres de reflexió, i també narra part de la vida escolar d’un dels centres anomenats d’Escola moderna, des de la seva inauguració el 8 de setembre de 1901. A través de la seva lectura es copsa la manera d’entendre el concepte de ciència i com es feia servir per promoure el pensament crític en la formació dels estudiants. En aquesta comunicació es presenta una anàlisi hermenèutica sobre aspectes ontològics, epistemològics, metodològics i axiològics de la ciència que s’esmenta en els articles publicats entre octubre de 1901 i juny de 1903. La digitalització del butlletí —consultable al Centre de Documentació de la Fundació Ferrer i Guàrdia— ha permès importar els disset números (208 pàgines en total) que componen el document accessible per Internet a un programari d’anàlisi qualitativa per marcar i recuperar fàcilment els textos que il·lustren les interpretacions que se’n fan. En diversos fragments dels articles publicats es constata una visió de la ciència més aviat positivista i molt compromesa socialment que s’aplicava a tots els agents implicats (estudiants, professorat, famílies i administració educativa). La «pedagogia científica i racional» està lligada estretament al moment històric en què sorgeix, quan justament la ciència empiricoanalítica s’estenia en molts àmbits del coneixement.
Infancia y participación: Por una ciudadanía activa e inclusiva. Informe de resultados
(2020-11) Novella Cámara, Ana M. (Ana María); Sabariego Puig, Marta; Buxarrais Estrada, Maria Rosa; Cano-Hila, Ana Belén; Crespo i Torres, Ferran; Esteban Tortajada, Marta Beatriz; Martínez Martín, Miquel; Noguera Pigem, Elena; Ruiz Bueno, Antonio, 1958-; Gil Jaurena, Inés; Izquierdo Montero, Alberto; Laforgue Bullido, Noemí; López González, Aitor; Melero Sánchez, Héctor; Quirós Guindal, Alba; Morentin Encina, Javier; Ballesteros Velázquez, Belén; Aguado Odina, María Teresa, 1956-; Sánchez Lissen, Encarnación; Mateos Blanco, Tania; Romero-Pérez, Clara; Pose, Héctor M., 1964-; Barba Núñez, María
Se efectuó una encuesta a 279 personas, 191 figuras técnicas y 88 cargos electos, procedentes de 179 municipios de las dos redes partners del proyecto. Se optó por un muestreo bietápico por conglomerados, con selección de las unidades primarias de muestreo (los municipios) por accesibilidad, y de las unidades últimas (individuos) por rutas no aleatorias y también por accesibilidad. De los 179 municipios implicados, el 35,8% forma parte de la red CAI.UNICEF (en términos absolutos han participado 121 localidades de esta red) y el 24,2% forma parte de la red AICE (en términos absolutos han participado 93 municipios de esta red). En ambos casos hay una parte que son municipios integrantes de ambas redes (el 28%). El 12% restante pertenece a otras redes.
Aproximació diagnòstica a la participació social de la dona a Badalona Sud
(2009-07) Sandín Esteban, Ma. Paz; Parra Ramajo, Belén; Prat i Bau, Núria; Andrés Peralta, Berta; Lorenzo Aparicio, Andrés
Aquest treball és el resultat de la iniciativa del Consorci Badalona Sud per conèixer les diferents formes de participació ciutadana de les dones que hi viuen en el territori que abasta la seva àrea d’acció, a la fi de planificar accions futures adreçades a la major contribució de la dona en la construcció dels nous models de relació del Consorci amb la comunitat, i l’adequació dels seus programes futurs a les noves realitats socials cada vegada més multiculturals per efecte de les migracions internacionals, tot partint d’una especial consideració de la dona com agent actiu de la transformació social. El Consorci Badalona Sud treballa des de l’any 2006 en un projecte global amb l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya per i amb els ciutadans dels Districte VI, format pels barris de Sant Roc, Artigues, Congrés, El Remei i La Mora. La suma dels esforços s’adreça a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’aquests barris a través del desenvo-lupament d’un Pla de transformació que emmarca els àmbits social, cultural, educatiu, sanitari, d’ocupació i seguretat, incidint també en millores mediambientals, espais públics, habitatge i equipaments. A través d’aquest estudi es pretén obtenir una descripció de la panoràmica global de l’estat de les formes i característiques de la participació social de les dones de Badalona Sud, així com els projectes i les relacions de les entitats del territori amb les dones. En elaborar el disseny de la recerca vam revisar diversos estudis amb objectius similars,3 realitzats en diferents comuni-tats autonòmiques, i vam constatar que en la majoria l’atenció es centra en la descripció de la participació de la dona en les associacions específiques, trobant a faltar estudis que centressin la finalitat en el coneixement sobre les característiques de les agrupacions informals, les vivèn-cies i representacions de les dones que no formen part de cap agrupació social formalment constituïda, essent també residual l’ús dels serveis. Es per això que en aquesta recerca ens hem proposat posar un major èmfasi en la comprensió de la realitat de les dones que no participen de manera formal en les entitats que tenen a l’abast a la seva localitat, per començar a identificar les seves trajectòries vitals i recollir les seves propostes e inquietuds, els seus inte-ressos amb objectius de facilitar elements per l’apropament a les seves necessitats...
Evaluación del proyecto EPIKOUROS [Informe]
(1998-02) Cabrera, Flor; Campo Sorribas, Jaume del; Espín López, Julia Victoria; Marín Gracia, Ma. Ángeles, 1955-; Rodríguez Lajo, Mercedes; Sandín Esteban, Ma. Paz
El proyecto Epikouros del Ayuntamiento de Barcelona fue presentado y aprobado por el Fondo Social Europeo. Se ha realizado conjuntamente con las ciudades de Florencia y Estrasburgo. El objetivo principal del proyecto era facilitar la inserción sociolaboral de las personas inmigrantes, a partir de la articulación de todos los servicios ya existentes, añadiendo aquellos elementos que posibilitasen el seguimiento de las personas atendidas en estrecha colaboración con los agentes implicados en el mismo. El proyecto preveía atender a doscientas personas inmigrantes, cien de las cuales aproximadamente habían de entrar en alguno de los circuitos de inserción sociolaboral previstos. La evaluación que presentamos es una evaluación de resultados. Una evaluación que toma como punto de partida los objetivos que se pretendían alcanzar cuando se planteó el proyecto Epikouros
Grupo discusión alumnado
(2018-11) Cano-Hila, Ana Belén; Cortés, F.; Folgueiras Bertomeu, Pilar; Luna González, Esther; Massot Lafon, Ma. Inés (María Inés); Palou Julián, Berta; Sabariego Puig, Marta
Objetivo: Profundizar en los condicionantes de la participación, las motivaciones y las aportaciones y beneficios personales.

Examinar

Enviaments recents