El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Qualsevol incidència que trobeu si us plau contacteu amb dipositdigital@ub.edu.

 

Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/41361

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 15 de 15
  • logoOpenAccessTesi
    La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona (1959-1968)
    (Universitat de Barcelona, 2016-01-22) Samit Cid, Begonya; Duran, Teresa, 1949-; Sánchez, Lydia; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [cat] La Bauhaus (1919-1933) neix amb la idea d'integrar dos tipus d'ensenyament, l'acadèmic i el d'arts i oficis, i es crea a partir de la unificació de les escoles d'arts i oficis i de belles arts de Weimar. La Bauhaus ha deixat un llegat pedagògic i didàctic molt influent, com ha estat extensament documentat en altres escoles d'art i disseny europees i nord-americanes, com les d'Ulm, Basilea i el Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona [1959-1968] estudia aquesta influència a Barcelona a partir de la següent pregunta: com s'introdueixen les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona en el període 1959-1968? Per contestar la pregunta, dividirem la recerca en dos «nuclis». El primer «nucli» centra l'estudi en les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus durant el període de 1919 a 1933 a partir de l'anàlisi documental de plans d'estudis i esquemes. Ressaltem la influència de factors culturals, polítics i econòmics en els seus mètodes didàctics. Delimitarem les característiques singulars de la pedagogia i la pràctica didàctica de la Bauhaus a partir de l'estudi de la documentació i l'exemple didàctic de tres dels seus docents més importants: Itten (1888-1967), Moholy-Nagy (1895-1946) i Albers (1888-1976). El segon «nucli» estudia les escoles d'art i disseny de Barcelona durant el període 1959-1968, durant el qual es transforma el panorama formatiu de la ciutat i comença la professionalització del disseny. Estudiarem la introducció de la Bauhaus a Barcelona mitjançant dues vies d'estudi. Primer analitzarem la rellevància de la Bauhaus a l'esfera pública. Durem a terme una anàlisi d'articles de premsa dels dos mitjans de comunicació barcelonins de més influència: La Vanguardia i Destino, que ens permetrà conèixer i valorar la imatge de la Bauhaus. La segona via centrarà la recerca en les tres escoles d’art i disseny més importants de Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) i Eina (1967). L’anàlisi dels plans d’estudis i esquemes organitzatius, imatges de treballs d’estudiants, fulletons publicitaris, etc., ens permetrà aprofundir en els estudis artístics d’aquest moment. Dedicarem les conclusions a emparentar les propostes de les escoles barcelonines amb les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus.
  • logoOpenAccessTesi
    Participación en la formación a través de Internet. Una propuesta de Blended Learning Dialógico desde colectivos normalmente excluidos de la virtualidad
    (Universitat de Barcelona, 2013-11-12) López Calvo, Laura; Flecha, Ramón; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [spa] Las personas de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad deben enfrentarse y superar importantes barreras en la incorporación de las TIC en su vida cotidiana. Incluida su formación. Políticas europeas y actuaciones impulsadas tanto desde la academia como desde movimientos sociales han ido abriendo el camino para la generación de un e-learning más inclusivo. Ámbito en el que se sitúa esta tesis doctoral. La investigación realizada ha validado y ofrece un modelo dialógico de formación semipresencial potenciada por la tecnología para colectivos normalmente excluidos de la virtualidad. El modelo Blended Learning Dialógico, basado en las aportaciones del Aprendizaje Dialógico, amplía las posibilidades de participación de toda la comunidad educativa en todas las fases de la formación, incluida la selección y el desarrollo de las tecnologías utilizadas. Sus principales aportaciones son: o No establece ningún tipo de requisito previo para participar en la formación semipresencial potenciada por la tecnología. o Pasa del concepto de estudiante al de participante de la educación. Ampliando la posibilidad de participación de éstos a la toma de decisiones, a la evaluación y al propio proceso educativo. o Se desarrolla e implica a toda la comunidad entendiéndola no sólo como destino de la enseñanza, sino como fuente de los aprendizajes y de la inclusión. Esta tesis doctoral sigue la siguiente estructura: En un primer capítulo se define el objeto de estudio y se aportan datos estadísticos sobre los CNEV y su presencia dentro de la Educación de Personas Adultas. El segundo capítulo recoge el diseño metodológico así como la perspectiva metodológica seguida. El tercer y cuarto capítulo presentan el marco teórico para el estudio de la inclusión y participación dentro del e-learning en la Educación de Personas Adultas y recogen datos sobre la apertura del e-learning a otros colectivos no tradicionales. El capítulo quinto se centra en la validación y presentación del Modelo de BLD que incluye la voz de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad a lo largo de todo el proceso formativo. Incluyendo la toma de decisiones de la misma. Finalmente, en el capítulo dedicado a las conclusiones se corroboran la hipótesis principal y las subhipótesis planteadas.
  • logoOpenAccessTesi
    La música en els films: la subversió del llenguatge cinematogràfic en l'obra de Pere Portabella (1967-1976)
    (Universitat de Barcelona, 2015-07-10) Torelló Oliver, Josep; Duran, Jaume, 1970-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [cat] El llenguatge cinematogràfic és un llenguatge artístic i comunicatiu certament complex. El punt de partença del treball és que la presència de la música en els films defineix part dels mecanismes ontològics, narratius, expressius, dramatúrgics, psicològics o, fins i tot, històrics amb què el llenguatge cinematogràfic articula la seva diègesi. Es porta a terme una recerca entorn de l'estudi de la música present en el cinema, posant el focus en l'obra cinematogràfica que el director català Pere Portabella realitza en el període comprès entre 1967 i el 1976. Portabella, nascut a Figueres l'any 1927, desenvolupa la seva activitat com a realitzador cinematogràfic a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle XX. Des d'un punt de vista sincrònic, la episteme de la "imatge contemporània" conjuga, en el seu si, la dualitat del valor icònic i del valor sonor i musical. Així, tot i que aquest treball estudia la música en el cinema, i la relació estètica i formal de la imatge i la música en el conjunt de l'expressió cinematogràfica, aquest és, també, un treball sobre la "imatge", en el qual es prova d'explicar aquest fet: com la música és un element que pertany als mecanismes de la construcció de la imatge moderna i contemporània. Aixi, hem procurat entendre i justificar com la principal construcció icònica del segle XX -la imatge que neix amb el cinematògraf, la imatge que capta, finalment, el moviment del món- adquireix i assimila una dimensió sonora i musical en el seu flux, en el seu camp epistemològic. D'altra banda, des d'una perspectiva diacrònica, el llenguatge cinematogràfic ha evolucionat de manera constant durant el transcurs del segle XX i provem d'estudiar quin ha estat el paper de la música en aquesta evolució. L'anomenada Manera de Representació Primitiva (mrp), pròpia dels inicis del cinematògraf, es transforma en la Manera de Representació Institucional (mri), que s'expressa en el cinema considerat clàssic. A partir dels anys seixanta, quan amb l'eclosió a Europa dels Nous Cinemes la mri és posada en dubte, estudiem una nova concepció cinematogràfica anomenada "cinema de la modernitat" o Manera de Representació Moderna. És en aquest darrer període en què podem contextualitzar la proposta cinematogràfica de Pere Portabella en el període 1967-1976: en certa manera, Portabella inaugura la modernitat cinematogràfica a l'Estat Espanyol, subvertint amb el seu cinema els cànons del llenguatge de la mri. La nostra investigació procura atendre com Portabella articula aquesta subversió del llenguatge cinematogràfic a través de la música; és a dir, l'estudi des d'un punt de vista estètic, de com el cineasta situa la seva praxi artística als marges de la sintaxi imperant i quin és el valor que té, la presència de la música, en l'articulació d'aquesta proposta cinematogràfica moderna. L'anàlisi del cinema del director català en la seva etapa 1967-1976, ens permet estudiar aquesta "imatge" en l'articulació moderna del cinema i atendre la seva relació amb la música en aquesta epistem que, en el transcurs del treball, anomenem "imatge musicada". Proposem aquest terme -"imatge musicada", entesa com a aquella expressió, aquell flux de vibracions i d'ones, de sons i de llum, que aglutina en el seu si la dimensió icònica pròpia de la (re)presentació visual i la dimensió sonora pròpia del llenguatge musical de la "imatge"-, per enfocar, d'una manera original i interdisciplinària, l'estudi de la "imatge" i la música en la construcció del llenguatge cinematogràfic modern a través de l'anàlisi dels films del director català. Les característiques estètiques i l'evolució d'aquesta formulació epistemològica és el que aquest treball ha estudiat, investigació que s'ha concretat en l'anàlisi de l'obra cinematogràfica de Pere Portabella.
  • logoOpenAccessTesi
    Estudio del álbum sin palabras
    (Universitat de Barcelona, 2015-05-27) Bosch, Emma; Duran, Teresa, 1949-; Sánchez, Lydia; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [spa] Estudio del Álbum Sin Palabras tiene como objetivo principal definir, analizar y categorizar los álbumes sin palabras destinados principalmente al público infantil y juvenil dando a conocer sus características, peculiariades y diversidad tipológica, para facilitar las tareas de análisis y de mediación de investigadores, educadores, bibliotecarios y cualquier persona interesada en los libros con imágenes. En el capítulo titulado «Un nuevo mapa para los Libros Sin Palabras» situamos el Álbum Sin Palabras en el panorama editorial integrándolo en una clasificación que se basa en distinguir entre libros no narrativos (Imagiarios y los Libros-juego) y libros narrativos (Flipbooks, Cómics y Álbumes). En el capítulo titulado «Guía de viaje para explorar el País del Álbum Sin Palabras» describimos los ítems que conforman el instrumento de análisis diseñado y que hemos dividido en cinco apartados: peritextos, aspectos narrativos (historia y discurso), aspectos formales (libro e imagen), vías comunicativas y fórmula descriptivo-narrativa. Además de definir y contextualizar los diferentes conceptos, creamos tipologías y ejemplificamos las categorías con obras representativas. El estudio se completa con un listado bibliográfico de Álbumes y otros Libros Sin Palabras, Casi-sin-palabras, Con secuencias-sin-palabras y Falsos-sin-palabras.
  • logoOpenAccessTesi
    Classificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formats
    (Universitat de Barcelona, 2012-10-29) Frigola i Reig, Joan; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Crescenzi Lanna, Lucrezia; Universitat de Barcelona. Departament d'Àlgebra i Geometria
    [cat] Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi els gèneres audiovisuals que es troben a la xarxa. A partir de l’anàlisi de les produccions de clips de vídeo originals que s’exhibeixen i distribueixen per Internet, és a dir, els continguts audiovisuals creats pels usuaris (UGC), es pretén arribar a una primera proposta de classificació per gèneres i/o formats. Els canvis tecnològics i socials han propiciat que les eines per a la producció audiovisual no estiguin només a l’abast dels professionals del sector, sinó que aquestes arribin a un gran nombre de persones. Aquest canvi ha significat una revolució en la producció cultural que ha fet aparèixer noves formes de llenguatge, noves narratives i nous formats audiovisuals. que han trencat amb el paradigma que estava establert. La rellevància dels nous audiovisuals com a objecte d’estudi es centra en tres aspectes. En primer lloc, pel canvi que ha representat per als usuaris, que han passat de consumidors a productors de continguts (Prosumers). En segon lloc, per la gran incidència de la xarxa com a canal de distribució de material audiovisual. I en tercer lloc, pel canvi que ha suposat en el llenguatge, la narrativa i els gèneres clàssics d’herència cinematogràfica. Així doncs, sota l’aparença de simples clips de vídeo s’articula tota una revolució cultural, econòmica i social. L’objectiu principal de la present recerca és descriure i analitzar els clips de vídeo originals que es troben a la xarxa de manera exhaustiva i presentar-ne una proposta de classificació per gèneres. Per fer-ho, s’analitza una mostra aleatòria de clips de vídeo a partir de 30 variables sobre elements del llenguatge i la narrativa audiovisual. Es proposa una aproximació a un nou model de classificació de vídeos a la xarxa centrat en l’anàlisi estadística descriptiva i inferencial basada en l’exhaustivitat, la validesa i la reproductibilitat inherent als estudis científics.
  • logoOpenAccessTesi
    Aprenentatge a l’edat adulta: identitats i comunicació, competències i entorn social
    (Universitat de Barcelona, 2012-10-26) Marzo Guarinos, Ángel; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [cat]Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia.
  • logoOpenAccessTesi
    Captación de la imagen cinematográfica: soportes fotoquímico y digital
    (Universitat de Barcelona, 2012-01-19) Suárez Gómez, Rafael; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Crescenzi Lanna, Lucrezia; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [spa] El objetivo general de la investigación es realizar una descripción y un análisis de las características técnicas y estéticas de los soportes de captación fotoquímico y digital. El proceso de categorización responde a la necesidad de crear una taxonomía exhaustiva y rigurosa de los aspectos fundamentales para captar imágenes con calidad cinematográfica. Con las cámaras de cinematografía digital, la imagen cinematográfica se divide en imagen fílmica e imagen digital en función del soporte de captación. Por esta razón el estudio se centra en la tecnogénesis de la imagen cinematográfica. Al hacer referencia a la tecnogénesis se ponen de relieve los medios y técnicas de producción con los que se llevan a cabo la filmación o grabación de una película y sus consecuencias plásticas. La técnica empleada para realizar la primera versión de la taxonomía es el análisis bibliográfico. A la bibliografía académica se suman los contenidos a los que se refiere la investigación prestando especial atención a la bibliografía técnica existente. La validación de esta primera versión se realiza a partir del análisis de contenido aplicado a diez entrevistas semi-dirigidas con directores de fotografía, cuya labor profesional es especialmente relevante en el ámbito de la ficción cinematográfica del ámbito español. La elección de realizar las entrevistas a directores de fotografía se debe a que la especialidad en la que desarrollan su actividad implica la utilización tanto de sistemas digitales como fotoquímicos para llevar a cabo las obras fílmicas en las que participan. La validación de la taxonomía mediante la entrevista semi-dirigida permite exponer su versión final y una definición original de cada término empleado. Esta versión se emplea en una experimentación, a partir de la observación estructurada de material audiovisual por parte de 6 observadores expertos. Para realizar esta observación se ha construido una plantilla de observación a medida que permita observar las características técnicas y estéticas presentes en una imagen así como ofrecer una caracterización de los diferentes tipos de imagen en función del soporte de captación utilizado. El análisis de contenido es la metodología utilizada para llevar a cabo el análisis de los datos recogidos en la entrevista y la observación estructurada. Sin embargo, la utilización de diferentes herramientas (análisis bibliográfico, entrevista, observación estructurada) se incluye en una triangulación metodológica que permite obtener resultados desde diferentes ámbitos. Las herramientas de la entrevista y la observación estructurada han contado con la aplicación de pruebas piloto. Los datos de la entrevista han sido analizados mediante los “software” de análisis cualitativo ATLAS.ti y NVivo. SPSS ha sido el software de análisis empleado para elaborar los datos recogidos mediante la observación estructurada. Esta investigación ha permitido elaborar una taxonomía de los aspectos fundamentales para captar una imagen con calidad cinematográfica, así como señalar las diferencias entre los dos soportes analizados. En último lugar, la propuesta de definiciones originales de los conceptos de “look” y “look híbrido” suponen una aportación para el campo académico y profesional.
  • logoOpenAccessTesi
    Orient – Occident: Mirades Creuades. El cinema com a eina per al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món i potenciador de la competència personal i interpersonal per establir un diàleg intercultural
    (Universitat de Barcelona, 2011-06-10) Carles Herrero, Inés; Cobo Gómez, J. V.; Mercader, Antoni; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    Plantegem una recerca d’Educació en Comunicació Audiovisual i més en concret en el camp del cinema. Tenint en compte la meva formació –Mestra i Llicenciada en Comunicació Audiovisual- ; amb aquest projecte formulo com a objectiu bàsic potenciar la competència comunicativa audiovisual de l’alumnat –mitjançant el cinema en el nostre cas-, per tal que sigui capaç de comprendre i analitzar críticament els missatges audiovisuals entesos com a portadors de valors, actituds i d’identificació cultural; i en conseqüència vertebrador del diàleg intercultural. Els nostres joves han de conèixer i reconèixer les diferents identitats que conformen els nostres actuals entorns, per poder configurar una identitat pròpia que avui dia no només es formarà a partir d’un únic model de pertinença. En conseqüència és molt important conèixer altres identitats i altres cultures per primer poder entendre i després saber respectar i conviure. Només així podrem iniciar un diàleg intercultural capaç de millorar la nostra cohesió social.
  • logoOpenAccessTesi
    Vídeo digital y alfabetización audiovisual en la formación universitaria
    (Universitat de Barcelona, 2010-11-23) Méndez Casanova, Elba María; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [spa] Imagen, sonido, movimiento, juego, trabajo en equipo son herramientas primordiales dentro de la educación, al ser elementos que proporcionan apoyo al desarrollo cognitivo. Los sistemas audiovisuales como el vídeo digital han permitido que el alumno deje de ser un agente receptor pasivo y pase a ser un actor dentro del proceso de aprendizaje cuestionando de esta forma la información que recibe en la escuela.Según Antonio Bartolomé (1999) el vídeo era considerado más un pasatiempo que una herramienta didáctica. Sin embargo se ha demostrado que su utilización en el campo educativo logra cumplir los fines y objetivos propuestos. Este potencial de expresión y comunicación hace que los usuarios --y principalmente los jóvenes-- se sientan muy confortados con éste medio, gracias al desarrollo de las tecnologías que han facilitado el uso y la difusión de materiales a través de Internet.Cabe destacar que esas nuevas formas de comunicación a través de los audiovisuales en el campo educativo sientan sus bases teóricas en el constructivismo, por tanto es elemental no perder de vista su forma de aplicación pedagógica. Estos modos de comunicación y estilos de aprendizaje requieren de una alfabetización audiovisual es decir el proceso de lectura de imágenes, gráficas, audiovisuales, implicando el aprendizaje de los elementos que los conforman y dando posibilidad de que el receptor se convierta en emisor. El hecho de que los estudiantes universitarios pasen el mayor número de sus horas de escuela frente al ordenador, no significa ni garantiza que estén aprovechando al máximo esta herramienta didáctica. El alumno, al estar frente al ordenador en sus ratos de ocio, disfruta viendo películas que puede bajar de Internet, así como de los vídeos de música, documentales y otros o de una conversación por el Messenger, Facebook sin embargo, deja de lado todo un potencial didáctico que podría emplear en el campo educativo, no sólo para su aprendizaje, sino también como medio para poder expresar sus ideas y emociones. Podría decirse que no se apropia de esa experiencia, ni se ha descubierto como creador y diseñador de su propio entorno de aprendizajes. De acuerdo a Moreira, A. (2002) actualmente se demanda a un sujeto alfabetizado audiovisualmente, toda vez que una persona analfabeta tecnológicamente queda al margen de la red comunicativa que ofertan los audiovisuales.FINES Y OBJETIVOSComo sabemos, el uso de la tecnología distingue a nuestros actuales vínculos sociales tales como la asistencia a las escuelas. Sin embargo, la utilización que se le da no siempre es la adecuada, de aquí se deriva la urgente necesidad de planificar y poner en práctica programas y acciones formativas destinadas a facilitar el acceso a las tecnologías digitales, para contribuir a formar una población alfabetizada en el uso de estas herramientas, que pueda producir y consumir bienes digitales. Para ello, se trabajaron los siguientes objetivos:• Validación de un modelo formativo de alfabetización audiovisual con apoyo del vídeo digital. • Extraer patrones de empleo del video digital de los estudiantes de nivel superior en relación al aprendizaje.METODOLOGÍA:La investigación se llevó a cabo empleando el diseño pre-experimental: pretest-tratamiento-postest con grupo único. Se opta por esta vía metodológica, porque analiza relaciones de causalidad partiendo de grupos ya conformados de manera natural. Este diseño se aplicó para comprobar si las dimensiones fundamentales de la comunicación audiovisual se manifiestan en los estudiantes matriculados en la asignatura de Nuevas Tecnologías y a su vez indagar hasta qué punto el vídeo digital puede favorecer la alfabetización audiovisual en los estudiantes. En cuanto a la muestra, por conveniencia, se ha empleado el Muestreo Accidental o Causal o por Accesibilidad, ya que el plan de estudios (MEIF) de la Licenciatura en Pedagogía permite trabajar con alumnos de los diversos semestres y áreas terminales.
  • logoOpenAccessTesi
    La creación artística en la educación de las personas con discapacidad intelectual. La autodeterminación
    (Universitat de Barcelona, 2011-05-06) Morón Velasco, Mar; Gómez Alemany, Isabel; Cao, Marián, 1964-; Sánchez, Lydia; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    Este trabajo de investigación es un estudio sobre la autodeterminación en alumnos con discapacidad intelectual en un contexto de creación artística (visual y plástica) en una escuela de educación especial. Describe como estas personas son capaces de mejorar sus habilidades de autorregulación, de autoconocimiento, de percepción de control y eficacia, de establecer y conseguir objetivos, de resolución de problemas, etc. a partir de un proyecto de intervención educativa (con unos características concretas) basado en la creación artística.
  • logoOpenAccessTesi
    "Roots and Routes". Young people from diverse ethno-cultural backgrounds constructing their identities using digital media
    (Universitat de Barcelona, 2010-06-16) Willem, Cilia; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [eng] This thesis seeks to investigate young immigrants and ethnic minorities' (IEM) perceptions of media portrayals of their cultural groups, with a focus on IEM's understandings regarding the construction of cultural identity in their context in Barcelona. Further, it intends to examine the ways in which young IEM, both as consumers and as producers of media texts, use digital media and media literacy to contest stereotyped portrayals of cultural groups and to construct cultural identities in their own terms. The relationship between media, representation and identity is explored through an examination of the theoretical body of work on identity politics, and of previous empirical studies focusing specifically on the portrayal of IEM in the media, at both the transnational and Spanish levels. Additionally, special attention is given to media discourses regarding multiculturalism and the multicultural society, with the aim of examining participants' positions towards cultural and identity politics. Approaches to audience studies, in terms of to what audiences do with media rather than what media do to audiences, are examined and evaluated with regards to their relevance to this study. A discussion of critical methodologies involving ethnographic and visual methods within social research, introduces the research activities carried out as part of this study. A paradigm based on the assumption of a universal capacity for language and communication informs this study's methodological choices and eliminates the hierarchy between 'researcher' and 'researched', as both are seen as participants in a mutual learning process. A total of sixteen young people (18-33 years old) from diverse ethnic and cultural backgrounds, living in Barcelona between 2006 and 2008, participated in this study. They were part of a natural group of media-makers in an ongoing artistic and intercultural project called 'Roots and Routes', which was the inspiration for this thesis title. Seven audio-visual texts produced by the participants were analysed, together with accompanying reflective commentaries, interviews and life narratives. The analysis reveals that young IEM are fully aware of the negative portrayals in the media of cultural groups, and articulately identify consequences for their daily lives. The study highlights the double hazard for IEM of mainstream media constructions of cultural identity, as participants cannot escape the identities imposed on them, and at the same time they are forced to constantly prove themselves to the locals. However, deeper analysis shows how IEM construct their own cultural and gendered identities in coming to terms with their 'routes' in an urban and intercultural context, rather than falling back on their 'roots', despite attempts by media discourses to focus attention on cultural differences in terms of origin, ethnicity, nationality or religion. Additionally, the study illustrates how IEM are able to break the 'circle of representation' by creating alternative imagery and distributing it by means of online social networks, the pitfalls of the so-called 'social web' notwithstanding.
  • logoOpenAccessTesi
    Prevención de abusos sexuales a menores en Internet: Acciones preventivas online (en España).
    (Universitat de Barcelona, 2010-05-03) Pulido Rodríguez, Cristina; Puigvert, Lídia; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    El estudio científico de la prevención online de abusos sexuales a menores es reciente. En el caso de nuestro país, es prácticamente inexistente, por ello se ha realizado esta tesis doctoral. La contribución principal de la tesis es la identificación de las recomendaciones científicas y sociales necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país. La estructura de la tesis doctoral es la siguiente: Describe en un primer apartado el estado de la cuestión que incluye la descripción de la tipología de abusos sexuales online que suceden hoy en día, y las recomendaciones internacionales tanto científicas como de organizaciones sociales respecto a su prevención. El segundo apartado analiza las acciones preventivas online disponibles a través de la selección de una muestra de 14 acciones, extraídas de la literatura científica revisada y de las organizaciones sociales con más trayectoria en esta materia. Para ello se ha realizado un análisis de contenido de dichas acciones a través del contraste de su contenido y las recomendaciones extraídas en el estado de la cuestión. El objetivo final de este apartado es la presentación de la clasificación de las acciones preventivas online seleccionadas, visibilizando sus logros y los retos. El tercer apartado consiste en el análisis con una mayor profundidad de tres de las acciones seleccionadas, para extraer de las buenas prácticas aquellos elementos a tener en cuenta en la prevención de los abusos sexuales a menores y cuáles son las recomendaciones también a incorporar. El cuarto apartado consiste en comparar la situación preventiva online de nuestro país con las líneas extraídas anteriormente y sacar las respectivas conclusiones aplicables en nuestro contexto, a través del análisis de contenido de 8 acciones preventivas online seleccionadas con los mismos criterios establecidos para las anteriores. El apartado final de conclusiones recoge, los retos actuales de la prevención online, las recomendaciones necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país y los apuntes de posibles líneas futuras de investigación dentro de este ámbito.
  • logoOpenAccessTesi
    Competencias cognitivas y televisión infantil. Una propuesta de análisis y clasificación de series por edades
    (Universitat de Barcelona, 2010-09-06) Crescenzi Lanna, Lucrezia; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [spa] Los niños son un público televisivo aficionado pero sistemáticamente ignorado por los controles de audiencia y a menudo por los estudios de comunicación. Los educadores, conscientes del gran uso que hacen los niños de este medio coinciden en exigir una programación televisiva infantil de calidad. Pero ¿cuáles son las características de un programa de calidad para niños? La hipótesis de esta investigación es que un programa de calidad, en primer lugar, debe ser accesible al público al que está dirigido; su motivación nace al constatar la ausencia de un sistema de clasificación de los programas infantiles que se fundamente en principios psicopedagógicos y que reconozca y respecte la distancia cognitiva y experencial entre un telespectador de 2, 6 y 9 años. Actualmente todos ellos están incluidos en el target infantil. Diferentes momentos de desarrollo implican diferentes competencias y límites además de un pensamiento más o menos estructurado. Es necesario tener en cuenta la especificidad de cada edad al producir un contenido audiovisual dirigido al público preescolar. Con esta investigación queremos presentar un modelo de clasificación de las series preescolares identificando 4 targets definidos por un especifico nivel de desarrollo cognitivo y emocional: los niños de 2, de 3, de 4 y de 5 años. Siguiendo la hipótesis de un recorrido unidireccional del crecimiento consideramos cada edad el momento a partir del cual es posible acceder al contenido de la serie. Este nivel de especificidad es un elemento innovador en relación con las anteriores clasificaciones, de forma similar al marco teórico, fundamentado en la teoría ecológica del desarrollo humano, propuesta conjuntamente con una aproximación organicista. Se especificaron las competencias fisiológicas, cognitivas y emocionales del niño preescolar, con la finalidad de establecer los momentos mas significativos del desarrollo de este grupo de edad. Se consideró un amplio conjunto de artículos y material científico cuyos resultados, estructurados en un esquema psicoevolutivo original, aclaran cuáles son las competencias y los límites del niño, en su papel de telespectador potencial, desde el nacimiento hasta los seis años. Pensamos que indudablemente el desarrollo del individuo sea contextualizado, sin embargo metodológicamente se fuerza una descripción del desarrollo altamente diferenciada, nomotética y descontextualizada. Esta descripción no niega que más allá de una perspectiva de investigación el individuo sea social y finalmente, único. Al término de esta primera parte de la investigación logramos un primer objetivo del estudio, al poder establecer a qué edad el niño puede puede acceder al uso del medio televisión e interpretar correctamente el contenido de sus mensajes. Se fijó esta edad en los 24 meses.El constructo (variable subyacente) investigado en la segunda parte de la investigación es la "comprensibilidad de los contenidos para preescolares" y concierne a la complejidad de las características del mensaje y a su formato. Sobre la base del esquema evolutivo realizado, construimos los 31 indicadores multidimensionales que utilizamos para el análisis del contenido de 16 series televisivas dirigidas a un público preescolar.El nuevo modelo de análisis del contenido diseñado se fundamenta entonces en una sucesión de adquisiciones que están determinadas principalmente por la maturación biológica del sistema cognitivo y por esto universalmente válidas. Poder aplicar ese mismo modelo de análisis en diferentes contextos, independientemente de la influencia cultural representaría la mayor ventaja de nuestra propuesta.La extención del corpus analizado (192 episodios), en relación con la unidad de análisis elegida (intervalos de 30 segundos de duración) consintió describir de forma minuciosa los episodios (a través de más de 60.000 observaciones), que a su vez permitieron generar un preciso perfil de cada serie.El estudio asume un carácter marcadamente cuantitativo (aplicamos instrumentos de estadística descriptiva e inferencial, como la prueba de correlación o el análisis factorial) y sin embargo se evidencia la complementariedad del análisis de contenido con la dimensión cualitativa del texto, analizado a través de variables dicotómicas y con una finalidad descriptiva.Se llegó a establecer una correspondencia entre las características de las series componentes de la muestra y la edad de su target potencial, empleando las limitaciones y los avances del desarrollo del telespectador como base de tal clasificación. Esta forma de proceder representa una contribución a una nueva posible aplicación de la psicología del desarrollo en el campo de la comunicación y un intento de reconocer al niño telespectador su papel de público específico, activo y con derecho al uso y disfrute tanto de este como de los demás medios de comunicación.
  • logoOpenAccessTesi
    Narrativa audiovisual i cinema d'animació per ordinador
    (Universitat de Barcelona, 2009-09-30) Duran, Jaume, 1970-; Duran, Teresa, 1949-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [cat] Aquesta tesi doctoral estudia les relacions entre la narrativa audiovisual i el cinema d'animació per ordinador i fa una anàlisi al respecte dels llargmetratges de Pixar Animation Studios compresos entre 1995 i 2006.
  • logoOpenAccessTesi
    El Disseny d'entorns web d'ús educatiu. De les propostes expertes a les percepcions del professorat
    (Universitat de Barcelona, 2009-06-16) Grané, Mariona; Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
    [cat] La recerca, "El disseny d'entorns web d'ús educatiu. De les propostes expertes a les percepcions del professorat", planteja la hipòtesi del desconeixement del mitjà web interactiu i del llenguatge multimèdia que té el professorat escolar al nostre país. I posa de manifest una necessitat formativa atenent a les característiques de la societat d'inicis del segle XXI.Per tal de treballar en aquest sentit, la investigació es centra en l'estudi del disseny interactiu d'entorns webs, i analitza, per una banda les idees dels experts en disseny web i usabilitat, i per altre banda les percepcions reals del professorat d'escola "expert" usuari TIC. Buscant evidenciar com el professorat percep els recursos informatius i educatius online, separant el contingut del disseny o descobrint-ho com un tot global i interrelacionat.Per aquesta raó, aquesta tesi inclou dues recerques.En primer lloc hi ha un estudi de tots els principis de disseny (gràfic i de la informació) que es poden aplicar al disseny interactiu web. Analitzant un per un des de la perspectiva dels experts. Aquest és una forma innovadora d'apropar-se a les questions lligades al disseny web, que fins al moment es treballaven sota criteris més amples (com la usabilitat i la simplicitat).Amb aquest primer estudi es creen unes categories concretes aplicades al disseny interactiu, a partir del treball sobre cada principi.Distribució visualAtenció visualSenzillesa visualModels i referentsLlegibilitatEstèticaOrganització de contingutsUsabilitat en la interaccióSimplicitat en la interaccióEstructura i convencions en navegacióI és a partir d'aquestes categories i informacions que es realitza la recerca empírica. La recerca s'emmarca en un paradigma interpretatiu-qualitatiu amb un treball al voltant dels conceptes de comprensió enfront de plantejaments lligats a explicació, predicció i control. Es centra en les idees clau de la perspectiva constructivista percebent la recerca a realitzar sota els punts de vista dels subjectes implicats i amb la finalitat de desenvolupar construccions compartides de la realitat que aportin llum a aquest context particular i proporcionin hipòtesis de treball per a posteriors recerques.Malgrat la perspectiva interpretativa, l'instrument principal per a la recollida de dades ha estat molt directe qüestionant a un grup nombrós de professors/es d'arreu de l'estat, usuaris experts de TIC a l'aula, sobre la seva percepció de disseny dels diferents aspectes categoritzats en entorns webs que poden ser utilitzats a l'escola i que s'han seleccionat específicament.Els resultats quantitativament mesurables ens aporten dades orientadores sobre la visió del professorat i la seva relació amb el disseny i els continguts interactius. Però les respostes obertes del professorat amb les seves percepcions són especialment una informació rellevant per entendre el punt de vista del professorat com a usuari d'entorns webs i també com a seleccionador i preceptor de materials interactius. Aquestes idees són font per a la presa de decissions en el camp de la formació permanent i continuada del professorat en relació a les TIC i a l'educació visual i audiovisual