Treballs Finals de Grau (TFG) - Conservació i Restauració de Béns Culturals

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/65822

Treballs Finals del Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 46

Evolución de las técnicas de digitalización de obra gràfica: del 2D al 3D en la documentación y anàlisis de Pergaminos
(2025) Olivera López, Julia María; Bautista Morenilla, Iris
[esp] El pergamino, soporte gráfico predominante en la Europa medieval hasta la irrupción del papel, conserva un valioso legado cultural materializado en libros, mapas, cantorales y escritos notariales, entre otros. Sin embargo, su compleja composición estructural, basada principalmente en colágeno, y su elevada higroscopicidad lo convierten en un material altamente vulnerable. Estos desafíos subrayan la necesidad de desarrollar herramientas avanzadas para analizar, monitorear y conservar los pergaminos, superando las limitaciones de métodos convencionales como mediciones manuales, fotografía de luz rasante o pruebas de tracción. Si bien estas técnicas han sido ampliamente utilizadas, su capacidad para abordar la complejidad de este soporte de manera no invasiva es limitada. En las últimas décadas, han surgido métodos más sofisticados que prometen mayor precisión y un análisis más detallado, pero poco explorado en obra plana. La presente investigación se centra en un estudio comparativo realizado sobre un fragmento de pergamino histórico manuscrito en tintas metaloacidas y pigmentos orgánicos, explorando las ventajas y limitaciones de la digitalización tradicional bidimensional (2D), el Reflectance Transformation Imaging (RTI, 2.5D) y tecnologías tridimensionales como la fotogrametría y el escáner de luz estructurada (3D). Los resultados permiten evaluar las capacidades de estas herramientas en términos de precisión, aplicabilidad y beneficios para la conservación preventiva, destacando el potencial de las tecnologías 3D para documentar y comprender mejor los comportamientos fisicoquímicos del pergamino.
Taos Pueblo: A Community-Led Approach for Preserving Tangible and Intangible Heritage.
(2025) Mondejar Shade, Simona Amelia; Otero Hermo, Jorge
[cat] La conservació del patrimoni cultural pot manifestar-se de diverses formes, en alguns casos incloent els professionals de la disciplina i en altres com a acció natural d’una comunitat. Aquest Treball de Final de Grau explora els diferents plantejaments possibles en un projecte de conservació i restauració de patrimoni cultural. El treball se centra en Taos Pueblo, EE.UU., com a estudi de cas i exemple de projectes de conservació, guiada per una comunitat, que preserven efectivament tant el patrimoni tangible com l’intangible. A través d’un estudi bibliogràfic s’han establert els aspectes positius i negatius d’un enfocament guiat per una comunitat, i s’han adreçat les prioritats i necessitats d’aquesta tipologia de projecte. S'estableix una proposta d’intervenció, prenent a Taos Pueblo com a base, però adaptable a qualsevol comunitat amb característiques similars, per prioritzar tant el patrimoni tangible com l’intangible i el benestar comunitari.
Del desgast a la preservació, comprovació in situ de consolidants a la pedra del Mèdol.
(2025) Marta Guinovart, Júlia; López-Polín Dolhaberriague, Lucía
[cat] La pedra del Mèdol, utilitzada àmpliament en el patrimoni arquitectònic de Tarragona, pateix un procés accelerat de disgregació provocat per factors ambientals i antropogènics, cosa que compromet l'estabilitat i la conservació dels monuments. Aquest treball té per objectiu avaluar l’eficàcia de tres consolidants — un silicat d’etil (CTS Estel 1000®), un producte basat en nanopartícules de sílice (Nanoestel®) i un altre basat en nanopartícules de carbonat de calci Nanorestauro®) —, i establir un protocol metodològic in situ senzill per determinar-ne la compatibilitat amb el substrat i l’efectivitat. S’ha combinat una revisió teòrica de les propietats químiques dels consolidants amb proves pràctiques sobre mostres de pedra. Les proves inclouen l’anàlisi d’absorció d’aigua, la prova de la gota i l’Scotch tape test. Els resultats mostren que tots els productes han millorat la cohesió superficial, tot i que el silicat d’etil ha provocat alteracions significatives en les propietats hidrofíliques del substrat, fet que en desaconsella l’ús. Nanoestel® i Nanorestauro® es presenten com a alternatives més compatibles amb el substrat, tot i que caldria ampliar la mostra i incorporar tècniques d’anàlisi complementàries — com la mesura de la velocitat de transmissió del vapor d’aigua — per validar i consolidar els resultats obtinguts.
Retornar l’esplendor daurada: anàlisi de la viabilitat del redaurat com a mètode de reintegració cromàtica en suports a l’exterior.
(2025) Olives Roigé, Pol; Yagüe Gómez-Reino, Silvia
[cat] Quan un monument emblemàtic com la Quadriga de l’Aurora torna a brillar sota el sol de Barcelona, la pregunta que ressona no és només “com s’ha fet?”, sinó “a quin preu?”. La pràctica de redaurar, entesa com una reintegració cromàtica, ofereix una imatge impactant, però no exempta de polèmica. El dilema presenta dues vessants: la tècnica i la conceptual. D’una banda, l’impacte dels materials aplicats sobre la matèria original, especialment quan es fan servir films impermeables sobre suports porosos. De l’altra, l’alteració de la percepció d’originalitat que pot provocar una intervenció mimètica i extensiva. Aquest treball analitza la viabilitat del redaurat sobre pedra exposada a la intempèrie, i la seva compatibilitat amb els criteris de reversibilitat, compatibilitat, discernibilitat i respecte per l’original. La metodologia combina un estudi teòric amb un examen tècnic de materials i casos recents, com el de la torre Elizabeth del Parlament Britànic. Els resultats evidencien que, tot i l’efectivitat estètica, el redaurat planteja reptes grans. Així doncs, només hauria de considerar-se en contextos molt específics i amb una justificació sòlida. La qüestió final no és si l’or torna a lluir, sinó si amb ell perviu el valor patrimonial.
Additius naturals amb funcions hidrofugants en morters de calç aèria: un estudi comparatiu de l'arròs, el nopal i l'oli de llinosa.
(2025) Pérez Ruiz, Andrea; Otero Hermo, Jorge
[cat] Aquest treball estudia l’eficàcia hidrofugant de tres additius naturals (pols de midó d’arròs, pols de nopal i oli de llinosa) incorporats a morters de calç aèria, amb l’objectiu de millorar-ne el comportament davant l’aigua en intervencions de conservació-restauració de patrimoni arquitectònic exposat a l’exterior. Mitjançant assaigs experimentals, s’han avaluat l’angle de contacte, l’absorció capil·lar, la porositat oberta i la duresa superficial. Els resultats indiquen que l’oli de llinosa i el nopal augmenten la hidrofobicitat, mentre que el midó d’arròs no presenta canvis significatius. L’oli de llinosa, però, pot comprometre la transpirabilitat del morter. Els additius no redueixen la porositat oberta de manera significativa, excepte en el cas de l’oli, tot i que el seu valor pot estar infraestimat. Pel que fa a la duresa superficial, només el nopal mostra un augment rellevant. Aquest estudi destaca el potencial d’aquests materials naturals com a alternatives sostenibles, tot i que caldrien assaigs de durabilitat i una revisió metodològica per validar els resultats a llarg termini.
Hidrofugants en pedra de Montjuïc: revisió crítica i avaluació experimental de la seva eficàcia i compatibilitat.
(2025) Burgaya Ribell, Montserrat; Arroyo Casals, Pau
[cat] El present treball analitza la idoneïtat de dos productes hidrofugants aplicats sobre la pedra de Montjuïc, un gres silícic àmpliament emprat en el patrimoni arquitectònic de Barcelona. A través d’una revisió teòrica, s’estudien els mecanismes d’acció, la classifi cació dels hidrofugants i els criteris de compatibilitat amb substrats porosos. Fent especial èmfasi en la transpirabilitat, la reversibilitat i l’estabilitat química com a criteris essencials per a la conservació-restauració. La part experimental inclou l’aplicació de Nano Silo W® de CTS i TECNADIS PRS Performance® en mostres de pedra real i la posterior avaluació mitjançant assajos normalitzats: angle de contacte, absorció d’aigua i permeabilitat al vapor d’aigua. Els resultats mostren que tots dos productes ofereixen una bona hidrofobicitat, si bé Nano Silo W® presenta una compatibilitat físico-química lleugerament superior, gràcies a la seva formulació a base de nanopartícules de sílice funcionalitzades. El treball conclou que la selecció d’un producte ha de basar-se en una anàlisi detallada del substrat, les condicions en què es localitza i en criteris científi cs que assegurin la durabilitat i compatibilitat del tractament aplicat, evitant danys futurs en el patrimoni.
Reversibilitat en conservació del Patrimoni: estat de la qüestió i proposta d'un model d'anàlisi.
(2025) Pineda Illera, Anna; Otero Hermo, Jorge
[cat] El present treball proposa un enfocament crític i sistemàtic al principi de reversibilitat aplicat a la codicologia de la conservació-restauració. El criteri de reversibilitat roman, des del moment de la seva introducció a l'Informe Murray Pease (1964), sense ser definit oficialment per cap institució. Això ha donat lloc a multitud d'estudis i interpretacions sobre la qüestió. La literatura evidencia les dificultats per arribar a un acord no només de cara a la interpretació d’ un criteri tan abstracte sinó també de cara a la seva aplicabilitat. La interaccionisme entre ciències naturals i socials juga un paper especialment rellevant en l'àmbit de la conservació-restauració del patrimoni cultural i entra en conflicte especialment en la definició d'aquest criteri. L'objectiu d'aquesta recerca consisteix a donar un nou enfoc a la qüestió. La metodologia de treball es basa en una revisió bibliogràfica centrada en la literatura especialitzada per a l’anàlisi teòric del concepte, complementada per entrevistes de cara a l'anàlisi pràctica dels tractaments i a l'aplicació empírica del criteri. L’aportació innovadora ve donada per la construcció d'una rúbrica com a model semiquantitatiu basat en paràmetres científics orientats a donar suport als professionals en la presa de decisions i els debats ètics implicats en la pràctica de la conservació-restauració.
Disolventes verdes: D-Limoneno, Carbonato de propileno y DBE
(2024-06-20) Collazo Inglesini, Macarena Belén; Martínez Gil, Esther
[spa] En los procesos de limpieza de obras policromadas se utilizan habitualmente mezclas de disolventes provenientes de fuentes no renovables, que suelen ser contaminantes o tóxicas para el ser humano y perjudiciales para el medio ambiente. En la búsqueda de una alternativa más ecológica y sostenible se realiza una reseña bibliográfica de los disolventes verdes que actualmente están en el mercado y son usados en restauración. Se realiza una recopilación de sus principales usos y características obteniendo como resultado una tabla comparativa. A partir de esta tabla y de casos de estudio se eligen tres disolventes (D-Limoneno, Carbonato de propileno y DBE) como alternativa a la tríada de disolventes del Test de Cremonesi (Isooctano, Acetona y Etanol). La efectiva remoción de sustancias filmógenas de ambas tríadas se comprueba mediante observaciones visibles y mediante fluorescencia inducida por rayos UV, utilizando un microscopio digital de superficie, en muestras preparadas con barniz dammar, goma laca, Paraloid®, Varnish Regal Gloss y Acril 33. También se realizan pruebas sobre una obra original que presentaba un barniz oxidado de resina colofonia. El resultado permitió observar que la tríada verde puede utilizarse como una buena alternativa a los disolventes del Test de Cremonesi, y que el disolvente DBE presenta las mejores características por ser menos agresivo para la obra, más sostenible para el medio ambiente y menos tóxico para el restaurador.
Gegants: un vincle centenari entre història, identitat i tradició a Catalunya
(2024-06-04) Flores Rimbau, Rut; Albalat Moles, Núria
[ca] Els gegants són una part destacada del nostre patrimoni festiu, amb una trajectòria històrica i social significativa que han esdevingut a cada població tot un símbol de les seves celebracions. Algunes d'aquestes figures tenen més de cent anys i han estat declarades béns culturals pel seu valor històric excepcional. Es pretén fer una recopilació d’informació sobre els gegants històrics del país, localitzant-los i fent incís en els seus materials de creació. Com que la restauració del patrimoni requereix un coneixement especialitzat per preservar la seva autenticitat i valor cultural, també ens atansarem breument al problema de l'intrusisme dins el sector professional. L’estudi de cas es manté en curs i cada vegada més a prop del misteri sobre l’origen dels gegants del Barri d’Avall, de Montbrió del Camp, i l’arribada a la població durant la segona meitat del s. XIX. També ha destacat la importància de la investigació, la restauració i la conservació per tal de preservar la seva autenticitat. No cal dir que explorar aquesta parella de gegants ha estat un viatge fascinant a través de la història, la tècnica artesanal i la identitat cultural de la població que els ha conservat.
Paraloid® b-72, resines epoxy i sol-gels. Comparativa de productes per a la restauració i conservació de vidre
(2023-06-21) Benítez García, Natalia; Sabadell Noguera, Cecília
[ca] Davant de la gran varietat de productes disponibles per a la conservació-restauració de vidre, es qüestiona quin d’aquests presenta millors característiques i és més idoni per a l’adhesió, consolidació i reintegració del material. La resolució d’aquesta problemàtica es fa partint de quatre dels productes més emprats (el Paraloid® B-72, l’Araldite® 2020, l’Epo-Tek® 301-2 i el HTXAL-NYL) i de tres dels sol-gels més recents dissenyats específicament per a materials vitris (ORMOCER® G, SIOX-5 RE20C i Cloisil A18). De cadascun d’ells es valora la seva compatibilitat amb el vidre i es fa un recull d’altres característiques relacionades amb la seva preparació i aplicació. Finalment, els resultats de l’estudi i de l’experimentació es recullen en una taula comparativa. A partir d’aquesta s’arriba a la conclusió que el Paraloid® B-72 és, en general, el millor producte per a la restauració de vidre, tot i que davant de vidres especialment transparents l’Araldite® 2020 seria més idoni i per a la protecció i consolidació el SIOX-5 RE20C presenta millors resultats.
L'ús dels conservants al camp de la conservació-restauració
(2021-07-05) Candela Rubio, Marina; Balaguer Farré, Cristina
[cat] Actualment, el camp de la conservació-restauració fa ús de productes d'origen animal i natural com són les coles animals, per exemple la cola de conill, o els extractes d'algues, com l'agarosa. La utilització d'aquest producte comporta una problemàtica envers la seva conservació durant el procés d'aplicació, forçant al restaurador a preparar diverses vegades el mateix producte en petites quantitats o bé a preparar el producte d'un sol cop i córrer el risc que aquest es degradi i s'hagi de llençar. Per solucionar aquesta problemàtica s'introdueix l'ús de conservants, els quals allarguen la vida útil dels productes i faciliten l'emmagatzematge d’aquest ja preparat per a ser aplicat. Amb la introducció dels conservants, se soluciona la problemàtica plantejada inicialment, però se'n creen de noves, ja que l'aplicació de conservants pot modificar les propietats inicials dels productes. Aquesta modificació no té per què ser negativa, però si s'ha de tenir present a l'hora de preparar el producte i triar com el conservarem. Amb aquest treball es busca a través del plantejament de diferents casos pràctics, conèixer com varien les propietats dels productes amb el pas del temps en funció de com han estat conservats, de manera que es pugui tenir un millor criteri a l’hora d’utilitzar o no conservants.
Tecnologías Actuales de Digitalización de Obras Patrimoniales
(2021-06-10) Cash, Julieta; Martí Beltrán, Gonzalo
[spa] El presente trabajo es el resultado de una exploración de los medios digitales disponibles en la actualidad y su uso dentro del ámbito patrimonial. Se describen los métodos de documentación digital de obras patrimoniales más utilizados hoyen día, así como de sus posibles usos dentro del ámbito de investigación y como formatos de exposición virtuales y físicos. Mediante esta investigación se hace una puesta en valor de las tecnologías que hay disponibles, que cada vez son más accesibles y económicas, y se promueve que se tengan en cuenta a la hora de plantear intervenciones en el patrimonio cultural.
Proposta per a la conservació del vidre històric en el patrimoni arquitectònic
(2021-06-21) Llobet Guevara, Maria Isabel; Martínez Gil, Esther
[cat] El coneixement de la història i evolució tècnica en la manufactura del vidre pla de finestra pot contribuir a percebre‟l com un element més dins el conjunt d‟un edifici catalogat com a Patrimoni Arquitectònic. Difondre la contemporaneïtat d‟aquest tipus de vidre amb la resta de materials de construcció podria obrir una via per a la seva salvaguarda i conservació. El treball en destria la història i l‟evolució tècnica i se centra en els sistemes productius industrials del primer terç del segle XX tot enfocant la seva anàlisi en un cas pràctic: la identificació del vidre antic fruit d‟aquests processos productius que encara es conserva a la seu social de l‟entitat cultural “Casino Llagosterenc” a Llagostera (Gironès). Tenint en compte els principis institucionals i el nivell de protecció municipal i a partir de la contrastació entre el fons documental i l‟estat actual de l‟edifici, s‟estableixen uns criteris per a la seva conservació i una proposta d‟actuació que respecta l‟ús actual de les instal·lacions i els seus valors patrimonials.
L’Església Vella de Vilabella
(2021-06-14) Tous Tendero, Patrícia; Martínez Gil, Esther
[cat] El present treball és un projecte que pauta les bases per la realització d'una possible futura actuació de conservació i restauració a les façanes i voltes de l’Església Vella de Vilabella. Aquesta església, ubicada al petit poble a l’Alt Camp, ha perdut el seu valor històric a causa de diversos canvis d’ús i intervencions després de ser tancada al culte. Aquest projecte acosta al lector a conèixer el context de l’edifici, fa un recorregut per la història del poble i el temple amb l’objectiu de donar a conèixer l’espai i el seu entorn. Amb la finalitat de realitzar una proposta de conservació-restauració, es realitza una identificació organolèptica dels materials constitutius. Amb aquesta informació es fa un recull de totes les alteracions a partir de les quals se'n fa un diagnòstic. La proposta d'intervenció es realitza amb la intenció de recuperar i conservar aquesta part de patrimoni immoble que amaga el poble.
La conservación de las colecciones entomológicas
(2021-07-05) Viladot Maria, Alexandra; Martí Beltrán, Gonzalo
[spa] Las grandes colecciones de especímenes de insectos conservadas en seco tienen, igual que todos los objetos considerados bienes culturales y científicos, unos factores y mecanismos propios de degradación. Debido a la gran importancia de estos ejemplares para la investigación y adquisición de conocimientos del mundo entomológico, es de vital importancia identificar y contrarrestar los elementos que provocan su degradación. Existe una serie de medidas preventivas y tratamientos que se pueden aplicar a los ejemplares entomológicos para conservar su integridad científica y visual, pero es imprescindible tener en cuenta que estos métodos no deben alterar las características morfológicas y moleculares de los ejemplares, ya que se provocaría una pérdida de su valor científico.
Polaroid TM
(2020-09-02) Pifarré Alvarez, Joan; Carvajal Segura, Elisabet; Bautista Morenilla, Iris
[spa] En los años 40, Edwin H. Land revolucionaría el mundo de la fotografía, introduciendo en el mercado una película fotográfica capaz de revelar y fijar la imagen al cabo de pocos segundos, sin necesidad de recurrir a un laboratorio. El diseño de este tipo de película instantánea está compuesto por una compleja combinación, muy estudiada y equilibrada, de capas de tintes, emulsiones y reveladores que reaccionan de forma sincronizada para capturar la imagen, desarrollar la película, detener el proceso de desarrollo y neutralizar cualquier químico no utilizado. La evolución de la primera imagen instantánea, que se revelaba en tonos sepias hasta desarrollar la imagen a color, ha estado muy ligada a la fascinación científica del equipo que co-fundó Edwin H. Land en 1937, con el nombre de PolaroidTM. Este tipo de fotografía, a partir de los años 70, llego a ser en un fenómeno de masas por su simplicidad, multiplicando la práctica de la fotografía en el entorno doméstico y científico; convirtiéndose en un icono cultural, del que grandes artistas se dejaron seducir por completo. Lamentablemente, este tipo de imagen es muy frágil, tiene grandes problemas de inestabilidad y requiere de una estricta conservación preventiva para evitar la desaparición o destrucción de la imagen. El trabajo que se presenta a continuación es el resultado de una pequeña investigación teórico- práctica, esta última basada en la metodología científica, a través de la observación sistemática, mediciones, experimentación, análisis y elaboración de hipótesis sobre este tipo de fotografía en color, en particular de las películas SX70 y 600 de la marca comercial PolaroidTM Originals. Para entender en qué consiste esta tipología de imagen se ha realizado un recorrido histórico-técnico, analizando los materiales y procedimientos para la elaboración de la imagen, prestando un especial interés en los mecanismos de degradación y las posibles vías de conservación.
Tècniques i materials de reintegració per a receptaclesde vidre antic
(2019-06-27) Zabala Caparrós, Carme; Martí Beltrán, Gonzalo
[cat] Aquest projecte pretén fer un recopilatori de les principals tècniques de reintegració en vidre arqueològic que s’han aplicat al llarg dels anys. A partir d’aquestes i un cop estudiades les principals alteracions del material, es plantegen un seguit d’assajos experimentals. En ells s’hi posen en pràctica alguns dels mètodes estudiats en la bibliografia disponible, amb la intenció de comprovar el comportament dels productes utilitzats i els obstacles que presenta cada un dels processos. El vidre és un material d’una fragilitat elevada per la qual cosa avui en dia representa una part mínima dins el patrimoni;per aquesta raó, en aquest treball es facilitaran els aspectes de la reintegració volumètrica i cromàtica en el camp de la conservació-restauració per ajudar que aquests objectes tinguin més protagonisme a l’hora d’aportar informació del passat.
Aproximació a la conservació de les col·leccions pictorialistes catalanes
(2019-06-18) Seras Selva, Mar; Vila Rabella, Marta
[cat] La goma bicromatada fou un dels procediments pigmentaris potenciats pel corrent fotogràfic pictorialista, obtenint la seva màxima popularitat a Catalunya durant un període de sis anys, concretament entre 1904 i 1910. Alhora és una de Ies tècniques minoritàries, en número d'exemplars, a Ies nostres reserves. El present treball consta d'un recull bibliogràfic, probablement inèdit atès que fins ara no s'ha localitzat complert a través de cap mitjà escrit en llengua catalana o castellana, que vol contribuir, des del punt de vista de la conservació i la restauració del patrimoni fotogràfic en l'inici de l'estudi dels procediments pigmentaris del fons pictorialista català. Aquest estudi pretén realitzar una anàlisi, primer en forma de recull teòric del moviment pictorialista per entendre des de la basc el naixement de la tècnica de la goma bicromatada, la seva composició i les possibles degradacions associades, i, a continuació, en forma d'un estudi pràctic: d'observació i anàlisi d'obres localitzades a institucions catalanes, per tal d'aprofundir en la seva caracterització. Per últim, s'estableix una proposta en forma de diagnosi -resultat de les obres estudiades-amb la finalitat de conèixer quines són les degradacions que apareixen actualment a les gomes bicromatades de les col·leccions fotogràfiques.
Biodeteriorament: eliminació de taques de fongs en suport de paper
(2019-06-18) Calabuig Martínez, Mariona; Berrocal Seisdedos, Sonia Angeles
[cat] L’atac biològic produït per microorganismes fúngics en suport de paper provoquen alteracions tant mecàniques com visuals. Aquesta segona és causada principalment per la deposició de metabòlits secundaris cromòfors entre les fibres del substrat. Els compostos, classificables en Policètids i Carotenoides, produeixen taques que romanen en el substrat tot hi haver estat eliminat l’organisme fúngic.Tot i la reversibilitat d’aquests productes la seva eliminacióés dificultosa i potencialment invasiva, raó per la qual només es considera el seu tractament ensituacions extremes. Entres les intervencions utilitzades al llarg del temps es troben els mètodes d’alteració de les taques i els d’eliminació. Els primers consisteixen bàsicament en la modificació química del producte a través del blanqueig, mentre que els segons tenen l’objectiu de trencar enllaços químics per tal d’aconseguir la solubilització i/o extracció dels productes del substrat. El mètode d’alteracióde taques comú és el blanqueig amb productes com el peròxid d’hidrogen, el borohidrur de sodi o el blanqueig per llum, aquests però no aconsegueixen l’eliminació de les taques que sovint acaben reapareixent. Entre els mètodes d’eliminació de taques s’han utilitzat popularment dissolvents orgànics o solucions alcalines. De manera més recent s’han realitzat proves amb diversos mètodes com el làser, els enzims o els circuits electroquímics, aquests últims a resultats prometedors.
La química del paper: Composició, procés de degradació i una possibilitat de consolidació.
(2019-06-17) Artigas Coll, Marta; Martí Beltrán, Gonzalo
[cat] El suport més habitual que troba la conservadora-restauradora de document gràfic és el paper. Les consolidacions dutes a terme en aquest suport tradicionalment han consistit en l’addició de materials. Gràcies a lesinvestigacions de la tesi doctoral d’Alícia de Lera Santín el 2011 es presenta un nou escenari a través de l’ús d’enzims per la re-síntesi de la cel·lulosa. Per situar el lector, el treball s’inicia amb una breu introducció històrica, segueix amb la descripció dels processos químics de formació i degradació de la cel·lulosa i, finalment, es proposa un estudi més acotat per la consolidació de la cel·lulosa mitjançant l’enzim cel·lulasa basat en els assajos de la tesi esmentada.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Qualsevol incidència que trobeu si us plau contacteu amb dipositdigital@ub.edu.

Examinar

Enviaments recents