Comunicacions a congressos (Educació Lingüística, Científica i Matemàtica)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/43528

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 79

Per a una exposició oral del TFG eficaç: orientacions per a l'alumnat
(Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2025) Rius-Escudé, Agnès; Font Rotchés, Dolors; Torras Compte, F.; Montané March, M. Amor
Per finalitzar un grau universitari, sovint l’alumnat ha d’elaborar un treball final de grau (TFG), el qual sol incloure una exposició oral. Aquest discurs oral s’ha de preparar tenint en compte la comunicació oral, el llenguatge no verbal, l'estructura del discurs, l'ús de mitjans audiovisuals, etc. L’objectiu d’aquesta proposta és oferir-li eines per treballar aquests aspectes a partir de les recomanacions que recullen els quatre vídeos didàctics Com fem un discurs oral eficaç? (https://www.ub.edu/lfa/com-fem-un-discurs-oral-eficac/). En aquest sentit, hem elaborat unes pautes d’autoavaluació, per fomentar el treball autònom, i unes de coavaluació, basades en l’aprenentatge col·laboratiu, complementades amb un cronograma que en guia l’ús i que ajudarà l’alumnat a preparar una exposició oral més eficaç.
Not everyone learns the same: Navigating individual differences in the FL classroom
(2026-03-09) Suárez, Maria del Mar
Individual differences in language acquisition arise from complex interactions between genetic factors, environmental input, and personal characteristics, resulting in significant variation in learning speed, proficiency, and style. Key factors influencing both first and second language acquisition include cognitive abilities (memory, aptitude), personality (introversion/extroversion), motivation, age, and affective variables like anxiety, among others. This webinar will explore how these variables manifest in a classroom setting and why a "one-size-fits-all" approach often fails to reach every student. By understanding the unique profile of each learner, educators can better tailor their instruction to foster a more inclusive and effective environment. Ultimately, "navigating" individual differences isn't about creating 30 different lesson plans for 30 different students; it is about building a flexible framework. When teachers acknowledge that variation is the norm rather than the exception, they move from teaching a curriculum to teaching people.
La Gamificació al servei de la llengua catalana: oportunitats en els nivells avançats
(Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2025) Serrano López, Raquel
Aquesta proposta explora el potencial de la gamificació per afavorir l’ús i l’aprenentatge del català en el marc de l’assignatura “Llengua Catalana per a l’Ensenyament” en el Grau en Mestre d’Educació Primària. S’hi implementa una intervenció didàctica i se n’analitza l’impacte en les actituds lingüístiques i la motivació dels estudiants. Els resultats mos-tren un canvi favorable en la percepció de l’aprenentatge i millores en el domini decla-rat, especialment en l’expressió oral. En l’actual context sociolingüístic, la gamificació esdevé una eina valuosa per transformar l’experiència d’aprenentatge i afavorir l’ús del català per part dels futurs professionals de l’educació.
Paisatge lingüístic i l'aprenentatge mòbil: acció innovadora per a la presa de consciència del multilingüisme
(2022) Sánchez Quintana, Núria; Rius-Escudé, Agnès; Torras Compte, Francina
Aquest estudi s’emmarca en un projecte d’innovació i investigació (2020PID-UB/004) del grup DIDAL (Dinàmiques d’Innovació Docent i d’Aprenentatge de Llengües) de la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona que té com a línies principals: l’aprenentatge mòbil, el paisatge lingüístic i el desenvolupament de la consciència lingüística en entorns multilingües en dissenys metodològics que conformen intercomunitats d’aprenentatge.
Acquisition of the low vowel in L2 Spanish by Chinese speakers
(2023) Cao, Yongfa; Font Rotchés, Dolors; Rius-Escudé, Agnès
This research aims to characterise the timbre of the low vowel [a] in the spontaneous speech of the Spanish interlanguage spoken by Chinese people at different learning stages and to determine the convergent and divergent features of Peninsular Spanish. In addition, we will assess variables including L1, gender, level of Spanish proficiency and (a)tonicity of the vowel to see the extent to which these factors influence the acquisition of the sound. Using methods of quantitative linguistic typology, calculation of accuracy and precision, the results indicate that in the interlanguage (IL) the [a] is more open than in Spanish; that the IL is a dynamic system that improves the timbre of the vowel [a] with increased Spanish input; that gender and (a)tonicity factors influence learning; and that L1 influences the vowel [a] in the IL for beginner learners, with fossilisation occurring at higher levels.
"Crea la teva pròpia aventura: implementació d'un ambient gamificat d'aprentatge centrat en la narrativa". Un projecte d'innovació docent per augmentar la motivació i millorar l'aprenentatge de futurs mestres
(Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2025) Jiménez Valverde, Gregorio; Guimerà Ballesta, Gerard; Marfil Sánchez, Marta; Martín Hernández, Eduard; Villarrasa Martínez, Alberto; Soriguera Gellida, Íngrit; Heras, Carlos, 1986-
En aquest treball presentem el projecte d’innovació “Crea la teva pròpia aventura: implementació d’un ambient gamificat d’aprenentatge centrat en la narrativa”, aplicat a dues assignatures de didàctica de les ciències del grau de Mestre d’Educació Primària. L’objectiu és augmentar la motivació de l’alumnat, afavorir la contextualització dels continguts científics i desenvolupar competències transversals, com el treball en equip i la competència digital docent, mitjançant la creació col·laborativa de storytellingsdigitals i la integració d’elements narratius, gamificació estructural i intel·ligència artificial en un entorn d’aprenentatge immersiu i personalitzat.
Aprendizaje de gramática en lengua extranjera mediante WhatsApp: Efectos del tipo de retroalimentación casi inmediata
(2025-11) Gesa Vidal, Ferran; Suárez, Maria del Mar; Frigolé, Neus
[spa] El aprendizaje de la gramática es fundamental para el dominio de una lengua, aunque suele percibirse como tedioso, lo que hace necesario explorar metodologías alternativas como el aprendizaje móvil de idiomas (MALL). Este estudio analiza qué tipo de retroalimentación resulta más beneficiosa para el aprendizaje de la gramática inglesa en un contexto MALL con estudiantes universitarios de nivel pre-intermedio. A lo largo de un semestre, cinco grupos participaron en actividades gramaticales a través de WhatsApp recibiendo distintos tipos de retroalimentación, mientras que un grupo control no utilizó esta herramienta. Los resultados descriptivos sugieren una ligera ventaja de la retroalimentación más explícita, aunque los análisis inferenciales muestran que el efecto del tipo de retroalimentación es reducido y, en general, no significativo. Finalmente, el estudio aporta implicaciones pedagógicas sobre el potencial del MALL en la enseñanza de lenguas extranjeras.
Más allá del aula: Percepciones del estudiantado sobre el uso de WhatsApp para mejorar la gramática inglesa
(2025-11) Frigolé, Neus; Suárez, Maria del Mar; Gesa Vidal, Ferran
[spa] El estudio analiza las percepciones del estudiantado sobre el uso de WhatsApp como herramienta de aprendizaje móvil para recibir retroalimentación correctiva en gramática inglesa. Participaron 97 estudiantes universitarios con nivel pre-intermedio en una intervención semestral que combinó Just-in-Time Teaching y actividades gramaticales a través de WhatsApp con distintos tipos de retroalimentación. Los resultados indican que las explicaciones metalingüísticas y las correcciones explícitas fueron las más valoradas, mientras que las reformulaciones generaron menor satisfacción. En general, el alumnado mostró una alta aceptación del uso de WhatsApp, destacando su utilidad, inmediatez y capacidad para conectar el aula con el aprendizaje extramural.
Pràctica reflexiva en interacció
(Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2023) Batlle Rodríguez, Jaume; Cuesta García, Azahara; Espejel Nonell, Olivia; González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta); Novillo Navarro, Paula; Pujolà, Joan-Tomàs
A les pràctiques formatives, la retroacció dels tutors és fonamental per a que els professors en formació coneguin una valoració específica de les seves primeres accions com a docents, en una pràctica reflexiva en interacció cabdal per al seu desenvolupament professional. En aquest estudi, es determinen quines estratègies discursives utilitzen els tutors per a donar retroacció, així com els aspectes de la retroacció que són recollits pels tutoritzats enles seves pràctiques posteriors.
Grau d’implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles en l'educació superior: Un estudi en graus i màsters en Psicologia i Educació
(Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2023) Yepes i Baldó, Montserrat; Romeo Delgado, Marina; Burset, Sílvia; González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta); Gustems Carnicer, Josep; Calderón Garrido, Caterina; Martín Piñol, Carolina; Besolí, Andreu
Aquesta recerca té com objectiu analitzar el grau d’implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en una mostra d’11 plans docents de graus i màsters en Psicologia i Educació de la Universitat de Barcelona. Els resultats indiquen que, en general, els plans docents inclouen poques referències als ODS, i que quan ho fan apareixen de forma implícita o bé no estan operacionalitzats en forma d’activitats d’aprenentatge o d’avaluació.
L’estudiantat de Ciències de la Salut i de Ciències Socials: tenen preferències diferents envers les analítiques d’aprenentatge?
(2025-07) Suárez, Maria del Mar; Cano García, Elena; Halbaut, Lyda
Presentació de resultats de comparació entre estudiants de l’àmbit de les Ciències de la Salut i de Ciències Socials de la Universitat de Barcelona respecte de les seves preferències sobre les analítiques d’aprenentatge.
Design and implementation of a protocol for the analysis of higher education students' feedback internalization process
(2025-07) Fernández Ferrer, Maite; Cano García, Elena; Suárez, Maria del Mar
Presentació del congrés CIDUI 2025 on s’explica el procés de disseny de la seqüència seguida al projecte COFE-I per a la recollida de dades i posterior anàlisi d’aquestes dades del projecte "Comprensión de los procesos de feedback internalizado del estudiantado universitario" - Proyectos de Generación del Conocimiento (PID2022-138430NB-I00)
Getting Your Research Published
(2025-05-02) Suárez, Maria del Mar
Workshop realitzada per encàrrec de l’associació ITAP dirigida a estudiants de doctorat per tal de triar revistes on publicar els seus articles.
Feedback provision through WhatsApp: The effects of feedback type on EFL grammar learning
(Asociación Española de Lingüística Aplicada (AESLA), 2025) Suárez, Maria del Mar; Gesa Vidal, Ferran; Frigolé, Neus
Mobile-assisted language learning (MALL) tools like WhatsApp have opened new avenues for delivering timely personalized feedback in language education (Murphy et al., 2023). On a different note, feedback type is a critical factor in language acquisition, influencing both implicit and explicit knowledge development (Ellis, 2009; Nassaji, 2020). While different types of feedback have shown potential in traditional settings, their impact within MALL contexts remains underexplored. Therefore, this study examines the effects of different almost immediate feedback types on English as a foreign language (EFL) grammar learning via extramural practice on WhatsApp. Four intact groups (N=91) of first-year pre-intermediate EFL learners from the Early Years and Primary Education degrees at a Spanish university participated in the study (M age = 19.55 years). For an academic semester, they were taught three grammar structures following the Presentation-Practice-Production approach (Larsen-Freeman, 2014) and received extra exposure through WhatsApp. Participants from three of the groups completed six WhatsApp tasks (two per structure), plus an icebreaker, and received almost immediate feedback from their teacher through this platform. One group was exposed to metalinguistic explanations (n=25), another to reformulations (n=26), and the last one to repetition prompts (n=15) (Ellis, 2009). Additionally, a control group (CG; n=25), which underwent grammar teaching but was not provided feedback through WhatsApp, was also included in the design. One week before and after the intervention, the four groups completed two grammaticality judgement tests (GJT): a timed, aimed at measuring implicit knowledge, and an untimed version, measuring explicit knowledge (Nassaji, 2020). In both tests, participants had to decide whether 72 sentences (48 items with the target structures plus 24 distractors) were grammatically accurate or not. Descriptive statistics revealed that all groups scored higher in the post-tests than in the pre-tests, obtaining higher scores in the explicit test. Paired samples t-tests and Wilcoxon signed-ranked tests also revealed that those exposed to metalinguistic explanations and the CG made significant progress from pre- to post-test in both timed and untimed GJTs. One-way ANCOVAs further yielded significant differences (p=.037) between groups in the untimed GJT, with the metalinguistic explanations group scoring significantly higher than the CG (p=.045). However, the group factor did not yield significant differences in the timed GJT (p=.226). Thus, the study not only highlights the need for more explicit, continuous, and almost immediate feedback at the pre-intermediate level, but also offers valuable pedagogical implications for the integration of MALL into the EFL classroom.
Optimiser la diversité linguistique pour lutter contre les fausses nouvelles et la désinformation dans le cadre d’une alphabétisation numérique européenne
(Observatoire Européen du Plurilinguisme, 2024) Carrasco Perea, Encarnación; Costache, Andrea
[fr] De plus en plus d’études de journalistes européens, d’organisations de médias indépendants, voire de la Commission européenne, visent à briser la chaîne des fausses nouvelles et de la désinformation dans l’espace numérique européen. La pandémie de COVID-19 a accentué l’urgence de trouver des solutions d’éducation aux médias. Dans cet article, en analysant des données publiées représentatives d’études récentes, nous démêlons le rôle négligé des profils et des répertoires linguistiques des Européens et proposons des moyens pratiques d’atténuer la diffusion de la désinformation. La compétence informationnelle numérique plurilingue que nous mettons ici en perspective repose sur les capacités linguistiques innées du lecteur à trouver et analyser une grande variété de sources et d’opinions, dans plus d’une langue. Nous proposons un décalogue spécifique pour la nouvelle alphabétisation numérique et expliquons comment les compétences linguistiques numériques, parallèlement aux techniques journalistiques établies, pourraient contribuer à accroître les capacités numériques des étudiants et des citoyens à faire la distinction entre le matériel produit professionnellement et la désinformation.
Feedback provision through WhatsApp for L2 grammar learning: Participants’ views
(Universitat d'Alacant, 2024-12-12) Frigolé, Neus; Gesa Vidal, Ferran; Suárez, Maria del Mar
Attaining an advanced level of a foreign language can be an arduous task for many learners, being grammar one of the most challenging aspects to master (Jean & Simard, 2011). Nevertheless, with the rising popularity of Mobile-Assisted Language Learning (MALL), new approaches to language teaching have emerged, such as the use of instant messaging applications (Tragant et al., 2022), which have been shown to promote grammar development (Murphy et al., 2023). Moreover, feedback plays a crucial role when learning grammar (Valezy & Spada, 2006), but learners’ perceptions of such learning process tend to be overlooked. The present study tries to fill this gap by inspecting learners’ views on using WhatsApp, a worldwide famous instant messaging application, as a means of receiving feedback for grammar learning.
Evaluating multimodal comprehension: Effects of question types in documentary viewing
(2024-11-15) Kaderoğlu, Kadir; Gilabert, Roger; Suárez, Maria del Mar
Successful listeners utilize both top-down and bottom-up strategies. Besides decoding phonemes, they rely on background information, gestures, and images to understand messages. However, the role of images in viewing comprehension has been largely overlooked. Only Durbahn et al. (2020) and Fievez (2020) have examined comprehension questions that require processing of visual messages alone or in combination with verbal messages, and their findings were mixed, indicating a need for further research. Operationalizing visual-only questions as those that required attention to images, audio-only questions as those that depended solely on aural input, and audiovisual questions as those that could be answered using either visual or aural information, the following research question was formulated: Is there a significant difference in participants’ comprehension scores based on question types (visual-only, audio-only, audiovisual) across two documentary genres (wildlife, science and technology)? Based on Mayer’s (2005) statement that “people can learn more deeply from words and pictures than from words alone” (p. 1), it was expected that participants would perform better on audiovisual questions compared to visual-only and audio-only questions. This exploratory study used a Latin square design to control for the potential order effects in documentary viewing and test administration. Nineteen participants were divided into three groups. Each group watched the two documentaries and a third documentary that was not included in the analysis in a counterbalanced order over three consecutive days. Participants completed comprehension tests for each documentary each day. While the wildlife documentary included 8 image-based, 12 audio-based, and 19 audiovisual questions, the science and technology documentary had 7 image-based, 18 audio-based, and 15 audiovisual questions. A two-way repeated measures ANOVA examined the effects of question type and documentary genre on comprehension scores. Results revealed a significant main effect of question type, F(2, 36) = 12.59, p < .001, partial η² = .411, indicating that comprehension scores differed significantly across the three question types. Post-hoc pairwise comparisons using Bonferroni correction indicated significantly higher scores for audiovisual questions (EMM = 62.09, SE = 2.64) compared to both audio-only (EMM = 54.53, SE = 2.84), p = .004, and visual-only questions (EMM = 48.73, SE = 2.91), p < .001. However, there was no significant difference between audio-only and visual-only questions, p = .199. The main effect of documentary type and the interaction effect between question type and documentary type were not statistically significant. These findings emphasize the importance of using questions that leverage the multimodality of audiovisual input, moving beyond traditional audio-only comprehension assessments.
Learner dashboards: a precious yet underused self-regulation tool
(2024-11-15) Cano García, Elena; Suárez, Maria del Mar
Currently, feedback is seen as the process by which students make sense of the information they receive and transform it into knowledge to guide future tasks (Carless & Boud, 2018). This information can come from multiple sources, including learning analytics (LA), which involve measuring, collecting, analyzing, and reporting data on students and their contexts to optimize learning (Siemens & Gasevic, 2012). LA can be displayed in learner dashboards, but it remains unclear how useful they are or whether students use them effectively. Additionally, more research is needed on how these tools support self-regulated learning and student agency (Matcha et al., 2020). Therefore, it is important to ask students which dashboard information they consider most critical so institutions can offer it to enhance self-regulation.
English grammar learning through WhatsApp and feedback type: Learners’ perceptions
(2024-11-02) Gesa Vidal, Ferran; Suárez, Maria del Mar; Frigolé, Neus
Mastering English grammar can be a challenging task for many foreign language learners (Jean & Simard, 2011). However, with the increasing popularity of mobile instant messaging (MIM) applications like WhatsApp, new opportunities have emerged for more engaging language learning practices (Cremades et al., 2021; Tragant et al., 2022) and, more specifically, grammar development (Murphy et al., 2023). Besides, some studies have also evinced the potential different types of feedback have for grammar acquisition (Ellis et al., 2006). Yet, learners’ views tend to be left aside. This study fills this gap by analysing learners’ opinions about receiving feedback through WhatsApp as a platform for English grammar learning. Three intact classes (N=95) of pre-intermediate English as a foreign language learners enrolled in the Primary Education degree were recruited. For an academic semester, they were taught three grammar structures following a traditional approach (Larsen-Freeman, 2003) and received extra exposure through WhatsApp. Participants completed six WhatsApp tasks (two per structure), plus an icebreaker, and received feedback from their teacher. One group received metalinguistic explanations, another reformulations, and the last one repetition prompts (Ellis, 2009). One week before and after the intervention, participants completed two grammaticality judgement tests –timed and untimed–, which tapped into the target grammar structures, to measure their grammatical ability. Together with the post-test, they answered a questionnaire enquiring about their views on how useful receiving feedback through WhatsApp had been to foster English grammar skills. For this presentation, the results of the questionnaire will be analysed, focusing on participants’ perceived value of the feedback received, feedback preferences, error identification and correction, and self-perceived improvement in grammar. Results will yield insights into the potential of a very popular MIM tool through which to receive feedback for fostering English grammar learning and for bridging the gap between classroom practices and extramural exposure.
Publish or perish: A PhD’s guide to navigating academic journals
(2024-11-11) Suárez, Maria del Mar

Examinar

Enviaments recents