Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/47246
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 630
ArticleLa inspiració deixa empremta al cervell(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-11-08) Bueno i Torrens, David, 1965-Deia Pablo Picasso que “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Quan tenim un moment d’inspiració, notem un impuls creatiu que creix dins nostre. Ens permet imaginar les coses més espectaculars i, sovint, ens fa sentir plaer. Però, què és exactament la inspiració en termes neurobiològics? Per què de vegades una idea ens arriba de sobte, com una guspira, i altres vegades sembla impossible fer-la aparèixer?. Un equip internacional d’investigadors de les universitats de Califòrnia i Indiana, encapçalat per la neurocientífica Shadab Tabatabaeian i l’especialista en cognició humana Tyler Marghetis, acaba de publicar a la revista PNAS un estudi que identifica, per primer cop, patrons cerebrals i genètics associats amb la creativitat i la inspiració. Els resultats revelen que el cervell creatiu té signatures pròpies, unes empremtes que es detecten tant quan pensem activament en alguna cosa o intentem resoldre un repte de manera imaginativa, com també quan deixem vagar la ment i, de sobte, ens arriba la inspiració.- ArticleEmancipar des de dins(Hermes Comunicacions, 2025-10-24) Bueno i Torrens, David, 1965-Els elements naturals, com l’aire, l’aigua, la terra i els éssers vius, i tots els processos ecològics que garanteixen l’equilibri i la continuïtat dinàmica de les espècies. Malgrat determinats grupuscles reaccionaris s’entestin a negar-ho, és ben sabut a través de nombroses recerques científiques que aquest equilibri es veu greument amenaçat per l’activitat humana, per un model econòmic basat en el creixement il·limitat, el consum desmesurat i l’explotació intensiva dels recursos. Sovint, però, oblidem que nosaltres, les persones, també formem part d’aquesta natura. Aquests desequilibris penetren dins nostre, com a part de la natura integrant que som, i ens afecten. “El món no resta fora, penetra [...] en mi”, ens diu David Jou. I, si “viure és com florir”, potser deixarem de fer-ho i ens marcirem. Aquest mes us presento dos llibres que aborden aquesta qüestió des de les seves arrels: la necessitat d’una transició ecològica i la importància de l’aigua com a recurs vital compartit per tota la natura.
- ArticleEls missatges d'odi a les xarxes s'assemblen a alteracions de la personalitat(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-10-18) Bueno i Torrens, David, 1965-Entrar en segons quins fòrums d’internet o en xarxes socials com X pot ser, en moltes ocasions, com caminar per un terreny minat. Un comentari desafortunat o simplement que no agradi a algun dels participants i pot esclatar una tempesta d’insults i amenaces. L’odi digital és tan habitual que sovint el considerem part inevitable de les xarxes socials, i tendim a associar-lo a la mala educació d’alguns internautes. Però, què passaria si el llenguatge de l’odi a internet no fos només un reflex de mala educació? Què passaria si amagués patrons que recorden a altres formes de comunicació humanes relacionades a determinades alteracions de la personalitat? Un treball publicat recentment per dos investigadors de la Universitat de Texas, Andrew William Alexander i Hongbin Wang a Plos Digital Health, mostra que els discursos d’odi que es troben a les xarxes socials comparteixen trets lingüístics característics amb els textos que fan persones amb trastorns de personalitat. Han cartografiat aquest fenomen amb tècniques matemàtiques i, quan l’han situat en un mapa conceptual del llenguatge, han vist que es troben molt a prop dels discursos típics vinculats a trastorns com el narcisisme, el límit de personalitat i l’antisocial.
- ArticleLa veritat del tot(Hermes Comunicacions, 2025-09-12) Bueno i Torrens, David, 1965-Des la Grècia clàssica, molts filòsofs s’han interessat pel tema de la “veritat”. Què és real? O què podem dir sobre la realitat que ens envolta? En ciència, distingir entre realitat i opinió és fonamental, com ja va discutir Parmènides a cavall entre els segles VI i V abans de la nostra era. On comença la via de la veritat (aletheia), entesa com a realitat, i on la via de l’opinió (doxa)? En un món on la globalització de les informacions i les opinions tendeix a desdibuixar cada cop més aquests límits, de manera que sovint les opinions es venen com a realitats i es fan passar la realitats com si fossin opinions, cal recuperar una actitud crítica i reflexiva que ens permeti distingir-les amb rigor, tot assumint la responsabilitat col·lectiva de sostenir una noció de veritat que sigui alhora exigent, oberta al diàleg i capaç de resistir la confusió informativa.
- ArticlePer què tenim por?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-09-28) Bueno i Torrens, David, 1965-La por és una emoció universal, profunda i essencial, que està directament vinculada a la supervivència. Tots en algun moment hem sentit una pressió al pit, una tensió sobtada als músculs, un calfred a la pell o un batec accelerat del cor que anticipen un perill imminent. Però què és exactament la por? Per què ens és tan necessària i com la podem gestionar? I què revela sobre nosaltres, com a espècie i com a individus?
- ArticleÉs sostenible ser sostenibles?(Hermes Comunicacions, 2025-08-01) Bueno i Torrens, David, 1965-Fa uns dies, buscant informació sobre l’ecoansietat, em vaig trobar una frase que deia: “No som el que fem ni el que pensem, tan sols som la petjada que deixem.” L’ecoansietat és una forma de malestar emocional relacionada amb la crisi climàtica i ambiental. Es manifesta en sentiments de por, impotència, tristesa, ràbia o culpa davant la destrucció del medi ambient i la percepció que no s’està fent prou per evitar-lo. Malgrat que no és (encara) un trastorn clínic reconegut, l’Unicef i l’OMS la reconeixen com un risc creixent per a la salut mental infantil i juvenil.
- ArticleIguanes des del cel: voluntaris per conservar les Galápagos(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-08-16) Bueno i Torrens, David, 1965-Imagineu un ordinador, una connexió a internet i el desig de contribuir a la ciència. Ara visualitzeu tot això transformant-se en dades valuosíssimes que serveixen per protegir una espècie animal única que es troba a la llista d’espècies vulnerables, les iguanes marines de les illes Galápagos. Aquest escenari és possible gràcies a la ciència ciutadana. Es tracta d'una metodologia participativa que aprofita la col·laboració d’un públic no expert per recollir, analitzar o interpretar dades científiques. A través de plataformes en línia, milers de voluntaris que no necessiten tenir cap formació prèvia específica; únicament amb la voluntat honesta de contribuir a la ciència poden participar en tasques tan diverses com identificar galàxies, monitorar abelles o, en aquest cas concret, comptar iguanes marines. La imatge és poderosa: científics i ciutadans treballant junts en temps real, impulsats per la passió compartida pel coneixement i la protecció de la biodiversitat.
- ArticlePer què els adolescents imiten els seus amics?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-07-19) Bueno i Torrens, David, 1965-L’adolescència és una etapa vital inevitable i imprescindible. És una època de transició en què es produeixen canvis molt profunds, tant a escala morfològica com de comportament. Des d’una perspectiva evolutiva serveix perquè les persones deixem enrere la infantesa, inclosa la dependència dels nostres progenitors, i anem adquirint progressivament les característiques físiques i mentals pròpies de la joventut i l’adultesa. Això inclou la capacitat d’establir els vincles socials i emocionals propis de l’adultesa, un procés que sovint fan per assaig i error i qüestionant, i de vegades també traspassant, els límits establerts. Des d’un enfocament sociobiològic, un dels trets més destacats d’aquest període és que s’allunyen emocionalment de les relacions d’infantesa per enfortir les que fan amb els seus iguals, que adquireixen una importància cabdal. Una de les maneres més eficients de fer-ho és a través de la imitació. És una eina natural i necessària dins del procés de construcció de la identitat personal. Amb la imitació, els adolescents contraposen la seva manera de pensar i d’actuar amb la dels seus companys i companyes, i això els permet explorar qui són, qui i què volen ser, i com encaixen i què han de fer per encaixar dins del seu grup d’iguals. Per això a l’adolescència el sentiment de pertinença i la necessitat de ser acceptats els impulsen a fer el que fan els altres adolescents, o allò que creuen que les persones del seu grup d’iguals volen que facin. Ara bé, ¿com pot influir aquest comportament en la seva identitat, autoestima i salut mental? Diversos treballs publicats recentment, entre els quals destaca el realitzat pel psicòleg sud-africà Lawrence E. Ugwu i els seus col·laboradors a Scientific Reports, posen l’èmfasi en les conseqüències negatives que pot tenir aquest procés si no va acompanyat d’un suport emocional per part dels adults del seu entorn i sense un treball de reflexió adequat.
- ArticleEls elefants planegen amb cura els seus viatges(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-06-21) Bueno i Torrens, David, 1965-Quan fem un viatge, normalment planegem amb cura els desplaçaments i triem la ruta que seguirem per trobar la més ràpida, còmoda, econòmica o paisatgísticament atractiva, segons les prioritats que tinguem. No som l’única espècie que fa desplaçaments periòdics. Molts altres animals, com per exemple els herbívors que viuen en grups socials, també ho fan a la cerca de les millors pastures i de fonts d’aigua segons l’època de l’any. És el cas de les zebres, els nyus o les gaseles, entre molts altres. Pot semblar que es mouen guiats simplement pel seu instint de supervivència, sense pensar-s'ho gaire, però com acaben de demostrar Emilio Berti i els seus col·laboradors del Centre Alemany per a la Recerca Integrativa de la Biodiversitat, la Universitat Friedrich-Schiller de Jena, la Universitat Oxford i l’organització Save the Elephants de Kenya, n’hi ha que també planifiquen amb cura els seus desplaçaments. Segons han publicat al Journal of Animal Ecology, els elefants africans no es desplacen a l’atzar buscant aigua i aliment, sinó que seleccionen les rutes que segueixen fent servir un criteri propi: estalviar energia.
- ArticleA contracorrent(Hermes Comunicacions, 2025-06-20) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha peixos que, com a part natural del seu cicle biològic, en alguns moments neden contracorrent. A Catalunya en són exemples els barbs i les truites, que ho fan durant l’època de reproducció i de fressa. També les anguiles, que viuen en aigua dolça però es reprodueixen al mar dels Sargassos. En sentit literal, anar a contracorrent vol dir moure’s en direcció oposada al flux natural d’un corrent d’aigua, la qual cosa implica esforç i resistència. En sentit figurat fa referència a algú que manté una posició independent, crítica o fins i tot rebel respecte al pensament dominant. Aquest mes us vull proposar dos llibres que, en certa manera, van a contracorrent.
- ArticleLa cultura com a necessitat cerebral(Hermes Comunicacions, 2025-06-26) Bueno i Torrens, David, 1965-Fa temps que se sap que la cultura té un paper fonamental en la formació del cervell i la ment humans. L’entorn cultural modela l’activitat cerebral des de la primera infantesa i influencia les xarxes neuronals que sustenten la percepció, la memòria, el raonament i l’emoció, proporcionant-nos els marcs simbòlics i interpretatius necessaris per donar sentit a l’experiència. La cultura no és només el reflex d’un passat nostàlgic que articula una visió coherent del present, sinó també un teixit viu que ens orienta cap al futur.
- ArticleUna finestra a l'origen del llenguatge humà(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-06-07) Bueno i Torrens, David, 1965-Durant dècades, la capacitat de combinar paraules per crear significats nous, una característica pròpia del llenguatge humà que en lingüística s’anomena composicionalitat, s'ha considerat exclusiva de les persones. Per exemple, la paraula biologia és formada pels morfemes bio-, que significa vida, i -logia, que vol dir estudi o ciència. La biologia és, per tant, l’estudi o la ciència de la vida. En aquest context, la composicionalitat actua de forma trivial com la suma en matemàtiques: el significat d’una expressió complexa és la suma dels significats individuals. Tanmateix, en el llenguatge humà també hi ha composicions no trivials de paraules, en què els significats no se sumen literalment, sinó que una paraula modifica o completa l’altra, com per exemple quan diem “futbolista bo” o “mestre atent”. En qualsevol cas, des que al segle XIX es van iniciar els primers estudis científics en lingüística, s’ha considerat de forma tradicional que aquestes característiques són exclusives del llenguatge humà. Recentment, però, diversos estudis han demostrat que no és ben bé així. Alguns primats, com els ximpanzés, i fins i tot els odontocets o balenes amb dents, com les orques i els dofins, també fan servir una certa composicionalitat de sons per comunicar-se entre si. El treball més complet i que posa fi a aquesta controvèrsia l’acaba de publicar la revista Science. La primatòloga Mélissa Berthet i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca suïssos, alemanys, anglesos i estatunidencs, han demostrat que els bonobos utilitzen un llenguatge amb sons compostos que estructuren tant de forma trivial –en què el significat de la combinació de sons és la suma de cada so– com també de manera no trivial, en què un so modifica o completa l’altre.
- ArticleEl cervell autista de les nenes funciona diferent que el dels nens(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-05-10) Bueno i Torrens, David, 1965-L'autisme o, dit amb més propietat, el trastorn de l'espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació, la interacció social i el comportament de les persones afectades. Es manifesta de manera diversa en cada persona i pot incloure interessos restringits i patrons repetitius de conducta, malgrat que no sempre estiguin presents. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 75.000 persones afectades, unes 160.000 al conjunt dels Països Catalans, la qual cosa significa prop de l’1,23% de la població. Durant dècades ha estat considerada una condició predominantment masculina, ja que de cada cinc infants que es diagnosticaven quatre eren nens i només una, nena. Tanmateix, un conjunt d’investigacions recents, que la revista New Scientist ha agrupat en un treball de la neurocientífica britànica Gina Rippon, han revelat que la manera de manifestar els comportaments associats al TEA són diferents en nens i nenes, i que els tests que es fan servir per detectar-lo estan enfocats principalment a les característiques masculines. Això ha fet que, fins ara, moltes nenes i dones amb TEA hagin romàs sense diagnosticar o que hagin estat diagnosticades de manera errònia i, per tant, que no hagin rebut el suport necessari, amb conseqüències significatives per a la seva vida.
- ArticleEls ratolins ajuden els seus col·legues quan tenen dificultats(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-04-12) Bueno i Torrens, David, 1965-Una de les característiques possiblement més emocionants dels humans és la voluntat que mostrem d’ajudar quan algú té una dificultat, especialment, però no únicament, si són amics o si ja ens coneixíem anteriorment. És una capacitat prosocial relacionada amb l’empatia que afavoreix la supervivència de l’espècie i que s’ha vist que també beneficia a qui ajuda, atès que rep l’aprovació de l’entorn, afavoreix les relacions socials recíproques i millora el seu estatus dins la comunitat. Tanmateix, se sap que no som l'única espècie que mostra aquest comportament. Per demostrar fins on pot arribar aquesta ajuda en altres espècies, tres grups de recerca han publicat sengles treballs a les revistes Science i Science Advances en què han analitzat el comportament dels ratolins domèstics (Mus musculus) per ajudar als seus companys i companyes quan estan inconscients perquè es recuperin. Aquests tres estudis, encapçalats pels neuròlegs i neurobiòlegs Pen Cao, Wenjian Sun i Fangmiao Sun i els seus equips de recerca, han demostrat que aquests animals no tan sols reconeixen quan un company està immòbil, sinó que intenten reanimar-lo activament. Aquesta troballa obre noves perspectives sobre el comportament social en els mamífers i podria tenir implicacions importants en la comprensió de l’empatia i l’ajuda altruista.
- ArticleParlem prou als infants i els escoltem prou?(Hermes Comunicacions, 2025-04-14) Bueno i Torrens, David, 1965-Som una espècie social, i la socialització implica necessàriament comunicació. Ho fem constantment amb mirades i gestos, i de manera molt especial amb la parla. Aprendre a parlar exerceix un efecte molt profund al cervell. Altera la connectivitat neuronal i permet incrementar exponencialment la complexitat dels nostres pensaments. Podem pensar en imatges i sensacions, però per organitzar pensaments complexos parlem amb nosaltres mateixos en un diàleg intern. Com més ampli sigui el vocabulari i més complexes les estructures gramaticals, més rics podran ser els nostres pensaments i reflexions. Tanmateix, malgrat que encara no hi ha massa estudis, la sensació és que en general està disminuint el temps que les famílies dediquem a parlar als nostres fills i filles i escoltar-los.
- ArticleConfluències lluminoses(Hermes Comunicacions, 2025-03-28) Bueno i Torrens, David, 1965-Confluir significa, literalment, ajuntar-se o trobar-se en un punt. Quan dos rius es troben, conflueixen. De vegades, el color de les seves aigües és molt diferent, en funció dels sediments que arrosseguen. Pot fer l’efecte que són immiscibles, però després de confluir barregen les seves aigües. També hi ha camps del coneixement que, a priori, a ulls d’algunes persones, podrien semblar immiscibles. Però precisament de les seves confluències n’acostumen a sortir les idees més innovadores. Etimològicament, confluir vol dir, precisament, “fluir junts”. En aquest article vull comentar el darrer llibre que han publicat dues persones que demostren que ciències i humanitats poden fluir juntes.
- ArticleDormir poc fa que tinguem pensaments intrusius(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-02-22) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha persones a qui els costa deslliurar-se dels pensaments o els records emocionalment incòmodes, mentre altres ho poden fer amb una facilitat major. Normalment, als primers els apareixen de forma sobtada, involuntària i intrusiva, sovint de manera persistent, i interfereixen amb la seva activitat mental o emocional. Acostumen a ser de contingut negatiu, preocupant o estressant, i poden ser difícils de controlar o ignorar. Els pensaments intrusius són característics de diverses malalties psicològiques com l’ansietat, el trastorn d’estrès posttraumàtic i l’obsessivocompulsiu; i, al mateix temps, el fet de tenir-los afavoreix estats mentals de tristesa, ansietat, angoixa i depressió. A escala neuropsicològica encara no es tenen massa dades de per què hi ha persones que tenen molts més pensaments intrusius que d’altres, especialment pel que fa a la capacitat que podem tenir de bloquejar-los de manera conscient. El psicòleg britànic Scott A. Cairney i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca del Regne Unit, han analitzat quina relació hi ha entre la qualitat del son i la recurrència dels pensaments intrusius, especialment pel que fa a la capacitat d'inhibir-los de manera volguda. Segons han publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences, el fet de dormir bé a la nit afavoreix l’activació de les zones del cervell que ens permeten gestionar de forma correcta els pensaments negatius intrusius, i evitar-los. Segons diuen, aquesta descoberta pot permetre millorar les teràpies conductuals i farmacològiques de les persones que s'hi veuen afectades de forma recurrent, el que els pot afectar la salut mental de forma greu.
- ArticleLas papallones de la ment(Hermes Comunicacions, 2025-02-14) Bueno i Torrens, David, 1965-Les neurones són les peces bàsiques en la creació dels nostres pensaments. Les seves unions, complexes i ramificades, dinàmiques i delicades, intervingudes per neurotransmissors, ens permeten emmagatzemar records i experiències, viure i reviure emocions, i generar totes les idees que solquen la nostra ment, navegant dins la superfície ondulada del cervell. Metafòricament parlant són les papallones de la nostra ment.
- ArticleQuè n'hem fet, de l'esperança?(Hermes Comunicacions, 2025-01-27) Bueno i Torrens, David, 1965-Deia Pablo Picasso que “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. També sovint hi ha molts esdeveniments que sembla que es produeixin per simple casualitat, però si ens troben receptius i reflexius, de vegades en podem treure conclusions que els relacionin de manera causal, com a relació de causa i efecte. Aquestes festes de Nadal vaig poder gaudir de la lectura del darrer llibre del filòsof alemany Byung-Chul Han, L’esperit de l’esperança. Ens parla de la por com a instrument de domini, i de la incompatibilitat entre la por i la llibertat. El filòsof espanyol Emilio Lledó plantejava la importància de la llibertat dient: “De què serveix la llibertat d’expressió si no tenim sentit crític, si no sabem ser lliures intel·lectualment, [...] si no diem més que imbecil·litats?” Algunes persones molt actives i influents a les xarxes socials en són un paradigma.
- ArticleMés enllà dels nostres horitzons(Hermes Comunicacions, 2025-01-03) Bueno i Torrens, David, 1965-Vivim en un univers immens format per més de 2 bilions de galàxies, majoritàriament desconegut, per on deambulen formes de matèria i energia que encara no comprenem. L’intentem entendre a través de la ciència, l’humanitzem amb la filosofia i el representem per la via de les arts. A ulls humans, l’univers té la mida de les nostres percepcions. Què hi ha més enllà dels elements de l’univers que podem observar, que escodrinyem amb aparells tecnològics enormement sofisticats?