Documents de treball / Informes (Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/10351

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 21

Escenas series TV. Kit Educativo: Educación afectivo-sexual a través de materiales audiovisuales
(Universitat de Barcelona, 2024-10) Projecte Transgelit
Escenes de sèries de televisió pensades per treballar assumptes de sexualitats i gènere a l'aula. Aquesta selecció d'escenes forma part del Kit Educatiu "Educación afectivo-sexual a través de materiales audiovisuales". El Kit té com a objectiu aconseguir que, a través de la pràctica i la reflexió, les persones participants poden aprofundir els aspectes de gènere i sexualitats des de una perspectiva crítica.
Cuestionario Media4TEACH
(Universitat de Barcelona, 2023) Sánchez, Lydia; Ambròs, Alba; Barriga, Elvira; Bellatti, Ilaria; Faure Carvallo, Adrien; Franganillo, Jorge; Fuentes Moreno, Concha; Hurtado Torres, Daniel; López Gonzàlez, Hibai; Sabido-Codina, Judit; Sáez Rosenkranz, Isidora; Villanueva Baselga, Sergio
Media4TEACH tiene como objetivo principal determinar la relación entre la dieta mediática, la alfabeticación mediática y la capacidad de pensamiento crítico en futuros profesores dde secundaria. Si aceptas participar en este estudio, puedes participar en la compleción del siguiente uestionario donde te preguntaremos datos sociodemográficos generales, tus hábitos de consumo mediático, tu relación con los medios, tus competencias mediáticas e informacionales, tus valores sociales y harás una pequeña prueba de detección de desinformación.
Dones de categoria: anàlisi del biaix de gènere a les categories de Viquipèdia
(2024-03-01) Ferran Ferrer, Núria; Centelles Velilla, Miquel; Maciá Martínez, Yessica; Boté-Vericad, Juan-José; Minguillón, Julià
Digital education appraisal and quality perception by students, teachers and trainers at the partner Higher Education Institutions (HEI) during the COVID-19 crisis
(ERASMUS+ Project DECriS, 2022-11-23) Boté-Vericad, Juan-José; Argudo Plans, Sílvia; Urbano, Cristóbal
This research forms part of the Erasmus+ project Digital Education for Crisis Situations: Times when there is no alternative (DECriS). The project is focused on innovative digital practices implemented in Higher Education Institutions (HEI) in the field of Library and Information Science (LIS), their relationship to Digital Education (DE) in general, and the adoption of Open Education Resources (OER) in any learning situation, but especially in crisis situations such as the COVID-19 pandemic. The present report belongs to the Project’s Intellectual Output 2: “Digital Education appraisal and quality perception by students, teachers and trainers at the partner HEI during the COVID-19 crisis”. The aim of this output is to gain insights into the students’ and teachers’ attitudes towards DE and educational resources, in general, and towards canonical OER, in particular, mainly during the COVID-19 crisis and in contrast with their pre-pandemic experiences. A total of 39 interviews with teachers and 10 focus groups with students were conducted in the LIS centres of the five institutions that are project partners. For each partner, a report is presented with the results of the analysis of the teachers’ and students’ transcripts separately, structured in seven blocks: Context, attitudes and expectations; Adaptations; Problems; Advantages; Lessons learned; Good Practices; and Improvements.
Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción
(2023-07-17) Abadal, Ernest; Abad García, María Francisca; Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; López-Borrull, Alexandre; Ollé i Castellà, Candela; Melero Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Santos-Hermosa, Gema
Durante el período 2019-2022, en el marco del proyecto Ciencia abierta en España (RTI2018-094360-B-I00), nuestro grupo de investigación ha analizado la percepción de la ciencia abierta y de sus elementos componentes (acceso abierto, datos abiertos, revisión abierta, modelos de evaluación) por parte de los agentes implicados en el sistema de investigación (autores, editores de revistas, vicerrectores y profesionales de bibliotecas). En primer lugar, llevamos a cabo una aproximación cualitativa a la percepción de las barreras y los elementos favorecedores de la ciencia abierta mediante un conjunto de entrevistas y un grupo de discusión a dichos agentes (González- Teruel, A. et al. 2022). En total se realizaron 23 entrevistas: editores de revistas científicas universitarias (9 entrevistas), investigadores (9), vicerrectores (3), y responsables de agencias de evaluación (2) y un focus group en el cual participaron ocho profesionales de bibliotecas universitarias
Recommendations to the Spanish Government to Facilitate the Implementation of the Open Science Model in Spain
(2023-05) Abadal, Ernest; Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Melero Melero, Remedios; Ollé i Castellà, Candela
Open science represents a paradigm shift in research activity that promises to facilitate the expansion and extension of the benefits of science to researchers, academic institutions, and society as a whole. This new research model has various components (open access to publications, research data sharing, new research assessment models, etc.) and it has been promoted at the highest level by public administrations, especially the European Commission. Yet despite this support, the development and implementation of this model has been uneven.
Recomanacions a l’administració pública per facilitar la implantació del model de ciència oberta a Espanya
(2023-05) Abadal, Ernest; Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Melero Melero, Remedios; Ollé i Castellà, Candela
La ciència oberta suposa un canvi de paradigma en el funcionament de la investigació que facilitarà l’ampliació i l’extensió dels beneficis de la ciència al personal investigador, a les institucions acadèmiques i també a la societat. Aquest nou model de recerca té diversos components (accés obert a les publicacions, compartició de dades de recerca, nous models d’avaluació de la ciència, etc.) i ha estat impulsat al màxim nivell per part de l’administració pública, en especial, la Comissió Europea. Tot i aquest suport, es tracta d’un model amb un grau de desenvolupament i implantació desiguals.
Recomendaciones a la administración pública para facilitar la implantación del modelo de ciencia abierta en España
(2023-05) Abadal, Ernest; Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Melero Melero, Remedios; Ollé i Castellà, Candela
La ciencia abierta supone un cambio de paradigma en el funcionamiento de la investigación que va a facilitar la ampliación y extensión de los beneficios de la ciencia al personal investigador, a las instituciones académicas y también a la sociedad. Este nuevo modelo de investigación tiene diversos componentes (acceso abierto a las publicaciones, compartición de datos de investigación, nuevos modelos de evaluación de la ciencia, etc.) y ha sido im- pulsado al máximo nivel por parte de la administración pública, en especial, la Comisión Europea. A pesar de este apoyo, se trata de un modelo con un grado de desarrollo e implantación desiguales.
Proposta de rectificació provisional de les llistes de revistes de documentació i de pedagogia i didàctica del sistema d’avaluació de la recerca en humanitats i ciències socials de la CONACIT. [Informe]
(2003-05-26) Urbano, Cristóbal
La finalitat del present informe és posar de manifest els punts febles de les llistes de revistes de documentació i de pedagogia i didàctica fixades per la CONACIT (Consell d’Avaluació Cientificotècnica de la CIRIT) el 1997, com a part del sistema d’avaluació de la recerca en humanitats i ciències socials de la Generalitat de Catalunya. L’anàlisi feta de les llistes esmentades, demostra que en el seu estat actual no són un bon instrument per dur a terme els objectius que persegueix la CIRIT, ni els processos que de retruc la mateixa Universitat de Barcelona (UB) pugui realitzar a partir de la seva base de dades de currículums (Grec) fonamentats en els esmentats rànquings...
Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación
(Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), 2014-10) Anglada i de Ferrer, Lluís M.; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico Castro, Pilar; Abadal, Ernest; Bernal Martínez, Isabel; Besson Ribas, Carme; Casaldàliga Riera, Anna; Casal Reyes, Mª Isabel; Domínguez Aroca, M. Isabel; Estupinyà Pinyol, Eva; Frías, Laura; Gómez Castaño, Javier; González González, Jose Ignacio; Gracia Ostáriz, Jesús; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Melero Melero, Remedios; Nonó Rius, Brigit; Padrós Cuxart, Rosa; Pinto Molina, María; Ribes Llopes, Inmaculada; Rovira i Fernàndez, Anna; Salgot Negre, Mireia
La Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, publicada en junio de 20111, recoge en su artículo 37 los principales aspectos a tener en cuenta a la hora de llevar a cabo la difusión en abierto de los resultados de la investigación financiada con fondos públicos y aceptados para su publicación en publicaciones de investigación seriadas o periódicas. Sin embargo, las dudas que han surgido en los diferentes ámbitos de aplicación han motivado la realización de un ejercicio de reflexión que permita ordenar cuáles son los pasos que los diferentes agentes involucrados deberían abordar para un correcto cumplimiento de la normativa legal y facilitar así la adecuada aplicación del artículo sobre “Difusión en acceso abierto”. El objetivo de este documento es contar con una guía práctica que defina los aspectos principales de la política nacional de acceso abierto y despeje el camino a todos los actores afectados, al especificar cuáles son los nuevos roles que habrán de adoptarse y elaborar una serie de recomendaciones destinadas a todos los colectivos implicados en la producción y gestión del mercado de la información científica...
Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999
(World Wide Web Consortium, 2008-01-09) Ribera, Mireia; Sulé, Andreu; Térmens i Graells, Miquel; World Wide Web Consortium
Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència. Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT]. Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.
Creació de l’Arxiu Històric de Banc Sabadell
(Banc Sabadell, 2008-01) Andreu i Daufí, Jordi
La iniciativa va sorgir de la voluntat del president, Josep Oliu, que va observar que el Banc Sabadell havia de tenir una unitat tècnica eficaç i eficient que gestionés, conservés i fes difusió del patrimoni documental. L’any 2005, Banc Sabadell i la Universitat de Barcelona (UB) van signar un acord per a la creació de l’Arxiu Històric de Banc Sabadell (AHBS). La UB oferia l’assessorament tècnic especialitzat i el maig del mateix any es va materialitzar la col·laboració.
La evaluación de revistas en procesos de evaluación de la investigación española en humanidades y ciencias sociales: desarrollo de un modelo y experimentación en el área de Filología Hispànica
(2004-11-22) Urbano, Cristóbal; Borrego, Àngel (Borrego Huerta); Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Ardanuy, Jordi; Brucart, José Ma.; Cosculluela Mas, Antonio; Guardiola Pereira, Elena; Pons, Amadeu; Somoza Fernández, Marta; Cavaller Reyes, Víctor; Romero, Roser
Los problemas de evaluación de la investigación en humanidades y ciencias sociales son hoy en dia un lugar común en las conversaciones entre profesores universitarios en períodos de evaluación de proyectos de investigación y, cada vez más, en situaciones de evaluación de curricula personales de cara a procesosos de acreditación de profesores. También se ha de contemplar la situación desde la perspectiva de los gestores de la política de investigación y de profesorado, y muy especialmente desde la complicada experiencia que viven los evaluadores que han de afrontar el reto de analizar, tanto cuantitativamente como cualitativamente, el historial de investigación de personas, grupos de investigación o departamentos universitarios...
Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya
(2009-07-27) Baró, Mònica (Baró Llambias); Mañà, Teresa; Universitat de Barcelona. Observatori sobre Biblioteques, Llibres i Lectura
UNIPUB project. Methodologies for the characterization of the publication output of higher education institutions using institutional databases. Country Report: Spain
(IEDCyT - Instituto de Estudios Documentales sobre Ciencia y Tecnología (CSIC) Spanish Research Council, 2009-10) Gómez, Isabel; De Filippo, Daniela; Sanz Casado, Elías; Urbano, Cristóbal; Ardanuy, Jordi
Institutional research repositories are becoming more and more diffused means for the analysis of the research performance of Universities, besides international databases, as the Web of Science and more recently the Elsevier database Scopus, which have been widely used as sources for assessing the scientific productivity and to produce international bibliometric rankings.Institutional databases collect all academic outputs, which go beyond the traditional publications, such as articles in newspaper, exhibits, working papers, notes, letters, manuals, reports. So far, while international databases could be biased by a limited coverage of scientific products especially in some fields of science (i.e Social Sciences and Humanities), institutional datasets can provide a quite comprehensive insight into the scientific production of an academic institution and can be powerful sources to build indicators aiming at describing universities. UNIPUB project aims at assessing the extent to which they can be used to produce simple indicators of publications at the level of whole higher education institutions and scientific fields. The team of the project is composed of three research groups: CERIS CNR in Italy, the University of Lugano in Switzerland, IEDCYT and University Carlos III of Madrid, Spain. UNIPUB was one of the projects on Science Technology and Innovation Indicators developed within the PRIME Network of Excellence, VI European Framework Programme (http://www.prime‐noe.org). The purpose is to methodologically exploit institutional databases, and to build profiles of research activities of the Universities, rather than to evaluate quality of research, coherently with the positioning indicators rationale and with a policy orientation promoting the differentiation of higher education institutions according to different missions and social and geographical spaces, rather than their competition along the unique dimension of the international academic reputation. Positioning indicators, in fact, describe the position of an academic institution in its complex, fragmented and multidimensional institutional space and the characteristics of the institutions themselves, in our case the HEIs, their competitive behaviors, and their collaborations and linkages with other actors considered as important elements of their performance. So far the UNIPUB project, after a description of the institutional datasets of a sample of 5 universities in the partner countries (use, contents, bibliographic information and quality and updating procedures), has experimented the possibility to use them to develop and to test a set of five descriptors and three indicators that encompass scientific production differentiation, Universities mission, their regional, national and international orientation, collaborations and linkages with different actors and stakeholders. This Report presents the results of the analysis developed in Spain for two Universities: Universidad Carlos III de Madrid and Universitat de Barcelona. The discussion is not intended to address the issue of productivity and research performance; instead, it is devoted to put into evidence opportunities and methodological constraints of the existing databases and to present ways for improving them. A comparative analysis of the outcome in the three countries involved in the project is presented in the UNIPUB General Report, which also shows the results of a survey developed within the three countries involved, on the characteristics of the University institutional databases.
Identificación y evaluación de revistas en procesos de evaluación de la investigación española en humanidades y ciencias sociales: análisis de las áreas de antropología, comunicación social, derecho, documentación, economía y filosofía
(2005-10) Borrego, Àngel (Borrego Huerta); Ardanuy, Jordi; Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Somoza Fernández, Marta; Urbano, Cristóbal; Delafuente, Marisa; Sinovas, Elisabet
The Library: from classic to postmodern
(2010) Petre, Maria Carmen Nadia
In its long and irregular transition, from traditional library to the electronic book we have seen combining and alternating the hybrid, electronic and most recently the digital libraries. All these concepts which are combining and are conditioning each other, are referring to methods of organization and use of an informational content (which exists or not in an informational structure).
L'edició digital d'articles científics accessibles per a cecs
(2006-10-23) Ribera, Mireia
Es presenta una revisió de la literatura sobre l'edició digital d'articles científics accessibles per a persones cegues.
La Universidad española en la web: pautas para una comunicación más efectiva
(2005-12-15) Térmens i Graells, Miquel; Ribera, Mireia
Estudio del grado de accesibilidad de las webs corporativas de las universidades españolas, según el cumplimiento de las Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) y otros indicadores.
Estudio de la accesibilidad de la documentación científica en soporte digital (Informe final)
(2007) Térmens i Graells, Miquel; Barrios Cerrejón, M. Teresa; Díaz Boladeras, Marta; Guasch Murillo, Daniel; Ponsa Asensio, Pere; Ribera, Mireia
El estudio analiza, a partir de una prueba experimental, los problemas de accesibilidad que actualmente presenta la información científica en formato digital, más concretamente los artículos científicos en soporte digital que actualmente se pueden consultar a través de los portales de acceso a las revistas electrónicas y en los repositorios abiertos ("open access") de literatura científica. El estudio se centra en los aspectos de facilidad de uso del contenido de los documentos, sin entrar en la observación de los distintos sistemas de recuperación. Se han analizado los dos formatos más utilizados para la publicación de artículos científicos en soporte digital: HTML y PDF, estudiando la variabilidad interna que representa la presencia de sumarios o de tablas de datos internas o vinculadas. Esta investigación se ha realizado a partir del trabajo experimental con dos colectivos: sujetos ciegos y sujetos no ciegos. El primer grupo se ha concretado en 30 sujetos ciegos que han colaborado de forma voluntaria y que han sido contactados gracias a la mediación de la Fundación ONCE. El segundo grupo se ha concretado en 30 profesores del Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona.

Examinar

Enviaments recents