RIDOC (Recursos d'Informació per a la docència)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/561

La Col.lecció RIDOC és una selecció de recursos d'informació útils per a la tasca docent del professorat de la UB, relacionats amb metodologia, avaluació, normativa, etc. Inclou també els Plans d'Acció Tutorial. Aquests documents informatius són publicats per unitats administratives i acadèmiques de la UB, així com per personal PDI. Si esteu interessats en publicar-hi, poseu-vos en contacte amb nosaltres enviant un missatge a dipositdigital@ub.edu.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 178

Sobre l’actualització del grau de Geologia i la seva adaptació al RD 822/2021 : informe de la comissió de treball
(2024-06-18) Lastras Membrive, Galderic; Domènech Ortí, Cristina; Martínez Granado, Pablo; Bover-Arnal, Telm; Cabrera, Lluís
El grau de Geologia ha d’adaptar-se a la darrera reforma del sistema universitari espanyol (Reial Decret 822/2021), així com a les “Bases reguladores dels plans d’estudis per als títols oficials de grau i màster de la UB” (BR) (Consell de Govern 14/12/2022). Fer-ho requereix, com a mínim, dur a terme unes modificacions substancials, d’acord amb la “Guia per a l’elaboració, la verificació i la modificació de titulacions universitàries de grau i màster”, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). L’adaptació a les noves normatives obliga, com a mínim, a redactar els resultats d’aprenentatge globals i específics per matèria, a ajustar les hores lectives presencials, a retocar la càrrega creditícia de dues assignatures, a eliminar una assignatura optativa de 9 crèdits, a ajustar la ràtio d’optativitat a 1,5 crèdits d’oferta per 1 crèdit a cursar, i a dissenyar finestres de mobilitat. A més, tot i que les BR són relativament ambigües al respecte, indiquen que els plans d’estudi s’estructuren per semestres de 30 crèdits, la qual cosa obligaria a semestralitzar l’ensenyament. Des de la implantació de l’actual pla d’estudis s’ha anat fent palesa la necessitat d’actualitzar-lo en el marc de les múltiples reflexions sobre el futur de les titulacions en geologia i el paper del geòleg en la societat actual en tot el món occidental. Sobre les reflexions publicades es presenta un resum conjunt. Superades la segona acreditació a l’abril de 2023 (en progrés vers l’excel·lència) i la certificació del Sistema Intern de Garantia de la Qualitat (SIGQ) del centre, el tràmit obligat d’adaptació al RD obre una finestra d’oportunitat per repensar la titulació, tenint en compte les noves normatives, les possibles interaccions amb titulacions futures, i el paper de la geologia al món. L’AQU estableix quina tipologia de canvis i en quina magnitud són autoritzables (modificacions no substancials o substancials), i quins canvis no són autoritzables i, de plantejar-se, suposen l’extinció del pla d’estudis i la verificació d’una nova titulació. En el cas del grau de Geologia, canvis en el rang de les modificacions autoritzables implicarien mantenir l’acreditació en progrés vers l’excel·lència, mentre que una reverificació implicaria la seva pèrdua. S’ha recollit l’opinió de tots els col·lectius interessats (alumnat, coordinadors d’assignatures, PDI en general, egressats de grau i d’anteriors plans, ocupadors i Consell assessor) per copsar quines son les fortaleses i les mancances del pla d’estudis actual, i quin punt d’ambició haurien de tenir els canvis que es plantegin, addicionals als necessaris per a l’adaptació al RD. S’ha recollit informació sobre els plans d’estudi en altres graus de Geologia de l’estat i a la resta del món, que mostren les diferents maneres de plantejar els ensenyaments de Geologia a partir d’un nucli científic bàsic i clàssic i una part més avançada i aplicada. Finalment es plantegen una sèrie de recomanacions tècniques en relació a (1) l’adaptació a la normativa, (2) el disseny de la titulació per deixar la porta oberta a un doble grau, (3) els canvis en els continguts, limitats a modificacions substancials que no implicarien reverificació. Ha de ser el Claustre de Professors, i com a òrgan competent la Junta de Facultat, qui decideixi quin camí emprendre. La concreció dels canvis quedarà en mans o bé d’una comissió de modificació (per introduir modificacions substancials), o bé d’una comissió promotora (per fer una reverificació). La primera comissió hauria de modificar la memòria actual abans de la tardor de 2025 per implantar les modificacions el curs 2026-2027. La segona hauria d’elaborar una nova memòria abans de l’abril de 2026, per posar en marxa el grau reverificat el curs 2027-2028.
Guia docent del Pràcticum del Grau de Mestre d’Educació Primària. Curs 2024-2025 (9)
(2024-10) Colomer i Busquets, Miquel; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
Guia docent recopilada i elaborada per la Comissió de Pràctiques del grau de Mestre d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona formada per: Miquel Colomer (coordinador), Salvador Oriola i Gemma Sala Sebastià
Guia docent del Pràcticum del Grau de Mestre d’Educació Primària. Curs2023-2024 (8.9)
(2023-10) Colomer i Busquets, Miquel; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
Recopilat i elaborat per la Comissió de Pràctiques del Grau de Mestre d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Miquel Colomer (coordinador), Salvador Oriola i Gemma Sala Sebastià. Octubre 2023.
Guia Docent del Pràcticum del Grau de Mestre d'Educació Primària. Curs 2022-2023 (7.9)
(2022-10) Colomer i Busquets, Miquel; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
Recopilat i elaborat per la Comissió de Pràctiques del grau de Mestre d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona formada per: Miquel Colomer (coordinador), Salvador Oriola i Gemma Sala Sebastià. Octubre 2022
Guia docent del Pràcticum del Grau de Mestre d’Educació Primària. Curs 2021-2022 (7.5)
(2021-09) Colomer i Busquets, Miquel; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
Guia docent del Pràcticum del Grau de Mestre d’Educació Primària. Curs 2020-2021 (6.1)
(2020-11) Colomer i Busquets, Miquel; Oriola Requena, Salvador; Sala Sebastià, Gemma
De la necesidad, oportunidad: propuestas metodológicas para los nuevos tiempos
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2021-10) Hernández i Morlans, Teresa; Forés i Miravalles, Anna
Desde hace algunos semestres hemos tenido la oportunidad de acompañar a varios grupos de profesores de diversos estudios de la Universitat de Barcelona a través del curso de formación del profesorado «Metodologías emergentes». Se trata de una propuesta formativa que invita a los docentes a reflexionar y mejorar su propia práctica educativa. A partir de la presentación y contraste de algunas de las metodologías activas que en estos momentos son tendencia en la Educación Superior, se establece un interesante y enriquecedor debate e intercambio de experiencia e inquietudes entre los participantes del grupo. Un debate en torno a las propuestas que nos ayudan a estimular más y mejor el aprendizaje de los estudiantes. Un debate que facilita poner nombre y situar muchas de las acciones formativas innovadoras que ya se están llevando a cabo, o contrastar qué aprendizajes y soluciones se han validado ya en la práctica aplicando algunas de estas estrategias para motivar a los estudiantes, o inspirarnos en propuestas que se plantean desde estudios diferentes y que nos descubren una nueva perspectiva o mirada para aplicar a las asignaturas propias. Ante la situación emergente de la COVID-19 tuvimos que reformular el curso y adaptarlo a las nuevas realidades de docencia y de aprendizaje. Mucho fue el interés del profesorado por poder revisar y mejorar sus propuestas formativas, y los cursos han sido muy enriquecedores por su gran implicación. De este ejercicio de revisión y mejora surgen las propuestas que hemos seleccionado y que compartimos en este cuaderno. Todas ellas evidencian el potencial y la capacidad creativa de actualización y de adaptación que ya está integrada en buena parte del profesorado. Confiamos en que os resulten ejemplificadoras para trasladaros la invitación y el reto de mejora y actualización del curso que impartimos; y que sean lo suficientemente sugerentes como para animaros a repensar o rediseñar vuestras propuestas formativas.
De la necessitat a l’oportunitat: propostes metodològiques per als nous temps
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro,, 2021-10) Hernández i Morlans, Teresa; Forés i Miravalles, Anna
Des de fa alguns semestres hem tingut l’oportunitat d’acompanyar uns quants grups de professors de diversos estudis de la Universitat de Barcelona a través del curs de formació de professorat «Metodologies emergents». Es tracta d’una proposta formativa que convida els docents a reflexionar i millorar la seva pràctica educativa. A partir de la presentació i el contrast d’algunes de les metodologies actives que en aquests moments són tendència a l’educació superior, s’estableix un debat interessant i enriquidor, a més d’un intercanvi d’experiències i inquietuds entre els participants del grup. Les propostes que apareixen durant el debat ens ajuden a estimular més i millor l’aprenentatge als estudiants. En aquest sentit, el debat facilita posar nom i situar moltes de les accions formatives innovadores que ja s’estan duent a terme; contrastar quins aprenentatges i solucions s’han validat ja a la pràctica amb la introducció d’algunes d’aquestes estratègies per motivar els estudiants, o inspirar-nos en propostes que es plantegen des d’estudis diferents i que ens descobreixen una nova perspectiva o mirada per aplicar a les assignatures pròpies. Davant de la situació emergent de la COVID-19 vam haver de reformular el curs i adaptar-lo a les noves realitats de docència i d’aprenentatge. L’interès del professorat per poder revisar i millorar les seves propostes formatives va ser molt gran, i els cursos han estat molt enriquidors per la gran implicació. D’aquest exercici de revisió i millora és d’on sorgeixen les propostes que hem seleccionat i que compartim en aquest quadern. Totes elles evidencien el potencial i la capacitat creativa d’actualització i d’adaptació que ja està integrada en bona part de professorat. Confiem que us resultin exemplificadores per traslladar-vos la invitació i el repte de millora i actualització del curs que impartim; i que siguin prou suggeridores per animar-vos a repensar o redissenyar les vostres propostes formatives.
Pla d’Acció Tutorial (PAT). Facultat d’Economia i Empresa
(2019) Costa Cuberta, Mercè
El Pla d’Acció Tutorial de la Facultat d’Economia i Empresa (PAT-FEE) és hereu de l’acció tutorial portada a terme anteriorment a la Facultat d’Econòmiques i a l’Escola d’Empresarials. Aquests seguien la normativa dictada per la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) i per l’estratègia implementada per la Universitat de Barcelona. El PAT-FEE s’inicia el curs 2010-2011 a partir de la situació deixada per les accions de tutoria esmentades i l’adaptació als nous estudis de grau. El temps i l’experiència han portat al PAT actual.
El proyecto FORCES. El fomento de la investigación en Bachillerato desde la Universidad de Barcelona
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2021-06) Casas Sala, Lluís; Giralt Donato, Rosa
En el año 2016 la sección de Infantil, Primaria, Secundaria y FP del IDP/ICE de la Universidad de Barcelona puso en marcha el proyecto FORCES (Fomento de la Investigación en Centros de Secundaria). Se trataba de que profesorado e investigadores de la UB cotutorizasen trabajos de investigación de estudiantes de Bachillerato. Este trabajo es obligatorio en el currículo de los alumnos de Bachillerato de Cataluña. Cinco años después resulta conveniente llevar a cabo una primera valoración a fin de ajustar lo que parezca necesario. Hemos invitado a todos los actores que han formado parte del proyecto: estudiantes de Bachillerato que participaron en alguna de las ediciones de FORCES y que ahora están en la universidad, profesores/tutores de centros e institutos de Secundaria que también han participado, profesores de la UB que se han querido involucrar dirigiendo y tutorizando trabajos, y personal del IDP-ICE que gestiona el proyecto. FORCES, al igual que su programa hermano ARGÓ, de la UAB, nacido en el curso 2003-2004, es algo poliédrico en sus objetivos y su alcance. Por un lado, es un proyecto que fomenta la transferencia de conocimiento y del saber hacer desde la universidad hacia la sociedad; en este caso concreto, hacia los centros de Secundaria. El proyecto, que se convierte en una especie de eslabón entre la Secundaria y la universidad, también contribuye a mejorar la transición de los estudiantes de un ámbito a otro. Existe igualmente una dimensión docente desde el momento en que el profesorado UB tutoriza y conduce la tarea del estudiante de Bachillerato. E incluso puede tener un componente de investigación en función tanto del tipo de trabajo que se tutoriza como por la necesidad de reflexionar sobre la propia investigación que realizan los investigadores de la UB. Tampoco es ajena al proyecto la finalidad de captación de estudiantes y de talento estudiantil en un contexto de cierta competencia entre los centros universitarios para captar alumnos y buenos alumnos. Por tanto, a pesar de que FORCES todavía es un proyecto joven, resultaba justificado llevar a cabo una primera valoración en cuanto a su 7 cuaderno 43. el proyecto forces. el fomento de la investigación en bachillerato desde la universidad de barcelona funcionamiento, satisfacción de las partes implicadas y orientación, y todo ello poniendo FORCES en el contexto en que se desarrolla. Por ello queremos mostrar en esta publicación los puntos de vista de las personas implicadas en el proyecto: docentes de la UB, tutores de Bachillerato de trabajos de investigación y alumnado que ha realizado el trabajo de investigación participando en el proyecto.
El projecte FORCES. El foment de la recerca a Batxillerat des de la Universitat de Barcelona
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2021-06) Casas Sala, Lluís; Giralt Donato, Rosa
L’any 2016 la secció d’Infantil, Primària, Secundària i FP de l’IDP/ICE de la Universitat de Barcelona va endegar el projecte FORCES (FOment de la Recerca en CEntres de Secundària). Es tractava que professorat i investigadors de la UB cotutoritzessin treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, on aquest treball és obligatori en el currículum dels alumnes a Catalunya. Cinc anys després ha semblat convenient fer-ne una primera valoració a fi d’ajustar-hi allò que sembli necessari. Hi hem convidat tots els actors que han participat en el projecte: estudiants de Batxillerat que van participar en alguna de les edicions de FORCES i que ara estan a la universitat, professors/tutors de centres i instituts de secundària que també hi ha participat, professors de la UB que s’hi ha volgut involucrar dirigint i tutoritzant treballs i personal de l’IDP-ICE gestionant el projecte. FORCES, igual que el programa germà ARGÓ de la UAB, nascut el curs 2003-2004, és una mica polièdric en els seus objectius i abast. D’una banda és un projecte que fomenta la transferència de coneixement i de saber fer des de la universitat cap a la societat, en aquest cas concret vers els centres de secundària. El projecte, que es converteix en una mena de baula entre la secundària i la universitat, també contribueix a millorar la transició dels estudiants d’un àmbit a un altre. Hi ha igualment una dimensió docent des del moment que el professorat UB tutoritza i condueix la tasca de l’estudiant de Batxillerat. I fins i tot pot tenir un component de recerca en funció tant del tipus de treball que es tutoritza com des de la necessitat de reflexionar sobre la pròpia recerca que fan els investigadors de la UB. Tampoc és aliena al projecte la finalitat de captació d’estudiants i de talent estudiantil en un context de certa competència entre els centres universitaris per captar alumnes i bons alumnes. Per tant, malgrat que FORCES encara és un projecte jove, ha semblat que estava justificat fer-ne una primera valoració quant a funciona ment, satisfacció de les parts implicades i orientació, i tot això posant FORCES en el context en què es desenvolupa. Per això volem mostrar en aquesta publicació els punts de vista de les persones implicades en el projecte: docents de la UB, tutors de Batxillerat de treballs de recerca i alumnat que han fet el treball de recerca participant en el projecte.
El espacio de aprendizaje en la universidad: codiseño de entornos innovadores
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2021-06) Bautista Pérez, Guillermo; Escofet Roig, Anna; López, Marta
[spa] Este libro aborda la vinculación del aprendizaje y el espacio en el que este fundamentalmente se desarrolla: las aulas universitarias. En los cuatro capítulos en los que se estructura el libro, se analizan cuáles son las necesidades de aprendizaje a los que los espacios universitarios deben dar respuesta y cómo la innovación en ellos puede resultar un precursor para la mejora en los planteamientos de enseñanza del profesorado. También se presentan los elementos fundamentales que deben considerarse a nivel ambiental para que las aulas y el resto de los espacios proporcionen una buena experiencia de aprendizaje a estudiantado y docentes. Además, se explica la metodología de codiseño aplicada a los espacios universitarios como una de las más adecuadas a la hora de abordar este necesario cambio; por último, se explica una experiencia real de codiseño de un aula universitaria a partir de la voz de las personas implicadas.
L’espai d’aprenentatge a la universitat: codisseny d’entorns innovadors
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2021-06) Bautista Pérez, Guillermo; Escofet Roig, Anna; López, Marta
[cat] Aquest llibre aborda la vinculació de l’aprenentatge i l’espai en què fonamentalment es desenvolupa: les aules universitàries. Als quatre capítols en què s’estructura el llibre, s’analitzen quines són les necessitats d’aprenentatge a què els espais universitaris han de donar resposta i com el fet d’aplicar-hi innovacions pot suposar un precursor per a la millora en els plantejaments d’ensenyament del professorat. També es presenten els elements fonamentals que s’han de considerar ambientalment perquè les aules i la resta dels espais proporcionin una bona experiència d’aprenentatge a estudiantat i docents. A més, s’explica la metodologia de codisseny aplicada als espais universitaris com una de les més adients a l’hora de dur a terme aquest necessari canvi i, finalment, es narra una experiència real de codisseny d’una aula universitària a partir de la veu de les persones implicades.
Aprendizaje basado en proyectos grandes: experiencia y lecciones aprendidas
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, S.L., 2020) Villagrá Arnedo, Carlos J.; Molina Carmona, Rafael; Llorens Largo, Faraón; Gallego Durán, Francisco J.
El aprendizaje basado en proyectos (ABP) es un modelo de enseñanza- aprendizaje donde los contenidos se aprenden y los objetivos se alcanzan en base a la realización de un proyecto que el alumnado desarrolla organizado en equipos de trabajo. El proyecto parte de un análisis previo del profesorado para asegurar que cada estudiante tiene capacidad para poder resolverlo, y que en su desarrollo adquirirá todas las competencias y las habilidades requeridas. Las ventajas de la aplicación de un modelo de ABP son muchas, y entre ellas destacan el aumento de la motivación, la participación y la autoestima, y el desarrollo de habilidades y competencias importantes, como el trabajo en equipo, la planificación, la comunicación efectiva, la gestión del tiempo, la toma de decisiones y la resolución de problemas; todas ellas encaminadas a preparar mejor al alumnado para afrontar las situaciones reales que se encontrarán en el mundo profesional. El objetivo de este documento es proporcionar una guía de aplicación del ABP partiendo de la experiencia propia en ingeniería en proyectos que involucran a varias asignaturas. Su pretensión es aportar aspectos clave en forma de lecciones aprendidas para tenerlas en cuenta si se afronta el diseño de un ABP que comprenda un curso o itinerario completo.
Aprenentatge basat en projectes grans: experiència i lliçons apreses
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, S.L., 2020) Villagrá Arnedo, Carlos J.; Molina Carmona, Rafael; Llorens Largo, Faraón; Gallego Durán, Francisco J.
L’aprenentatge basat en projectes (ABP) és un model d’ensenyament- aprenentatge en què els continguts s’aprenen i els objectius s’assoleixen mitjançant la realització d’un projecte que l’alumnat desenvolupa organitzat en equips de treball. El projecte parteix d’una anàlisi prèvia del professorat per assegurar que cada estudiant té la capacitat de poder-lo resoldre i que, a mesura que el vagi desenvolupant, adquirirà totes les competències i les habilitats requerides. Els avantatges d’aplicar un model d’ABP són moltes, entre les quals l’augment de la motivació, la participació i l’autoestima, així com el desenvolupament d’habilitats i de competències importants com ara el treball en equip, la planificació, la comunicació efectiva, la gestió del temps, la presa de decisions i la resolució de problemes, totes elles adreçades a preparar més bé l’alumnat perquè s’encari amb les situacions reals que es trobarà en el món professional. L’objectiu d’aquest document és proporcionar una guia d’aplicació de l’ABP partint de l’experiència pròpia en enginyeria en projectes que engloben diverses assignatures. Pretén aportar un seguit d’aspectes clau en forma de lliçons apreses per tenir-les en compte a l’hora d’afrontar el disseny d’un ABP que comprengui un curs o itinerari complet.
Docencia semipresencial: reflexiones para su implementación a partir de la experiencia en el Grado en Información y Documentación
(Universitat de Barcelona. IDP/ICE & Ediciones Octaedro, 2020) Argudo Plans, Sílvia; Comalat, Maite; Sulé, Andreu
Hacia la mitad de la década de los noventa, con la expansión de internet a partir del protocolo «http» que hace posible la web y los navegadores gráficos, tiene lugar el inicio del desarrollo de la docencia en línea (online o e-learning). Pocos años más tarde se empieza a hablar de docencia semipresencial (blended o b-learning). En los primeros años de la década del 2000 ya se pueden encontrar multitud de publicaciones que explican experiencias realizadas, propuestas, reflexiones y comparaciones entre la docencia no presencial y la semipresencial. En España, hacia finales de la década iniciada en el 2000, se empiezan a llevar a cabo experiencias de introducción de semipresencialidad en diversas universidades; la mayor parte se concentran en másteres o posgrados y en asignaturas sueltas, y se presentan en forma de proyectos de innovación. En la Facultad de Biblioteconomía y Documentación1 de la Universidad de Barcelona, la primera experiencia con la semipresencialidad se inicia el curso 2011-2012 con una prueba piloto en el Grado en Información y Documentación,2 que luego se consolida y se extiende a otros estudios del centro. A partir de dicha experiencia, se plantea este «cuaderno », cuyo objetivo es presentar los aspectos más relevantes de su diseño inicial, los instrumentos desarrollados para llevarla a cabo y una valoración final que aborda los puntos fuertes, los puntos débiles y las limitaciones del proyecto. Se pretende reflexionar acerca de la implementación y de los resultados obtenidos, así como valorar la experiencia vivida a lo largo de los años desde un punto de vista más cualitativo. A pesar de que se parte de la experiencia concreta de unos estudios en un centro determinado, se ha optado por un enfoque que permita aportar la máxima utilidad posible a todas aquellas personas u organizaciones interesadas en poner en marcha la implementación de la docencia en formato semipresencial en algún estudio universitario. Por este motivo, la exposición de contenidos se realiza incidiendo en los factores más relevantes que deberían tenerse en cuenta para garantizar el éxito...
Guia docent per al Professorat de Pràctiques del Grau de Mestre d’Educació Primària. Curs 2018-2019
(2018-11) Colomer i Busquets, Miquel; Ambròs, Alba; Candela, Ferran A.; Gallardo Ramírez, Sandra; Sala Sebastià, Gemma
El Pràcticum al títol de Grau de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona (UB) és una matèria que té assignats 45 crèdits ECTS, del total de 240 crèdits globals d’aquests estudis. Està estructurada en tres assignatures: Pràctiques 1 (P1), Pràctiques 2 (P2) i Pràctiques 3 (P3). El Pràcticum té un pes força significatiu des del vessant quantitatiu, però des del vessant qualitatiu podem considerar que és la columna vertebral de la dimensió professionalitzadora del pla d’estudis. El període de pràctiques és un període formatiu que permet: ● Relacionar l’enfocament acadèmic i la pràctica professional a partir de la immersió en els centres educatius i el coneixement de la realitat escolar ● La integració dels coneixements teòrico-pràctics en els contextos reals i l’assoliment de criteris propis com a futurs docents. El caràcter professionalitzador de la formació de mestres aconsella que sigui tota la comunitat educativa qui participi, directament o indirecta, en la formació inicial dels futurs mestres. En aquest sentit cal destacar la participació dels centres formadors i subratllar la importància que aquests participin en la formació inicial del professorat com una decisió de projecte de centre. La participació dels centres formadors aporta sostenibilitat i coherència global als aprenentatges del nou professorat...
Bones pràctiques en l’ús de proves d’alternativa múltiple
(IDP/ICE y Ediciones OCTAEDRO, S.L., 2019-10) Renom Pinsach, Jordi; Doval Diéguez, Eduardo
Des de fa dècades els test «objectius» i exàmens «tipus test» han estat objecte d’un debat controvertit. Semblava que els nous models educatius i les noves tecnologies farien que aquestes maneres d’avaluar quedarien obsoletes enfront altres formes d’avaluació més autèntiques. Tanmateix, avui dia segueixen sent molt presents en l’avaluació universitària, en els processos d’acreditació i en la formació en general, i molt habituals en les plataformes formatives digitals. Aquest manual, a partir de l’experiència dels autors, proposa una metodologia de base per a docents de diferent perfil interessats en aquests instruments d’avaluació que els permeti abordar de manera autònoma i amb garanties com fer test del test d’un examen.
La evaluación de competencias en profesionales de la salud mediante la metodología de la simulación
(ICE y Ediciones OCTAEDRO, S.L., 2019-06) Raurell Torredà, Marta
Este cuaderno es una recopilación de los instrumentos publicados para evaluar las competencias de los profesionales de la salud mediante la metodología de la simulación. Hasta la actualidad, todos los instrumentos publicados para evaluar la actuación de los estudiantes durante la simulación han sido creados y validados en el ámbito anglosajón. El GRISCA (Grup Recerca Infermera en Simulació a Catalunya i Andorra), como grupo de investigación, primero no reconocido, y el GRISIMULA (2017 SGR 231), después emergente, han traducido y adaptado a nuestro contexto cultural los instrumentos que en la revisión de la bibliografía muestran propiedades psicométricas adecuadas. En el capítulo del debriefing se comentan ambas modalidades: la formativa (donde se muestran herramientas para que esta se pueda realizar estructuradamente) y la evaluativa. Para este tipo de debriefing se identifican instrumentos originales en inglés con el fin de evaluar la actuación en un escenario simulado con distintos grupos profesionales. En los capítulos sucesivos se muestran ejemplos de escalas adaptadas y validadas a nuestro contexto cultural para su aplicación en la simulación de grado y posgrado de enfermería, así como en la simulación interprofesional.
El compromís ètic en la formació universitària: reflexions i recomanacions
(ICE i Edicions OCTAEDRO, S.L., 2019-03) Esteban Bara, Francisco, 1975-; Mauri, Margarita; Román Maestre, Begoña; Vilafranca Manguán, Isabel
És lògic pensar que la formació universitària serveix per a alguna cosa més que per obtenir un títol acadèmic superior. Aquesta fita, sens dubte important, pot voler dir molt i pot no voler dir gaire. No es tracta tant de disposar de persones amb títols universitaris com de comptar amb persones que pensen, es mouen i viuen com a universitaris. Això és el que s'anomena compromís ètic: a saber, una sort d’obligació contreta, raonada i voluntària, amb un mateix i amb els altres, amb la realitat social que ens envolta, amb l’exercici professional i amb la mateixa Universitat. Aquestes diverses versions de compromís ètic són justament les que donen forma a l’índex d'aquest treball.

Examinar

Enviaments recents