Col·lecció Pedagogies UB - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/129628
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 21
Llibre
Contes i cancel·lació cultural : controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) Obiols Suari, NúriaSovint ens preguntem si no es fa un gra massa quan es decideix cancel·lar determinades lectures als infants. Certament, la percepció del sexisme o el racisme en la literatura i el cinema infantils ha generat un seguit d’accions i reaccions que no es poden ignorar. Sense anar gaire lluny, els llibres de Roald Dahl han estat objecte de crítiques pel seu llenguatge no prou inclusiu. Exemples com aquest fan que ens plantegem si és una bona decisió evitar el contacte de les noves generacions amb alguns continguts del passat que ara grinyolen i han esdevingut qüestionables. On se situa la frontera entre el que és convenient i el que no ho és en l’àmbit de la ficció infantil? Qui ha de determinar aquest límit i sota quins paràmetres? Amagar el que no agrada pot posar en perill la formació cultural d’avui? En aquest llibre, diversos professionals vinculats a la recerca i a la literatura adreçada als infants ofereixen un ventall d’arguments sobre si cal o no cal llençar alguns contes a la foguera.Llibre
Fer-se a la mar : narratives d'una descoberta pedagògica(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Brugarolas, Oriol, 1979-; Ortega González, Èric; Pascual Martín, ÀngelLa impressió estètica que desperta el mar en l’artista resulta incomparable. Però el mar també suscita una atracció instrumental i calculada que té per objecte trobar beneficis per a la vida quotidiana. Des d’antic, els pescadors, comerciants i guerrers dels pobles costaners l’han vist com un espai per descobrir, dominar i utilitzar, i més tard, els metges i els educadors també s’hi han fixat. Aquest llibre presenta un conjunt d’estudis, organitzats en quatre eixos, que tracten l’interès pedagògic pel mar des d’una perspectiva històrica. En el primer eix se situen les pràctiques a l’entorn del mar en els contextos culturals en què van sorgir. En el segon s’analitzen les iniciatives que han sabut combinar l’aprenentatge amb el que ofereix la platja, nodrint-se in situ de la força inspiradora de la naturalesa marítima. El tercer se centra en la importància del cos en l’educació a partir de diverses propostes teòriques i d’exercicis físics que fomenten valors com ara el sacrifici, la lluita i el respecte per les normes. En el quart, s’explora el mar com a horitzó que afavoreix la circulació de subjectes, idees i artefactes educatius entre territoris de l’entorn mediterrani, europeu i transoceànic, en un intercanvi d’influències que s’estén arreu del món.Llibre
Pedagogía social reflexiva : prácticas, discursos y narraciones(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Planella Ribera, JordiEl trabajo que presento se organiza en cuatro partes, que pretenden ofrecer al lector una amplia perspectiva por temas actuales vinculados a la pedagogía social, y lo hacen desde su reflexividad. Estas partes que configuran el texto son: 1. Los procedimientos de la pedagogía social; 2. Territorios de la pedagogía social; 3. Diversidades y pedagogía social, y 4. Trayectorias por la pedagogía social.Llibre
Fronteres i pedagogia: estudis sobre la transgressió dels límits(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) García Farrero, Jordi; Egea Andrés, ÀlexLes fronteres sempre han suscitat un gran interès i cada època les interpreta d’acord amb unes motivacions polítiques, filosòfiques, literàries, històriques i pedagògiques particulars. Aquesta obra, que neix de la reflexió sobre les correspondències entre la literatura europea i les fronteres, ha estat bastida per abordar-les des d’una perspectiva disciplinària àmplia i sense defugir-ne les contradiccions. Els autors exploren els límits del que es considera humà, el terreny entre la biologia i la filosofia, la pedagogia del cos, les relacions entre la pedagogia i la literatura, les divisions ontològiques del jo i de l’altre, la fragilitat del destí i altres qüestions que se situen en espais geogràfics concrets com ara París, els Balcans o Varsòvia.Llibre
De estudiosos y estudiantes(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) Larrosa, Jorge; Venceslao, MartaEl estudio ha ido ganando centralidad como concepto pedagógico y filosófico tal vez por su potencia para separar la escuela (y la universidad) de su subordinación al programa educativo del capitalismo cognitivo, ese que hace del aprender (y del aprender a aprender) su principal fuerza productiva. En este libro, distintos autores tratan de aspectos relacionados con el acto de estudiar: su significado y su historia, el estudio como forma de vida y como lectura, el estudio y el pensamiento, sus condiciones materiales y sociales, sus espacios y tiempos, sus artes o procedimientos, su carácter público, la iniciación al estudio, la vida estudiantil, las dificultades de estudiar en la sociedad, el aprendizaje... Se trata, en definitiva, de explorar la fuerza de una antigua palabra para probar si puede sernos de alguna ayuda, tanto para la crítica de las instituciones educativas del presente como para la invención y el sostenimiento de otras formas de entender y practicar la educación.Llibre
Ciudades pedagógicas europeas: hacia una cartografía educativa(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) Vilafranca Manguán, Isabel; Cercós i Raichs, RaquelDespués de la catástrofe provocada por la Primera Guerra Mundial, Europa emprendió un proceso de reconstrucción en el que las ciudades tuvieron un papel crucial como referentes intelectuales, culturales y sociales. En esta compleja trayectoria, la educación tomó la responsabilidad de forjar una conciencia continental con el fin de afianzar la democracia parlamentaria y conformar una comunidad de convivencia pacífica que cristalizó en la Unión Europea. Trieste, Viena, Ginebra, Birmingham, Moscú, San Petersburgo, París, Barcelona y Berlín, entre otras, abanderaron esta transformación y se convirtieron así en ciudades clave. La presente obra analiza en profundidad la particular cartografía pedagógica que dibujaron estas capitales y los discursos educativos que hicieron posible el camino hacia la configuración de la Europa actual. Altres títols de la col·leccióLlibre
L'educació com a metàfora. Conviure en un món d'incertesa(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) Lluís i Reverté, PereSom hereus d’una modernitat il·lustrada que ha intentat bastir un edifici on tot encaixi, en què la lluita contra l’ambigüitat es considera l’únic camí per superar la crisi d’idees i de valors de la societat actual. El propòsit de fixar una visió unitària, la convicció que cal transmetre una informació veraç i contrastada porta a la desaparició progressiva dels camps del saber que generen dubtes, que fan evident la divergència i la confrontació d’opinions. Aquest llibre proposa una nova mirada als fonaments del discurs educatiu, que cal establir a partir de pactes fruit d’un conjunt de voluntats. És un crit d’alerta contra els qui pretenen construir des del consens i no entenen que la força de la democràcia rau en el reconeixement del prejudici de tota interpretació. Ens mostra que expressar aquells aspectes de la cultura que no es poden racionalitzar és el camí cap a la comprensió de les forces socials, cap al que és més essencial per conviure: la descoberta de la història que dona sentit als actes.Llibre
Textos fundamentales en el exilio: pedagogía culturalista y educación viva(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) Roura i Parella, Joan, 1897-1983El 23 de enero de 1939 Joan Roura-Parella partió de Barcelona hacia un exilio voluntario del que, como muchos otros intelectuales españoles, ya no volvería jamás. Primero en México (1939-1945) y después en Estados Unidos (1946-1983), elaboró su pensamiento pedagógico y se situó en la avanzada de los estudios académicos de distintas universidades americanas. Habiéndose formado en los años treinta en las ciencias del espíritu, en la Universidad de Berlín y con el magisterio de Eduard Spranger, y tras haber presentado en la Universidad de Barcelona, en plena Guerra Civil, la primera tesis en pedagogía leída en España, Roura-Parella desarrolló a partir de ese viaje de diáspora su cosmovisión sobre los principios de la unidad orgánica del mundo y la dimensión espiritual y axiológica del ser humano. Sobre la base de que la vida espiritual y la vida biológica constituyen un todo integral, sus textos transmiten hoy un ideario de paz y concordia plenamente vigente. Esta antología reúne, junto con un claro y completo estudio introductorio, las páginas más significativas de su pedagogía culturalista y su teoría de la educación. Con ella recuperamos, cuando se cumplen ochenta años de su exilio, una figura fundamental del pensamiento pedagógico del siglo XX.Llibre
Metodologías narrativas en educación(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) Rodríguez Illera, José Luis; Annacontini, GiuseppeLa narración es una herramienta educativa de primer orden. Con el denominado «giro narrativo» en el ámbito de las ciencias sociales, el interés por sus diversas formas y contextos no ha dejado de aumentar, hasta el punto de generar una nueva disciplina: la narratología. Sin embargo, su repercusión tanto en el ámbito educativo de la escuela, como en la educación social y el trabajo social, no ha sido tan amplia. Este libro expone teorías pedagógicas, metodologías con ejemplos de su aplicación: desde las historias de vida y las autobiografías hasta los relatos digitales, en varios contextos sociales y etapas vitales (el aula, la prisión, la inmigración, la formación de profesionales, la vejez), y recoge aportaciones de autores italianos, sudamericanos y españoles, todos con una vasta experiencia en este campo.Llibre
La insurrección de la vulnerabilidad: para una pedagogía de los cuidados y la resistencia(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) Pié Balaguer, AssumpcióLa percepción que el ser humano tiene de sí mismo en Occidente se ha forjado a lo largo de la historia sobre la base de un error filosófico fundamental: la exclusión de la debilidad, la incapacidad de soportar la negación que proviene de los cuerpos que no funcionan adecuadamente. Esta revelación conlleva entender la vulnerabilidad como insurrección, como rebelión y palanca para el cambio social. El dolor, la caducidad o la fragilidad concilian muy mal con la realidad occidental, y es necesario entender las razones y consecuencias de ello. En este libro —continuación de Por una corporeidad postmoderna (2014)— se analizan las condiciones sociales, económicas y psicológicas que alimentan este rechazo de la vulnerabilidad humana, con el fin de buscar otros rumbos que permitan construir una sociedad más amable para la vida en su conjunto.Llibre
Aprender a participar en los centros de secundaria: Inclusión y calidad democrática(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) Carrillo, Isabel; Simó, Núria; Soler i Mata, JoanLa democracia y la inclusión son dos de los ejes sobre los que gira el debate pedagógico actual. Se suceden las preguntas, a menudo sin respuesta, acerca de los problemas derivados de la búsqueda de una educación en que la participación y la aceptación de la diversidad formen parte de la realidad y no constituyan un mero sueño, y también acerca de las posibilidades de crear escuelas democráticas e inclusivas en la vida diaria, en el desarrollo curricular, en las actividades del alumnado y en las relaciones de la comunidad educativa. Las formas de gobierno del centro, las condiciones de bienestar en el mismo, el reconocimiento del otro y los valores son cuatro dimensiones a partir de las cuales se pueden construir democracias justas y ciudadanías inclusivas. Las distintas aportaciones del presente libro muestran ejemplos de realidades diversas que persiguen el objetivo de convertir los centros de secundaria en espacios de experimentación para seguir avanzando en la dirección indicada.Llibre
Educació per a una cultura de pau: una proposta des de la pedagogia i la neurociència(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) Burguet i Arfelis, Marta, 1968-; Bueno i Torrens, David, 1965-La pau és una matèria fràgil, trencadissa, i també controvertida. Quantes accions es fan en nom de la pau, encara que a vegades, paradoxalment, s’acabi recorrent a la violència! Fins i tot la pau proactiva, d’arrel ghandiana, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d’acord. Tanmateix, és un bé molt preuat i desitjat, que s’ha de protegir i conrear. I perquè arreli i creixi, cal entendre-la i viure-la. Educació per a una cultura de pau fa una proposta innovadora en aquest camí, que sorgeix del diàleg reposat i meditat, i alhora viu i dinàmic, entre una ciència social com és la pedagogia i una d’empírica com és la neurobiologia. Fruit d’aquest diàleg, la pau esdevé un important actiu de la humanitat i una via per gestionar els conflictes de les nostres idiosincràsies culturals i biològiques. Aquestes àrees de coneixement convergeixen en una mirada integradora de l’educació per a una cultura de pau, des de la convicció que la pau s’ha de comprometre tant amb les injustícies més estridents i mediàtiques com amb les més silenciades.Llibre
L’educació, una qüestió d’estat. Una mirada a Europa(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015) Prats Gil, EnricCatalunya carrega amb una herència difícil en educació. Acostumada a liderar històricament la innovació pedagògica, l’escola d’aquest país es troba ara massa qüestionada i poc acompanyada. Alguns volen respirar els aires que vénen del nord d’Europa per trobar-hi la solució, mentre que els governants actuals, sobretot els de Madrid però també alguns d’aquí, miren enrere amb nostàlgia per recuperar models educatius grisos i caducs. Aquest llibre dóna una ullada als principals aspectes que expliquen la situació del sistema educatiu actual català. Presenta una mirada en perspectiva internacional, bàsicament europea, sempre en clau prospectiva, i ofereix arguments per al debat sobre un model educatiu propi per a Catalunya, tan necessari en aquest moment clau per al futur del país.Perquè amb l’educació —i fa temps que ho sabem—, no s’hi juga.Llibre
Pedagogías sensibles: Sabores y saberes del cuerpo y la educación(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) Planella Ribera, JordiEste libro muestra otras formas de pensar la pedagogía más allá de los tópicos predominantes y evidencia cómo algunos conceptos (cuerpo, soma, sarx, corporalidad, corporeidad, körper, corps, leib, corpofobia, corpografía) atrapan a quien se siente atraído por la pedagogía sensible. Se trata de conceptos que, a su vez, no se dejan atrapar: se convierten en palabras escurridizas que requieren un trabajo de profundización para poder aprehenderlas. La finalidad de todo ello es discutir sobre las posibilidades de una mirada somática, de una pedagogía sensible que se preocupe por esas otras dimensiones del sujeto que muy a menudo quedan ofuscadas por las técnicas de parametrización de la diferencia, por la clasificación, por la cuantificación, por la necesidad (injusta) de tener bajo control a todo aquel que vive en los márgenes y lo que puede representar de peligro para nuestras vidas.Llibre
La formación del carácter de los maestros(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Esteban Bara, Francisco, 1975-¿Por qué nos marcó aquella maestra de la que es imposible olvidarse?, ¿qué hizo aquel maestro para conseguir que amáramos su asignatura? Cuestiones como estas nos hablan del maravilloso arte de educar, y nos advierten de un hecho que no debería pasar desapercibido: ser maestro y maestra es algo más que saber y saber hacer. Es saber ser, o mejor dicho, saber ser de una determinada manera. La formación universitaria no debería desatender el carácter de las personas que quieren dedicarse a la educación. El tema no es baladí, porque el carácter de un maestro puede conseguir extraordinarios resultados o provocar efectos desastrosos en su alumnado. Este libro, fruto de la investigación de diversos autores, presenta ideas sobre la formación del carácter de quienes quieren cambiar el mundo a través de la educación.Llibre
Impertinentes: el desgarro de pensar: Tomás de Aquino, Aristóteles, San Agustín, Bergman, Camus, Descartes, Freud, Génesis, Heidegger, Husserl, Kant, Lévi-Strauss, Marx, Nietzsche, San Pablo, Platón, Sartre, Shakespeare, Unamuno, Wittgenstein, San Juan de la Cruz(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Fullat, Octavi, 1928-El presente libro constituye la biografía intelectual del autor, en la que relata cómo veintiún pensadores le hicieron caer del corcel del cristianismo sobre el que montaba tan seguro. Veintiún «impertinentes» que socavaron los cimientos que sustentaban su concepción del mundo y, por ende, de la educación. Si ignoramos qué es conocer, si hay o no algo absoluto —Dios—, qué significan los términos «bueno» y «malo», y si, además, no podemos responder de modo contundente a la pregunta «¿por qué tengo que ser bueno?», la axiología educativa se tambalea y hasta da la impresión de que va a dar en tierra de un momento a otro. Experto en filosofía de la educación, Octavi Fullat se propone estudiar las bases tanto de la epistemología de las ciencias de la educación como de la axiología educativa. Impertinentes narra la historia de esta peripecia.Llibre
¿Enseñar y aprender en la universidad?: ensayos fenomenológicos y hermenéuticos(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) Laudo, Xavier; Vilafranca Manguán, IsabelLa universidad sufre hoy en día una gran presión burocrática y tecnológica que la está convirtiendo en una institución cada vez más opresiva, rígida y reglamentada, tanto respecto a la creación y difusión del conocimiento como a la docencia y a la relación entre estudiantes y profesores. Afortunadamente todavía queda algo de la libertad que desde siempre ha caracterizado a la universidad. Y, aunque precaria, la libertad sigue siendo la condición de posibilidad de la conversación, que crea el contexto propicio para la aparición del conocimiento y resulta ser la mejor, si no la única, forma de aprender. ¿Qué otro modo hay, si no, de acercarse al misterio de la transmisión, a la incógnita de cómo convertir la experiencia del profesor en experiencia del estudiante? Estas páginas son una invitación a profundizar en el sentido y el significado de la enseñanza y el aprendizaje, a acercarse a la esencia misma del mundo universitario y su vivencia. Los distintos capítulos del libro traen a la luz razones y emociones, ambas necesarias para que, tal vez, el rumbo que ahora lleva la universidad pueda algún día redirigirse.Llibre
Construint vincles entre universitat i societat: 20 experiències d’aprenentatge servei a les universitat catalanes(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Escofet Roig, Anna; Fuertes, M. TeresaL’aprenentatge servei és una activitat educativa que es fonamenta en l’experiència de la participació social dels estudiants durant el seu procés de formació. En l’àmbit universitari té un valor afegit, perquè contribueix a desenvolupar competències clau en una doble direcció: com a ciutadans i com a futurs professionals. Aquest llibre recull vint relats que descobreixen aspectes concrets de la realització d’aquestes activitats, des de la perspectiva tant del docent i de l’estudiant com dels col·laboradors de les entitats implicades. Per exemple, uns estudiants d’Econòmiques i de Comunicació ajuden emprenedors en risc d’exclusió social a tirar endavant la seva idea empresarial amb microcrèdits procedents de finances ètiques; o, a través de les TIC, estudiants de Psicologia promouen la inclusió educativa en contextos desfavorits. Aquestes experiències, en què participen diverses universitats (UAB, UB, UdG, UdL, UIC, UPC, UPF, URL i URV) i que abracen diferents ensenyaments, posen de manifest la necessitat de continuar treballant perquè l’aprenentatge servei esdevingui un eix central de la política universitària.Llibre
Aprendre de lletres: literatura i pedagogia, vides paral·leles(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Prats Gil, EnricPedagogia i literatura són disciplines humanes amb molts paral·lelismes. L’educació té molt de ficció, com la narrativa té molt de pedagogia. Créixer i fer créixer són accions indefugibles de la condició humana, que s’aconsegueixen per la via educativa o la literària. L’una i l’altra ens empenyen. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. Aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica. A partir de deu novel·les i narracions, el llibre proporciona una mirada de l’educació des de prismes i àmbits ben diversos, amb les ulleres d’un lector aficionat. Amb un text inèdit de Rafael Vallbona i una col·laboració de Conrad Vilanou, Aprendre de lletres és una excusa per parlar de literatura i pedagogia: de Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, d’Emma Reyes a Vicenç Pagès, d’Edward Bunker a Enrique Vila-Matas, aprendre de les lletres, sense més pretensions, per intentar entendre una mica millor l’educació d’ara i de sempre.Llibre
Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya: cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Vilafranca Manguán, Isabel; Vilanou, Conrad; Universitat de Barcelona. Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS)Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza van representar un motor de canvi pedagògic sense precedents a l’Estat espanyol. Considerat un dels intel·lectuals més importants del segle XIX, Giner va tenir una presència constant a Catalunya, que va deixar empremta en el moviment de renovació educativa i cultural de les primeres dècades del segle XX, i sobretot en els estudis de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Els autors d’aquesta obra aprofundeixen en aspectes il·luminadors com ara el ressò de les public schools britàniques en l’ambient institucionista i el seu esperit col·legial, tutorial i esportiu; el nomadisme pedagògic i el culte a la natura que inspiraven les excursions per la serra de Guadarrama; l’estètica panteista i romàntica de Giner, i les seves relacions amb Machado i Gaziel; els ponts de diàleg entre Catalunya i Madrid, i, en especial, la influència educativa i editorial al Principat, estroncada pel franquisme, que va clausurar la Institución i va empresonar els mestres que s’hi havia format.